Negacionisme
Adeu España.Hola Catalunya
JULI CUÉLLAR
La senyora Mercedes Salisachs, en una entrevista de Manuel Trallero
(El Mundo, 21/12/2009), va dir que “La gente dice que el catalán
estaba prohibido durante el franquismo. No es cierto. Lo que pasa es
que no era oficial, se podía escribir en catalán y se podía publicar
en catalán, pero no era oficial.”
Negar la prohibició i la persecució de la llengua catalana és una
falsedat històrica. La no oficialitat del català durant la Dictadura
franquista fou una conseqüència directa de la prohibició d’uns drets
reconeguts per la legalitat republicana. D’acord amb l’Estatut
d’Autonomia de 1932 el català era –juntament amb el castellà- la
llengua oficial de Catalunya. La Llei franquista d’abolició de
l’Estatut català del 5 d’abril de 1938 deixà desemparada la població
catalanoparlant, que des d'aleshores patí tot tipus d’arbitrarietats
pel sol fet de parlar la seva llengua. La fòbia anticatalana era tan
forta que fins i tot els catalans que durant la guerra de 1936-39
s'exiliaren a l’Espanya franquista (Sant Sebastià, Burgos, Valladolid
o Salamanca) també foren objecte de la intolerància lingüística
espanyola, tal i com reportà l’historiador Josep Benet a “L’intent
franquista de genocidi cultural contra Catalunya” (recentment reeditat
pel Memorial Democràtic en compliment d'una resolució del Parlament de
Catalunya).
Malgrat la prohibició del català, l’ús públic de la llengua es
recuperà parcialment gràcies a la resistència cultural i a la
mobilització ciutadana. La despenalització de l’ús de la llengua
catalana només fou efectiva a partir de la promulgació de l’Estatut
d’Autonomia de 1979, el qual restablí l’oficialitat del català com a
llengua pròpia de Catalunya.
Lamentablement, la Constitució espanyola de 1978 consagrà la
desigualtat lingüística i, fins avui, ha mantingut intactes els
privilegis del castellà. Aquesta situació és un llast antidemocràtic
inacceptable que impedeix la normalització de la llengua catalana en
tots els àmbits d'ús que li foren arrabassats per la força. Per això,
les persones que parlem i estimem la llengua catalana exigim la
igualtat que les lleis espanyoles no reconeixen i, sobretot, respecte.
Per tant, combatre les mentides i el negacionisme històric de la
senyora Salisachs és un deure cívic inajornable.
Informa: JULICUELLARB.LOGSPOT