13 d'octubre de 2008

[Mallerenga Rondinaire i Filadora]

HO CANTA SEMPRE UNA ESCANYADA VEU

De sobte, en un dia tancat, quan la pluja
et fa proper, sols per a tu, el respir de les flors
i lentes naus es perden en mars d’incerts perills,
i l’estrany temps s’ajaça com un vell gos cansat,
després de ben tornar-te als peus del Caçador,
sents com pels llargs camins de les teves ferides,
enllà de les dents closes dels teus morts,
en una resignada solitud arriba,
des del fons de la teva petita rebel·lia,
una clara, plena, humil acceptació.
Aleshores diràs: «Sí, tot és just».
Però no abans, mai abans, sinó quan vingui
amb l’aigua molt callada el respir de les flors.


Salvador Espriu
El caminant i el mur