25 d'octubre de 2008 (Espriu)

[Mallerenga Rondinaire i Filadora]

CANÇÓ DEL MATÍ ENCALMAT

El sol ha anat daurant
el llarg somni de l’aigua.
Aquests ulls tan cansats
del qui arriba a la calma
han mirat, han comprès,
oblidaven.

Lluny, enllà de la mar,
se’n va la meva barca.
De terra endins, un cant
amb l’aire l’acompanya:
«Et perdràs pel camí
que no té mai tornada».

Sota la llum clement
del matí, a la casa
dels morts del meu vell nom,
dic avui: «Sóc encara».
M’adormiré demà
sense por ni recança.
I besarà l’or nou
la serenor del marbre.

Solitari, en la pau
del jardí dels cinc arbres,
he collit ja el meu temps,
la rara rosa blanca.
Cridat, ara entraré
a les fosques estances.


Salvador Espriu
El caminant i el mur