PARAULES A L'ATZAR : Alfals

[Miquel Llauradó]

Alfals o userda ( nom científic Medicago sativa ).

 

Segons diu la Viquipèdia , "alfals" és un mot que ve de l'àrab i significa "el millor aliment".

Sembla clar que aquesta definició fa referència als cavalls i no pas als homes.

 

Algunes webs associen el conreu de l'alfals a l'expansió dels anomenats cavalls Nisseus i derivats.

 

Un document general sobre l'alfals pot consultar-se a :

http://www.mbforagecouncil.mb.ca/Repository/2006%20Western%20Cdn%20Alfalfa%20Training%20Seminar/2%202_GarryLacefieldHistoryAlfalfaapril2006.pdf

 

La pàgina 9 / 34 del document anterior resumeix la difusió de l'alfals des de Pèrsia o Iran cap a Europa i la resta del món.

 

==============================================

Aspectes interessants que m'agradaria comentar ( quan pugui esbrinar més detalls ) són :

-algunes intoxicacions que pot produir l'alfals

-algunes varietats modificades genèticament.

[Miquel Llauradó]

Llambroix o botavant.

El llambroix és una eina emprada pels ferrers ( o ferradors ) per a rebaixar i donar forma a l'unglot.

 

Instrument de ferro amb forma de pala amb què els ferradors rebaixen i aplanen les ungles dels animals equins.

http://bibiloni.cat/textos/cavall.htm

 

 

 

http://www.eeif.es/significados/f-volum%20V/ferrar.html

 

La feina de ferrar la realitzaven els mateixos ferrers que elaboraven les ferradures i els claus.

Per ferrar l'animal, es comença, si aquest es troba ferrat i no ha perdut les ferradures, per

adreçar les puntes dels claus per treure'ls i aixi poder retirar les ferradures.

Retirades ja, amb les tenalles de tallar es retallen els unglots i s'igualen 
amb el llambroix, retirant amb la raspa qualsevol petita irregularitat.

[Miquel Llauradó]

Ahir vaig trobar la referència més antiga del terme "palomino" aplicat a un pelatge de cavall.

Es tracta d'un document fiable i que es pot contrastar, que demostra l'ús normal del mot abans de l'any 1838.

=====================

Les webs i registres de cavalls "palominos" , a part d'explicar històries falses, quan indiquen l'antiguitat del terme només esmenten dates del segle XX ( de memòria 1919, 1921 ) sense especificar la font per a poder-les verificar.

=====================

L'origen de la paraula "palomino" és incert. Probablement no se sabrà mai amb seguretat d'on ve.

Les darreres investigacions que he fet , basades en la missió de San Antonio de Padua ( famosa per la seva cria de cavalls i , suposadament, de cavalls rossos ) no han tingut èxit.

 

Una altra pista és l'expedició o expedicions del famós Juan Bautista Anza ( anys 1774 i 1775 ), des de Tubac fins a prop dels actuals Los Angeles.

Tampoc no he pogut confirmar aquesta pista d'un suposat personatge Palomino ( de nom o de renom ) amb una egua de mantell "palomino".

 

Crec que vaig carregar a Fitxers-Cavalls_Lliures un resum de les meves conclusions escrit fa un parell d'anys ( abans de coneixer les noves dades que us dic ).

De moment segueixo opinant que "palomino" deriva de "palomo".

( També fa un parell d'anys vaig trobar la potser única referència INDIRECTA de "palomo" en castellà en un llibre de jineta , indicant un cavall blanc ).

 

======================

El terme "palomino" és important perquè actualment indica el mateix pelatge en anglès, italià, francès i portuguès.

En català també hauria de ser acceptat oficialment, al costat dels termes "ros" i "pèl d'or".

Recordem que palomino és el pelatge diluït crema simple del roig, sor o alatzà.

 

palomino = roig + CCr

[Miquel Llauradó]

Avui només us proposo aquesta paraula : betzoar.
En el proper missatge procuraré explicar més coses.

[Miquel Llauradó]

Picador i picaria

Fa un temps vaig llegir un document que avui m'ha costat de retrobar.
Havia oblidat el mot precís , "picador" ( "picador de cavalls" ), i no
trobava la manera de consultar el text mal recordat.

"Picador de cavalls", en el sentit de domador expert, ensinistrador o
aregador, és una expressió desusada que convindria recuperar.
També el terme "picaria" és interessant ( equivalent al "picador-
instal·lació" actual ).

==========================

Referència :

http://books.google.com/books?id=UE9vYCFpGkoC&pg=PA14&dq=picador+de+cavalls&hl=ca&ei=xULHS-HdNYXu-AbY36GCCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC8Q6AEwAA

Constitucions, Capitols y Actes de Cort fetas y atorgats per la S.C.R
Magestad del Rey nostre senyor Don Felip IV d'Aragó , y V de Castella,
comte de Barcelona...
Barcelona ( 1701, 1702 )

=========================
Es tractava d'una professió honorable i ben remunerada. Amb grans
obligacions i molta responsabilitat.
Un cop identificat el càrrec hauria de ser possible investigar alguns
casos reals i provar de deduir la influència dels picadors oficials en
la societat catalana.
M'imagino ( i és només una suposició ) que els picadors civils devien
ser una solució o alternativa econòmica a les eventuals escoles
d'equitació del Principat de Catalunya.

Hi ha documentació de "picadores de caballo" al regne d'Aragó.

[Miquel Llauradó]

Taraxippos

Avui proposo una paraula , "Taraxippos" ,i un enllaç :

http://fr.wikipedia.org/wiki/Taraxippos

===========================
El misteri del Taraxippos, una deitat o un fantasma que terroritzava
els cavalls que competien a l'hipòdrom d'Olimpia i en altres, ha
estat tractat per diversos autors.
En l'antiga web del Professor Antikas crec que es parlava d'un fenòmen
natural : l'encegament per un reflex solar pel fet que les curses es
corrien a l'alba...
===========================
Ho deixo així, per a que ho investigueu més si us interessa.
La paraula és curiosa i està relacionada amb els cavalls.

[Miquel Llauradó]

He trobat un comentari interessant del prof. Antikas :
http://hippologia.org/?tag=taraxippos

Defensa l'opinió que el "taraxippos" era un parany deliberat per a
premiar els cavalls que no s'espantaven fàcilment.

[Miquel Llauradó]

Me'n vaig oblidar de recomanar-vos la lectura del document que pot
descarregar-se en l'enllaç anterior :

http://hippologia.org/wp-content/uploads/2009/06/chapter17.doc

Apart de comentar el taraxippos, comenta detalls de les curses.
Particularment de la màquina o giny que permetia sortides igualades
molts segles abans que els dispositius actuals. I potser menys
intimidatori per als cavalls...
També hi ha un dibuix de l'hipòdrom d'Olimpia que ens acosta a aquells
temps heròics...