9 d'octubre de 2008 (Sagarra)

[Mallerenga Rondinaire i Filadora]

LA COMPANYIA

No és la riquesa de vermell humit
allò que m’abellia;
ni la besada acre
d’on he filtrat el goig de cada dia,
i no és la platja flexible de nacre
del teu pit;
és més que res la teva companyia
allò que m’abelleix i m’abellia;
és més que res sentir en el meu costat
la blava sinceritat
de la teva mirada segura
a través del teu ull mig aclucat;
és sentir el teu sospir de criatura
damunt del meu sospir desansiat.

Tu no comprens
fins a quin punt no té gota de sal,
fins on és desesmat i és indefens
el meu estat moral,
quan la cançó del món estripa
el vel de la meva orella
i l’aiguamarina del fum de la pipa
se’m descabella
pel buf d’un concepte brutal,
o dolçament podrit,
massa escoltat i massa digerit
a so d’ocarina o a so de timbal!

Oh, tu no saps com em glaça el torrent
de tota la gent!
Com és pesat el cofre
dels impecables collarets ficticia,
i com m’ofega aquest vapor de sofre
de tots els prejudicis.
I és per això que al rosa del teu llit,
més que una joia faunesca,
m’hi porta un nervi com d’isard ferit
que entrelluca els cristalls de l’aigua fresca.
I tu, inexhausta canadella d’or,
esborres el mal tracte,
i les esgarrinxades vora el cor,
amb el bany vermellós del teu contacte.

Tu no ho comprens, i et poses a cantar
—oh imponderable lira!—;
tu no ho comprens, i eixugues amb la mà
el teu front que transpira.

I el parpelleig sideral
en la teva abraçada vespertina
omple el meu somni de granets de sal
i de gris de gavina…

Tu no comprens fins a quin punt és fi
el plor que et percudia;
tu no comprens el que és per mi
la teva companyia,
la música fidel
que en el silenci de tu i jo s’allarga…
Oh criatura sense vel,
que has deturat en una llum d’estel
la meva vida amarga!…


Josep Maria de Sagarra
La rosa de cristall