Abusos religiosos

[Badiuth]

Si existeix algun ésser-déu no és com ens ho pinten:

Un ésser més aviat mascle i sexista per tal que tothom entengui que el
sexe masculí ha de regnar sempre per damunt de les dones. El principal
dret de les dones és de viure amb alegria la subjugació dels seus
amos: el pare, germans, marit, cunyat, sacerdot, etc. Això ho veiem en
les tres religions monoteístes.

Aquestes religions neguen sovint el sexe, tot i que hi tenen una
autèntica obsessió: els pecats de la "carn", sexe només procreatiu,
infibulació, circumcisió, pensaments "impurs", penes de mort per la
llibertat sexual, les dones no poden ser sacerdotesses; alguns dies
són impures; marcar les dones "per tradició"; compravenda de nenes amb
finalitats "matrimonials". Considerar parts del cos com a forçadament
íntimes, pecaminoses, impures. Dissimular, amagar o enclaustrar la
dona, a causa dels seus cabells, pits, genitals o, simplement de la
seva figura, que sempre pot despertar la concupiscència d'altres
"mascles"...

Especialment si ets dona, però també si ets home i segueixes una
religió, has de pensar que vas rebre un seguit de rentats de cervell
que han modificat les teves estructures cerebrals, de tal manera que
t'han introduit unes idees quan no podies defensar-te'n. Han abusat
del teu cervell en l'època de màxima plasticitat per assegurar-se una
dona o un home que segueixi obedientment les finalitats de la teva
religió. Aquest nucli de pensament irracional pot dominar la teva
racionalitat, de tal manera que funcioni com a centre a partir del
qual s'adopta qualsevol decisió o s'admet qualsevol novetat. També pot
ser la causa que ho defensis aferrissadament, tot i les ganes de
superar alguna de les lacres socials que la teva religió t'ha
implantat.
La teva religió pot ser missògina i tu pots ser una dona intel·ligent
que vulgui continuar pertanyent a aquesta religió i que cerqui
arguments per justificar, per disculpar o per negar aquesta
missogínia, perquè aquell nucli irracional que et van implantar no et
deixa fer altra cosa.
El teu déu pot ser infinitament "poderós" i "misericordiós", però tu
pots creure alhora que has de sacrificar les teves llibertats o que
has de cometre abusos i assassinats en el seu nom.

De debò et penses que un déu ommipotent necessita que tu sacrifiquis
llibertats que pots tenir o que cometis atrocitats en el seu nom?