CRONOLOGIA COMENTADA DE PELATGES : Presentació.
Miquel Llauradó
pelatges a la web "Els colors dels cavalls" ( Pamtomaket ), ordenant
les meves notes de molts anys.
La mateixa cronologia, ordenada i ampliada, fou publicada a la web
"Entenent els colors dels cavalls".
I, traduïda al castellà, en la web de Chico Ramírez ( el famós expert
en cavalls mexicà ).
http://www.pamtomaket.com/usuaris/liart/llarg17.html
http://www.chicoramirez.com/color.html
**********************************************************************************************
Per limitacions d'espai i de comoditat de consulta aquells cronologia
es presentava molt resumida, indicant l'any i la informació associada
i poca cosa més.
A efectes pràctics crec que una llista del tipus exposat només és
( veritablement ) útil par a l'autor.
Al llarg del temps he efectuat nombroses consultes i he discutit amb
altres sobre l'evolució de diverses terminologies de pelatges.
L'objectiu d'aquest nou tema és comentar i ampliar la informació dels
fets puntualment exposats en el llistat.
(( Lògicament es tractarà d'una visió personal i oberta a tota mena de
crítiques i comentaris )).
Miquel Llauradó
- 20.000
Pintures rupestres
( de cavalls de pelatges "primitius" salvatges ; també de pelatges
pigats o
liart-rodats )
************************************************************************************
-20.000 significa any 20.000 abans de Crist. Hi ha algunes pintures
rupestres d'aquella època que mostren imatges de cavalls.
Vegeu :
http://fr.wikipedia.org/wiki/Grotte_de_Lascaux
http://fr.wikipedia.org/wiki/Pech_Merle
Els pelatges més significatius semblen representar mantells castanys o
primitius ( "dun" ) i capes "amb punts".
Algunes persones han cregut que les capes "amb punts" volien exposar
cavalls de mantell pigarrat ( "appaloosa" ).
També podrien simbolitzar pelatges liart-rodats ("gris pommelé",
"dapple grey", "tordo rodado" ).
***********************************************************************************
Un fet que podríem relacionar amb les pintures rupestres és
l'existència de restes molt antigues de cavalls momificats o congelats
que han conservat parcialment el pelatge ( pell i pèls ).
Ara mateix no en tinc les referències però recordo una autora
americana que parlava d'un mantell amb dilució argentada ( Silver
dilution ) a partir de restes momificades...( Potser això és filar
massa prim !! )
Miquel Llauradó
- 1580
Egipte. Pintures 18 ena dinastia
( carros de guerra i cavalls de tipus àrab ; pelatges enters i
tacats ; mules )
*************************************************************************************
L'antic Egipte , el de l'imperi dels faraons, és apassionant des del
punt de vista del cavall.
L'any indicat com a "-1580" indica l'any 1580 abans de Crist i vol
representar l'època aproximada de Ramsés II.
Una pintura interessant és :
http://www.touregypt.net/featurestories/chariots.htm
Representa dos carros. El de dalt amb dos cavalls de tipus àrab de
pelatges negre i roig respectivament. El de sota amb dues mules ( o
potser onagres ) enganxades.
Una altra pintura és a la tomba de Menna :
http://www.fig.net/pub/monthly_articles/march_2005/brock_march_2005.htm
S'hi mostra una cavall tacat ( roig-tacat o alatzà-tacat ) de tipus
àrab. El cavall de l'esquerra del tir no es veu gens.
*************************************************************************************
Un altre aspecte interessant a recordar és la condició dels egipcis
com a genets ( sense sella ni estreps ), a més de com a aurigues.
Hi ha diverses webs que parlen del faraó Tutankamon muntant a cavall.
O d'un suposat mestre d'equitació anomenat Rateppi.
Miquel Llauradó
1304
Crescenzi, Pietro
Opera di mascalcia
========================================================
Abans de comentar la dada resumida i incorrecta anterior crec que
convé justificar la manca d'ordre en els comentaris d'aquest tema.
Lògicament el millor seria anar comentant per ordre cronològic.
Excuseu-me si no ho faig així perquè em resultaria massa avorrit.
Prescindint de l'ordre puc aprofitar millor les darreres consultes i
eventuals progressos.
( No sé si sabré publicar-los de manera que quedin ordenats ).
========================================================
Copio a continuació els antecedents relacionats amb el color dels
cavalls.
1240
Ruffo di Calabria, Giordano ( també escrit Jordán Rubio,
G.Russo, Ruffus,...)
Autor d'un llibre de Manescalia,en llatí : De medicina equorum.
La traducció galaico-portuguesa parla del mantell "bayo" i
sembla incompleta, indicant una possible llista de pelatges en
l'obra original en llatí. Hi ha una traducció catalana i una
traducció siciliana, a la Biblioteca de Montserrat ? )
N.A. : El llibre de Ruffo pot consultar-se on-line. Sembla
que només parla de "baio" = castany.
(...secondo il mio juditio il baio scuro mi piace piú d'ogni
altri pelo ).
1270
Teodoric de Borgonya
( autor de "Practica equorum", una manescalia sense
termes de pelatge)
Aquest Teodorico Borgognoni, bisbe de Cervia i metge
del Papa, dedicà la seva obra al bisbe Albalat, confessor de
Jaume I. En inventaris dels comtes de Barcelona, el llibre
s'anomena de Cedric. No sembla pas que fos italià.
1304
Crescenzi, Pietro
Opera di mascalcia
==========================
Wikipedia
Pietro de' Crescenzi noto anche come Pier Crescenzio (Bologna, 1233 –
1320) è stato uno scrittore e agronomo italiano. Studioso di
filosofia, di medicina, di scienze naturali, di giurisprudenza, è
considerato il maggiore agronomo del Medioevo occidentale.
Teorizzò nel Ruralium Commodorum libri XII (subito volgarizzato in
toscano) tecniche agronomiche e di coltivazione dei giardini, la cui
applicazione determinerà elementi caratteristici del paesaggio agrario
moderno in Italia. Previde norme per i giardini "dei re e dei
signori", ma anche "delle persone mezzane", i primi cinti di mura, con
fontana e "selva d'alberi"; i secondo cinti di siepi, alberi da
frutto, ma non privi di una "pergola ombrosa".
Il testo fu uno dei pochissimi testi di agronomia a vedere la luce nel
periodo medievale. Tra la composizione dell’ultima grande opera
agronomica della latinità, la monumentale enciclopedia di Plinio, e le
prime espressioni dell’agronomia della Rinascenza, trascorsero infatti
milletrecento anni durante i quali furono pubblicati solo tre testi:
una in greco, la Geoponica, compilazione mediocre attribuita (almeno
per il suo nucleo centrale) a Cassiano Basso; una in arabo, il Libro
dell’agricoltura dell’arabo Abū Zakariyā ibn al-Awwām, uno dei
capolavori dell’agronomia di tutti i tempi; e, appunto, il Ruralium
Commodorum libri XII del Crescenzi (Trattato dell'Agricoltura, del
1304, scritto in lingua latina.
==============================
Google Books
Piero de Crescenzi
Trattato della agricoltura ( Firenze 1605 )
MDCV
En aquesta edició de 1605 només s'esmenta el pelatge "baio".
==============================
El tractat d'Agricultura de Pal·ladi Rutilià
llistava un bon nombre de pelatges en llatí.
Els tractats medievals "cristians" es limitaven al "bai" o "castany".
CONCLUSIONS :
Revisar la cronologia i deixar-la així :
1304
Crescenzi, Pietro
Ruralium Commodorum libri XII del Crescenzi (Trattato
dell'Agricoltura, del 1304, escrit en llatí ).
Aquest tractat parla dels cavalls. Només esmenta el pelatge "baio" en
italià ( bai o castany).
Miquel Llauradó
- 1400
Kikkuli
Autor mitanni d'un tractat d'ensinistrament
de cavalls. Sembla que hi ha còpies de l'obra
en hittita i assiri.
Hi havia dues traduccions alemanyes i fa
uns anys va publicar-se una edició en
francès.
Aparentment l'obra no parla de pelatges.
..........................................................................
...”un altre texte Hurrita de Yorgan Tepe
empra termes Indics per a descriure el
color dels cavalls,per exemple, babru
(Indic babhru 'bru'),parita (palita 'gris')
i pinkara (pingala 'rogenc')...”
(J.P. Mallory, op.cit., 1989, p. 38).
****************************************************
COMENTARIS AFEGITS :
Kikkuli era un hurrita del regne de Mitanni al servei ( voluntari u
obligat ) d’un rei hittita no identificat.
Va escriure un tractat sobre la preparació de cavalls destinats als
carros de guerra escrit en llengua hittita amb moltes paraules en
hurrita ( lèxic especialitzat ).
Els hittites disposaven d'uns quants milers de carros de guerra en
aquella època. De l’ordre dels 12.000 !!
=================================
Fa uns anys era difícil obtenir informació sobre Kikkuli i el seu
tractat. Només hi havia dues obres en alemany dels anys 1938 i 1951 de
difícil accés :
-Potratz, Hanns A.: Das Pferd in der Frühzeit. Rostock, 1938
-Erich Ebeling, Bruchstücke einer mittelassyrischen
Vorschriftensammlung für die Akklimatisierung und Trainierung von
Wagenpferden (Berlin : Akademie-Verlag, 1951). Deutsche Akademie der
Wissenschaften zu Berlin. Institut für Orientforschung,
Veröffentlichung 7.
Actualment a Internet hi ha moltes dades i detalls que és possible
consultar.
Hi ha una traducció completa al francès de preu assequible ( uns 14
euros ):
http://www.le-cheval-bleu.com/kikkuli.htm
Suggeriments :
Veure a Wikipedia
Kikkuli
Hurrita
Mitanni
Veure també :
http://www.lrgaf.org/Peter_Raulwing_The_Kikkuli_Text_MasterFile_Dec_2009.pdf
==============================
Segons proves reals efectuades , el mètode de Kikkuli és molt efectiu.
Permet preparar cavalls per a proves de resistència.
http://www.kikkulimethod.com/index.php?pr=The_Kikkuli_Arabians
http://www.kikkulimethod.com/
==============================
==============================
==============================
Un altre aspecte interessant és la terminologia índica que apareix en
les tauletes de la ciutat de Nuzi o Yorgan Tepe.
Another Hurrian text from Yorgan Tepe uses Indic words to describe the
colour of the horses, for example, babru (Indic babhru 'brown'),
parita (palita 'grey') and pinkara (pingala 'reddish'). The Mitanni
charioteer is called marya (Indic-Vedic marya 'warrior, young man').
Added to these are a series of names of the noblemen or aristocracy of
Mitanni which are clearly Indic. The conclusions are: "an element of
Indic-speaking chariot warriors superimposed themselves on a native
Hurrian-speaking population to form a ruling dynasty that endured for
several centuries... there are also possible (though disputed) Indic
traces in the names of a few gods revered by the Kassites (Surias and
Marytas: i.e. Su_rya and Maruts)... By the thirteenth century the
Mitanni kingdom collapses which sees an end to the Indic presence in
Southwestern Asia... " (J.P. Mallory, opcit, 1989, p. 38).
Mitanni - Shaushtatar: Encyclopedia II - Mitanni - Possible
connections to Sanskrit and Indo-Aryans
Some scholars try to equate the deities venerated by the Mitanni with
Vedic deities, and trace the names used by the aristocracy to Indo-
Aryan roots. In a treaty between the Hittites and the Mitanni, the
deities Mitra, Varuna, Indra, and Nasatya (Ashvins) are invoked.
Kikkuli's horse training text includes technical terms such as aika
(eka, one), tera (tri, three), panza (pancha, five), satta (sapta,
seven), na (nava, nine), vartana (vartana, round). Another ...
CONCLUSIONS :
Aquest punt de la Bibliografia-Cronologia ( data & dada ) resumeix
molts aspectes que a mí, com a neòfit, se m’escapen i només puc
intuir.