ELS OFICIS DEL CAVALL

[Miquel Llauradó]

Salutacions.

 

Els oficis derivats del cavall són molts i prou importants per a ser comentats al detall. 

Cavallerissos, freners, sellers, basters, esbravadors , guarnicioners, clavetaires, ...

Oficis antics i professions actuals.

 

Quí vol començar ?

 

Salut ,

Miquel

 

 

[Miquel Llauradó]

Els ramblers.

 

L'ofici de rambler era noble i antic.

Els ramblers basaven el seu ofici en comprar i vendre equins : cavalls, rucs i mules.

Anaven a les fires, als centres de producció i de poble en poble.

Coneixien molt bé els camins i les dresseres. I , quan  hi havia bandolers, havien de ser o molt covards o molt valents. O, encara millor,...molt diplomàtics.

 

Els ramblers eren experts en tota mena de rossam ( cavalls, rucs i mules : tots els animals de peu rodó ) . Sabien domar-los, curar-los i ensinistrarlos bé.

 

Una mostra del prestigi dels ramblers és que , quan el rei en Pere el Gran hagué de viatjar cap a Bordeus per a enfrontar-se a Carles d'Anjou , va triar un rambler famós com a expert en camins que el guiés.

El rei mateix anava disfressat de rambler car el viatge era perillós i li calia anar d'incògnit.

 

==================================

En temps més moderns, des de principis del segle XX fins als anys 50 o 60, molts ramblers anaven vestits de manera peculiar. Amb faixa, es clar, i espardenyes de tombs. Però també amb una brusa blava molt folgada i característica.

==================================

Copio algun fragment de l'article "Memòries d'un rambler"

http://www.lollaut.com/cdetnologia/comunicacions/rambler.htm

 

MEMÒRIES D'UN RAMBLER O… QUÈ SE N'HA FET DELS RAMBLERS?

Rosa M. MONTAÑA i JORDÀ 

 

El monòleg que reproduïm tot seguit a càrrec d'un rambler fill d'Ascó i educat en el negoci del bestiar de treball a partir dels seus anys viscuts a Ascó, fou l'embrió d'un reportatge que se centra en la seva plenitud com a tractant d'animals en un altre escenari: les terres el Penedès.

 

MEMÒRIES D'UN RAMBLER
"Vaig néixer a Ascó l'any 1928. A casa eren pagesos. A mi no em va tocar altre remei que inclinar-me a la terra.

...................................

No tenia cap corredor, la propaganda me la feien los mateixos animals que venia. No em vaig discutir mai amb ningú. Si alguna vegada havia de perdre, perdia. Lo bon negociant ha de saber guanyar i perdre. A la meva quadra, durant 10 ó 12 anys no hi va entrar mai un gitano, sabien que eren animals de massa categoria per a ells.
Però quan va arribar la davallada dels animals degut a l'entrada dels tractors, me crec que van venir tots los gitanos de la província de Barcelona i Tarragona. Això sí, los tractes en ells eren "toma el pan i deja el real". Després va ser quan se van oferir molts corredors i tractants de tot arreu per a comprar els animals. Aquí a casa semblava un mercat. Bé, no m'allargo més perquè no acabaria mai. Només vull deixar constància de les paraules que sempre posava als rebuts."
Recibí de Fulano de Tal
La cantidad de 20.000 ptas.de la venta de un macho de pelo color "sal y vinagre" de mi propìedad, de cuatro años de edad, y para que así conste firmo el presente en Arbós del Panadés a 12 de junio de 1965.

..................................

No en copio més.

Val més que llegiu tot l'article : ordres a la veu, cures casolanes, trucs de l'ofici,...

[Miquel Llauradó]

Els freners.

 

Copio la definició de la Viquipèdia :

Frener

Un frener era un menestral que tenia l'ofici de fabricar frens o altres guarnicions dels cavalls o muls i vendre'ls.

A Barcelona, ja n'hi havia des del 1145; el 1257 ja participen en el govern de la ciutat. En aquesta ciutat eren la base de la confraria dels esteves.

Els anys 1445-1452, n'hi havia seixanta-tres, alguns dels quals eren basters, mandreters, pintors, batifullers o il·luminadors
Referències
Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 130.

============================================

Amb el permís i la benevolença dels lectors i lectores , hauré de parlar d'un tema que desconec profundament.

Segons crec , el fre ( considerat en un sentit ampli , incloent tota la brida ) ha estat un sistema fonamental per a dominar el cavall.

Des dels pobles antics fins a l'actualitat hi ha hagut frens de tota mena i mossos amb diversos graus de severitat.

 

En el "Llibre de menescalia" de mossèn Manuel Dieç ja hi figuren algunes imatges de mossos , indicant el tipus de cavall al que és més apropiat cadascun.

 

A partir de l'obra de Dieç , que pot considerar-se la primera en el seu estil, els tractats posteriors inclouran imatges de frens i els possibles beneficis de cada tipus de mos.

( De cara a la terminologia emprada , convindria repassar la correcta definició de cada mot que, ara mateix, no tinc del tot clara ).

 

Hi ha un parell de fòrums en anglès que discuteixen l'escola de muntar de Califòrnia ( amb el mètode de "hackamore// dobles regnes// spade bit ), on es destaca la importancia del mos.

Els charros mexicans , en competició oficial, poden usar únicament el mos charro.

Suposo que en equitació d'Alta Escola les brides i mossos estan reglamentats.

============================================

Em sembla que a Catalunya hi ha un parell de museus on poden contemplar-se coleccions de frens de diverses èpoques.

No tinc a mà les adreces ( Si hi ha algú interessat puc mirar de trobar-les ).

 

El que no tenim -em sembla - és un estudi o un llibre que reculli la història de frens i freners a casa nostra.

============================================

Una tendència moderna que persegueix una equitació "natural" i minimalista , és la de suprimir el mos.

Cavalls sense ferrar, muntar a pèl o amb una simple manta i cavalls amb regnes però sense mos.

La idea és atractiva  però no sé si resulta pràctica en la majoria de casos.

 

 

 

 

[Miquel Llauradó]

Els sellers

 

Seller ( Viquipèdia )
Un seller és un menestral que té com a ofici fer o vendre selles per a muntar a cavall.
Referències
↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 232.

=============================================================

En aquest moment no recordo si els sellers tenien confraria pròpia o s`organitzaven sota la confraria general dels esteves

( aquesta darrera amb Sant Esteve com a patró ).

La història de les selles , els diversos tipus de selles medievals i renaixentistes ( de geneta, de guerra, de torneig, per a cavall armat, par a cavall alforrat,...) constitueixen un tema molt complex i misteriós.

Els joves historiadors, que a vegades no saben què investigar, farien molt bé en interessar-se per les selles.

 

Un aspecte que sembla, a priori, fàcil és el de comparar preus de selles i de cavalls a travers dels temps.

[Miquel Llauradó]

Els basters.

 

Baster ( Viquipèdia )

 

El baster o guarnicer és l'ofici, el taller i el comerç en què es confeccionen, adoben i venen els guarniments de les bèsties de càrrega. Amb l'adveniment del tractor molts basters varen plegar, però festes populars com els Tres Tombs estan fent revifar aquesta professió.

 

Arreus
Els arreus que acostumava a confeccionar un baster són:

 

bast: coixí que es col·loca al llom de l'animal, damunt s’acostumen a posar les sàrries.
sella
alforja
morralles: corretges
bridó

==========================================

Els traginers i els pagesos eren els usuaris directes dels productes dels basters.

Les mules i els ases , en tant que bèsties de càrrega, eren més importants que els cavalls.

[Miquel Llauradó]

Copio un article sobre aquest ofici de xollar èquids.

***************************************************************************

TEMPS DE VIURE

Xolladors d'animals de transport.

Des de fa cent cinquanta anys, a la família i als

avantpassats de l'amiga que molt amablement

m'explica aquest ofici se'ls coneix a Tremp com

els xolladors. Eren de Terol i cada primavera

venien amb un carro i dues mules.Tardaven quinze

dies a fer el viatge i en arribar s'instal·laven a la

fonda Canaleu. Des d'allí es desplaçaven als

pobles per rapar els animals. Diu que l'any 29 a

l'Exposició de Barcelona, es van comprar una

moto i així els recorreguts curts els feien més

ràpid i més còmodament. A les nits passaven

la vetllada al cafè del poble i com que els

agradava tocar la guitarra, aquell local es convertia

en un cafè-concert que estava molt animat. Més

tard es van comprar una era per instal·lar-s'hi

definitivament i els dilluns,dia de mercat, els

pagesos havien de demanar tanda a la "barberia"

per afaitar els seus rucs.Els germans Gregorio

i Pascual Ferrer coneixien molt bé l'ofici i, a més,

eren artistes fent filigranes amb les tisores.

Primer tallaven el pèl amb la maquineta gradual i

després, amb les tisores, feien dibuixos a les

anques o "corrons" de les bèsties que tant podien

ser la rosa dels vents com figures geomètriques.

Per Sant Antoni, els terratinents rivalitzaven a

veure qui porta-va els rucs més engalanats i

pentinats. Em diu també que per xollar-los els

havien d'immobilitzar. Els travaven tres de les

quatre potes, al cap els posaven el"morrión",

una espècie de brida, i després també els

posaven un bastonet creuant la boca i ben subjecte,

que els feia estar quiets i evitava que els

mosseguessin. A ella, de petita, si no era a

l'escola li feien espantar les mosques que

molestaven lesbèsties. I diu que ho feia amb

un pal que a la punta hi tenia lligats els pèls de dues

cues de cavall i que, al bellugar-lo, foragi-tava els

insectes.Durant la guerra, es veu que els

requerien per xollar els muls de l'exèrcit, tant d'un

bàndol com de l'altre. Els anaven a buscar amb

el cotxe i els portaven cap allà on eren les forces.

I com que els pagaven amb espècies, això els

va per-metre tenir prou queviures durant tot el conflicte,

per a ells i encara per afavorir algun veí necessitat.

A les bèsties, també les guarien si calia. Portaven

de Terol un líquid que se'n deia Cifuentes i amb

aquest liniment aconseguien desinflamar-los les

peülles. Per xollar un animal cobraven sis rals.

Ara bé,aquest sou s'incrementava amb la venda

del pèl, molt valorat aleshores. El venien abuscar

des de Barcelona per fer raspalls per la roba i pels

animals.Eren molt curiosos amb els estris de la

feina: tisores, maquineta, pintes i raspalls.Cada

nit els esmolaven i els netejaven per-què estiguessin

perfectes el dia següent.Com a anècdota, m'explica

que una matinada va anar el Dr. Potau a casa seva

demanant un "taxi".Ells no entenien quèvolia i ell

els va dir que li busquessin un ani-mal per anar a

Aransis, un poble del Mont-sec, perquè havia

d'assistir una partera i com que hi havia molta neu,

l'escomesa era difícil. El van acompanyar a la casa

que tenien animals valents i van marxar amb l'amo

al davant, guiant el camí, el metge muntat a cavall i

el xollador tocant i esperonant l'animal des del darrere.

El final,malgrat les dificultats, va ser feliç. L'automoció

però, ha finiquitat aquest ofici.

Assumpció Batalla

Mestra jubilada i presidenta de l'Assemblea de la Creu Roja del Pallars