L’independentisme és incloent
Adeu España.Hola Catalunya
"L’independentisme és incloent "
"Hi ha dirigents que proclamen que “no és majoritari”. I què? Creix. I
n’hi ha que diuen que “separa la societat”. ¿Hi ha cap idea política
que la uneixi?"
VICENT SANCHIS
Mobilitzacions, urnes i enquestes canten. L’independentisme ha crescut
a Catalunya. Les bases, les consignes i l’estratègia que abans el
definien han canviat. A poc a poc, gradualment, ha anat escampant-se
sobre el país un coneixement molt més exacte de la realitat, una
constatació que amb Espanya no hi ha res a fer, que Catalunya no en
pot esperar més i que fins ara n’ha tret ben poc. Només rep espoli,
incomprensió i menyspreu. Quan no agressivitat, odi o violència. Fa
alguns anys Josep-Lluís Carod-Rovira ho va saber teoritzar de manera
solvent. Independentisme de butxaca, en va dir, enfront de
l’independentisme de cor, que fins aquell moment havia estat hegemònic
i indiscutit. Mentrestant, què ha fet Espanya? Alimentar-lo, covar-lo
i atiar-lo. Contra el secessionisme català els dos principals partits
polítics espanyols només han sabut respondre amb falses promeses –en
el cas del PSOE- o l’amenaça de la retallada o la intervenció –en el
cas del PP-. Feia dècades que l’anticatalanisme no segregava tanta
retòrica violenta. Si algú entre ells fos capaç de tenir alguna idea
de profit, caminaria cap a la comprensió i el pacte. Com que no hi ha
ningú que ho faci, l’independentisme creix.
I contra aquest independentisme les veus més pretesament raonades
s’alcen precisament a la mateixa Catalunya. Per combatre’l, per reduir-
ne la importància, per frenar-lo, se senten les velles idees
contràries de sempre. Hi ha dirigents polítics que proclamen que “no
és majoritari”. I què? Creix. I cada vegada serà més difícil negar-li
el dret a comptar-se de manera democràtica i legal. N’hi ha que diuen
que “separa la societat”. ¿Hi ha cap idea política que la uneixi? Quan
a Espanya es va plantejar la reforma política i fins i tot la mateixa
Constitució, ¿aquelles dues iniciatives no dividien i trencaven la
societat? Qualsevol idea ho fa. Fins i tot unes eleccions. ¿O és que
la mateixa Espanya no està ara trencada políticament entre els
partidaris del PSOE i del PP? Cada vegada que hi ha eleccions, els
electors i la societat mateixa es divideixen. I què? Aquesta és
exactament la base d’un sistema democràtic. Mesurar la discrepància i
convertir la idea majoritària en gerent del domini públic.
I encara n’hi ha que diuen que l’independentisme és excloent. Excloent
per què? Per què no inclou tothom? Encara no. Però, en tot cas, també
ho és l’unionisme amb Espanya. L’autonomisme o el federalisme. ¿O és
que a Catalunya tots són unionistes, autonomistes o federals?
L’independentisme cada vegada inclou més gent. Gent de procedències
diverses. Nacionals i ideològiques. És incloent. Rabiosament incloent
en els darrers anys. Perquè no exclou ningú apel•lant a criteris
d’origen, lingüístics o racials. L’independentisme català ha après a
ser-ho perquè, si no, no serà. I els seus detractors no se n’han
assabentat. O pitjor encara, fan trampa. Sembla que les idees
excloents són, senzillament, les que encara no són dominants o les que
no agraden. L’independentisme català ha canviat. Els tòpics que el
combaten, encara no. Pitjor per a ells.
Informa: ELSINGULARDIGITAL CAT