1 de novembre de 2008

[Mallerenga Rondinaire i Filadora]

Doncs fins aquí hem arribat.
Aquesta història del poema diari va començar tot just fa un any. Ara,
després de tot un any, arriba el moment de plegar. Em sap greu pels
nous membres del grup, però ja fa temps que la decisió està presa. De
totes maneres, no el tancaré, el grup, i potser algun dia, o de tant
en tant, hi posaré algun poema. De fet, era aquest l'esperit original
del grup, i així està escrit a la descripció (Hi posaré, quan em
vingui de gust, els poemes, frases, i coses diverses dels poetes que
més m'agraden)... Doncs això mateix, quan em vingui de gust.

Fa uns mesos vaig obrir un blog per tenir endreçats els poemes que he
anat penjant (http://delsmeuspoetes.blogspot.com), i dóna més joc
perquè és un format més amable, hi puc posar músiques, fotos...

En fi, que ha estat un plaer. I acabo, com no pot ser d'una altra
manera, tal com vaig començar.




Mai donis per finit el temps de seduir-me,
allò que obtens de mi que no et conformi mai.
Sempre hi ha un més enllà, una fita més alta
cap a la qual segur que ens plaurà gravitar.
Tu me fas engrandir les ànsies de misteri,
m'agrada, amb tu, sentir-me perdut dins la mar gran,
m'atrau anar sens rumb, aquest no tocar en terra
del qual ara ja en deim miquelangelejar.
Defineix, davant meu, els signes del teu codi,
desdibuixa'm, confon-me amb tant de tuejar,
apropa't fins al punt on et perdi de vista:
si em veus empal·lidir, és perquè em dónes fam.

Miquel Àngel Riera
El pis de la badia