Domingo 3 abril Pza Trinitat Más allá del trabajo
Adolfo
[castellano]
Domingo todos los días
Encuentro festivo con vermú de “traje” (tráete algo para compartir), mercado de intercambio y micro abierto para pinchar y hablar de trabajo asalariado, paro o renta básica.
Día: 3 de abril, domingo
Horario: de 12h a 15h
Lugar: Plaça de la Trinitat (Metro Trinitat Vella)El paro se vive como un retiro de la sociedad. Las personas desempleadas y precarias sentimos a menudo nuestra situación como estigmatizante, la vivimos con pudor social. Salir del armario del paro permite reconquistar el cuerpo y recuperar la voz a la gente desempleada, hacer frente al factor psicosocial que se deriva de la pérdida de estatus. Mediante el gesto de mostrarse de manera festiva se reafirma nuestra presencia en una sociedad nos quiere invisibles, mudas y solas; a la par que se combate el estereotipo de que la persona en paro es alguien pasivo, asistido y resignado a su condición.
El capitalismo extrae un beneficio de la extensión del paro al convertirlo en una amenaza que se cierne permanentemente sobre los/as trabajadores/as. Nos hacen creer que no hay sociabilidad o porvenir más allá del trabajo, que la vida se juega entre el empleo o el paro, entre la inclusión mediante un trabajo o la caída en la nada. Imaginar el día del orgullo de los parados y las paradas ayuda a combatir el miedo a caer en el agujero negro de la exclusión del desempleo, a la par que a construir nuevas solidaridades desde la negación de las economías del tiempo del empleo y la precariedad del trabajo. El orgullo desafía a los gestores de la miseria social y permite reapropiarse del tiempo de vida en el espacio público con alegría y humor, mediante un acontecimiento festivo.
Hacer gala de una presencia pública desacomplejada es clave para responder colectivamente a la desvalorización y el aislamiento. Los movimientos de lucha contra el paro, la pobreza y la exclusión han ido construyendo una imagen alejada del desempleado/a objeto de caridad y ayuda. Valgan como ejemplo acciones destinadas a la reapropiación de la vida, como la ocupación de Berlín con tumbonas por parte de Los parados felices (Die Glücklichen Arbeitslosen) en 1997, o los encuentros basados en su desmonetarización y el establecimiento de relaciones de cooperación e intercambio, como ¡El café de la ira! promovido por la Asamblea de Jussieu en 1998. Domingo todos los días se inscribe en esta genealogía que se opone a la presunción de que el trabajo es lo que da sentido a la vida y valor a la persona, y asume que el paro es la apertura de un tiempo con posibilidades propias.
[català]
Diumenge tots els dies
Trobada festiva amb vermut de “traje” (porta alguna cosa per compartir), mercat d'intercanvi i micro obert per a punxar i parlar de treball assalariat, atur i renda bàsica.
Dia: 3 d'abril, diumenge
Horari: 12h a 15h
Lloc: Plaça de la Trinitat (Metro Trinitat Vella)L'atur es viu com un retir de la societat. Les persones aturades i precàries sentim sovint la nostra situació com estigmatitzant, la vivim amb pudor social. Sortir de l'armari de l'atur permet reconquerir el cos i recuperar la veu a la gent aturada, fer front al factor psicosocial que es deriva de la pèrdua d'estatus. Mitjançant el gest de mostrar-se de manera festiva es reafirma la nostra presència en una societat ens vol invisibles, mudes i soles; a la vegada que es combat l'estereotip que la persona en atur és algú passiu, assistit i resignat a la seva condició.
El capitalisme extreu un benefici de l'extensió de l'atur en convertir-ho en una amenaça que plana permanentment sobre els treballadors i les treballadores. Ens fan creure que no hi ha sociabilitat o avenir més enllà del treball, que la vida es juga entre l'ocupació o l'atur, entre la inclusió mitjançant un treball o la caiguda en el no-res. Imaginar el dia de l'orgull dels aturats i les aturades ajuda a combatre la por a caure en el forat negre de l'exclusió de la desocupació, a l'hora que a construir noves solidaritats des de la negació de les economies del temps de l'ocupació i la precarietat del treball. L'orgull desafia als gestors de la misèria social i permet reapropiar-se del temps de vida a l'espai públic amb alegria i humor, mitjançant un esdeveniment festiu.
Fer gala d'una presència pública sense complexes és clau per respondre col·lectivament a la desvaloració i l'aïllament. Els moviments de lluita contra l'atur, la pobresa i l'exclusió han anat construint una imatge allunyada de l'aturat i l'aturada objecte de caritat i ajuda. Valguin com a exemple accions destinades a la reapropiació de la vida, com l'ocupació de Berlín amb gandules per part dels aturats feliços (Die Glücklichen Arbeitslosen) en 1997, o les trobades basades en la seva desmonetarització i l'establiment de relacions de cooperació i intercanvi, com El cafè de la ira! promogut per l'Assemblea de Jussieu en 1998. Diumenge tots els dies s'inscriu en aquesta genealogia que s'oposa a la presumpció que el treball és el que dóna sentit a la vida i valor a la persona, i assumeix que l'atur és l'obertura d'un temps amb possibilitats pròpies.