CAVALLS HISTÒRICS : Inici
Miquel Llauradó
Miquel Llauradó
Miquel Llauradó
Miquel Llauradó
Miquel Llauradó
Miquel Llauradó
Salutacions.
Dues notícies en un sol missatge :
1.HISTÒRIA.
Si consultem a Wikipedia en castellà "Carlos XI de Suecia" podrem observar un retrat eqüestre d'aquell monarca. Suposo que la Viquipèdia en català també ens servirà , però no tinc temps de comprovar-ho.
El cavall de la pintura representa "Brillant" , l'estaló que va rebre Carles com a obsequi de part del rei de França amb motiu de la seva coronació.
En una altra web ( http://hem.passagen.se/uscygnus/BattleofLund.html ) se'ns explica que aquest cavall va sobreviure Carles i fou heretat pel seu fill Carles XII, morint a l'edad de 43 años:
Charles engaged in the combat with great courage, personally leading one of the attacking wings.
During the morning's battle his horse, "Thotten", was shot under him, and he had to change to
his reserve horse, the bright stallion
Brillant, a coronation gift (in 1673) from King Louis XIV of France.( In Swedish history, Brillant is better known under its nick-name, Brandklipparen (i.e. "The Fire-Buck").
This horse was inherited by his son Charles XII, who rode him until he finally died in Lund in 1716, thus
being at least 43 years old!!)
El renom suec de Brillant, Brandklipparen ( Cérvol de foc ? ) , indica que devia tractar-se d'un cavall sor-liart , roig en els primers anys.
Que va acabar tornat-se blanc del tot , liart canós, ho sabem del cert.
2.CIÈNCIA.
Recentment ha estat publicat un treball a l'Universitat d'Upsala que explica les causes genètiques dels mantells liarts. I com a portada d'aquest estudi es va escollir el retrat de Brillant i del rei Carles de Suècia.
Arrel d'aquest estudi hi ha un test disponible per a verificar si un cavall és o no liart. ( Test ja en oferta per part de l'Universitat d'Alcalà de Henares a Madrid ).
Referencia :
A cis-acting regulatory mutation causes premature hair greying and susceptibility to melanoma in the horse
Gerli Rosengren Pielberg, Anna Golovko, Elisabeth Sundström, Ino Curik, Johan Lennartsson, Monika H Seltenhammer, Thomas Druml, Matthew Binns, Carolyn Fitzsimmons, Gabriella Lindgren, Kaj Sandberg, Roswitha Baumung, Monika Vetterlein, Sara Strömberg, Manfred Grabherr, Claire Wade, Kerstin Lindblad-Toh, Fredrik Pontén, Carl-Henrik Heldin, Johann Sölkner & Leif Andersson
Nature Genetics
Published online: 20 July 2008,
doi:10.1038/ng.185
=====================
En alguns treballs i estudis sobre cavalls de l'Universitat d'Upsala em sembla que hi col·labora un compatriota. Ara mateix no recordo el nom, i no figura en aquest estudi de pelatges liarts, però sí que consta en altres documents.
Miquel Llauradó
Miquel Llauradó
Miquel Llauradó
Miquel Llauradó
Miquel Llauradó
Miquel Llauradó
Sino-Platonic Papers No. 177 (August, 2007)
Miquel Llauradó
Miquel Llauradó
Miquel Llauradó
Miquel Llauradó
The year was 1632 and early in the morning fog the horses and soldiers waited to get out. It was outside Lützen and the time passed and the fog didn’t want to rise. The soldiers had been ready from early in the morning. Now the horses and the soldiers started to get more and more nervous.
King Gustav sat on his own horse named Streiff. All the horses were well trained and well behaved.
The stable master said that the horses had stood still for three days after the battle, with hanging heads and without eating.
Miquel Llauradó
Miquel Llauradó
166 Constat in Lusitania circa Olisiponem oppidum et Tagum amnem equas favonio flante obversas animalem concipere spiritum, idque partum fieri et gigni pernicissimum ita, sed triennium vitae non excedere. in eadem Hispania Gallaica gens est et Asturica; equini generis hi sunt quos tieldones vocamus; minore forma appellatos asturcones gignunt, quibus non vulgaris in cursu gradus, sed mollis alterno crurum explicatu glomeratio, unde equis tolutim carpere incursum traditur arte.
CHAP. 67.--MARES IMPREGNATED BY THE WIND.
It is well known that in Lusitania, in the vicinity of the town of Olisipo1 and the river Tagus, the mares, by turning their faces towards ( ! ) the west wind as it blows, become impregnated by its breezes,2 and that the foals which are conceived in this way are remarkable for their extreme fleetness; but they never live beyond three years. Gallicia and Asturia are also countries of Spain; they produce a species of horse known to us as thieldones,3 and when smaller, asturcones;4 they have a peculiar and not common pace of their own, which is very easy, and arises from the two legs of the same side being moved together;5 it is by studying the nature of this step that our horses have been taught the movement which we call ambling.6 Horses have very nearly the same diseases as men;7 besides which, they are subject to an irregular action of the bladder, as, indeed, is the case with all beasts of burden.8
Miquel Llauradó
contemplava el ros Ferénikos
a la vora mateixa de l'Alfeu
aquell riu ample i turbulent
pentinat de gorgs.
I el contemplà vencedor
Més jo, humil mortal
seré l'herald d'aquella feta.
no maculà son mantell
en el darrer esforç fins a la meta.
que al timoner aclapara ,
delerós de guanyar ,
de nou l'encerta.
I la victòria aporta
l'amfitrió més generós
de tots els hostes.
Miquel Llauradó
Els cavalls de Mahoma.
No és gens fàcil aproximar-se a una figura històrica i transmetre dades de la seva vida que siguin certes, precises i contrastades. Sovint, com més gran és la persona, més difícil és destriar els fets reals dels mites i llegendes en un conjunt sobreabundant de texts.
En el cas de Mahoma, moltes webs parlen de Laszlos , un presumpte cavall seu.Certament jo no he pogut trobar pas cap referència fiable sobre aquest cavall imaginari.
D'altra banda , el granadí Ibn Hudayl , en la seva obra "Gala de caballeros y blasón de paladines" ( consultada en la traducció castellana de Mª Jesús Viguera // Hi ha una versió francesa de Louis Mercier que no tinc a mà ) escrigué el que havia llegit de Ibn Qutayba , que resumeixo a continuació :
Mahoma va posseir els cavalls següents :
Sabk
( el Decidit )Murtayiz ( el Recitador )
Lizaz
( el Tossut ) (( aquest s'assembla una mica a Laszlos ))Tarib
( el Joiós )Lahif
( l' Airós )Ward
( el Capoll de Rosa )Mulawih
( l' Arravatat )Ya'sub
( el Destacat )Ibn Hudayl , quan cita a Ibn Qutayba i altres, no afegeix gaire informació als noms dels cavalls i llurs qualitats. El cavall Ward devia ser de capa castaya encesa, amb els caps ( cua, crinera, extrems de les potes,...) molt negres i pelatge roig intens. Aquest és el tipus de pelatge que anomenaven "ward" els àrabs. "Ward" vol dir "rosa", "flor", "capoll de rosa".
En el capítol que tracta de les curses de cavalls , Ibn Hudayl cita altres cavalls : Sahba , el Bahr ( el Mar ).
(( NOTA : És molt recomanable llegir la traducció en versió original en el llibre publicat. Aquí només he pogut transcriure els noms de forma aproximada, prescindint de símbols que desconc i que suposo familiars als arabistes )).
En una altra font que pot consultar-se online , la llista dels cavalls és diferent. Segons la dita font, Mahoma va comprar el primer dels seus cavalls a la tribu dels Beni Fazara .
Per deu monedes de plata ( 10 unces d'argent ). I el va anomenar Sakb ( "l'aigua que corre" ) per la suavitat del seu pas. Aquest fou el cavall que muntà en la batalla d' Ohod.Comparant aquest Sakb amb el Sabk de Hudayl , s' observa una certa semblança fonètica , encara que amb significats del tot diferents.
El segon cavall citat és Sabaha guanyador d'algunes curses.Casi coincident amb el Sahba de Hudayl , també gunayador de curses.
El tercer cavall és Murtajis ( Renillador ).Murtayiz en Hudayl .
També parla d' una mula blanca sense nom , d'una mula anomanada Fizza i de l'ase Yafur.
Una tercera obra qe caldria consultar és el Nacerí , obra senyera de l'Hipologia i l' Hipiatria àrabs. Una obra inmensa d'Abú Béker designada com a "Tractat de les dues arts" o "El Nacerí". La versió a consultar hauria de ser la del Dr. Perron al francès. La versió moderna del Dr.Hakim crec que no és tan completa. Dissortadament no ho puc fer en aquest moment.
Una quarta font possible la constitueixen els comentaris i la traducció a l'anglès d'un poema titolat "El jardí sagrat" de Sharafuddin Muhammad Al-Busiri . El poema parla d'un ase Ya'fur ( gazela ) , un cavall liart anomenat Murtajaz ( Espontani ) i el ja citat Sakb ( traduït com "Veloç" en els comentaris en anglès i descrit com a negre ).
Posats a ser precisos , la font anterior parla de Murtajaz com a "roan" en anglès . Però és segur que es tracta d'un error.Els pelatges ruans són desconeguts entre els cavalls àrabs actuals. Probablement tampoc no hi havia ruans entre els corses àrabs en temps de Mahoma. I sovint es confonen els cavalls "roan" i "grey" en certs ambients , literaris i del "turf". Sigui com sigui, el poema és molt posterior a Mahoma i té un aire més líric que descriptiu.
M.LL. , Barcelona , abril 2006
Miquel Llauradó
"Viage literario á iglesias de España ...Muerte desgraciada del Conde Bernardo Tallaferro en el rio Ródano.
enfilava la vía de Bellcayre;
volía desposar son fill Guillem
ab una provençala damisela,
per sos germans anomenada Adela,
pe'ls trobadors novells Flor de poncèm.
Mentres llegía sa epopeya Oliva,
vestit de dol un missatger arriba,
son missatge es de penes y dolors:
-¡Es mort! es mort lo comte Tallaferro!
la Provença s'endola en son enterro
y'l cel mateix sembla desferse en plors.
Volgué passar lo Rose una vesprada,
de sopte revingué la rierada,
falleix la terra á son fogós cavall
que sota l'esperó s'adreça y gira,
enllá al genet d'una sacsada tira
y ab ell á cabuçons va riu avall.
Cercant lo poltro, que ab la mort batalla,
braceja agonitzant, lluyta y badalla,
son arnès esfonzantlo cada punt.
Una hora aprés, en la fatal ribera,
d'un sálzer de verdosa cabellera
dormía á l'ombra'l meu senyor difunt!-
Miquel Llauradó
Miquel Llauradó
Miquel Llauradó
del Re a Barcellona ed anche Lorenzo dei Medici detto il Magnifico,
ebbe un destriero della Sicilia in dono fra il 1464 e il 1469. Lorenzo
volle ricambiare con regali d’enorme valore.
Altri cavalli nel 1467 andarono a Roma per servizio della Corte
Pontificia di papa Paolo II, come anche alcuni stalloni Siculi che
Francesco Gonzaga usava per la riproduzione delle sue mirabili
razze del Mantovano insieme a stalloni Napoletani, Spagnoli, Turchi
e Berberi.
Antonio de Calcho, inviato dal Marchese Ludovico Gonzaga, compra
a Messina 11 Aprile del 1477 quindici puledri di nome: Desiato,
Sansone, Libera fortuna, Allegro core, Saporito, Francofonte,
Capitanio, Artale, Farsalia, Salomone, Carera, Compagnone e
Lodulo, nonché un corsiero moro. Lo stesso Antonio de Calcho
il 26 agosto del 1478 scrive al suo signore la difficoltà di levare
dalla Sicilia cavalli, in quanto nell’isola vi erano più inviati, per
comperare cavalli, per conto di vari gentiluomini, che non cavalli.
Miquel Llauradó
Mr. Burkman then told of the horses that Custer rode
and loved. "He had six of them," the veteran continued. "All were government
horses. He had Dandy from 1868 to the time of his death. Dandy was a dark bay.
He was wounded in the hills one day when he was out with me. But it was just a
flesh wound in the neck and he quickly recovered. Dandy lived until along in the
.90s".
"He had three fast horses at Lexington in Kentucky, one of which was
the famous Frogtown. But Vic was his favorite. I got this horse
in Louisville in 1873, just before I came west. He was a light sorrel and had
three white stockings and a white face. This was the horse Custer rode in the
fight. It is not known whether he was killed, or whether the horse was captured
by the Indians. When he came back to change his mount later in the day, he said
to me: "Saddle Vic, the old war horse, for me".
http://monroe.lib.mi.us/books_movies_music/special_collections/custer_news_dandy.htm
"Dandy" was a handsome dark brown animal, with white spots on his forehead and was somewhat injured in a cavalry charge. At the close of the war the horse was brought to Monroe and placed on the farm of Emmanuel Custer, father of General Custer, who lived four miles west of Monroe.
http://www.astonisher.com/archives/museum/what_custer_wore_little_big_horn.html
IN JANUARY 1896, (then) Major E. S. Godfrey, answered several questions concerning the uniforms and equipment of the Seventh Cavalry at the Battle of the Little Bighorn:
"1st: Gen. Custer rode "Vic" into the fight; Vic was a sorrel, with four white feet and legs and a blaze in the face; he was not found on the field. I have heard that he had been identified in the possession of some Indian in the hostile camp after they went into the British possessions. [Note: Iron Hail said Custer's horse was taken by a Santee Sioux named Walks Under The Ground. while Lazy White Bull and others said the Santee's name was Noisy Walking (not to be confused with Cheyenne chief Ice Bear's young son of the same name, who was killed at the Battle of the Little Bighorn.] The dogs were left with the wagon train.
Miquel Llauradó
Steel Dust ( any 1843 )
Els amants de la raça Quarter Horse segur que han llegit alguna cosa de Steel Dust. Steel Dust és un dels estalons més importants en la formació dels cavalls "Quart de Milla".
Antigament , i tal com es pot veure en molts westerns, els americans de l'Oest organitzaven curses molt curtes sobre distàncies d'uns 400 metres, enfrontant una parella de cavalls.
Aquestes competicions nasqueren de la improvisació , aprofitant com a pista el carrer major de la localitat on se celebraven.
================================
L'arbre genelògic de Steel Dust :
http://www.allbreedpedigree.com/steel+dust
Unes quantes dades :
http://www.rice.edu/armadillo/Texas/steeldust.html
The origins of Steel Dust span the the South. He was foaled in Kentucky, in 1843. "His sire was Harry Bluff, a son of Short Whip and a Thoroughbred mare named Big Nance, of Timoleon stock. Tomoleon was by Sir Archy." (p. 24) Sir Archy was a Thoroughbred foaled in 1805 in Virginia.
Steel Dust "... was brought into Texas by Middleton Perry and Jones Greene in 1844. They settled down near the present site of Lancaster in what is now Dallas County. Steel Dust matured into a stallion a little over 15 hands in height... He soon had a reputation for speed." (p. 25)
And it is clear that the reputation of Steel Dust was such that a lot of Texans wanted and obtained colts that he had sired.
Steel Dust sired many colts during his life. He died in 1864, during the War Between the States, while his owner, Mid Perry, was away serving the Confederacy. Steel Dust is buried on Mid Perry's old farm, on Ten Mile Creek.
==========================================
COMENTARIS :
Si mirem la nissaga d'aquest cavall veurem que és pràcticament Thoroughbred ( Pura Sang Anglès ). Sembla indiscutible que Steel Dust va influir molt en la raça Quarter Horse.
Un altre tema interessant , per a tot criador de qualsevol raça, és l'estudi de la formació i desenvolupament de les races precedents. En el cas de la Quarter Horse aquesta història és massa larga i complexa per a ser resumida.
A mí, que voleu que us digui, em sembla una "raça" artificial, molt llunyana dels cavalls vaquers californians o dels cavalls xilens. El llibre del Dr. Randall Ray Arms "The Chilean Horse" explica molt bé la superior resistència dels cavalls xilens sobre els Quarter.
Suposo que en curses curtes guanya sempre un Quarter. Però en distàncies llarges i en raids els Quarters tenen prestacions limitades. Per no parlar de la vida útil i de les lesions.
Una moda que anirà a més és la de criar Quarters a Europa. Amb tots els avantatges i inconvenients de la raça. Mentre que, per exemple, hi ha bones experiències de Munta Western amb - per exemple- Haflingers ...
Miquel Llauradó
52* Lope Fernández de Luna, 1351-1382. Ordenó que se guardara la fiesta de la Inmaculada como si fuera de precepto.
53* García Fernández de Heredia, 1383-1411, anteriormente obispo de Vich. Se conserva su visita pastoral. Murió asesinado.
54* Francisco Pérez Clemente, 1415-1420 y 1429-1430, anteriormente obispo de Barcelona.
Miquel Llauradó
La cavalcatura più amata dall’imperatore, infatti, era Draco, uno stallone morello. ...
Il dottissimo libro non più / stampato delle mascalzie del / cavallo, del signor Giordano Rusto / Calavrese /
dove con bellissimo ordine da' conto di / conoscere tutte le cose pertinenti al cavallo, e / tutte le sorti d' infermità,
& da che nascano, / con i rimedi di quelle. / Di più, vi s'è aggiunto un trattato di / Alberto Magno dell' istessa materia,
tradotto dal latino in / questa nostra volgar lingua. / Et alcuni altri belli secreti di diversi Autori non più stampati /
per l' addietro.
In Bologna, appresso Giovanni de' Rossi, MDLXI, in 16°, p. (12),110
Miquel Llauradó
Miquel Llauradó
scritta da Gian Girolamo Rossi
Miquel Llauradó
di Artemisia
Mantova: i purosangue del Duca
Miquel Llauradó
Miquel Llauradó
Miquel Llauradó
Miquel Llauradó
In the procession, numerous people, including the four Japanese envoys, rode Japanese horses, so it was easy for anyone to notice the difference between the Japanese horses and the Arabian horse. After the procession was received by Hideyoshi, the kampaku came out to the courtyard to see the tribute gifts.
"[The kampaku] ordered the tent to be put up. He also wanted to see the Arabian horse, so he ordered a Portuguese to ride it. After the elegant and impressive tent was put up for him, he stayed under it for a while, discussed various things about the tent and watched the Portuguese man ride the horse. The man rode it quite skillfully. [Hideyoshi] and the other samurai were extremely impressed by the beauty, size and speed of the horse and praised it vociferously. It seems that the horse pleased Hideyoshi more than any other item presented."
Yuki Ryogo
translated by Fumiko F. Earns
Miquel Llauradó
Miquel Llauradó
Miquel Llauradó
Miquel Llauradó
Miquel Llauradó
Despues de varias cartas entre Guajardo y Zapata, éste le pidió a Guajardo que tomara el pueblo de Jonacatepec para mostrar su lealtad al movimiento, las huestes de Guajardo simularon un ataque, aunque el combate se dió sólo con balas de salva, Guajardo tomó Jonacatepec y ese mismo día por la tarde, en la estación de Tren Pastor, en las afueras de Jonacatepec, conoció Guajardo al General Zapata en persona. Zapata lo felicitó por la toma de Jonacatepec y le ascendió. Guajardo en respuesta, le obsequió al General Zapata un hermoso caballo alazán llamado “As de Oros”.
Al día siguiente, Guajardo invitó a Zapata a comer en la hacienda de Chinameca; Zapata asistió con sólo una escolta de 10 hombres. Al llegar Zapata a la entrada de la hacienda, se tocó el clarín para hacer los honores al general, sin embargo, esta era la señal para que los hombres de Guajardo le dispararan a Zapata, quien cayó muerto al instante, se salvaron los acompañantes, excepto el asistente de Zapata, llamado Agustín Cortés, que quedó muerto a su lado; se batieron en retirada, pues Guajardo había parapetado ametralladoras en las azoteas de la hacienda. Al retirarse, Jesús Chávez, uno de sus acompañantes, logró sacar el caballo “As de Oros” que montaba Zapata entonces, el animal llevaba siete balazos y logró sobrevivir; cuando sanó, Chávez se lo obsequió al general de división Francisco Mendoza Palma, uno de los firmantes del Plan de Ayala.
Miquel Llauradó
Miquel Llauradó
Sultán (1920 )
No puc explicar, de moment, la història de Sultán.
Aquest Sultán fou l'estaló fundador dels
"Camarillo White Horses" , a Califòrnia.
Don Adolfo Camarillo , anomenat "el darrer Don
espanyol", va comprar Sultán l'any 1929.
=====================================
Suposo que devia tractar-se d'un cavall doble
diluït crema ( crem, perlí o perlinegre ).
=====================================
http://www.csudh.edu/csudh/isso/hac.htm
The land upon which the historic Camarillo Ranch now sits was once
part of the original Rancho Calleguas; one of the last of the Mexican
land grants, the Rancho was almost 10,000 acres in size and was
given to Jose Pedro Ruiz by Governor Alvarado in 1847.
Juan Camarillo (1812-1880) obtained the Rancho from the Ruiz Family
in 1875. Juan had been a member of the Hijar-Padres Expedition to
California in 1834. In 1857, Juan settled in what is now Ventura.
The 4-½ acre Camarillo Ranch is a beautiful location for a wedding,
reception, company picnic, field trip or other event. The focal
point
of the Ranch is the circa 1892 Adolfo Camarillo three-story, 14-room
home built in the Victorian Queen Anne style, which has been
restored beautifully, inside and out by the Camarillo Ranch
Foundation
and City of Camarillo. Following Juan's death in 1880, his eldest
son Adolfo took over operations at the Ranch.
Adolfo Camarillo (1864-1958) was 16 at the time, and during the
next 68 years he operated the Camarillo Ranch, progressing from
a mostly cattle operation to crops. Adolfo was a leading innovator,
bringing in lima beans, as well as barley, corn, alfalfa, walnuts,
and citrus to the area. Over the years, Adolfo employed a number
of Chumash Indians on the Ranch in a variety of capacities.
Adolfo Camarillo is often called "The Last Spanish Don."
Adolfo began the tradition of the Camarillo White Horses in 1920,
when he acquired the stallion, Sultan, a Morgan, Arabian and
Spanish crossbreed. The horses have been ridden by family members
in numerous parades ever since, including the Rose Parade, Santa
Barbara Fiesta Days Parade, and Camarillo Christmas Parade.
Opened in 2001 this is a special place of historic importance
which allows you the opportunity to see these beautiful white
horses.
A must visit place off highway 101 on your way north to Santa Barbara
or Solvang.
Miquel Llauradó
http://ja.wikipedia.org/wiki/%E3%83%A6%E3%82%AD%E3%83%81%E3%83%A3%E3%83%B3
A l'enllaç anterior - gairebé ilegible per culpa dels caràcters japonesos-
pot contemplar-se una fotografia del cavall de curses japonès Yukichan.
Un cavall del tot blanc ( Ww , pell rosada ).
El número 13 també és curiós.
==============================
Més informació sobre els cavalls blancs "dominants" a l'enllaç :
http://en.wikipedia.org/wiki/White_(horse)
Miquel Llauradó
Tres cavalls de dos faraons.
Una mica per casualitat vaig descobrir que el famós faraó Tuthankamen
anomenava un dels seus cavalls d’una manera determinada que no recordo
i que he provat de retrobar sense èxit.
L’expressió era quelcom semblant a “El benmirat de X” , essent X una
deïtat egípcia secundària.
A partir de la troballa anterior, vaig fer una cerca activa sobre els
cavalls de Ramsès II amb el resultat d'un èxit parcial.
En el poema conmemoratiu de la batalla de Kadesh, tots dos cavalls del
carro de guerra de Ramsès en la batalla, són anomenats “Glòria de
Tebes”.
Personalment trobo molt curiós aquest nom col•lectiu tipus “Dream
Team”.
Vull suposar que tots dos cavalls tenien un nom principal cadascun…nom
que potser ignorarem per sempre.
Per a confirmar el costum egipci de batejar animals hi ha el testimoni
de Ahmosis ( Ahmose ) , un soldat que serví en moltes campanyes i que
cita expressament els noms de tres vaixells a bord dels quals
lluità.
http://www.reshafim.org.il/ad/egypt/ahmose_inscription.htm
I became a soldier in his stead on the ship "The Wild Bull" in the
time of the Lord of the Two Lands, Nebpehtire, the justified. I was a
youth who had not married; I slept in a hammock of netting.
Now when I had established a household, I was taken to the ship
"Northern", because I was brave.
His majesty journeyed north, all foreign lands in his grasp, and that
wretched Nubian Bowman head downward at the bow of his majesty's ship
"Falcon." They landed at Ipet-sut.
http://www.egiptologia.net/isis/ansan-01.html
Biografia d’Ahmosis en castellà.
No sé còm ho veieu vosaltres. Jo crec que coneixer els noms dels
cavalls, les mascotes i els vaixells dels egipcis ens poden dir molt
sobre la seva civilització.
Miquel Llauradó
l'estaló roig-canyella "Sarco" ( probablement "Zarco" ) de pura raça
californiana i l'eugua negra importada d'Austràlia "Black Swan".
Les apostes foren molt altes. Hi ha diverses versions , però sembla
que cada bàndol apostava 25.000 dòlars més 500 egues, 500vaques , 500
ovelles i uns quants animals més.
"Sarco" el muntava un vaquero amb la típica sella californiana. El
genet de "Black Swan" era un jockey professional de raça negra, petit
i escarransit que va usar una sella de curses...
"Black Swan" va guanyar per poc...
=============================================
Copio uns fragments en anglès ( que inclouen altres cavalls : Canelo,
Ito, Pinto,...)
Pico, an avid gambler, enjoyed playing cards and betting on horse
races. He raised fine horses and raced them against those of other
rancheros. In 1852, one of the most famous races occurred between
Pico's "Sarco" and Jose Andres Sepulveda's "Black Swan". The race took
place in Los Angeles where the nine-mile course followed the route of
San Pedro Street out of town and back. Over $50,000 in cash, land,
cattle and horses were wagered by spectators. Sarco, bred in
California, lost to Black Swan, an import from Australia. Pico lost
$1,600 in cash and 300 head of cattle. Pico's carefree and reckless
ways were costing him. By the end of the 1850s, he had many debts
scattered throughout Los Angeles County and he owed over $45,000 to
creditors.
Don Jose's greatest love was horses and horse racing. He owned
hundreds of horses and loved to ride. The race between an Australian
mare, Black Swan, and Pico's stallion, Sarco, will go down in history
as one of the most legendary races of Southern California. Held on
March 1, 1852, the race inspired much excitement among early
California residents and, according to Thomas D. Mott, almost everyone
living between San Luis Obispo and San Diego attended. Black Swan won
the nine-mile-long race, which took place in Los Angeles, by 75
yards.
Robert Glass Cleland notes in The Irvine Ranch that "the wagers
included twenty-five thousand dollars in cash,...five hundred calves,
and five hundred sheep."
After the race Don Jose bought Black Swan and took her to San Joaquin.
Within a year the mare stepped on a nail, contracted lockjaw, and
died.
pàgina 105
FROM THE MOUNTAINS TO THE SEA 69
August 16, 1851, Don Pio Pico and Compadre Teodosio
Yorba gave their printed challenge "to the North" with bold
defiance—"The glove is thrown down, let him who will take
it up"—for a nine-mile race, or four and a half and repeat,
the stake IDOO bead of cattle worth $20 per head, and $2,000
68 LOS ANGELES
in money; with a codicil, as it were, for two other races, one
of two leagues out and back, the other of 500 varas—$2,000
and 200 head of full grown cattle bet on each race. March
21st following, the nine mile heat was run two miles south of
the city, between the Sydney mare, Black Swan, backed by
Don Jose Sepulveda, and the California horse, Sarco, staked
by Don Pio Pico and Don Teodosio, the challengers. The
mare won by 75 yards in 19 minutes and 20 seconds. Sarco,
the previous spring, had run 9 Mexican miles in 18 minutes
46 seconds. Not less than $50,000 must have changed hands.
More deserves to be said of what the Californians tell of
this exciting race. April 2d the American mare, Nubbins, beat
the American horse, Bear Meat, on the Wolfskin track by 10
feet—distance 400 yards—for 400 cows. The year before Don
Jose Sepulveda's California horse beat Don Pio's American
horse half a length, for $2,000 in money and 500 head of cattle.
Probably the carera is still talked of at Santa Barbara, when
Francisco Noriega's horse, Buev de Tango, beat Alfred Robinson's
horse, Old Breeches, with a change of $20,000 among
hands.
In 1852 Don Andres Pico and Don Jose Sepulveda had
two races, one for $1,000, the other for $1,600 and 300 head
of cattle. October 20th Avas the exciting day of Don Jose's
favorite, Canelo, backed by Don Fernando Sepulveda, and of
Alisan, a Santa Barbara horse, backed by Don Andres Pico
—
for 300 head of cattle and $1,600 a side ; 400 yards ; Canelo
came out winner half a length.
The New Years' ball at Don Abel Stearns, "where all the
beauty and elegance of the city," says the editor in mellifluous
Spanish, "contributed that night to give splendor to the
dance," was followed on the tenth by two races. The end of
Lent, and all the grander festivals were partly enjoyed in
this way.
In 1853 was to be run the race of Ito, brought 700 miles,
against Fred Coy, stake $10,000. The natives were cautious
and it was forfeited; but in March Moore & Brady's horse,
John Smith, beat Powell's mare, Sarah Jane, for $2,100, by
about a length. In February, 1857, Don Jose Sepulveda's
horse, Pinto, easily beat Don Pio's Dick Johnson at San
Gabriel, for $3,000; and March 5th, Don Jose beat the Gonzales
brothers at San Fernando for $2,000.
Through the later years heavier stakes than any we have
mentioned were lost and won by Don Juan Aliba and others,
except, perhaps, that of Black Swan and Sarco. Of a very
early day some of the races occupy many pages of the archives.
One tasked the best ability, as alcalde, of the venerable
Don Manuel Dominguez: one drew out a profound
decision of Don Jose Antonio Carrillo, of the Supreme Court.
The governor did not disdain to lay down rules for racing.
In his manuscript diary we have the authority of Mr. Francis
Melius, visiting Los Angeles from one of the Boston ships
at San Pedro, for the race of Moses Carson, brother of Kit
Carson, on January 20, 1840. Mose had a heavy bet on two
races for that day. The first he won, despite the salt that
—for luck—had been put in all the holes of the stakes on the
course, and of the little bag of salt and wax candle and silk
cotton astutely concealed in the mane of the opposing horse.
But it ruined Mose's reputation, and mayhap damaged his
purse. He was set down as an hechicero (sorcerer) by his
Sonoranian antagonist, and the second race fell through.
===========================================
COMENTARIS :
La Alta Califòrnia d'abans de la febre de l'or és molt interessant des
del punt de vista dels cavalls i l'equitació.
Crec que ja he comentat en algun moment alguna anècdota del pare Magí
Català , "el sant home de Santa Clara", nascut a Montblanc i que de
jove no se'n privava d'enllaçar ossos de nit amb els indòmits vaquers
californios.
Miquel Llauradó
Copio alguns detalls relacionats amb els cavalls esmentats a l'obra :
My mount was a California roan pony, the fastest in the stables.
.......
Following a wagon road that led to the south, I made nearly sixty
miles the first night. The mare I had chosen proved a good traveller.
.......
When I was introduced to Custer he glanced disapprovingly at the mule
I was riding. ( Mouse colored mule ).
(( En principi Custer es va mirar la mula amb desdeny. Després d'una
marxa forçada la mula estava tan fresca i el cavall de Custer va morir
d'esgotament...)).
.......
He was astonished and delighted to think I would let him ride Brigham,
the most famous buffalo horse in the West.
===================================
Sembla que "Brigham" ( anomenat com el lider dels mormons ) era un
cavall d'aspecte mediocre però habilíssim per a caçar bisons.
No he pogut trobar-ne més detalls.
Buffalo Bill va tenir molts cavalls. I era un gran genet. Va treballar
al Pony Express.
Miquel Llauradó
L’emperador japonès Hiro Hito pertanyia a la dinastia Meiji, la que va
finalitzar amb l’era Tokugawa.
Hi ha diversos articles que parlen dels seus cavalls.
El millor que he trobat és aquest :
http://horsesanddressage.multiply.com/journal/item/147/The_Story_of_Hirohitos_Horse
Els noms dels cavalls :
Hatsushimo (First Frost)( Primera gebra ¿? )
Shirayuki (White Snow )( Neu blanca )
Hatsuyuki (First Snow)( Primera neu )
Mineyuki (Snow Peak)( Cim nevat )
Val a dir que són noms bonics per a 4 cavalls blancs.
==============================
Hiro Hito fou un emperador de trista memòria.
No fou jutjat per crims de guerra per la seva participació en accions
abans i durant la Segona Guerra mundial. Però mai no tindrà cap
justificació moral per a aquells fets, molts dels quals foren
innecessàriament cruels.
(( Vegeu els assalts i assassinats a les ambaixades de països neutrals
en la conquesta de Manila...)).
Un aspecte anecdòtic és la afició de Hiro Hito per la antropologia. Hi
ha algú que pensa que el perdut esquelet del Sinantropus Pekinensis va
anar a parar d'amagat a la seva col•lecció com a butí de guerra...
Miquel Llauradó
El passat diumenge 14 de febrer va morir Elmer Bandit als 38 anys.
Elmer Bandit era un cavall mig-àrab que participava en raids amb la
seva propietària i amazona Mrs. Mary Anna Wood.
L'any passat va batre el rècord de distància recorreguda en ràids.
Més informació a la revista on-line The Horse.com.
( Subscripció gratuïta : http://www.thehorse.com/Register.aspx )
=======================================
Miraré si trobo una bona imatge per a penjar-la als nostres arxius.
Elmer Bandit era de capa liarda, darrerament en fase blanca o canosa.
Miquel Llauradó
"...On the day Hoyt left Tascosa the Kid rode in leading is favorite
race horse , a spirited chestnut sorrel named Dandy Dock..."
Les dades sobre William H. Bonney , alias Willy the Kid , són poc
precises. És difícil destriar entre llegenda i realitat en la vida
d'aquest famós pistoler.
El paràgraf anterior parla d'un dels seus cavalls favorits que consta
en una acta de venda simulada per a legalitzar un obsequi al seu amic
Mr. Hoyt.
De fet la cosa és més complicada encara perquè sembla que el cavall
era robat , havent estat assassinat el sheriff antic propietari...
El mantell del cavall Dandy Dock ,"chestnut sorrel" , és una varietat
del pelatge sor, roig o alatzà amb matisos metàl·lics que recorden el
coure brunyit.
( Hi ha altres acepcions de "sorrel" ).
.
Miquel Llauradó
que vaig descarregar.
De fet no es pot descarregar i cal llegir-la online.
Tot i que no m'agrada llegir coses llargues a la pantalla del PC vaig
fer l'esforç de llegir en diagonal , a correcuita , i vaig trobar més
coses de cavalls.
===============================
El pony "Prince".
El primer cavall que va tenir Buffalo Bill , als onze anys. "Pony"
significa en el llibre cavall de petita alçada.
===============================
"Buckskin Joe"
pàg.189
I determined that if possible that horse should be mine. He was a big
buckskin , or yellow horse.
I named him Buckskin Joe , and he proved to be a second Brigham.
I rode him during the summers of '69, '70, '71, '72. He was the horse
ridden by the Grand Duke Alexis
En l'època del llibre "buckskin" designava el pelatge "falb
dun" ( l'actual "yellow dun" ). Només modernament i per una
modificació de les normes del Quarter Horse el "buckskin" ha passat a
identificar-se com el "falb crema" o "bayo" castellà.
================================
"Tall Bull", un cavall castany capturat en combat ( després de matar
el propietari , un cabdill indi )
pàg. 195 ......bay horse fastest running horse west of the Missouri
river...
================================
"Powder Face", un pony indi capturat.
================================
================================
Al final del llibre William Cody explica el seu respecte pels indis
americans. I , en certa manera, justifica els homicidis inevitables
comesos d'acord amb les circumtàncies...
Com en el cas de Billy the Kid, parlar de cavalls i pelatges oblidant
un fons violent i dramàtic és absolutament frívol.
Per la part que em toca us en demano disculpes.
Miquel Llauradó
Els cavalls de Jesse James.
En un article que he trobat fa poc (
http://www.equinepost.com/resources/eps/epsViewArchive.asp?Archive=174
) l'autor parla dels cavalls del proscrit Jesse James.
"Katie" , una egua castanya.
"Ebony" un purasang negre.
"Skyrocket".
"Stonewall".
"Red Fox" ( a strawberry roan thoroughbred...)un purasang roig-ruà.
==========================
És probable que "Red Fox" fos liart i no pas ruà.
==========================
El germà de Jesse James , Frank James, escrigué unes memòries que
segur estan farcides de detalls sobre cavalls...Miraré si les trobo a
Internet.
Miquel Llauradó
Edgar Watts recalled."The horse was named Ruff ; and even after
Bridger's sight left him, he kept riding that horse..."
=====================================
"Nulla die sine Linea" ( Plini el Jove )
"Difficile est tenere quae acceperis nisi exerceas "
- It is difficult to retain what you may have learned unless you
should practice it". (Pliny the Younger)
=====================================
És difícil mantenir el ritme de Plini el Jove i escriure una mica cada
dia.
Avui ha tocat recordar el nom d'un dels cavalls de Jim Bridger , famós
explorador i "mountain man".
He descarregat una biografia seva que procuraré llegir per a saber més
coses de l'Oest. Jim Bridger passava per ser un dels millors experts
en cultura índia ( dels americans nadius ).
( Possiblement va coneixer Manuel Lisa un dels meus exploradors
preferits ).
"Ruff" fou el darrer cavall d'un home que n'havia posseït molts. I era
ruà cara-bonica i bausà dels dos peus.
Diuen que quan Jim Bridger ja no hi veia no va deixar mai de dur-lo a
una casa amiga...
Miquel Llauradó
Miquel Llauradó
anònims no s'animen a inscriure's ).
*******
Els cavalls de Li Shimin ( any 626 )
Si consultem la Wikipedia el segon emperador de la dinastia xinesa
Tang ( també escrita Song ) fou Taizong . O Li Shimin, que era el seu
nom personal.
Aquest emperador hagué de lluitar en nombroses campanyes i devia ser
excepcionalment afortunat. Ho demostra el fet que sis dels seus
cavalls moriren en combat mentre ell els cavalcava.
Pel dot d'una filla seva sabem que va demanar ( entre altres coses )
50.000 ( cinquanta mil ) cavalls al futur gendre !! ( Imagineu el munt
de civada i de fems associats ).
Els cavalls personals de Li Shimin , els millors entre milers, per
força havien de ser extraordinaris.
El que sí que sabem és que , en homenatge als esmentats cavalls, Li
Shimin els feu pintar per un ministre seu , Yan Liben i els escultors
tallaren sobre pedra sis baixrelleus de tamany natural que encara es
conserven.
*********************
Els noms i pèls dels cavalls de Li Shimin :
1. Shifachi 什伐赤
Colour: Chestnut ( ALATZÀ D'ORIGEN PERSA )
Ridden in the campaigns against warlords Wang Shichong and Dou Jiande
2. Qingzhui 青骓
Colour: Piebald ( TACAT O PINTAT )
Ridden in the campaign against Dou Jiande
3. Telebiao 特勒骠 or 特勤骠
Colour: White ( BLANC )
Ridden in the campaign against Song Jingang
4. Quanmaogua 拳毛騧
Colour: Yellow with black mouth ( FALB DUN I, A MÉS , "CURLY" )
Ridden in the campaign against Liu Heida
5. Baitima 白蹄马
Colour: Black with white hooves ( NEGRE BAUSÀ )
Ridden in the campaign against Xue Rengui
6. Saluzi 飒露紫
Colour: Bay ( CASTANY )
Ridden in the battle for Luoyang against Wang Shichong
"Saluzi" diuen que vol dir literalment ( ? ) "Porpra de la velocitat
del vent".
Sembla que hi ha un estudi universitari sobre l'origen dels noms dels
cavalls de Li Shimin que indicaria un origen regional dels noms. Jo de
moment ho deixo aquí. que ja està prou bé.
Miquel Llauradó
NÚVOL NEGRE.
Aquest diuen que era el nom del cavall de Selim I Yavuz, soldà otomà.
Corria l'any 1511 quan Selim es va enfrontar al seu pare el soldà
Baiacet II, que volia legar el seu regne a un altre fill anomenat
Ahmed. La primera batalla , Adrianòpolis, fou una derrota i -sort per
a ell- Selim va poder fugir a ungla de cavall cavalcant "Núvol negre".
==========
El cavall de Selim es citat en alguna obra "de jineta". ( Crec
recordar que en la de Andrada , i que esmenta el nom del cavall en
turc ).
No acabo d'entendre còm va passar la notícia des de Turquia cap a la
corona de Castella.
La notícia d'una batalla és fàcilment transmisible. Però el detall del
nom del cavall sembla indicar la publicació d'un opuscle que Andrada
devia haver llegit ( ???? ).
============
============
============
Fent una mica de cerca per Internet he trobat que el nom de "Núvol
Negre" en turc és Karabulut. ( "Kara" = negre ).
Quan sàpiga l'autor i l'obra "de jineta" ja n'informaré.
Segueixo ignorant la ( per a mí ) misteriosa obra en castellà que
parlava del cavall de Selim en el segle XVI.
Miquel Llauradó
...Y porqué está bien provado , que el cavallo es ligerísimo, solo
diremos, quanto lo fue el cavallo Morzillo del bravo Celim pues por su
gran velocidad le pusieron Nuve Negra.
===============================
Libro de la Gineta de España... en el qual trata el modo de hazer las
Castas, y criar los Potros, y como se han de enfrenar, y castigar los
Cavallos: y como los Cavalleros moços se an de poner a cavallo
guardando el orden antiguo de la Gineta de España.
Fernández de Andrada, Pedro
Sevilla : En la Imprenta de Alonso de la Barrera, 1599
( L'obra pot consultar-se online ).
jo...@joanill.com
On Fri 05/03/10 11:42 PM , Miquel Llauradó m.lla...@ono.com sent:
--
Heu rebut aquest missatge perquè esteu subscrit al grup "Cavalls lliures" de Grups de Google.
Per publicar a aquest grup, envieu un correu electrònic a cavalls...@googlegroups.com.
Per anul·lar la subscripció a aquest grup, envieu un correu electrònic a cavalls-lliures+unsub...@googlegroups.com.
Per obtenir més opcions, visiteu aquest grup a http://groups.google.com/group/cavalls-lliures?hl=ca.
Miquel Llauradó
El tinent o cap d'esquadró cosac Dimitri Nicolaïevitch Pechkov va
sortir de Blagovestchensk el 7 de novembre de 1889 i va arribar a San
Petersburg el 19 de maig de 1890 muntant un cavallet liart anomenat
Serko.
Cavall i cavaller varen arribar sans i estalvis després d'un viatge de
9000 Km en menys de 200 dies !!!
"Siery" en rus vol dir "gris". "Serko" i "serok" són els diminutius i
vindrien a significar "griset".
"Serko" equivaldria a "Griset" o "Liarret".
=================================
En morir Serko fou ensebellit al cementiri dels cavalls dels tsars a
Tsarskoye Selo , on encara es conserven les restes de la làpida
conmemorativa.
Hi ha un llibre i un film sobre la gesta de Serko i Pechkov.
===========================================================
Enllaços :
http://fr.wikipedia.org/wiki/Serko_(cheval)
http://www.worldtrailrides.com/pechkov-serko/raid-cheval-pechkov.htm
http://www.allocine.fr/video/player_gen_cmedia=18413725&cfilm=44450.html
http://www.thelongridersguild.com/serko-film.htm
==========================
==========================
Un detall, sovint ignorat , de San Petersburg és que el Pont del Palau
sobre el riu Neva fou projectat per l'enginyer català Magí Cornet i
Riera ( any 1904 ? ).
Es tracta d'un pont llevadís espectacular ( hi ha videos del seu
funcionament a Internet ).
Miquel Llauradó
història de "Núvol negre", el cavall del príncep Selim.
Sembla lògic que Pedro Fernández de Andrada l'hagués llegit i copiat
l'anècdota històrica.
Caracciolo indica la font original de la història ( que també pot
consultar-se online ).
===============
Selim fou un governant sanguinari i sense escrúpols. Però va
recompensar "Núvol Negre" amb una vida reposada i semilliure en uns
estables magnífics que va fer construir expressament a Egipte. Ningú
no muntava el cavall i un cavallerís se n'encarregava del seu
benestar...
Miquel Llauradó
laissa jamais enfreindre la discipline. Souvent il détourna Aurélien
de sévir avec trop de rigueur contre eux. Il inspectait chaque
manipule en particulier, examinait les vêtements et les chaussures ;
et, lorsqu’il y avait du butin à partager, il ne réservait pour lui
que des traits et des armes. Un jour, parmi le butin pris sur les
Alains, ou sur une autre nation, car c’est un point qui est resté
indécis, on trouva un cheval que ne recommandaient ni ses formes ni sa
taille, mais qui, au dire des prisonniers, pouvait, en courant,
franchir cent milles par jour et faire le même trajet pendant huit ou
dix jours sans interruption. Chacun pensait que Probus garderait pour
lui un animal si extraordinaire, lorsqu’on l’entendit s’exprimer
ainsi : « Ce cheval convient à un soldat qui fuit, plutôt qu’à un
homme de courage ; » puis il donna l’ordre aux soldats de jeter leurs
noms dans l’urne pour le tirer au sort. Comme il y avait dans l’armée
quatre soldats qui s’appelaient Probus, il se trouva que ce fut le
premier nom qui sortit, quoique celui du chef n’eût point été mis au
nombre de ceux qui pouvaient gagner : les quatre soldats s’étant
disputés, chacun d’eux prétendant être celui que le sort avait
désigné, il fit procéder à un nouveau tirage, et pour la seconde fois
le nom de Probus sortit de l’urne ; on recommença une troisième, puis
une quatrième fois, et toujours le nom de Probus d’apparaître. Alors
toute l’armée, avec l’assentiment même des quatre soldats dont le sort
venait de proclamer le nom, offrit le cheval à son chef.
***************
El text anterior explica una anècdota de l'emperador romà Marcus
Valerius Probus.
Resulta que en una campanya militar contra uns enemics no identificats
( potser els sàrmates ) varen capturar un cavall d'aspecte poc lluït
però del qual hom afirmava que podia "caminar" cent milles romanes al
dia...8 o 10 dies seguits !!!
No sabem el nom d'aquell cavall, ni la raça. però queda consignat com
a cavall veritable i històric.
***************
En altres missatges he escrit sobre els cavallets Basuto i sobre el
cavallet Serko. I de la seva resistència i de les seves capacitats de
marxar grans distàncies.
Es tracta d'un tema genèric i que convindria comentar amb detall.
Principalment els aspectes següents :
- Talla i pes ideal dels cavalls
- Races resistents ( Basuto, Islandès, Àrab, Mustang,... )
- Passos ( Tolt, Indian Shuffle, ambladura, Paso Fino, ...). En el
sentit de que hi ha marxes que estalvien molta energia al cavall.
De moment queda apuntat.
Miquel Llauradó
faraó Ramsès II :
"Chevaux dans l'histoire"
===============================
Copio l'informació :
Victoire-dans-Thèbes et Mout-est-satisfaite
Les deux chevaux qui portèrent Ramsès II à la victoire de la bataille
de Qadesh :
" ... Que diront les gens lorsqu'on entendra que vous m'avez
abandonné, seul avec personne, et qu'il ne vint vers moi aucun
officier supérieur, capitaine aux soldats pour me tendre la main,
lorsque je combattais ? » J'ai vaincu des millions de pays étrangers,
étant seul (avec) mon attelage : Victoire-dans-Thèbes et Moût-est-
satisfaite, mes grands chevaux. C'est en eux que j'ai trouvé un appui
lorsque j'étais seul, combattant de nombreux pays étrangers. Moi-même,
je continuerai à leur faire manger leur nourriture, en ma présence,
chaque jour, lorsque je serai dans mon palais. C'est eux que j'ai
trouvés au milieu de la bataille avec mon écuyer Menna, les échansons
de ma maison qui étaient à mes côtés, mes témoins en ce qui concerne
le combat... "
Extrait de " La troisième bataille de Qadesh " d'après le poème de
Pantaour.
Passionnés par L'Egypte... La Balance des 2 Terres
===============================
Sembla que els noms dels cavalls foren : "Victòria de Tebes " i " ( La
deessa ) Mut està contenta".
Dos cavalls i dos noms !!!
Semblava lògic però a la major part de webs només parlen d'un nom :
"Victòria de Tebes".
Està clar que els ignorants en egiptologia i en jeroglífics només
podem repetir el que llegim en altres.
I sovint ens manca criteri per a reflexionar i assimilar les dades que
trobem.
Miquel Llauradó
AdriàItàlica, ( Hispània, 24 de gener del 76- Baia, 10 de juliol del
138) fou emperador de l'imperi romà del 117 al 138. Era cosí del seu
antecessor Trajà i també pertanyia a una família senatorial de la
Bètica.
Un parent seu , renebot , Salinator era de Barcino, la Barcelona
romana.
( "...his great-nephew was Gnaeus Pedanius Fuscus Salinator..." )
A Adrià li agradava caçar a cavall i un de les seves montures
preferides era Borysthene.
Borysthene era el nom antic del riu Dnieper actual.
L'any 121 dC Borysthene va morir a la vila d'Apt ( Colonia Iulia
Apia ), una vila de França.
En homenatge i agraïment Adrià feu bastir un mausoleu a la vora del
riu Apt i escrigué uns versos com a epitafi .
El mausoleu sembla que se'l va emportar el riu però es va trobar una
làpida que reproduïa els versos al cavall :
Hadriani
Carmina
IV
Borysthenes Alanus,
Caesareus veredus,
per aequor et paludes
et tumulos Etruscos
volare qui solebat,
Pannonicos nec ullus
apros eum insequentem
dente aper albicanti
ausus fuit nocere:
sparsit ab ore caudam
vel extimam saliva,
ut solet evenire.
Sed integer iuventa
inviolatus artus
die sua peremptus
hic situs est in agro.
IV
Borysthenes Alanus,
the swift horse of Caesar,
who was accustomed to fly
through the sea and the marshes
and the Etruscan mounds,
while pursuing Pannonian boars, not one boar
dared him to harm
with his white tooth:
the saliva from his mouth
scattered even the meanest tail,
as it is custom to happen.
But killed on a day in his youth,
his healthy, invulnerable body
has been buried here in the field.
Hadrian
Poems
Translated from Latin to English by David Camden
======================================
Alguns han dit que Boristene era un cavall alà ( dels alans o
sàrmates ) com aquell , anònim i resistent, de Probus.
Hi ha un estudi que parla dels cavalls Kolaxaians ( ? ) i sembla
afirmar que Boristene era d'aquella nissaga.
Si em permeteu que digui la meva opinió, diré que Boristene fou un
cavall singular digne d'estudi i esment tant en època d'Adrià com ara.
I , ara i aleshores, exemple de la perversitat humana. Un emperador
sense escrúpols el feu passar a la posteritat. El mateix home que
havia fet executar dotzenes d'adversaris i portat a la fam i la mort
territoris sotmesos.
En aquest sentit, l'espècie humana no ha canviat gens...
Miquel Llauradó
Morellino fou un cavall de Filippo Colonna I.
Un dia, quan anava a veure a la Sra. Camilla Colonna ( una parenta
seva que no he pogut identificar ) amb una escorta nombrosa, la
comitiva fou atacada per cinquanta malfactors.
Els trets d'arcabús feriren molts dels acompanyants de don Filippo i
de poc li anà de no perdre la vida ell mateix.
El cavall va reaccionar sense esperar ordres i, sortint del camí,
s'endinsà en terrenys abruptes a tot galop, sense parar atenció a
matolls , pedres, barrancs, ni esbarzers,...
Finalment va salvar la vida de Filippo Colonna allunyant-lo del
perill.
En agraïment , Filippo Colonna va erigir un trofeu amb l'efígie del
cavall i en va tenir cura - ben peixat i sense treballar- fins que va
morir als 32 anys d'edat.
==========================
"Morellino" és el diminutiu de "Morello", equivalent a negre o moreu.
"Morellino" es podria traduir com a "Moreuet" o "Negret".
El diminutiu sembla que podria indicar un cavall d'alçada reduïda.
==========================
Copio el paràgraf original ( sense corregir les errates de
transcripció provocades pel copiar-enganxar ) a continuació :
E non fono molti anni)
che vn valorofo cauallo del Signor Duca di Paliano,Gran
Conteltabile del Regno di Napoli Don FILIPPO COLONNA
ne fece ammirabile teftimonianza . Veniua quefto
Prencipe partito da Napoli, alla volta di Roma per compiacer'alla
Signora Donna Camilla Colonna, la quale di ciò infamemente
Thaueiia pregato, e benché da numerofa Corte
felle feguito , non prima giunfenel territorio diSezza,che
improuifamente affalito da Piditillo Capo di cinquanta Fuorofeiti,
vidde feriti,& veciiì dall'archibufciate molti de'fuoi,
e la fua propria perfona in euidente pericolo di morte. S'accorfe
il fuo valorofo cauallo del gran pericolo, nel quale il
/iio Signore fi ritrouaua,e rifoluto co ogni potere di faluarlo»
vfcì con veloce corfo fuori di ftrada, precipitofamente, pafso
macchie, saltò fossi , fall monti in guifa tale, che in iicuro
luogo lo riduffe . Onde quel generofo Prencipe, non degenerando
anche verfo gli animali irragioneuoli da quella-,
magnanimità,per cui s'è refoappretfò ogn'vno gloriofo,ereffe
in Paliano quafì in Trofeo , l'effigie dell'amati/fimo Morellinoj
che tale il nome era di quel degno caiiallo. Io fé nodrire
con efàttifllma diligenza, fenza dargli alcuna forte di
fatica» gli fece aggiuntare i denti, che per l'età graue gli s'erano
molto allungati, acciò che poteffe commodjmento
mangiarle molto al fine fi dolfe ddte morte di quell'anima-
le da cui riconofceua la vita, benché trentadue anni vissuto
fusse,e con ragione,poiche fi fono veduti anche moki canalli,
come Alberto magno afserifce , nella morte de'loro Si*
gnori piangere.
Miquel Llauradó
Mantuano va morir ple de ferides en la batalla de Pavia. Ferides
rebudes en el més fort de la lluita.
Tot i el seu estat crític, va poder retornar el seu amo i genet (don
Francisco Fernando de Ávalos, marqués de Pescara )a la seguretat de
les seves línies. I va morir poc després...
De la capa diuen que era "tordillo" ( liart ).
Pel nom podria deduir-se que fou de la nissaga de cavalls dels
Gonzaga.
Francisco Fernando de Ávalos va morir el mateix any, sense
descendència, uns mesos després de Pavia.
====================================
Un marqués de Pescara, Raul Pateras Pescara visqué a Barcelona fins a
la passada guerra civil.
( A la Torre Corbera , que no he pogut localitzar ).
Fou un gran inventor i un gran enginyer. Es considera la primera
persona que va volar en un helicòpter ( ideat i construït per ell
mateix ).
També fundà una fàbrica d'automòbils , la Nacional Pescara , a
Barcelona.
Quan el rei Alfonso XIII viatjà cap a València per anar a l'exili ,
Pescara era el conductor i amic que conduïa el cotxe.
Raul Pateras va exiliar-se ell mateix a Paris amb un motor
extraordinari que estava experimentant : el motor de pistons lliures o
motor Pescara.
Miquel Llauradó
L'any 401 abans de Crist tingué lloc la batalla de Cunaxa.
Dos germans perses lluitaven pel tron de l'Imperi Persa : Artaxerxes
per a conservar-lo i Ciros per a conquerir-lo.
La mort de Ciros va decidir el resultat. I els 10.000 mercenaris grecs
que lluitaven al seu costat es trobaren enmig de Pèrsia, envoltats
d'enemics.
==================================
El nom del cavall de Ciros ( o Cir , com escriuen alguns ) fou
"Pasacas".
==================================
Xenofont ( l'autor de dues obres hípiques : De l'equitació, El cap de
la cavalleria ) era present a Cunaxa.
Quan el comandant dels grecs ,Clearc , fou assassinat, Xenofont fou
elegit responsable del retorn a cas dels mercenaris.
Després escriuria aquella epopeia en la "Anàbasi" o "La retirada dels
10.000".
(( Quan els soldats grecs veieren el mar es cregueren salvats i varen
exclamar :
"Thalassa!! Thalassa !! El mar!! El mar !!...))
(( Cal pronuciar : Zàlassa !! Zàlassa !! Amb z castellana )).
==================================
Vegeu :
Cir el Jove
http://ca.wikipedia.org/wiki/Cir_el_Jove
Xenofont
Plutarc ( Vides paral·leles : Artaxerxes ).
Ctesias
=============================================================
IX. Porque los Griegos arrollaron a los bárbaros como y cuanto
quisieron, y, persiguiéndolos, corrieron casi toda la llanura; mas
contra Ciro, que llevaba un caballo noble, pero duro de boca y de
sobrados alientos, llamado Pasaca según dice Ctesias, movió el
caudillo de los Cadusios Artagerses, diciendo a grandes voces: “¡Oh
tú, que infamas el glorioso nombre de Ciro, el más injusto y más
temerario de los hombres, vienes atrayendo en mal hora a los valientes
Griegos contra las riquezas de los Persas, con esperanza de dar muerte
a tu señor y tu hermano, que tiene millares de millares de esclavos
mejores que tú; pero ahora lo verás, pues antes perderás aquí tu
cabeza que puedas ver el rostro del rey”. Dicho esto, le lanzó un
dardo, y la coraza resistió firme al golpe, con lo que no llegó a ser
herido Ciro, sino sólo conmovido en la silla, porque el golpe fue
violento. Al volver Artagerses el caballo, tiró Ciro contra él, y le
acertó, entrando la punta del dardo por el cuello sobre la clavícula.
Así casi todos convienen en que Artagerses fue muerto por Ciro: pero
por cuanto de la muerte de éste no habló Jenofonte sino llana y
brevemente, como que no la presenció, nada parece que se opone a que
expresemos con distinción lo que acerca de ella refieren Dinón y
Ctesias.
Miquel Llauradó
Lyard i Fauvel són noms de cavalls molt freqüents en la literatura i
en la realitat de l'Edat Mitjana. En aquest cas corresponen a dos
cavalls que pertangueren al rei d'Anglaterra Richard Coeur de Lion
(Lionheart).
Tot i que hi ha diferents versions del fet, se suposa que aquests
cavalls eren propietat del rei de Xipre,el bizantí Isaac Commenos . I
que varen ser apropiats quan Richard va conquerir l'illa.
Alguna versió parla de Lyard com un estaló de París i de Fauvel com un
cavall de Xipre...
======================
Tant Lyard com Fauvel indiquen el pelatge del cavall.
Probablement Lyard era de mantell liart rodat ( com correspondria a un
cavall encara jove ).
Fauvel valdria tant com "falbell" ( diminutiu de "falb" ), i no està
gens clar quín pèl voldria indicar. Per a simplificar podríem dir que
Fauvel podia ser de pelatge "falb-crema".
======================
El regnat d'un rei bizantí a Xipre permet de suposar que els seus
millors cavalls també eren importats.
També els cavalls dels croats suposen un viatge per mar , a bord
d'aquelles naus de transport anomenades tarides ( esmentades en les
cròniques catalanes ).
======================
Le Cheval normand au moyen âge
par
Ephrem Houel
inspecteur général honoraire des Haras
Le cheval espagnol n’était pas le seul étalon méridional employé au
croisement de la race normande : les chevaliers chrétiens ramenaient
encore des diverses croisades un nombre considérable de chevaux
orientaux ; nous en avons la preuve, entre autres par les deux
coursiers de Richard Coeur de Lion, achetés par lui dans l’île de
Chypre et chantés par les poètes du temps.
Voici la traduction rimée d’une des strophes qui leur ont été
consacrées :
Aucun ne peut les égaler,
Soit dromadaire ou destrier ;
Chameaux courants, chevaux du More,
Sont loin d’aller si vite encore ;
Aussi pour mille bons ducats,
On ne les aurait certes pas.
Le texte dit :
For thousand pown of golde !
===========================
El text original en anglès antic pot llegir-se a :
The sports and pastimes of the people of England: including the rural
and ... - Pàgina 44
Joseph Strutt, William Hone
The history of English poetry: from the close of the eleventh ...,
Volum 1 - Pàgina 164
Thomas Warton, Richard Taylor - 1840
At the siege of Babylon, the soldan Saladin sends king Richard a
horse. ...
Favel He sent to king Richard a stede for cnr- of Cyprus and Lyard of
Paris.
http://books.google.com/books?id=cAIOAAAAMAAJ&pg=PA164&dq=Favel+Lyard+Richard&lr=&as_brr=0&hl=ca&cd=2
Miquel Llauradó
"Gazela" , el cavall de Balduí I de Jerusalem ( any 1102 )
( segona batalla de Ramla : http://fr.wikipedia.org/wiki/Bataille_de_Rama)
Poques coses sabem d'aquest cavall notable.
Dues cròniques antigues ens en parlen.
- la "Gesta Francorum" d'Albert d'Aix
- la "Gesta Francorum" de Bartolf de Nangis
............................................................................
Foucher de Chartres - 1913 - 915 pàgines
Balduin verfolgte ohne Zweifel die Absicht, den in Ramla
Eingeschlossenen so schnell wie möglich wieder zur Hilfe zu eilen, ...
Den Namen des Pferdes, auf dem Balduin entkommen, Gazela, überliefern
Bartolf 534 E und Alb. IX, 5; vgl. ...
books.google.com -
............................................................................
Then he mounted his horse, which is called Gazela in the Saracen
language because it is swifter than all other ... 87 The same name is
found in Bartolf of Nangis (BN, p. 534), writing about the second
battle of Ramla, 1 102. ...
............................................................................
Del segon relat no he pogut trobar cap referència aprofitable. Ben al
contrari, la Gesta d'Albert d'Aix pot consultar-se online en llatí i
en traducció francesa.
http://en.wikipedia.org/wiki/Gesta_Francorum
http://es.wikipedia.org/wiki/Gesta_Francorum
http://remacle.org/bloodwolf/historiens/albertaix/croisade7.htm
CAP. LXVI.-- Post confessionem delictorum, episcopo Gerhardo crucem
Domini praeferente, rex per medios hostes irrumpit.
Et hoc dicto cum jurejurando, confessionem delictorum suorum coram
iisdem episcopis fecit; deinde corporis et sanguinis Dominici percepta
communione, decem milites loricatos cum Gerhardo episcopo, lignum
sanctae crucis praeferente, reliquit. Ipse vero ascendens equum, qui
lingua Sarracenica gazela appellatur, eo quod caeteris equis sit cursu
potentior, praemisit quartam aciem quam ordinaverat de militibus
Jerusalem, viris bello assuetis ac robustissimis, quatenus cum
hostibus in impetu ferirent ac dimicarent.
CHAPITRE LXVI.
Après avoir confirmé ces paroles par un serment, le roi fit devant ces
mêmes évêques la confession de ses péchés ; puis, ayant reçu la
communion du corps et du sang du Seigneur, il laissa dix chevaliers
auprès de Gérard, l'évêque qui portait le bois de la sainte croix. Lui-
même montant alors sur un cheval, que les Sarrasins appellent en leur
langue gazela, parce qu'il est plus rapide à la course que les autres
chevaux, il envoya en avant le quatrième corps, qu'il avait formé des
chevaliers de Jérusalem, hommes accoutumés à la guerre et des plus
vigoureux afin qu'ils allassent avec impétuosité frapper et abattre
les ennemis.
===================================================
El que ha passat a la història és que el rei de Jerusalem, Balduí ,
muntà en un cavall seu anomenat "Gazela" pels sarraïns perquè era més
veloç que els altres cavalls.
Hem de suposar que aquell ( o aquella ) "Gazela" era un cavall àrab de
primera categoria.
El terme "gazela" diuen que prové de l'àrab "gazalh" i s'incorporaria
molt més tard a les lléngües europees formant part del lèxic habitual.
Un aspecte digne d'estudi i comentari és el del pes que portaven els
cavalls de les croades quan els muntava un cavaller armat. I de la
necessitat ( o de la no necessitat ) dels cavalls grans ( "great
horse" ).
http://en.wikipedia.org/wiki/Horses_in_the_Middle_Ages
===================================================
La biografia de Balduí pot consultar-se a :
http://fr.wikipedia.org/wiki/Baudouin_Ier_de_J%C3%A9rusalem
També les croades són interessants ( i del tot impossibles
d'analitzar , jutjar o comentar en poques paraules ) :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Croades
Miquel Llauradó
A Barcelona , prop de la catedral i tocant a la Via Laietana hi ha la
plaça de Ramon Berenguer III el Gran, amb una estàtua seva a cavall.
En el seu testament llegava dos dels seus cavalls a les ordes militars
dels Templers i Hospitalers.
Una transcripció del testament original manuscrit diu :
"...equum meum Danc...equum meum nigrum...",
"...el meu cavall Danc...el meu cavall negre..."
Una altra transcripció subtitueix "Danc" per "danc".
( En certs casos la lectura digital ofereix la versió "dane" ).
Jeroni Pujades indica "Dandey" ( !!! ), desmentit per Victor Balaguer.
=====================================
Què passa amb aquest cavall misteriós "Danc" ?
Es tracta d'un nom propi ?
Podria ser una raça ? O potser un pelatge ?
=====================================
En el cas de que fos un nom propi ens trobaríem amb un dels pocs casos
de cavalls catalans antics dels quals ens ha pervingut el nom. ( Que
jo sàpiga només hi ha els casos de "Claramunt" i "Crespo" ).
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Berenguer_III
================================
(( Reflexions personals aventurades ))
1. "Danc" com a nom.
"Danc" podria ser el nom d'un cavall. Si la lectura "danc" fos bona
potser correspondria al nom del rei Dancos , autor imaginari d'un
llibre de falconeria ( que devia coneixer Ramon Berenguer el Gran ).
Una lectura incorrecta podria correspondre a un original
"daric" ( "dàric" ), moneda esmentada en l'obra de Xenofont
"Anàbasi" ( que també degué coneixer en Ramon Berenguer ).
El nom "Dandey" que suggereix Bofarull no me l'explico de cap manera.
( Suposo que un mal dia el té tothom ).
2."Danc" com a pelatge.
L'únic pèlatge que se m'acudeix és "liarre".
Sembla impossible però crec que no és tan difícil d'acceptar aquesta
hipòtesi com a versemblant.
Si hom analitza la part final "anc":
- una mala lectura de "rr" es transforma en "n".
- una mala lectura de "c" correspondria a una "e" original.
- acceptant que la "a" sigui correcta , la part final queda "arre".
Que vol dir que "arre", ( mal escrit o borrós en el manuscrit ) es
llegeix "anc".
Explicar la "D" com "li" mal llegit no sembla immediat. Només una taca
o uns traços amb la ploma massa sucada de tinta farien que les dues
lletres ( "ela" i "i" ) semblessin unides provocant una mala lectura "
D" ( precisament en majúscula ).
Ara que hi penso, també "blanc" podria llegir-se "Danc" si la "Bl" o
"bl" no es veu prou bé, però...
EL DOCUMENT ORIGINAL ÉS EN LLATÍ i el notari hauria escrit
"album" ( "blanc" en llatí ) i no pas "blanc"...( ? )
CONCLUSIONS :
Caldria analitzar bé el document original o el microfilm corresponent.
Si cal donar una opinió , em decanto per explicar "Danc" com una mala
lectura d'un "liarre" en el document original.
Qualsevol mantell pot ser "liart" o "liarre". Els pelatges liarts o
liarres són canosos progressius.
===============================
Ramon Berenguer hauria deixat el seu cavall liart als Templers i el
seu cavall negre als Hospitalers.
Dos cavalls identificats pels seus pelatges.
===============================
Un cas semblant i que podria justificar el meu raonament anterior és
el del "Aberdeen Bestiary Project".
Precisament en la transcripció i traducció d'un pelatge de cavall HI
HA UN ERROR CLARÍSSIM.
"Dossinus" es va transcriure com a "onosimus" ( !!! ).
La traducció de "onossimus" per "vosinus" és del tot gratuïta.
"Dossinus" ( com en l'original de sant Isidoro de Sevilla ) vol dir
"del color de l'ase", "grisenc" o "pèl de rata".
================================
En el Bestiari d'Aberdeen hom pot observar una imatge del manuscrit i
fer-se una idea de les dificultats de lectura d'una lletra poc
familiar per a una persona neòfita en el tema.
http://www.abdn.ac.uk/bestiary/translat/22v.hti
Folio 22v Translation and Transcription
Cervinus est quem vulgo gaurantem dicunt. Onosimus\
The tawny-red horse, cervinus, is commonly called gaurans. The horse
called vosinus
(( Fa uns anys vaig escriure a Aberdeen per a denunciar l'error i em
rebutjaven els missatges . Demà ho tornaré a provar)).
Miquel Llauradó
"el Fogós" ,
cavall d'Aisson , fill de Suleiman l'Arabí ( valí de Barcelona l'any
778 )
============================
Si clickem l'enllaç següent podrem llegir una història curta sobre un
cavall anomenat "el Fogós" que corria per terres catalanes l'any 779,
aproximadament.
http://books.google.com/books?id=EVmpsQpIRn4C&pg=PA72&dq=Vallicrosa+el+Fog%C3%B3s&hl=ca&ei=1F-mS6ruMMSe4Qb23uCeCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CC0Q6AEwAQ
=============================
En l'època del relat la situació política era complicada i una mica
difícil d'explicar.
Els musulmans dominaven gairebé tot el territori de l'actual Catalunya
( incloënt Barcelona i Girona però exceptuant-ne les zones de
muntanya ) i la Septimània ( Narbona ).
Aquesta dominació era purament militar i el nombre de soldats era més
aviat escàs , comparat amb la població dels territoris ocupats.
La mateixa narració dels fets indica que hi havia lluites internes
entre els propis sarraïns , més pròpies de bandes de delinqüents que
d'un exèrcit regular i coordinat.
Hossein va assassinar el pare d'Aisson.
Aisson va fugir cap a Narbona i, assabentant-se de l'expedició de
l'emir Abd-ar-Rahman, va tornar i va occir l'assassí del seu pare.
I el nom del seu cavall va passar a la posteritat : "el Fogós".
============================
No he sabut trobar el nom original del "Fogós"en àrab. Potser " el
Hardi" o "al Qabas"...
( El "Nacerí" sembla indicar "qelouq"...)
Tampoc no he sabut situar el "gual d'Aisson" que sembla que devia ser
prop de la ciutat de Saragossa.
============================
Textos dels historiadors àrabs referents a la Catalunya carolíngia
Per José María Millás Vallicrosa
http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Mill%C3%A0s_i_Vallicrosa
Bramon Planas, Dolors
Nous textos d'historiadors musulmans referents a la Catalunya medieval
(continuació de l'obra de J. Mª Millàs i Vallicrosa)
============================
http://ca.wikipedia.org/wiki/Conquesta_de_Girona
Sobre l'emir :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Abd-ar-Rahman_I_ad-D%C3%A0khil
Dos documents contradictoris ?
Durante 756 Abderramán apoyado por tropas sirias, yemeníes y bereberes
luchó una campaña en el valle del Guadalquivir, que terminó el 16 de
mayo, con la derrota de Yusef fuera de Córdoba. Las tropas de
Abderramán eran muy débiles ya que él era casi el único que montaba un
buen caballo de guerra; no tenía bandera, y se improvisó una con un
turbante verde y una lanza. El turbante y la lanza se convirtieron en
la bandera de los omeyas españoles. Se proclamó emir independiente de
Al-Ándalus en Archidona y los abasidas de Bagdad perdieron este
territorio. Poco después Abderramán entró triunfante en Córdoba con su
espléndido caballo blanco, el día del 'Aid al-Kabir (commemoración del
sacrificio de Abraham). Inmediatamente después liberó de la esclavitud
a una visigoda conversa al Islam a la que desposó. Ella fue la madre
de Hisham I.
Diez siglos después, al año 780, en
Andalucía había tantos caballos que
Abderramán I (756-788) otorgaba
seguro y paz a los mozárabes granadinos,
obligandose a no quebrantar este
pacto, mientras ellos pagasen anualmente
10.000 onzas de oro, 10.000
libras de plata, 10.000 cabezas de los
mejores caballos, otros tantos mulos,
1000 armaduras, 1000 cascos y otras
tantas lanzas (Llamas, 1985).
Miquel Llauradó
Diu la Wikipedia que Belisari fou el més gran general bizantí de tots
els temps.
Gràcies a les cròniques de Procopi ( que fou el seu secretari durant
anys ) coneixem una anècdota militar basada en el pelatge d'un dels
seus cavalls.
La cosa succeí en el mes de març de l'any 537, en la campanya dels
bizantins i romans contra els gots.
Belisari , demostrant un gran valor personal i una absoluta
irresponsabilitat com a general en cap, es dedicava a lluitar en
primera línia considerant que el risc era menor ( !! ) i quedava
justificat.
Però, mercès a uns desertors gots que - deixant l'exèrcit bizantí-
havien tornat amb els seus, els gots estaven informats dels moviments
de Belisari i coneixien el pelatge de la seva montura : un cavall
"fosc" i amb tota la cara blanca ( "carabonica" ).
Així els fou fàcil de identificar i de concentrar tots els trets sobre
cavall i genet amb idea de matar-lo.
Procopi parla elogiosament del cavall
( que sens dubte era extraordinari, ben ensinistrat i bregat en els
combats ) i ens diu que el pelatge era el que els grecs anomenaven
"phalios" i els gots "balan".
I que els gots anaven cridant : Tireu al ( genet del cavall )
"balan" !!!
No cal dir que l'atac fou intens ni que les fletxes dels gots anaven
totes adreçades cap a Belisari.
De forma sorprenent Belisari no fou ferit en aquella escomesa masiva.
Però molts dels seus cavallers moriren defensant-lo.
Finalment els gots foren rebutjats amb centenars de baixes i Belisari
tornà a refugiar-se a la ciutat assetjada de Roma.
( Batalla del Pont Milvi // Porta Flaminia ).
Sobre Belisari :
http://en.wikipedia.org/wiki/Belisarius
================================
A partir d'aquesta història són molts els que escriuen que el nom del
cavall era "Balan". Jo crec que, si de cas, el cavall era anomenat
"Fàlios" ( "Phalios" ).
I que "phalios" i "balan" només indicaven una particularitat del
pelatge d'aquell corser esplèndid.
================================
Un altre dubte per als fanàtics dels pelatges és el significat
correcte de "phalios" i "balan".
Tal i com ho veig ambdos termes deignaven , no un pelatge, si no una
singularitat :
"phalios" = "balan" = cara bonica ( sense especificar el pelatge enter
de base )
No deixa de ser curiosa la voluntat d'alguns en "traduir" els termes
anteriors per :
"black" ( negre )
"bay" ( castany, bai )
"dark grey" ( liart fosc )
ein "fahl" pferd ( segons Caracciolo = un cavall "mezzo flavo", mig
ros , pàl·lid )
spadix ( roig encès )
Es pot consultar on-line una versió en llatí ... però el format no és
gaire amable. La lletra és gòtica i no hi ha un índex d'accés
immediat. Si un dia em vaga de fer-ho ja us diré els resultats...
================================
********************************************
Elements of barbarian Latin language
http://oceanospotamos.wordpress.com/2008/05/01/elements-of-barbarian-latin-language/
- Balan (Balan) in the accusative form. According to Procopius (B.
G.), the Barbarians called Balan a black horse with a white forehead,
as had been the horse of Belisarius in the war with the Goths in
Italy; Romanian cal (horse) balan, or simply balan, white horse.
********************************************
PROCOPIUS OF CAESAREA HISTORY OF THE WARS:
BOOK V THE GOTHIC WAR
XVIII
On the following day the Goths destroyed the gates of the tower with
no trouble and made the crossing, since no one tried to oppose them.
But Belisarius, who had not as yet learned what had happened to the
garrison, was bringing up a thousand horsemen to the bridge over the
river, in order to look over the ground and decide where it would be
best for his forces to make camp. But when they had come rather close,
they met the enemy already across the river, and not at all willingly
they engaged with some of them. And the battle was carried on by
horsemen on both sides. Then Belisarius, though he was safe before,
would no longer keep the general's post, but began to fight in the
front ranks like a soldier; and consequently the cause of the Romans
was thrown into great danger, for the whole decision of the war rested
with him. But it happened that the horse he was riding at that time
was unusually experienced in warfare and knew well how to save his
rider; and his whole body was dark grey, except that his face from the
top of his head to the nostrils was the purest white. Such a horse the
Greeks call "phalius" and the barbarians "balan." And it so happened
that the most of the Goths threw their javelins and other missiles at
him and at Belisarius for the following reason. Those deserters who on
the previous day had come to the Goths, when they saw Belisarius
fighting in the front ranks, knowing well that, if he should fall, the
cause of the Romans would be ruined instantly, cried aloud urging them
to "shoot at the white-faced horse." Consequently this saying was
passed around and reached the whole Gothic army, and they did not
question it at all, since they were in a great tumult of fighting, nor
did they know clearly that it referred to Belisarius. But conjecturing
that it was not by mere accident that the saying had gained such
currency as to reach all, the most of them, neglecting all others,
began to shoot at Belisarius. And every man among them who laid any
claim to valour was immediately possessed with a great eagerness to
win honour, and getting as close as possible they kept trying to lay
hold of him and in a great fury kept striking with their spears and
swords. But Belisarius himself, turning from side to side, kept
killing as they came those who encountered him, and he also profited
very greatly by the loyalty of his own spearmen and guards in this
moment of danger. For they all surrounded him and made a display of
valour such, I imagine, as has never been shewn by any man in the
world to this day; for, holding out their shields in defence of both
the general and his horse, they not only received all the missiles,
but also forced back and beat off those who from time to time assailed
him. And thus the whole engagement was centred about the body of one
man. In this struggle there fell among the Goths no fewer than a
thousand, and they were men who fought in the front ranks; and of the
household of Belisarius many of the noblest were slain, and Maxentius,
the spearman, after making a display of great exploits against the
enemy. But by some chance Belisarius was neither wounded nor hit by a
missile on that day, although the battle was waged around him alone.
A bay horse was called phalios by the Greeks , and balan by the
Barbarians ( Proco. Goth. Lib. i c 18 ) The last is connected by the
Giphanius with the german ein fahl pferd ( Comment, pag. 129 ). See
also the Nibelungn Lied.(v.2307).
***************************************
http://www.kroraina.com/huns/mh/mh_2.html
Procopius admired Belisarius so much that he even described the horse
of his hero. "Its body was dark grey, except that the face from the
head to the nostrils was of the purest white. Such a horse is in Greek
called "phalios", the barbarians call it "balan"." [34] Was it Balas,
or Balan, or Bal? Balas is a Germanic word, OHG balas, equus
maculosus, English blaze, German Bless.
****************************************
The History of the Decline and Fall of the Roman Empire, by Edward ...
75 A horse of a bay or red color was styled by the Greeks, balan by
the Barbarians, and spadix by the Romans. Honesti spadices, says
Virgil, (Georgic. l. ...
At the head of one thousand horse, the Roman general sallied from the
Flaminian gate to mark the ground of an advantageous position, and to
survey the camp of the Barbarians; but, while he still believed them
on the other side of the Tiber, he was suddenly encompassed and
assaulted by their innumerable squadrons. The fate of Italy depended
on his life; and the deserters pointed to the conspicuous horse, a bay,
85 with a white face, which he rode on that memorable day. “Aim at the
bay horse,” was the universal cry. Every bow was bent, every javelin
was directed, against that fatal object, and the command was repeated
and obeyed by thousands who were ignorant of its real motive. The
bolder Barbarians advanced to the more honourable combat of swords and
spears; and the praise of an enemy has graced the fall of Visandus,
the standard-bearer,86 who maintained his foremost station, till he
was pierced with thirteen wounds, perhaps by the hand of Belisarius
himself. The Roman general was strong, active, and dexterous; on every
side he discharged his weighty and mortal strokes; his faithful guards
imitated his valour and defended his person; and the Goths, after the
loss of a thousand men, fled before the arms of an hero. They were
rashly pursued to their camp; and the Romans, oppressed by multitudes,
made a gradual, and at length a precipitate, retreat to the gates of
the city; the gates were shut against the fugitives; and the public
terror was increased by the report that Belisarius was slain.
An horse of a bay or red colour was styled ϕάλιος by the Greeks, balan
by the Barbarians, and spadix by the Romans. Honesti spadices, says
Virgil (Georgic. l. iii. 72, with the Observations of Martin and
Heyne). Σπάδιξ or βάιον signifies a branch of the palm-tree, whose
name, ϕοίνιξ, is synonymous to red (Aulus Gellius. ii. 26).
**********************
So stieß Belisar bei einer Kundschaftung – ungewarnt – bei jenem Thurm
auf die Gothen, die den Fluß bereits überschritten hatten: sein
Kampfeseifer riß ihn in das dichteste Handgemenge, Ueberläufer
erkannten ihn und forderten alle Gothen auf, den Reiter des Rosses mit
dem weißen Fleck – ein solches Pferd hieß griechisch Phalion, gothisch
Balan, (φάλιος ist aber nur weiß, glänzend) zu werfen.
***********************
Miquel Llauradó
Les curses de quadrigues als circs són prou conegudes. La pel·lícula
"Ben- Hur" ( la segona o tercera versió , en la que Charlton Heston
feia de Ben-Hur ) n'ofereix una petita mostra del que devien ser
aquelles competicions-espectacle.
En època romana al Circus Maximus hi havia quatre faccions , quatre
equips per a dir-ho en versió moderna. Els Verts, els Blaus, els
Vermells i els Blancs.
L'emperador Lucius Verus era seguidor i promotor dels Verds.
I "Volucer" era el seu cavall campió.
Quan viatjava s'emportava a tot arreu una estàtua d'or d'aquell
cavall.
Segons diuen "Volucer" fou enterrat al turó Vaticà en un mausoleu
construït expressament.
=============================
Algunes webs citen , incorrectament com a nom del cavall "Volucris".
Sembla clar que el nom correcte era "Volucer" ( que crec que els
romans pronunciaven uoluker, no sé amb quin accent ).
=============================
"Volucer, volucris, volucre" significa "alat", "que vola". I també vol
dir "ràpid", "veloç".
"Volucris , volucris" vol dir "ocell".
=============================
Per a saber-ne més :
http://www.vroma.org/images/mcmanus_images/charioteerscolors.jpg
http://en.wikipedia.org/wiki/Lucius_Verus
^ In the judgment of T.D. Barnes: 4.8 ("He was very fond also of
charioteers, favouring the 'Greens'.") and 10.9 ("Among other articles
of extravagance he had a crystal goblet, named Volucer after that
horse of which he had been very fond, that surpassed the capacity of
any human draught.") are the seed for 6.2–6, "And finally, even at
Rome, when he was present and seated with Marcus, he suffered many
insults from the 'Blues,' because he had outrageously, as they
maintained, taken sides against them. For he had a golden statue made
of the 'Green' horse Volucer, and this he always carried around with
him; indeed, he was wont to put raisins and nuts instead of barley in
this horse's manger and to order him brought to him, in the House of
Tiberius, covered with a blanket dyed with purple, and he built him a
tomb, when he died, on the Vatican Hill. It was because of this horse
that gold pieces and prizes first began to be demanded for horses, and
in such honour was this horse held, that frequently a whole peck of
gold pieces was demanded for him by the faction of the 'Greens'.";
10.8, "He was somewhat halting in speech, a reckless gambler, ever of
an extravagant mode of life, and in many respects, save only that he
was not cruel or given to acting, a second Nero.", for the comparison
with other "bad emperors" at 4.6 ("...he so rivalled Caligula, Nero,
and Vitellius in their vices..."), and, significantly, the excuse to
use Suetonius.[110]
Years in Rome
The next two years (166–168) were spent in Rome. Verus continued with
his glamorous lifestyle and kept the troupe of actors and favourites
with him. He had a tavern built in his house, where he celebrated
parties with his friends until dawn. He also enjoyed roaming around
the city among the population, without acknowledging his identity. The
games of the circus were another passion in his life, especially
chariot racing. Marcus Aurelius disapproved of his conduct but, since
Verus continued to perform his official tasks with efficiency, there
was little he could do.
Lucius Verus
These activities were interspersed and enriched with circuses and
contests between gladiators, but Lucius Verus ranked chariot racing
above all other "sports." Volucer, his favorite horse, is buried on
the Vatican Hill.
Miquel Llauradó
El bovatge era un impost que cobraven els comtes de Barcelona a una
part dels seus súbdits. Altres n'estaven exempts.
El cas del rei Pere el Gran és curiós perquè va començar a cobrar-lo
per culpa d'un cavall de pèl negre que va comprar a en Borràs de
Montornés.
El cavall estava preuat en 1000 sous i el rei el volia obsequiar al
noble aragonès en Pere Cornel.
===================================
Detalls :
Els text original parla d'un rocí de pèl negre i de sous jaquesos ( de
la seca de Jaca , encunyats a Jaca ).
Per rocí cal entendre un cavall normal.
El sentit modern de rocí , i encara més del castellà "rocín", és el
d'un cavall mediocre tirant a dolent. Antigament no era així. Els
rocins eren els cavalls habituals.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sou_(moneda)
==============================
Miquel Llauradó
Com en molts altres casos de cavalls de l'antigüitat les dades que
tenim sobre aquest cavall de nom desconegut són escasos i sense
confirmació.
L'anècdota en sí mateixa, sí que està confirmada.
Resulta que un rei d'un imperi remot ( suposadament Antíoc I Soter )
va anar a lluitar contra uns mercenaris ( gàlates de nació ) pagats
per un governant rival.
Un d'aquest gàlates enemics, anomenat Centoarates,
va matar Antíoc en combat i prengué possessió del seu cavall.
El corser d'Antíoc estava ben ensinistrat i no admetia altre genet que
el seu amo. Quan Centoarates el va muntar, es va desbocar i va anar
directe cap a un barranc per a espenar-se. Cavall i genet varen morir
de resultes d'aquell salt suïcida.
==============================
La narració original dels fets , a càrrec de Filarc, es va perdre .
Però Claudi Elià i Plini el Vell varen explicar el fet i així és com
ha arribat als nostres dies.
Que hi havia un Antíoc i un Centoarates i un cavall ho sabem.
Però de si es tractava d'Antíoc I Soter o Antíoc de Síria , no pot
afirmar-se amb seguretat.
==============================
Notes i enllaços addicionals :
1.
Centaretus - Mercenaire Galate qui aurait en 227 avant J.-C. tué au
combat Antiochus de Syrie, et se serait emparé de son cheval. Ce
cheval l'aurait entraîné vers un précipice où il trouva la mort. Cette
histoire est relatée par Pline l'ancien (Histoire Naturelle, VIII, 64)
et Elien (De la Nature des Animaux).
Pline, Histoire Naturelle ; VIII, 64 : "Phylarque rapporte que
Centaretus, de la nation des Galates, ayant tué Antiochus dans un
combat, s'empara de son cheval et le monta, en signe de triomphe; mais
l'animal fut tellement indigné, que, maîtrisant le frein, pour ne pas
s'en laisser diriger, il se lança dans des précipices, et s'y tua avec
le cavalier".
Elien, De la Nature des Animaux, VI, 44 : "Le cheval d'Antiochos
vengea son maître et tua le Galate qui l'avait égorgé dans le combat.
Le nom de ce Galate était Centoarates ; je n'en dis rien de plus"
2.
Phylarchus relates, that Centaretus,10 the Galatian, after he had
slain Antiochus in battle, took possesion of his horse, and mounted it
in triumph; upon which the animal, inflamed with indignation,
regardless of the rein and become quite ungovernable, threw itself
headlong down a precipice, and they both perished together.
to label Phylarcus "chief of the tribe " (Gr. ivAog, "tribe" and
ipyt,. "chief ")
Antiochus I Soter (d. 261 BCE) was king of the Hellenistic Seleucid
Empire from 281 - 261 BEC.
Centoarates is called Centaretus by Pliny.
Text
Περὶ Ζώων Ἰδιότητος (6.44)
καὶ τὸν Ἀντιόχου δὲ ἵππον τὸν τιμωρήσαντα τῷ δεσπότῃ καὶ ἀποκτείναντα
τὸν Γαλάτην ὅσπερ οὖν ἀπέσφαξε τὸν Ἀντίοχον ἐν τῇ μάχῃ (ὄνομα δὲ τῷ
Γαλάτῃ Κεντοαράτης ἦν) ἐῶ καὶ τοῦτον.
Translation
On the Characteristics of Animals (6.44)
And I leave alone the horse of Antiochus which wished to avenge its
master and put to death the Galatian (whose name was Centoarates) who
slew Antiochus in battle.
5.
Claudius Aelianus ( Claudi Elià )
Liber VI
44 Si accurate et liberaliter tractetur equus, cum benevolentia erga
eum, qui sibi benefecit, cumque amicitia acceptum beneficium
compensat. Jam quod longe aeque pervagatum est, qualis in Alexandrum
Bucephalus fuerit, propterea nihil mihi jucunditatis ad narrandum
habere videtur. Antiochi item equum praetereo, qui, ut dominum suum
ulcisceretur, Gallo nomine Centoarati, qui Antiochum in pugna
interfecerat, necem intulit. Socles formae pulchritudine egregius
Atheniensis, quem mihi permulti ignorare videntur, equum emit
pulchrum, aliis equis sagaciorem, et tam vehementi in se amore
incensum, ut cum accedere sentiret dominum vel cum palaparetur,
hinnitu aut fremitu suum testaretur gaudium; et cum ille ascendere
pararet, se ad conscensum praestaret obedientem; cum ante oculos
consisteret, ille suaviter et amatorie in eum intuebatur. Quae omnia
eatenus amatoria et jucunda visa sunt, quoad petulantiam in
adolescentem attentare visus est, simul et fama turpitudinis de
ambobus dissipata exstitit; tum eam infamiam Socles sibi conflari non
passus, ut in amatorem flagitiosum et petulantem odio incensus, equum
vendidit. Is non ferens ab adamato suo se distractum abesse, acerrima
inedia sibi conscivit mortem.
Miquel Llauradó
Una egua anomenada Pilota ( any1223 )
Massa sovint els èquids que han passat a la posteritat , gaudint d'una
certa fama o d'una fama certa, són mascles.
En el present cas la fama és per a una egua indeterminada que va ser
batejada amb el curiós nom de "Pilota" en data tan antiga com els
inicis del segle XIIIè ( i , molt probablement, en terres catalanes ).
Suposo que devia ser molt joganera i saltadora !!!
================================
-L'obra :
Vicent de Melchor-Daniel Casals i Martorell
Inventari Alart
-Una còpia parcial del text :
I- palafre et equam que dicitur Pilota 1223.462
Un palafrè i una egua anomenada Pilota.
-Una còpia de la fitxa "palafrè" de l' Inventari Alart :
Palafrè
palafre paga ( co·49·198·-1300·39·
de quodlibet palafredo pro exita (Perp. 143
paraveredum 871·77·
parafredos 903·118·
non parafreda 974·188·
froeno paratlo (sic 955·162
suum palafredum reliquit 1072·389·
I· palafre et equam que dicitur Pilota 1223·462 or
nostrum palafredum 1243·299
cavalcaren en lurs palafrens molt ricament
vestits. Desclot 92
muntà en un palafre. Desclot 109·
I·celo et I·frenum palafredi 1261·S·1
pro sella palafredi 1283·S·340
illum palafredum meum bayg et mulum de trigino quem [...] 1298·O·403
Adoncs aquela hora lo rey doná cavayls e palafrens e d’altres besties,
e d’altres dons (Ung·59·-ab bels cavayls e ab bels palafrens (Ung·65).
http://209.85.229.132/search?q=cache:623YXUozFfQJ:webs2002.uab.es/alart/col.loqui.htm+equam+pilota&cd=2&hl=ca&ct=clnk
-L'enllaç :
http://books.google.com/books?id=C_gJ0XKcg-YC&pg=PA177&dq=i+palafredum++Pilota&hl=ca&ei=ez2xS4_bE4_24AbW6fDKAg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC4Q6AEwAA
===============================================
Miquel Llauradó
El Horse- Power o horsepower, HP, es defineix com la potència
necessària per elevar verticalment a la velocitat d'1 peu/minut una
massa de 33.000 lliures.
"The horsepower was originally defined to compare the output of steam
engines with the power of draft horses ".
La unitat de potència "horsepower" fou ideada per a poder comparar la
potència ( capacitat de realitzar treball ) entre els motors de vapor
i els cavalls de tir.
La companyia Boulton& Watt la va definir l'any 1783 després d'algunes
proves.
És molt semblant al "Cavall de vapor", simbolitzada per CV, i inferior
al kilowat.
( En català oficial quilowat , cosa que trobo injustificada ).
Vegeu :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Cavall_de_vapor
http://en.wikipedia.org/wiki/Horsepower
============================
És interessant comparar el cavall ( considerat com una màquina ) amb
un motor de vapor o de gasolina.
En el cas del cavall el combustible és l'herba, l'alfals, la civada,
l'ordi,...etc.
La gasolina té un poder calorífic ( energia ) d'unes 10.500 Kcal/ Kg.
La civada ( nom científic "Avena sativa", "avena" en castellà, "oats"
en anglès , "avoine" en francès ) 3820 kcal / Kg.
El rendiment del cavall és molt inferior al d'un automòbil ( podríem
dir que consumeix més cada 100 Km ).
Miquel Llauradó
del nom del cavall de Cèsar.
Les úniques referències són en castellà i modernes.
No hi ha referències en anglès ( o no les he trobat ).
No hi ha referències clàssiques.
La meva conclusió és que algú es va inventar el nom de "Genitor" i
molts altres el varen copiar posteriorment.
Fa molts anys el diari ABC va publicar una sèrie d'articles sobre
cavalls. Crec que el títol era
"Cien caballos en la historia" o quelcom de semblant. I l'autor em
sembla que era Julio Merino.
No m'estranyaria gens que el senyor Merino fos l'autor de l'invent.
Queda dit.
Miquel Llauradó
Ramon Cabrera i Grinyó fou un general carlí de fama indiscutible.
Un resum de la seva vida a :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Cabrera_i_Griny%C3%B3
En una de les batalles sabem que muntava un cavall alatzà magnífic
anomenat "Garrigó". Cavall que morí de cinc trets de fusell quan
Cabrera el muntava en una retirada.
http://books.google.com/books?id=KTkDAAAAYAAJ&pg=PA363&dq=Cabrera+caballo+Garrig%C3%B3&hl=ca&ei=ksW0S6zsKcz84Ab53Z3sDg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDMQ6AEwAQ
També es coneix el nom d'un altre cavall seu : "Pardiñas".
( No puc deixar de pensar que potser el nom era, en realitat,
"Pardenyes". En Cabrera era molt tortosí ).
http://books.google.com/books?id=-1Q7uPKsey4C&pg=PA519&dq=caballo+llamado&hl=ca&ei=0c60S8qYLciL4gaBsZmDDw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CDsQ6AEwAzha
Aprofitant que estava exiliat a Anglaterra es va casar amb Miss
Marianne Richards, una milionària de nissaga gal·lesa.
( El diari d'aquesta dama pot llegir-se on-line )
La senyora Cabrera muntà a cavall fins a més de 80 anys i només ho va
deixar de resultes d'una molt mala i traumàtica caiguda. Crec que va
morir als 96 anys...
===============================
La residència de Ramon i Marianne a Anglaterra estava situada prop de
la vila de Wentworth.
Suposo que aquesta ciutat està relacionada amb Lady Wentworth.
Lady Wentworth i lady Anne Blunt són dues personalitats molt
importants relacionades amb la cria de cavalls àrabs.
http://en.wikipedia.org/wiki/Judith_Blunt-Lytton,_16th_Baroness_Wentworth
http://en.wikipedia.org/wiki/Lady_Anne_Blunt
Miquel Llauradó
Les cròniques parlen elogiosament d'aquest cavall magnífic que salvà
la vida del seu amo a la batalla de Fornovo.
Diuen que era d'alçada mitjana, de pèl negre i borni. I que tenia 24
anys fets el dia dels combats !!!
============================
La raça del cavall varia segons diversos testimonis.
Uns diuen que era de casta espanyola, altres que del Piemont i la
majoria de Brescia.
Philippe de Commynes, que coneixia bé el cavall citat ( des del dia
que la duquesa de Savoya el va obsequià a Charles VIII ), en les seves
memòries va declarar que "Savoye" era el cavall més perfecte de formes
i el més bell i millor del món.
============================
Des del punt de vista anatòmic resulta notable que un cavall privat
d'un ull ( i, per tant, sense visió estereoscòpica ; amb dificultats
per a estimar les distàncies ) pogués aguantar les escomeses enemigues
prop de mitja hora. Quan Charles VIII va quedar aïllat dels seus ,
acompanyat només d'un escuder mal armat.
======================================
Enllaços :
Charles VIII
http://en.wikipedia.org/wiki/Charles_VIII_of_France
Philippe de Commines
http://en.wikipedia.org/wiki/Philippe_de_Commines
Batalla de Fornovo :
http://en.wikipedia.org/wiki/Battle_of_Fornovo
Testimoni de Commines
http://books.google.com/books?id=-bYPAAAAQAAJ&pg=PA130&dq=Commynes++cheval+Savoye+noir&hl=ca&ei=K1W4S-erHYGhOMzQ6KEL&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CC8Q6AEwAQ
pàgines 130 i 139
Altres testimonis :
Il giovinetto Duca ( aleshores tenia 6 anys )gli donò un cavallo,
dello dal Comines il miglior cavallo del mondo. ...
Journal oeconomique ou memoires, notes et avis sur l'agriculture, ...
-
1761
Le teins où les Chevaux ont le plus de force & d'agilité , eft depuis
la ... de Charles Duc do Savoye. Commines . ... Winter ajoute
que ,dans la même expédition , Charles VIII. monta auffi un Cheval âgé
de trente ans. ...
=============================================================
Winter diu :
Carl der 8te ( Charles VIII ), König in Frankreich ( rei de França ),
hat in einer Schlacht, welche er mit den herzogen von Mantua und
Ferrara gekämp, ein einäugiges shwarzes Pferd von 24 Jahren (un cavall
negre de 24 anys ) geritten, wie auch noch eins von 30 Jahren in eben
gemeldeter Schlacht.
Miquel Llauradó
En aquest cas el nom d'un cavall famós ens porta a descobrir la vida i
fets excepcionals del seu amo , dit "El Bon Cavaller" o "Bayard".
Aquest bon cavaller fou Pierre Terrail senyor de Bayard.
"Pierre Terrail LeVieux, seigneur de Bayard, plus connu sous le nom de
Bayard ou du chevalier Bayard ".
http://fr.wikipedia.org/wiki/Pierre_Terrail_de_Bayard
=========================
Pel que fa al cavall "Le Carman", Bayard l'havia guanyat en la desfeta
de Baglioni i l'havia muntat en la batalla de Ravenna.
Abandonat per mort durant la nit, fou trobat per uns aquers francesos
l'endemà malferit mentre provava de brostar una mica d'herba.
http://books.google.com/books?id=H-lWAAAAMAAJ&pg=PA112&dq=cheval+Le+Carman+Mailles&hl=ca&ei=Rvm6S6jsF8vj-QaJsJzRCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCsQ6AEwAA
=========================
Del nom ( "Le Carman") no he pogut trobar-ne el significat.
Un altre tema que queda obert.
Sembla que Carman era un títol nobiliari de la Bretanya ( marquis de
Carman ). Títol que es relaciona amb el marquès de Sade , però que no
sembla relacionat amb el nom del cavall.
Miquel Llauradó
He trobat altres referències que indiquen que un nom més probable fou
el de "Carignan", versió francesa de "Carignano".
Carignano fou el lloc on diuen que Bayard s'enamorà per primer cop ,
encara adolescent.
Anys després tornaria i va trobar que la dama dels seus somnis s'havia
casat...
Una autora italiana apunta la possibilitat de que el nom del cavall
indicaria aquest amor frustrat.
Bayart no es va casar mai, però sembla que tenia una boda aparaulada
amb la mare d'un fill natural seu.
Bayard va morir en una de les accions de retirada a Romagnolo . Fou
ferit a l'espinada per una bala d'arcabús. El marquès de Pescara
( veure cavall "Mantuano"), enemic i admirador seu, el va anar a veure
en la seva agonia...
**********************
REFERÈNCIES :
Baiardo, cavaliere senza macchia e senza paura, 1475-1524: la vita
&&&
Maria Grazia Pertone-Bargagli Stoffi - 1980 - 383 pàgines
Il cavallo, rimasto sul campo come morto, viene ricondotto al padrone
da un soldato che per caso lo ha ritrovato vagante ... Il cavallo
portava già il nome di Carignano? Se supponiamo di sì, ne deduciamo
che anche il Lorena sapeva molto della vita segreta di Bayard. ...
Questo nome è senz'altro rivelatore di un sentimento particolare di
Bayard per
Carinan
http://books.google.com/books?id=Ose99392zogC&pg=PA97&dq=Bayard+Marignan+cheval+le+Carinan&lr=&as_brr=3&hl=ca&cd=2
http://books.google.com/books?id=xo4OAAAAQAAJ&pg=PA163&dq=Bayard+Marignan+cheval+le+Carinan&lr=&as_brr=3&hl=ca&cd=1
Miquel Llauradó
Bayard ( any 1066 )
Hi ha algun autor que va dir que un dels cavalls que muntava Guillem
el Conqueridor en la batalla de Hastings era un estaló espayol de nom
Bayard.
Malhauradament sembla que es tracta d'una referència indirecta
probablement inventada.
De qualsevol manera, que el cavall fos espanyol, que es digués Bayard
i que fos castany no tindria res d'estrany.
===============
William the Conqueror va estar molt de sort. Tres cavalls moriren
ferits mentre els cavalcava en el combat. Bayard degué ser el
primer...
===============
===============
Descendants of WILLIAM the Conqueror (c.1028-1087)
William the Conqueror Duke of Normandy, King of England,1 son of
Robert I ...... his war horse; Ferrault his hunting horse; and his
favourite, Bayard. ...
www.ffish.com/family_tree/Descendants_William_the_Conqueror/D1.htm
Bastard «Index
Nick, 'the Bastard,' a name proudly borne by at least one ancient
English county family. ' William the Bastard' occurs in State
documents as the Conqueror's surname.
===============
Histories of William the Conqueror and Queen Elizabeth
&&&
1877 - 572 pàgines
William himself mounted a very magnificent war-horse from Spain, a
present which he had formerly received from one of his wealthy barons.
The name of the horse was Bayard. From William's neck were suspended
some of the most sacred of ...
Miquel Llauradó
Moreau era el nom del cavall negre que Carles I de Borgonya el
Temerari muntava en la batalla de Nancy.
En la fugida posterior a la desfeta, cavall i cavaller varen caure en
un fangar -potser relliscant per causa del gel, potser per haver-se
trencat el mateix gel de la superfície - i Charles fou ferit i
abandonat per l'enemic.
Quan cridava auxili i misericòrdia va acudir un cavaller sord el qual,
en no entendre les súpliques de Charles, el va rematar...
Una fi dramàtica a una de tantes guerres inútils i cruels.
==================================
Referències :
Miquel Llauradó
"Le Greq" ( any 1558 )
A les memòries de Jean de Mergey ( sieur Jean de Mergey ) es pot
llegir que un dels cavalls del rei de França Enric IV ( Henri IV )
anomenat "Le Greq" o "Le Grec" li fou lliurat per a acomplir una
missió.
Jean de Mergey estava al servei del comte François III de
Rochefaoucauld , que era protestant, i es convertí ell mateix al
protestantisme.
( El comte de Rochefaoucauld fou assassinat a la massacre de Sant
Bartomeu, del tot terrible i injustificable ).
Tornant al cavall, aquell "Le Greq" es descriu com un quartau
( "courtauld", "courtaud" ). El millor i el més bell del seu temps.
Amb totes les reserves no acabo de veure que aquell "courtauld" fos
veritablement un quartau, un cavall petit ( probablement amblador )
emprat en els viatges.
D'altra banda és probable que un rei de Navarra com Enric IV volgués
tenir entre els seus cavalls preferits una "jaca" navarresa
especialment bella i caminadora...
=======================
Referències :
1.
Mémoires
Per Jean de Mergey
Nouvelle collection des mémoires pour servir à l'histoire de ... -
Pàgina 567
&&&&
Jean Joseph François Poujoulat - 1838
Noyon ; de là il alla trouver le Roy, qui luy fit de grandes caresses,
et luy tint promesse du courtault qu'il luy avoit promis par moy, qui
fut le meilleur de son temps et le plus beau., qu'on appel loit Le
Grec, et lequel depuis me ...
*******************
Miquel Llauradó
"Sousa" fou un destrer que fou obsequiat per l'Infant Ferrando de
Portugal al noble portuguès Joao Vaz de Almada ( que lluitava a favor
del rei en Pere , Conestable de Portugal, en la guerra civil a
Catalunya ).
Se suposa que amb aquest cavall "Sousa" Joao Vaz de Almada havia de
lluitar contra Menaut de Beaumont i el seu pare Juan de Beaumont en
una batalla a ultrança ( a mort ).
Ambdós Beaumont , el pare i el seu fill natural, havien traït la causa
que defensaven lliurant la ciutat de Vilafranca i altres territoris
ocupats al rei Joan II.
La traició era més greu per fet que Juan de Beaumont ocupava el càrrec
de lloctinent general del rei Pere de Portugal.
================
Sembla que la batalla va tenir lloc a la plaça de Màntua en presència
de Francesco Sforza duc de Milà.
No he pogut trobar detalls de la lluita ni del seu resultat.
Sí que hi ha una carta de Pere de Portugal al duc de Milà demanant-li
que presidís la batalla i recomanant-li el campió de la seva causa
Joao Vaz de Almeda.
=================
Més informació :
http://books.google.com/books?id=1kOtXqGVbCwC&pg=PA33&lpg=PA33&dq=contra+Menaut+de+Beaumont+a+M%C3%A0ntua,+per+a+la+qual+reb%C3%A9+de+l'infant+Ferrando+de+Portugal,+aleshores+a+Catalunya,+el+present+d'un+cavall+anomenat+Sousa.&source=bl&ots=wQhO3YdWRf&sig=-Q7bNqoJMC0FkFI9r5WfYkX3iUc&hl=ca&ei=KYfMS4n1Es-WsQaSpoWcAw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAYQ6AEwAA
http://books.google.com/books?id=BXAzOoCCGGQC&pg=PA14&lpg=PA14&dq=Menaut+de+Beaumont+Mantua+Esforza&source=bl&ots=kgHeKC_qwB&sig=2Pr7aBZ3CJl-LlTijnSNhZjKf7c&hl=ca&ei=_4fMS-XJGqbdsAbi5MCKAw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAsQ6AEwAA
Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura ... -
Pàgina 33
Rafael Alemany, Antoni Ferrando i Francés ... - 1993 - 1501 pàgines
... contra Menaut de Beaumont a Màntua, per a la qual rebé de l'infant
Ferrando de Portugal, aleshores a Catalunya, el present d'un cavall
anomenat Sousa. La dada, segons Riquer (1990b: XL), «sin duda permite
fechar esta tercera sección ...
Caballeros de la Espuela Dorada del Principado de Cataluña: ... -
Pàgina 14
Francisco José Morales Roca - 1988 - 198 pàgines
Igualmente vemos cómo el Consejero Real Juan Vaz de Aliñada, Conde de
Avranches, esposo de Doña Leonor de Pallars, desafía a Menaut de
Beaumont, bastardo del Prior de Navarra, y mantienen un combate a
ultranza en la Plaza de Mantua ante ...
Literatura caballeresca y re-escrituras cervantinas - Pàgina 211
Giuseppe Grilli - 2004 - 273 pàgines
Es más, en Mantova en 1465 desafió en una batalla a ultranza a Menaut
de Baumont, fiel a Juan II, ... es decir, heredero de Pedro y
destinatario de la dedicatoria del Tirant, un caballo de nombre Sousa
para aquella batalla. ...
******************
Pel juny del 1462, en ésser declarats el rei Joan II i la seva muller
enemics del Principat, quedà formalitzat l'esclat de guerra civil,
fins aleshores latent. Vilafranca, ja compromesa d'abans, seguí la
causa de la Generalitat. El 7 d'octubre la vila fou presa per un
exèrcit de 16 000 homes format per les forces combinades de Gastó IV
de Foix i del rei Joan II. En la lluita moriren més de cinc-cents
vilafranquins. Més tard, ja proclamat rei dels catalans, Pere IV,
conestable de Portugal, va sojornar a Vilafranca pel març del 1464
dirigint les operacions contra els partidaris de Joan II, que
dominaven alguns llocs del Baix Penedès i de Garraf. En aquesta estada
a la vila, Pere IV va poder comprovar que Vilafranca havia sofert
danys superiors als de Cervera. Per l'agost del mateix any Joan de
Beaumont, capità general del rei Pere, es passà a l'enemic i lliurà
Vilafranca als partidaris de Joan II, la qual cosa motivà un nou
capítol de represàlies i d'exili voluntari de molta gent notable per
temor, fet que, juntament amb l'expulsió dels jueus, la fam i la pesta
que seguiren la guerra foren causes de la despoblació i l'empobriment
que es donaren a Vilafranca i, en general, arreu del Principat.
============================
--
Heu rebut aquest missatge perquè esteu subscrit al grup "Cavalls lliures" de Grups de Google.
Per publicar a aquest grup, envieu un correu electrònic a cavalls...@googlegroups.com.
Per anul·lar la subscripció a aquest grup, envieu un correu electrònic a cavalls-lliur...@googlegroups.com.
Per obtenir més opcions, visiteu aquest grup a http://groups.google.com/group/cavalls-lliures?hl=ca.
Miquel Llauradó
La Wikipedia diu que Giacomo (o Jacopo) Attendolo fou anomenat Sforza
i fundador de la dinastia d'aquest nom.
És molt difícil resumir els fets d'armes d'aquest empedreït
condottiero.
Hi ha constància però, que l'any 1410 va iniciar la batalla de
Pontecorvo cavalcant el seu destrer "il Cervo".
En aquesta lliuta fou derrotat el rei Ladislao I de Nàpols ( de la
dinastià Anjou ), excomunicat per l'anti-papa Alexandre V i que
s'enfrontava al francès Lluís II d'Anjou designat nou rei de Nàpols.
( Es tractava d'anys turbulents i complexos , enmig d'un cisma
desastrós i canvis polítics difícils de imaginar ).
A la mort de Ladislao el va succeir la seva germana Joana que va donar
lloc a la conquesta de Nàpols per part d'Alfonso V d'Aragó , dit el
Magnànim.
=============================
Referència :
Raccolta di tutti i più rinomati scrittori dell' istoria generale del
regno ...
http://books.google.com/books?id=5Yc_PFkcNmcC&pg=PA302&dq=Caracciolo+Cervo+Sforza&hl=ca&ei=DsbNS6PfN8TP-QbBtbhM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCoQ6AEwAA
=============================
De l'època del Magnànim són "La Manescalia" de Manuel Dieç , "El libre
del Coch" del mestre Robert ( també relacionat amb Dieç i els cavalls
i escrit, com l'anterior , en català) i la "fundació" de l'equitació
d'Alta Escola aragonesa-napolitana.
Juntament amb els dos llibres anteriors crec que cal considerar
l'anomenat "Tresor de flors de beutat" (un llibre de consells de
bellesa per a les dames) i una traducció del "Speculum al
fodere" (cito de memòria) guia per a expansions físiques de caire
amorós.
Miquel Llauradó
De manera semblant a Carles el Temerari i el seu cavall negre o moreu
dit "Moreau" és possible associar René, duc de Lorena , amb el cavall
que muntava en les batalles de Morat i Nancy anomenat "la Dame" ( de
pelatge liart ).
========================
Referències :
http://www.google.com/url?sa=t&source=web&ct=res&cd=1&ved=0CAYQFjAA&url=http%3A%2F%2Fwww.citadelle.org%2Fmagazine.cfm%3Fmag_id%3D16%26doc_id%3D995&rct=j&q=Ren%C3%A9+duc+de+Lorraine+cheval+la+Dame&ei=mWvPS-GaOoH8sQaBsaW5Aw&usg=AFQjCNFUUjP8KzrcSGOk79wfZnntFDGWmg
A la testera del cavall es pot llegir el nom "la Dame".
http://fr.wikipedia.org/wiki/Ren%C3%A9_II_de_Lorraine
http://books.google.com/books?id=WAcbAAAAYAAJ&pg=PA538&dq=Ren%C3%A9+duc+de+Lorraine+cheval+la+Dame&as_brr=3&hl=ca&cd=4
Miquel Llauradó
"Le Mosquat" fou un cavall turc propietat de Jean Babou, comte de
Sagonne, que coneixem per la declaració de Charles de Valois, enemic
de l'anterior en la batalla d'Arques.
En un proper missatge parlarem de Charles, duc d'Angouleme i comte
d'Auvergne i que aleshores tenia setze o disset anys...
===================
Referències :
Choix de chroniques et mémoires sur l'histoire de France:
Chronologie ...
editat per Jean Alexandre Buchon
http://books.google.com/books?id=lagJAAAAIAAJ&pg=PA731&lpg=PA731&dq=cheval+le+Mosquat&source=bl&ots=Txr3bn7qSe&sig=fvDcWfBiqEyTolCNAqwXRUjSuqk&hl=ca&ei=xRXQS7zoF8z9sQa4wvyVDw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAYQ6AEwAA
*********************
http://fr.wikipedia.org/wiki/Bataille_d'Arques
La bataille d'Arques eut lieu du 15 au 29 septembre 1589
http://books.google.com/books?id=auTG59deVAQC&pg=PA573&lpg=PA573&dq=cheval+le+Sondal&source=bl&ots=B60wJ3p4uU&sig=LHrS3o7bYEWoiXGe0U3GLwuQgIM&hl=ca&ei=6BbQS5ShHqfcsAahmcQr&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CAoQ6AEwAQ
Miquel Llauradó
Tota la Xarxa és plena de referències clòniques al cavall Incitatus.
La millor opció per a informar-se és consultar les obres originals.
Per exemple, en Suetoni ( "De vita Caesarum" , "Les vides dels dotze
Cèsars" ), mirar la vida de Calígula en concret.
En la versió en "español" de Wikipedia, s'indica un origen hispà de
"Incitatus".
La versió en anglès informa d'una suposada egua "Penelope" com a
companya d'estable i amiga, per dir-ho en versió moderna i
políticament acceptable
per a tots els públics.
Hi ha una obra però que ofereix una informació addicional i prou
interessant.
"Il perfetto cavaliere" de ( Milano, 1825 ) Antonio Locatelli parla
d'uns quants cavalls famosos.
Les ressenyes corresponents a "Incitatus" i "Velocissimus" semblen
indicar que el cavall "Velocissimus" hauria estat anomenat cònsol
( amb una inscripció que confirmaria aquest supòsit ), mentre que les
referències clàssiques no han estat confirmades per cap inscripció "
sobre pedra".
El mateix autor senyor Locatelli ( si ho interpreto bé ) dubta de
l'origen d'aquesta història ( el jesuita napolità Carlo Aquino i el
seu "Lexicon Militare" ) basada en una suposada inscripció ( sense
referenciar) probablement falsa o imaginària.
==========
Referències :
http://books.google.com/books?id=ztO5QyK00tAC&pg=RA1-PA536&dq=Incitato++Locatelli&lr=&as_brr=3&hl=ca&cd=1
http://books.google.com/books?id=ztO5QyK00tAC&pg=RA1-PA543&dq=Velocissimo+Locatelli&lr=&as_brr=1&hl=ca&cd=1
==========
Per les poques inscripcions romanes que he vist, malmeses pel temps i
incompletes , no em sembla impossible que l'erudit pare Aquino hagués
vist una inscripció també INCOMPLETA, sobre un cavall "velocissimus"
que hauria estat el mateix "Incitatus" amb el nom esborrat pel temps i
els bàrbars...
Miquel Llauradó
Charles de Valois, duc d'Angouleme i comte d'Auvergne es va comportar
heròicament a la batalla d'Arques.
Uns quants cavalls caigueren -ferits, morts o esgotats- mentre ell els
cavalcava.
En un dels combats, el comte de Sagonne - potser per llàstima en
veure'l tan jove ( només tenia 17 anys )- només li va ferir el seu
cavall ( de mantell blanc i d'origen espanyol ) i fou mortalment ferit
a la cama d'un tret de pistola per Carles.
En una fase posterior de la batalla, havent-se quedat Carles sense
cavall, el rei de França Henri IV ( Enrique de Navarra ) li'n va donar
un dels seus anomenat "le Sondal" ( "Soudal", "Soldan" ). Cavall que
no tardaria gaire en morir...
===================
Referències :
http://en.wikipedia.org/wiki/Charles_de_Valois,_Duke_of_Angoul%C3%AAme
http://books.google.com/books?id=udxXAAAAIAAJ&pg=PA573&dq=nomm%C3%A9+le+Sondal&hl=ca&ei=_LTRS5CrGNTx-QaImrGUDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCoQ6AEwAA
Miquel Llauradó
En un missatge anterior es parlava del cavall "El Fogós", propietat
d'un fill del aleshores valí de la Barcelona dominada pels musulmans.
Aquest valí , Sulayman el-Arabi, va demanar auxili al futur emperador
Carlemany per a lluitar contra l'emir omeya de Córdoba.
Carlemany va organitzar un exèrcit nombrós i anar a assetjar Saragossa
(Zaragoza) que no es va retre als francs com Barcelona.
==================
La literatura èpica dona el nom d'un cavall de Carlemany - "Blancart"
o "Blanchart"- que no pot verificar-se històricament.
El cert és que Aissó i Carlemany cavalcaren junts -com a aliats- en
l'expedició cap a Saragossa.
==================
Referències :
Expedició de Carlemany del 778
http://ca.wikipedia.org/wiki/Expedici%C3%B3_de_Carlemany_del_778
Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí
Valí de barcelona
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sulayman_ibn_Yaqdhan_al-Kalb%C3%AD_al-Arab%C3%AD
Aysun, Aissó
http://ca.wikipedia.org/wiki/Aysun
http://books.google.com/books?id=gRY0AAAAMAAJ&pg=PA179&dq=Charlemagne+cheval+Blanchard+Blancard&hl=ca&ei=8PvTS7moM5Pb-QbMxOSmDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCkQ6AEwAA
Bulletins de l'Académie royale des sciences, des lettres et des ... -
Pàgina 179
&&&&
1845
Pulci , auteur du Morgante, fait entrer Astaroth dans le corps de
Bavard, cheval de Benaud, et Farfadet, dans celui de ... Paris, 1842,
in-4", p. 100.) Belche. Benig. Blancart ou Blanchard, cheval de
Charlemagne et de ...
Miquel Llauradó
Una cursa de cavalls disputada a l'Aràbia preislàmica és susceptible
de ser analitzada des de molts punts de vista i d'aportar-nos algunes
lliçons.
La cursa en concret fou entre el cavall "Dahis" ( "El colpejat" ) i
l'egua al-Ghabra ( "Pols" ). Dos cavalls del tot excepcionals
"Dahis" demostrà ser el més veloç però fou atacat a traició en un
parany preconcebut...Els esdeveniments, en suma, provocaren la guerra
de "Dahis" que es perllongaria entre les tribus implicades més de
quaranta anys.
==========
-La cursa anterior es relaciona amb Antar ( o Antarah ), el cavaller
poeta del desert, i els poetes i poemes daurats preislàmics.
-Detalls de la cursa poden llegir-se a la novel·la sobre Antar.
-La genealogia de Dahis i al-Ghabra ha estat estudiada i demostra la
cria consanguínia ( "inbreeding" ) entre els cavalls àrabs. ( Tot i
els escrits posteriors que semblen contraris a aquesta pràctica ).
-La gestació de Dahis és prou anecdòtica.
==========
Referències :
http://fr.wikipedia.org/wiki/Guerre_de_Dahis_et_El_Ghabra
http://books.google.com/books?id=SsAGdWNZt6MC&pg=PA32&lpg=PA32&dq=Dahis+inbreeding&source=bl&ots=3hYvMxoXS4&sig=qET3sHV-C5owLsOaRF4rQGUUAOg&hl=ca&ei=ogbUS92mHoiXsQap-aUm&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAYQ6AEwAA
http://books.google.com/books?id=tA8VAAAAIAAJ&pg=PA178&dq=el-Ghabra+jument&hl=ca&ei=IcXUS7e4Eo3T-Qaj1LybDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CC0Q6AEwAQ
http://books.google.com/books?id=2n8TAAAAQAAJ&pg=PA350&dq=el-Ghabra+jument&hl=ca&ei=EMbUS4KgBYnd-QaX7bWXDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCgQ6AEwADgK
Close relationships: incest and inbreeding in classical Arabic ... -
Resultat de Google Llibres
G. J. H. van Gelder - 2005 - Literary Collections - 278 pàgines
Thus Dahis and al-Ghabra% the famous horse and mare that are linked
with the pre-Islamic war between the ... Given that the extreme
inbreeding suggested by ...
A HORSE RACE, AND ITS CONSEQUENCES.
King Cais having despatched some of his slaves to obtain tidings of
Antar, one of them returned with a glowing account of a wonderful
colt, called Dahis, which he had seen in the course of his journey. In
beauty and in speed this colt had no equal in all Arabia. The King
bargained for Dahis with the owner, and was delighted when he came to
terms for his purchase. Soon after this Carwash, a cousin of King
Cais, was present at a grand feast given by Hadifah; and the
conversation turning upon horses, Carwash boasted of the racing
qualities of Dahis. Hadifah
p. 288
offers to back his mare Ghabra for twenty camels, to run against
Dahis, and a match is made accordingly. But the King takes the matter
in his own hands, and visits Hadifah, to arrange the conditions of the
race.
"'As to the first bet, Hadifah,' said Cais, 'I dissolve it, and I will
lay you another, and let the wager be thirty.' 'Forty,' said Hadifah.
'Fifty,' said Cais. 'Sixty,' said Hadifah; and they continued rising
till they made the bet a hundred she-camels, and consigned the
contract into the hands of a man called Sabik, son of Wahab, whilst a
crowd of old and young collected about them.—'What distance shall we
run?' said Hadifah to Cais.—'Forty arrow-shots,' said Cais; 'and we
have an archer called Ayas, son of Mansoor'—for there was no Arab at
that day could shoot like him, and the Arabs had made him quite a
proverb. King Cais was anxious indeed for a longer race on account of
the strength of his horse's muscles; for the greater distance he went,
the more his spirit and animation increased in his movements.
'Determine, then,' said Cais to Hadifah, when the match shall take
place.'—'Forty days, I think,' said Hadifah, will be required to train
the horses.'—'Very well,' said Cais; and the affair was mutually
settled, that the horses should be trained forty days, and the race-
ground should be near the lake of Zat-ul-irsad; and the horse that
should arrive first should be the winner. Cais having given his
consent, he returned to the tents."
The race between Dahis and Ghabra came off at the place appointed, and
Dahis would have won, but for foul play on the part of Hadifah, who
caused the colt to be injured before reaching the goal; the
consequence of which was the famous Forty Years’ War between the
tribes of Abs and Dhobyan, known as the War of Dahis.
Guerre de Dahis et El Ghabra
Cette guerre, qui a duré de 608-610 à 650 environ, nait d'un différent
entre deux hommes de tribus rivales d'arabie.
Origine [modifier]
Qaïs ben Zouhaïr, de la tribu des 'Abs, et Hamal Ben Badr, de la tribu
des Dhoubyan ont parié cent chameaux à une course de chevaux : Qaïs
faisait courir un étalon nommé Dahis, Hamal faisait courir une jument
nommée El Ghabra. Hamal avait également monté une embuscade pour faire
dévier Dahis s'il était en tête. Ce fut ce qui arriva... et qui
dégénéra en guerre, rythmée par des trèves et de durs combats.
Sources et références [modifier]
Les Mu'allaqât, Les Sept poèmes pré-islamiques, préfacés par André
Miquel, traduits et commentés par Pierre Larcher, Éditions Les
immémoriaux / Fata Morgana (2000).
Collection des romans de chevalerie mis en prose française moderne.
Tome 1
Per Alfred Delvau
Mais, seigneur, comment distinguerai-je Dahis de Ghabra quand ils
s'avanceront tous ... arrête-le dans sa course, afin que ma jument
puisse le dépasser. ...
Extrait du livre de E. J. Delécluze, Roland ou la chevalerie, II,
1845.
http://remacle.org/bloodwolf/arabe/antar/roman5.htm
LES CHEVAUX DAHIS ET GHABRA.
Le roi Caïs, se défiant des mauvais desseins d'Hadifah, avait envoyé
de tous côtés des esclaves à la recherche d'Antar. Il arriva que l'un
de ces esclaves, de retour auprès du roi, lui dit : « Pour Antar, je
n'ai pas même entendu parler de lui ; mais comme je passais près de la
tribu de Témim, je dormis sous les tentes de celle de Ryah. Là je vis
le plus remarquable des poulains, pour sa beauté. Il appartient à un
homme nommé Jabir, fils d'Awef. Jamais je n'ai vu un poulain si beau
ni si rapide à la course. » Ce récit fit une vive impression sur le
cœur de Caïs.
En effet, ce jeune animal était le miracle de ce temps, et jamais,
parmi les Arabes, on n'en avait élevé de plus beau. Il était
d'ailleurs généreux et illustre par sa naissance et par sa race, car
son père était Ocab et sa mère Helweh, deux animaux qui passaient chez
les Arabes, pour être aussi prompts que l'éclair. Toutes les tribus
les admiraient pour leurs formes, et celle de Ryah était devenue
célèbre parmi toutes les autres, à cause de la jument et de l'étalon
qu'elle possédait.
Mais pour en revenir au beau poulain, un jour que son père Ocab était
ramené aux demeures, conduit par la fille de Jabir (c'était le long
d'un lac, et il était midi), il vit la jument Helweh qui se tenait
près de la tente de son maître. Il se mit à hennir et se débarrassa de
sa longe. La jeune fille, tout interdite, laissa aller le cheval et se
hâta, par modestie, de chercher refuge dans l'une des tentes. L'étalon
resta là jusqu'à ce que la demoiselle revînt. Elle reprit sa longe et
le ramena à l'écurie.
Mais le père s'aperçut du trouble que sa fille ne pouvait cacher. Il
la questionna, et elle dit ce qui s'était passé. A ce récit, le père
devint furieux de colère, car il était naturellement violent; il
courut aussitôt au milieu des tentes, et levant son turban : « Tribu
de Ryah ! tribu de Ryah ! » cria-t-il de toute sa force ; et aussitôt
les Arabes accoururent autour de lui. « Parents, leur dit-il, après
avoir raconté ce qui avait eu lieu, je ne laisserai pas le sang de mon
cheval dans les flancs d'Helweh ; je ne suis nullement disposé à le
vendre même au prix des moutons et des chameaux les plus précieux ; et
si l'on ne me permet pas d'enlever l'embryon du corps d'Helweh, je
chargerai quelqu'un de tuer cette jument. — Allons, dirent tous les
Arabes, faites comme il vous plaira, car nous ne pouvons nous y
opposer. (Tel était l'usage alors en Arabie.) On amena la jument et on
la lia à terre devant le plaignant, qui, après avoir relevé ses
manches jusqu'aux épaules, mouilla ses mains dans un vase d'eau, en y
mêlant de l'argile, puis se mit à frapper les flancs de la jument dans
l'intention de détruire ce dont Dieu avait ordonné l'existence. Cela
fait, il retourna plus calme chez lui.
Malgré cela, la jument Helweh conçut heureusement, et au bout d'un an
moins quelques jours, elle mit au monde un poulain parfait. En le
voyant, le maître de la jument ressentit une grande joie, et lui donna
le nom de Dahis (qui est frappé), pour faire allusion à ce que Jabir
avait fait.
Le poulain, en grandissant, devint encore plus beau que son père Ocab.
Il avait la poitrine large, le cou long, les sabots durs, les narines
bien ouvertes; sa queue balayait la terre, et son caractère était
doux ; enfin, c'était l'animal le plus parfait que l'on eût jamais vu.
On l'éleva avec grand soin, et sa taille fut telle, qu'il devint comme
l'arc d'un palais. Enfin, un jour que la jument Helweh, suivie de son
poulain, allait du côté du lac, Jabir, le possesseur d'Ocab, les
aperçut par hasard. Il s'empara du jeune cheval et l'emmena, laissant
sa mère regretter sa perte. Pour Jabir, il disait : « Ce poulain
m'appartient, et j'ai sur lui un droit mieux établi que celui de qui
que ce soit. »
La nouvelle de cet enlèvement parvint bientôt au maître du jeune
cheval. Il convoqua les chefs de la tribu et leur dit ce qui était
arrivé. On alla trouver Jabir, auquel on fit des reproches. « Jabir,
lui dit-on, vous avez fait à la jument de votre allié, tout ce qu'il
vous a convenu, de faire ; c'est un point que nous vous avons accordé,
et maintenant vous voulez vous emparer de ce qui appartient à cet
homme et lui faire une injustice. — N'en dites pas plus long,
interrompit. Jabir, et ne m'injuriez pas, car, par la foi d'un Arabe,
je ne rendrai pas ce poulain à moins que vous ne me le preniez de
force; mais alors je vous ferai la guerre. » En ce moment la tribu
n'était.pas disposée à se laisser aller aux dissensions, aussi
plusieurs dirent-ils à Jabir : « Nous vous aimons trop pour pousser,
les choses si loin: nous sommes alliés et parents, nous ne combattrons
pas pour ce différend, quand même il s'agirait d'une idole d'or. »
Alors Kerim, fils de Wahhab (c'était le nom du maître de la jument et
du poulain, homme renommé par sa générosité parmi les Arabes), Kerim
voyant l'obstination de Jabir, lui dit: « O mon cousin! pour le
poulain, il est à vous, il vous appartient ; quant à la jument que
voilà, acceptez-la en présent de ma main, afin que le poulain et sa
mère ne soient pas séparés, et ne laissez croire à personne que je
puisse être capable de faire tort à mon parent. »
La tribu applaudit hautement à ce procédé, et Jabir fut si humilié de
la générosité qui lui était faite, qu'il rendit le poulain et la
jument à Kerim, en y joignant encore une paire de chameaux et de
chamelles.
Dahis devint bientôt un cheval parfait à tous égards, et lorsque son
maître, Kerim, voulait lui faire disputer la course avec un autre, il
le montait lui-même et avait coutume de dire à son antagoniste : «
Quand vous partiriez devant moi comme un trait de flèche, je vous
rattraperais, je vous dépasserais; » ce qui arrivait effectivement.
Dès que le roi Caïs eut entendu parler ...
Miquel Llauradó
Aquest cavall magnífic és legendari i , a la vegada, històric.
Àntar ( o Àntarah ) fou un cavaller de pell molt fosca fill de pare
àrab i mare etíop.
La seva mare era una esclava negra i ell era considerat també un
esclau fins que va demostrar que era el millor guerrer de la tribu.
El cavall que l'acompanyava en les seves aventures era "Adjer" o
"Abdjar", negre com la nit i amb un estel al front.
A més de cavaller actiu fou un gran poeta, amb una obra molt important
i reconeguda.
===================================
Un resum de la vida d'Àntar pot llegir-se a Wikipedia :
http://en.wikipedia.org/wiki/Antarah_ibn_Shaddad
Un dels seus poemes : http://www.sacred-texts.com/isl/hanged/hanged2.htm
També hi ha una novel·la basada en Àntar i Adjer que pot consultat-se
en francès i en anglès :
Le Roman d'Antar
http://remacle.org/bloodwolf/arabe/antar/table.htm
THE ROMANCE OF ANTAR.
http://www.sacred-texts.com/isl/arp/index.htm
ANTARA THE LION: FATHER OF HEROES
http://www.cwo.com/~lucumi/antara.html
'Antarah Ibn Shaddād al-'Absī
(fl. 580)
(fl. 580)
Archaeologists have long shown that African people were the first
people to occupy the Arabian Peninsula, and there has always been a
substantial population in Arabia of people of African descent. Indeed,
probably the most illustrious single figure in pre-Islamic Arabia was
Antara the Lion--called the "father of heroes." Antara had an Arab
father and an Ethiopian mother, and became in time Arabia's national
hero. There was no individual equal to the valor and strength of
Antara. He has been compared to King Arthur in the English tradition
but was considerably more important because he was a more historical
figure.
The name of Antarah ibn-Shaddad al Absi (ca. 525-615), evidently a
Christian, has lived through the ages as the epitome of heroism and
chivalry. Knight, poet, warrior and lover, Antara exemplified in his
life those qualities greatly cherished by the sons of the desert. His
acts of gallantry, as well as his love episodes with his lady, Ablah,
whose name he immortalized in his famous Mu allaqah, have become a
part of the literary legacy of the Arabic-speaking world.
Antara was the father of knighthood. He was the champion of the weak
and oppressed and the protector of women. He was the impassioned lover
and poet, and the irresistible and gallant knight. Antara's
magnificent deeds spread across the Arabian Peninsula and throughout
the world. In time these deeds, like the legends of Homer, were
compiled in literary form. They are known today as the Romance of
Antar, and have taken their place among the great national classics.
The Romance of Antar, in its present form, probably preceded the
romances of chivalry so common in twelfth century Italy and France.
SOURCES:
World's Great Men Of Color, Volume 1, by J.A. Rogers
African Presence In Early Asia
Miquel Llauradó
cronològica.
La batalla corresponent al salt prodigiós és de l'any 1081.
Miquel Llauradó
Ursus ( 1912 )
L'any 1908 , en la Polònia dominada aleshores per Rússia, va neixer un
poltre àrab en els estables del comte Branicki.
L'any 1912 fou importat a Espanya amb un cost directe de 60.000 pta,
una quantitat fabulosa en aquella època.
Es tractava de "Ursus", un estaló castany fosc del tipus Kouhaylan ,
veritablement magnífic.
N'hi ha que parlen d'un pelatge bru o gairebé negre.
=============
Hi ha uns quants misteris que envolten la història de "Ursus".
D'antuvi hi ha la negativa inicial del comte Branicki a vendre
( perfectament acceptable, en principi ).
En segon lloc cal considerar la voluntat extrema de comprar el cavall
per part de la Comissió espanyola ( que no semba gaire lògica , en
funció dels criteris de l'època i de les accions posteriors).
Després de moltes maniobres el comte Branicki es decidí a vendre.
Les cròniques oficials parlen dels ambaixadors d'Anglaterra i
d'Espanya.
Altres escrits insinuen accions poc exemplars que inclourien la
participació en l'afer d'un oficial espanyol , jove i seductor, i un
possible xantatge al comte.
Malgrat tot el preu exorbitant pagat per "Ursus" va provocar la
dimissió del Ministro de la Guerra espanyol ( i alguns diuen que de
tot el govern ).
Sembla que un cavall així hauria d'haver estat aprofitat al màxim, si
més no.
La realitat indica que els primers descendents àrabs d'"Ursus" foren
inscrits l'any 1923 per criadors particulars ( Domecq, Ibarra ) !!!
Més de 10 anys sense fer servir "Ursus" en cubricions d'egues àrabs.
Qui sap si hi havia un programa per a obtenir mules de qualitat
( ??? ). O potser uns anys de infertilitat temporal
( documentada en altres estalons importants ).
============
Referències :
http://www.arabesp.com/pagesetalons/ursus.htm
http://www.google.com/url?sa=t&source=web&ct=res&cd=1&ved=0CAYQFjAA&url=http%3A%2F%2Fwww.bluemesahorse.com%2Fspanish_history.htm&rct=j&q=+Ursus%2C+a+dark+bay%2C+was+imported+to+Spain+for+the+&ei=oQLXS9tMz8OyBrekgY4D&usg=AFQjCNEgugiHTJOfJ9Z9dOiLqpWHS_RO6A&sig2=J4sSBASpuMZ3BJ6OuT7Yfg
It was also in the year 1912 that we saw the importation of another
important stallion who carries down to present day pedigrees. Ursus, a
dark bay, was imported to Spain for the Bialocerkiew Stud in Poland
where he was foaled in 1908. There is an interesting story about the
purchase of this horse.
Count Branicki, the breeder of this horse, was adamant about not
wanting to sell Ursus. He offered to sell other horses, including some
of his best mares, to the Commission from Spain, but not Ursus.
However, the Commission was absolutely set on having the horse for
Spain, so they asked for the help of the Spanish Ambassador at the
Tsar's court, something that had never been done before. The Spanish
Ambassador was not a personal friend of the Branickis, but he was a
very good friend of the British Ambassador, who in turn was reported
to be a great friend of Countess Branicki. Bedroom diplomacy (perhaps
even involving a threat of exposure) finally resulted in Ursus being
acquired for Spain.
The price paid for Ursus was an enormous sum for those days, and this
led to trouble. In Parliament, a socialist member asked the Minister
of War about the outrageous expenditures that the Cria Caballar had
been making abroad, buying foreign horses at such prices! This
Minister did not know anything about this, as the Cria Caballar had
its own funds to spend as it pleased. He said he had no knowledge of
the matter. Following this pronouncement, a great outcry arose from
the opposition benches. The upshot was that the Minister finally
resigned, and the government fell. The entire Spanish government was
in a shambles over the purchase of this horse!
Miquel Llauradó
correctament )).
El missatge sobre el cavall Esgúritzes no tenia referència
cronològica.
La batalla corresponent al salt prodigiós és de l'any 1081.
On 27 Nov 2008, 13:07, Miquel Llauradó <m.llaur...@eic.ictnet.es>
wrote:
> (Alexius had once received this horse and a purple saddle-cloth as a gift from [112] Bryennius, after he had taken him captive in battle at the time when Nicephorus Botaniates was still Emperor.) This horse, besides being very fiery and supple in the legs, was also remarkably strong and warlike, and now to put it briefly, inspired by Divine Providence, he suddenly leapt through the air and stood on the top of the cliff, springing up lightly like a bird, or, as the myth would say, with the wings of Pegasus.
>
> Bryennius used to call this horse Sgouritzes.[*=a dark bay]
>
> Text complet de la Alexiada en anglès – trad. por Elizabeth A. Dawes
>
> http://www.fordham.edu/halsall/basis/AnnaComnena-Alexiad.html
>
> La traducció al castellà ( Edición en español: Ana Commeno, La Alexiada, Sevilla, Universidad, 1989 ) no equival exactament a la traducció anglesa.
>
> Copio una traducció aproximada al castellà :
>
> ( Alejo había recibido este caballo y la silla ornada de púrpura de Brienio , a modo de obsequio de éste cuando fue capturado y prisionero de Alejo en una batalla en tiempos en que Nicéforo Botaniates era todavía emperador ). Este caballo por un lado era fogoso y ágil , por otra parte poseía una fuerza notable y era muy apto para la guerra. Y entonces, para decirlo claramente, inspirado por la Divina Providencia se paró de un salto en la cima de la roca, vólviéndose aéreo como un pájaro o, como diría el mito con las alas de Pegaso.
> Brienio llamaba Esguritzes al caballo ).
>
> ===============
> En el cas anterior , la filla d'un emperador de Bizanci ( Contantinoble ) ens parla d'un cavall del seu pare anomenat Esgúritzes i de mantell castany fosc.
> Aquest cavall salvà la vida d'Aleix Commeno en una batalla mitjançant un salt prodigiós.
Miquel Llauradó
Aintree.
La guanyadora de l'edició de l'any 1883 fou l'egua Zoedone muntada pel
seu propietari el comte Karel Kinski.
Aquesta egua era - evidentment- de la raça Kinski i de pelatge ros
( "palomino" ). És dir amb el cos daurat i cua i crinera blanques.
El pelatge ros pot considerar-se com la dilució crema simple del roig
o alatzà.
****
Zoedone tenia el pelatge semblant al dels Haflinger. Cal, però,
recordar que la capa dels Haflinger és alatzana ( roja o saura ) amb
crins lavades. Els Haflinger NO SÓN diluïts crema.
(( El text d'un missatge anterior sobre "Zoedone" es prestava a
confusió. Llegit literalment indicava el contrari de la veritat )).
Miquel Llauradó
Les enciclopèdies i documents similars ofereixen les dades justes de
la matèria que hom consulta.
En el cas de "Wimpy" la informació que podríem llegir ( i que, de fet,
podem llegir ) es limitaria a dir que fou un cavall del King Ranch ,
guanyador d'un concurs en una fira determinada de Texas , la qual cosa
li permetria ser inscrit com el Quarter Horse número 1 : "Wimpy" P1.
La informació anterior , encara que precisa , és massa puntual i no
permet fer-se una idea de la realitat i les seves implicacions.
Una petita recerca a la Xarxa i unes quantes lectures demostren que
darrere d'un simple cavall i ha moltes més coses...
Provaré de donar-vos unes quantes pinzellades dels antecedents de
"Wimpy".
===========
1.El marc geogràfic i els antecedents del King Ranch.
Si consultem un mapa del Rancho King ( http://www.king-ranch.com/images/kr_map.jpg
), podem veure que és a tocar de la ciutat de Corpus Christi.
( Una llambregada a la Wikipedia ens informa que allí varen neixer :
Farra Fawcet, Eva Longoria , la cantant Selena i l'actor Pepe Serna
entre altres...).
Mirant en altres mapes i a la Wikipedia és interessant de veure la
costa continental, la Laguna Madre i les illes Padre Island i Mustang
Island formant una faixa-barrera gairebé completament tancada.
El King Ranch és molt gran : unes 400.000 Ha ( mig milió de camps de
futbol ).
Va començar a partir del Santa Gertrudis Ranch quan l'any 1854 el
capità King va comprar el Rincón de Santa Gertrudis ( 63 Km2 ) als
hereus de Juan Mendiola de Camargo ( NOTA 1 ) per 300 dòlars !!!
Si comparem amb altres propietats de la zona en anys anteriors ,
trobarem que "la Patrona" ( Doña Rosa Hinojosa de Ballí ) tenia més
d'un milió d'acres l'any 1808.
Aquesta primera "reina ramadera" de Texas fou la mare del padre José
Nicolás Ballí, futur propietari de la Padre Island, així anomenada en
el seu nom. Com que aquí parlem de cavalls haurem de recordar que
aproximadament l'any 1810 el pare Ballí tenia més de 1000 cavalls
pasturant a l'illa, a càrrec del "mayordomo" Juán José Ballí, un nebot
seu.
(( No he pogut verificar si la Mustang Island estava aleshores inclosa
en la propietat. També a l'illa de Mustang hi pasturaven centenars de
cavalls "mesteños" :
Capt. Robert Mercer brought the first family to Mustang Island and
built the first house there at what he called El Mar Rancho in 1853.
Mrs. Mercer is reputed to have been the first white woman in the area.
Herds of mustangs roamed the island when Mercer arrived ))
NOTA 1 : El nom de "Camargo" és prou interessant. Sembla indicar una
relació amb la Camarga. Potser pel paisatge, potser per algun fundador
originari d'aquella comarca occitana.
NOTA 2 : Un altre nom geogràfic interessant és el de "Mesteñas
Petitas".
NOTA 3 : També es digne de consulta el franciscà explorador pare
Damián Massanet que va descobrir les restes del campament massacrat
del Sieur de Lasalle, explorador del Mississipi ( any 1689 ),
juntament amb Alonso de León.
=======================
2. Els "kineños".
http://www.king-ranch.com/kinenos.html
1854
El poble de Cruillas fou fundat pel Virrei Joaquín de Montserrat,
marquès de Cruïlles.
El capità King va comprar tot el bestiar del poble, assolat per una
sequera, i es va endur tots els habitants cap al ranxo King.
3.El tercer període de cría de Quarte Horses al King Ranch.
Hi ha un llibre que pot consultar-se parcialment a Google Books :
http://books.google.com/books?id=efzE7OX1GLkC&pg=PA143&dq=King+ranch+quarter+horses&hl=ca&ei=3wLaS8jyBOGgOLysuewP&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDMQ6AEwAA
The King Ranch Quarter Horses.
Robert Moorman Denhardt - 1995 - 312 pàgines
The fabled King Ranch of South Texas was renowned for its breed of
horses, the King Ranch Quarter Horses. Here is the complete story of
the ranch and its horses, how they were bred, and what they have
achieved.
===============================
CONCLUSIONS :
Aquest és un missatge especialment enrevessat i de difícil lectura.
La meva intenció era indicar les múltiples connexions i antecedents
amagats darrere d'un fet puntual.
Probablement, si la Texas costanera del King Ranch hagués tingut la
mateixa tradició que la de les Missions de la Alta California el
Quarter Horse hauria evolucionat de forma molt diferent.
Sense tenir-ne confirmació intueixo que alguns dels cavalls que
originaren el Quarter Horse vingueren de la Alta California.
Miquel Llauradó
En una carta escrita des de Valladolid, l'aleshores príncep Fernando
d'Aragó ( que esdevindria rei d'Aragó com a Fernando II el Católico el
1461 ) li va demanar al seu pare un cavall sicilià anomenat "la
Perla".
Sembla que es tractava d'un cavall ferotge , molt gran i d'aspecte
impressionant.
El príncep d'Aragó , de Castella ja n'era rei , el volia per a
participar en un torneig ( i, suposadament, en accions de guerra ).
L'excusa per a demanar aquest cavall al seu pare , el rei Joan II, era
que no es tractava d'un cavall segur per a un monarca d'edad
avançada...
**************
La carta és ben certa i l'original es conserva a la Biblioteca de la
Real Academia de la Historia a Madrid.
( La pregunta obligada és : Còm va anar a parar a Madrid una carta que
hauria d'estar arxivada a Barcelona, a l'Arxiu Reial, mal anomenant de
la Corona d'Aragó ? ).
****************
Un aspecte interessant que pot llegir-se en el primer llibre
referenciat és l'armadura d'un cavall del "conde de Benavente" -
imitant un erissó - i la testera armada amb una daga del cavall del
príncep Fernando...
=====================
Referències :
Isabel I de Castilla y la sombra de la ilegitimidad: propaganda y ...
Per Ana Isabel Carrasco Manchado
RAH, ms. A-7, fol. 166r, carta original del príncipe Fernando de
Aragón a su padre, pidiéndole que le enviase el caballo La Perla,
porque era muy inquieto y peligroso, y podría poner en riesgo la
integridad física del rey de Aragón (fechada en Valladolid, ...
http://books.google.com/books?id=qADOoHct1MwC&pg=PA182&dq=caballo+isabelo&hl=ca&ei=iA3eS8i8MYLj-QbuhLn3Bg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDQQ6AEwADgK
Isabel la Católica en la Real Academia de la Historia
Per Abraham Rubio Celada
http://books.google.com/books?id=AN3PWOdZ5SEC&pg=PA73&lpg=PA73&dq=torneo+Valladolid+1475&source=bl&ots=Um1gSlGtmL&sig=LU3U6XU9oRRhMHE_8J_45eV7bnQ&hl=ca&ei=GuXfS92BGueVsQaS_NiBBQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CBMQ6AEwAg
Cronicón de Valladolid
Per Pedro Sáinz de Baranda
http://books.google.com/books?id=2gHsjBPgY2sC&pg=PA92&dq=Chronicon+de+Valladolid,+fizose+una+justa&hl=ca&ei=Tu7fS8LOBIzz-QbK3M2XBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDEQ6AEwAA
M.Llauradó
comte de Barcelona ) l'any 1479.
Hi ha un error en el missatge anterior.
Viquipedia :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ferran_el_Cat%C3%B2lic