Llibre Mirall Trencat Pdf Free
Nichol Sadlon
Es tracta d'una obra coral on un seguit de personatges lligats entre si pels llaos familiars i personals ens expliquen una ciutat, Barcelona, i una poca, la d'abans de la guerra civil.Fragmentria i composta de mltiples veus, l'estil de la novella segueix el seu ttol: un mirall esbocinat que reflecteix la realitat del moment i dels personatges a travs de fragments de les vides que descriu. Aquest estil difereix considerablement d'altres obres de l'autora com La plaa del diamant o Aloma, on l'autora usa la primera persona en boca d'un personatge femen i per consegent, desperta les lectures autobiogrfiques.
Rodoreda prengu diversos elements per a la concepci dels espais de la novella. S'hi troba el reflex del seu mn d'infncia amb el seu avi (del qual en parlava sovint) i al jard de la famlia. Els records de les grans torres i de l'ordre familiar establert sn una base indispensable per a Mirall trencat, concebuda com una imitaci de les novelles de fullet de la segona meitat del segle xix.L'obsessi de Merc Rodoreda pels jardins la port a dibuixar tot un escenari natural estretament relacionat amb l'escenari del xalet dels Valldaura a la part alta de Barcelona. En aquest jard hi ha una barreja de jardins coneguts per l'escriptora. D'una banda, els seus jardins de Barcelona i, d'una altra, el jard que l'any 1972 havia estat creant amb la seva amiga Carme Manrubia al xalet on vivien a Romany de la Selva. L'estudiosa de l'obra de Merc Rodoreda, Maringela Vilallonga, ha definit molt clarament els elements del jard de Rodoreda a Romany que apareixen a la novella. Hi ha trobat una relaci tan estreta que s'ha arribat a preguntar si el jard recrea all que Rodoreda escrivia en aquell moment (Mirall trencat fou comenada a Ginebra, per acabada a Romany de la Selva) o b, la novella recrea el jard que Rodoreda i Manrubia havien concebut.
De tots els personatges que apareixen a la novella, els femenins destaquen per la seva complexitat i rellevncia. Teresa Goday de Valldaura, la cap de famlia, s retratada com una dona passional que durant el transcurs de la novella s'apropa a la vellesa. Una dona que s'ha buscat una vida que li garanteix l'abundncia material. Aquest personatge entra en relaci amb la protagonista del conte "Cendres" de l'escriptora empordanesa Caterina Albert/Vctor Catal. Sofia Valldaura s retratada com una dona freda, mancada de la sensualitat que caracteritza la seva mare. Aquesta duresa i sequedat es manifestaran amb fora durant els moments d'adversitat que la novella relata. La relaci amb la seva mare i Maria sn intenses i complicades.Maria presenta la generaci ms jove, personatge fora potic on conflueixen diverses tensions: la sexualitat, les relacions femenines, les familiars, la vida i la mort.Amb elles hi viuran figures masculines rellevants per a la trama com Salvador Valldaura, Eladi Farriols, Amadeu Riera, etctera.
Juntament amb el jard apareixen altres smbols que configuren la dimensi mtica que a vegades se li atribueix a l'autora, on destaquen entre d'altres: el mirall que reflecteix el pas del temps i que amaga els secrets i enlluerna amb aparena; l'aigua, smbol de la natura creadora i la destrucci, on es pot enfonsar l'inconfessable; les joies, que expressen la bellesa i riquesa; i tamb, l'amor. S'ha de destacar el darrer, la rata, expressi de la decadncia i destrucci del mn novellstic.
La novella t una estructura tancada. Al principi es presencia la creaci de l'univers de ficci (el casament de Teresa i Valldaura i la compra de la torre de Sant Gervasi) que formen la famlia. Aquesta famlia i aquest univers, desprs d'una llarga etapa de vida, seran finalment destruts. La torre derruda i la famlia separada.
La novella est dividida en 3 parts:
El temps histric s'inicia a principis de segle xx i acaba desprs de la Guerra Civil espanyola. Es pot entreveure l'poca pels fets histrics que de tant en tant se citen (l'esclat de la insurrecci, el canvi de carretes de cavalls a autombils, els tramvies i la proclamaci de la Repblica el 1931 en sn exemples clars).
Tot i aix, i sens cap mena de dubte, no s pas el temps histric el que ms influeix a la novella (que tot i ser important per a situar els personatges i fer-los actuar de forma determinada no s el centre de les seves accions); el temps que influeix realment s el temps personal. Aquest temps personal, totalment subjectiu per a cada personatge i marcat per les seves vivncies, sol ser un temps estancat en el passat i sempre pensat en els records felios. Aix el present importa ben poc per aquests personatges i es margina l'acci, deixant lloc a la memria i la idealitzaci del viscut.
Amadeu Riera: s el notari de moda a la Barcelona de l'poca. s un home esvelt, distingit, amb una rosa vermella damunt la seva taula de treball al despatx. Est casat amb la Constncia, una dona poc atractiva. Ser l'amant de Teresa, relaci que recordar quan ja sigui gran.
Armanda Valls: esdev cuinera dels Valldaura de molt jove, recomanada per una parenta seva, tamb minyona de la casa. Resultar ser, finalment, el membre del servei ms fiable de la casa i al final de la vida de la Teresa, li far de confident. Anir descobrint diversos secrets de la famlia Valldaura al llarg de la seva vida, que no donar a conixer mai. Idealitzar el temps que fou l'amant de l'Eladi Farriols, i guardar el present que aquest li va fer: unes arracades, com a smbol d'amor.
Brbara: s una violinista que coneix Salvador Valldaura a la refinada Viena. Brbara, fsicament, s prima, rossa i d'ulls clars. El seu comportament s curis: no suporta els miralls, canvis inesperats d'humor d'un dia per l'altre, ... Est lligada a les violetes que li fa enviar Valldaura dia rere dia i desprs d'un parell de dies dels primers contactes ertics amb aquest, Brbara es llenar al canal i morir, sense explicaci aparent. Resulta ser un dels personatges ms enigmtics i atractius de tota la novella.
Beg: s el propietari de la Joieria Beg del passeig de Grcia de Barcelona, on Nicolau Rovira i Teresa Goday van a comprar un fermall de gran valor. s ben plantat, rosat de pell i amb els cabells arranats i les celles espesses (captol I de la primera part). Al captol VIII de la primera part Eullia comunica a Teresa Goday la mort del joier, notcia que trasbalsa Teresa pels records que li porta.
Climent: s el nou cotxer de Salvador Valldaura i Teresa Goday. s escardalenc, amb patilles negres i uns ulls com el carb (captol V de la primera part). El lloguen poc temps desprs de casar-se, quan en Vicen, l'antic cotxer de Nicolau Rovira i Teresa Goday, s'ha retirat al seu poble, Igualada.
Constncia: s l'esposa de l'Amadeu Riera. Baixa i mancada de bellesa, sempre va carregada de joies (potser per suplir aquesta manca). s una dona una mica manitica. Mor sense arribar a sospitar l'adulteri del seu marit amb Teresa Goday.
Eladi Farriols: desprs d'intentar exercir d'altres oficis, treballa de botiguer a la botiga d'un familiar. Incapa de fer res a la seva vida, es casa per inters amb Sofia, per qui havia sentit una lleugera antipatia des del principi (la nit de noses del seu casament Sofia li far donar un pet al seu peu com a smbol de dominaci, aquella mateixa nit Eladi li diu a Sofia que t un fill amb Pilar Segura), pel menyspreu mostrat i per la feina que li donava a l'hora de vendre. De la seva relaci amb Pilar Segura (Lady Godiva) en naixer Maria que, casat amb Sofia, s'afillar. s una persona amb grcia per mediocre i es caracteritzar per la seva passi per les dones (tindr relacions grotesques i ridcules amb les minyones, fins a arribar al punt d'observar-les d'amagat mentre juguen despullades al pati). La darreria de la seva vida la passar tancat a la biblioteca de la casa, envoltat de llibres de Proust. La seva rpida mort, i la troballa d'una ampolleta sospitosa, fa sospitar un possible sucidi.
Eullia: s una amiga de Teresa. S'ho arreglar per fer coincidir Salvador Valldaura i Teresa Goday a la seva festa de Carnaval. Sentir una certa enveja respecte a Teresa, i quan aquesta comenci la seva relaci amb el notari, Eullia se'n separar. El seu marit, Rafael Bergad, morir assassinat un dia sortint de la fbrica, suposadament a causa de les tenses relacions amb els obrers. Ella trobar suport psicolgic en Joaquim Bergad, per qui inicialment sentia una forta antipatia. El temps i les afliccions faran que recuperi l'afecte per Teresa, de la qual s'havia distanciat arran de l'adulteri amb el notari Riera.
Jess Masdu: fill de la Teresa i en Miquel Masdu, sempre ser vist com una crrega per la Teresa, per no voler deixar-lo desemparat. Miquel Masdu, ja casat, se l'afillar, ja que el matrimoni no pot tenir fills. Tot i aix, anir de visita a la torre de forma regular dient ser el fillol de la Teresa. Es topar amb l'ofici de pintor i dur una vida pobra i resignada. Durant la Guerra Civil espanyola es far milici republic i entrar a la casa dels Valldaura durant l'ocupaci d'aquesta. Li proporcionar un pis, on viure apartada dels soldats, a l'Armanda. Finalment morir heroicament, al front, combatent el feixisme.
Joan Rods: s el professor de piano dels fills de l'Eladi i la Sofia. Mutilat, es recolzar en la imatge d'artista incomprs i desaprofitat. Constantment ofs per les trapelleries de la Maria i en Ramon, intentar acostumar-se a aquest estil de vida sense rancors envers la famlia Valldaura. Inconscientment, descobrir l'origen de la Maria en mostrar un retall de diari a Teresa amb la fotografia de Lady Godiva.
Joaquim Bergad: amic i company de Salvador, fou qui li present la Brbara a en Valldaura. Enamorads i poc donat a la constncia, no s vist amb bons ulls ni per la Teresa, ni per la Sofia, ni l'Eullia (la dona del seu germ). Quan Rafael mor assassinat, ell es fa crrec de l'Eullia i se l'enduu a Pars. La solitud de tots dos els unir, finalment.
Maria: filla de l'Eladi i la Pilar Segura, s afillada per la Sofia com a mostra de fora. s el personatge ms potic de la novella. De gran bellesa, ser el centre del mn infantil. s cruel i tendra alhora, mostra de la seva inestabilitat familiar. Desprs que l'Eladi els digui que ella i en Ramon sn germans morir caient de la teulada. Es dissoldr, aix, amb la naturalesa i passar a formar part, des de l'altre mn, del pati i de la casa. El smbol de la seva existncia desprs de morta ser una teranyina que toca tots aquells que s'acosten a la casa. Ser redimida per l'Armanda.
b37509886e