Preservem el Maresme fa set anys. Per molts anys!
Hi ha comiats que fan mal al cor però que assosseguen l'ànima.
El febrer de 2010 el regidor Xavier Collet va convocar uns quants membres de l’Associació de Veïns d’Argentona per ensenyar-nos un plànol del terrible projecte dels laterals de l’autopista del Maresme.
Fa set anys que va començar la lluita d’aquest mataroní/argentoní que us escriu -usuari del camí del Tramvia, seguint la Riera d’Argentona per anar a treballar en bicicleta. De sensibilitat ambientalista i social, en veure l’agressió que suposava un nus viari dantesc sobre la nostra Riera, vaig començar a assistir a actes, documentar-me, buscar i contactar persones lluitadores, afectats, entitats preocupades pel territori i/o en contra del projecte sota el nom d’Ariadna per coordinar un moviment que aconseguís aturar-lo.
Així va néixer la Coordinadora Preservem el Maresme, al Centre Cívic de Premià de Mar, de la mà de 22 entitats preocupades per territori. Hereva i continuadora de molts lluitadors i reivindicacions històriques de la comarca, la Coordinadora es va constituir. Gràcies a la feina de desenes de ciutadans implicats, conscienciant i mobilitzant la ciutadania, organitzant reunions, actes, presentant al·legacions, propostes, fent crides, declaracions, enviant escrits en contra d’un projecte ja adjudicat i providenciat, en una lluita intensa que va tenir com a punt d’inflexió la gran manifestació tractorada al centre de Mataró: En vam celebrar l’aturada definitiva al cap d’un any, en una batalla guanyada a les municipals del 2011.
Vam seguir treballant, vam aconseguir ser un referent de l’opinió pública, pensàvem que calia unir la comarca sota un mateixa declaració, per un nou model de mobilitat basat en la sostenibilitat, l'ordenació del territori i el transport públic, per defensar la comarca davant d’una Generalitat més preocupada per defensar els interessos dels lobbies econòmics que no pas els de la seva gent. A les municipals del 2015, vàrem aconseguir el consens territorial i sumar a totes les agrupacions polítiques de la comarca i les del Parlament de Catalunya l’any 2016, sota la Declaració de Maresme, a més de tenir veu al Comissionat de Mobilitat del Consell Comarcal.
Sempre fent costat als companys de la Selva STOP C-32, contra un allargament de l’autopista també irracional, de destrucció de l’espai natural, amb millors alternatives que no interessen a uns pocs, vam pensar que calia reunir totes les plataformes de Catalunya per trobar unitat, punts en comú i tenir una visió de país, perquè des de la Generalitat no ens poguessin menystenir dient que eren ells que tenien la visió de país. Així doncs, vam organitzar una trobada i vam crear MOBcat, la Unió de Plataformes de Mobilitat de Catalunya.
Benvolguts companys, avui després de set anys, m’allibero d’aquest compromís, de la primera fila per a la Defensa de la Mobilitat Sostenible pel Maresme. La posició dels meus companys de No a la Vinyeta en el debat supracomarcal que adopta la nostra reduïda 60a Assemblea, em dóna l’oportunitat de tancar una etapa que se’m ha fet massa llarga.
La nostra C-32 del Maresme ja hem dit per passiva i per activa que ha de reconvertir-se urgentment amb una via Comarcal gratuïta i millorar-ne els accessos dels municipis. La vinyeta no ha de ser el debat del Maresme, aquest és un debat de gestió d'infraestructures i mobilitat a nivell de Catalunya.
Certament, la jugada de Rull d’implantar la Vinyeta és més estratègica que real i, menys encara participativa -com ho demostren anuncis a la premsa, sense un projecte seriós de futur consensuat sobre la taula. És el tarannà fals dialogant i picaresc del Conseller Rull, d'anuncis unilaterals. El debat del model d'infraestructures viàries i de la gestió de la mobilitat fa temps que s'hauria d'haver engegat amb TOTS els agents implicats. La vinyeta és una cortina de fum per tapar les vergonyes del model actual, jugar a passar la pilota a Madrid davant del greu problema de l'endeutament il·legítim - amb convenis, peatges a l’ombra i bonificacions - de la Generalitat, la fi de les concessions i el pols sobiranista.
La Vinyeta és un model imperfecte de tarifa plana caduc, que solventa molts problemes, però en genera de nous. Cal avançar cap el nou model europeu modern de gestió de mobilitat, de pagament per ús i de qui contamina paga, que potenci un transport públic de qualitat que ha estat abandonat. Però l'eliminació de barreres, si n’exigisim una gestió 100% pública, ja seria un gran pas endavant per resoldre molts dels problemes que tenim, només pel fet que la xarxa de carreteres deixés de ser gestionada con fins ara buidant les butxaques de la gent i les arques públiques amb fi del lucre i per allò que representa la seva simplicitat. Poder tractar la xarxa viària de forma conjunta per la reducció de l’accidentalitat, l’equilibri territorial i posar en evidència la manca de competències i l’obstruccionisme estatal. Es tracta d’un tema complex dificil de sintetizar que no es pot reduir a un debat de vinyeta SI/NO, ara mateix les opcions són peatges lucratius o gestió integral-pública de la mobilitat, sense oblidar la renegociació del deute illegitim d’un estat segrestat pels lobbies en favor del benefici de les empreses privades extractives de l’herari públic, que té hipotecat amb 27.000M€ els pressupostos de la Generalitat fins l’any 2044.
Juntament amb d’altres companys de MOBcat pensem que dóna l'oportunitat i obre el debat sobre com sortir del terrorífic, pitjor i insostenible model actual, permetent que MOBcat es pugui consolidar com a referent en defensa dels interessos de la societat civil i desde l’unitat agafar força per poder comprometre els polítics en l’interès comú, la gestió pública d’un dret bàsic com és la mobilitat i en la participació ciutadana en les meses de treball territorials, nacionals i la planificació i la presa de decisions, tal com ho hem aconseguit a Preservem el Maresme al llarg dels set anys d'existència amb grans èxits.
M’acomiado restant com un membre més de Preservem el Maresme i MObcat, agraït del millor regal d’aquesta experiència; gent meravellosa amb que m’he creuat, la diversitat, el treball en equip, l’amistat dels companys de viatge i no companys dels que tant he compartit i après.
Molta sort a Preservem el Maresme i a MOBcat, figures imprescindibles per avançar cap una mobilitat millor i una societat més justa i sostenible.
Per molts anys Preservem el Maresme!
Maresme, 22 de juliol de 2017
Lluís M. Mas Esquerra