CURIOSITATS : Sella sense cingla

17 views
Skip to first unread message

Miquel Llauradó

unread,
Jan 2, 2009, 10:34:57 PM1/2/09
to cavalls...@googlegroups.com
Els "vaquers" hongaresos anomenats "csikós" munten a cavall en selles tradicionals sense cingla anomenades "patrac".
Aquestes selles s'adapten a gairebé tots els cavalls i fan que l'ensellar sigui fàcil i ràpid.
Però, per pujar a cavall , no poden posar el peu en l'estrep esquerre i impulsar-se sobre aquest estrep com en l'operació clàssica de muntar a cavall. ( La sella reposa simplement sobre el dors del cavall i relliscaria ).
 
Suposo que ho deuen fer d'un salt o aprofitar un lloc alt.
Si no recordo malament, l'historiador grec Heròdot parlava de que els perses havien disposat en les rutes principals una mena de pedres miliars ( cada kilòmetre , més o menys, em sembla ) per a facilitar que els genets muntessin a cavall. En aquella època no s'usaven els estreps.
 
També hi ha alguna imatge de genets grecs amb llança i descalços que muntaven recolzant el peu en la llança ( entre el dit gros i el segon ).
 
En una pel·llícula de TV , un noi americà i un noi hongarès compartien aventures a Hongria i a cavall amb selles "pàtrac". No cal dir que el petir vaquer americà queia dos o tres cops a terra provant de muntar ajudant-se de l'estrep , oblidant que calia usar una tècnica diferent...
 
===================================
Un parell d'enllaços :
 
Csikós are the Magyar cowboys in the puszta who herd the horses, in their original environment, (pronounced: Tchikaush). The Csikós wear flowing blue pantaloons and a black flat-crowned felt hat with upturned rims and a lone feather.
Only in this region of Europe can we find the characteristic saddle without a belt strap called the "patrac". The characteristic csikós coat and the ringed whip are all unique to the csikós.
 
 
 

Miquel Llauradó

unread,
Jan 3, 2009, 10:06:50 AM1/3/09
to cavalls...@googlegroups.com
El metge que muntava una zebra.
 
 
El primer metge particular de Nairobi ( Kenya ), el Dr. Rosendo A. Ribeiro , muntava regularment una zebra per a desplaçar-se.
 
Un altre enllaç :
 
 
La tercera fotografia correspon al carruatge ( qualsevol dia haurem de parlar de carruatges  ) del baró de Rotschild que enganxava 4 zebres pels carrers de Londres.

Miquel Llauradó

unread,
Jan 5, 2009, 1:05:57 PM1/5/09
to cavalls...@googlegroups.com
Imatge antiga amb els termes catalans de malalties i lesions equines.
 
Ara mateix no tinc la referència exacta d'aquesta imatge ( que penjaré a Fitxers_Cavalls Lliures ).
Suposo que es tracta d'una làmina de la Manescalia de Dieç.
 
Els mots són curiosos :
 
cucàs
cucàs volador
veixigues
alifaf
polmó
laxa ?
gavarro
formiga
fals corter ( fals quarter ? )
cresta ?
coronament
peanya
raca
sobreòs
esparavany
ronya
porrets
...
Alguns noms són de difícil lectura.
 
==========================
Per sort, hi ha un estudi molt seriós en curs sobre l'obra de Dieç ( Prof. Cifuentes i altres ).
Aviat es publicarà i podrem entendre moltes coses.
 
 
 
 

Miquel Llauradó

unread,
Jan 6, 2009, 8:33:51 AM1/6/09
to cavalls...@googlegroups.com
The Vaquero BY ARNOLD R. ROJAS
Illustrated by Nicholas S. Firfires
 
The Buckaroo of the Far West
 
"Although the terms "cowboy," "vaquero," and "buckaroo" have in the past been used interchangeably and indiscriminately, to do so is not, as a matter of fact, wholly accurate. They are not actually synonymous, because there is a vast difference between the cowboy and the vaquero or buckaroo."
 
..."and the men who guarded the first colonists on the journey across the desert into Alta California were Catalonians."
 
"These Catalonians brought the art of La Jineta from Spain and transplanted it in California."
 
=========================================
És indubtable una gran influència catalana en l'exploració i colonització de la Califòrnia Alta.
També és conegut i acceptat el gran nivell assolit pels Californios en equitació i doma de cavalls, UN CENTENAR D'ANYS
abans dels "cowboys" americans.
 
La curiositat que proposo avui és el comentari sobre l'origen de tot , a càrrec d'un expert com Arnold "Chief" Rojas ( escriptor i vaquero Californio ).
 
=========================================
Obres de Rojas :
 
Vaqueros and buckeroos por Arnold R. Rojas
(Rojas, 1979) 
 
Last of the vaqueros. por Arnold R. Rojas
(Academy Library Guild, 1960)
  
The vaquero. por Arnold R. Rojas
(McNally and Loftin, 1964)  

California vaquero. por Arnold R. Rojas
(Academy Library Guild, 1954) 

Lore of the California vaquero. por Arnold R. Rojas
(Academy Library Guild, 1958) 
 
========================================================
 
The authentic vaquero way...
 
...is the way of patience. It takes years to create a finished bridle horse, one that can be guided by a feather-light touch of the reins, or by voice and leg cues alone.
 
Arnold Rojas, author of many excellent books about vaqueros, started his career as a teenager on ranches near Bakersfield in the early 1900's, at a time and place when the "old ways" were still followed, and his teachers were men who learned to ride in the 1850's. He describes the system whereby young riders like himself were given veteran horses to ride, horses that were wise in the ways of handling cattle, and it was the horse who was teacher to the young rider. The "starting age" for horsetrainers was 40 years, since young people were considered too impatient. The old expression was "A boy will ruin a hundred horses before he learns to train one." Ranches couldn't afford to waste good horses, so young stock were given to mature riders to train. Colts were started around age 4, and usually didn't become "finished" before age 7 or 8, which is also the age when horses reach full mental and physical maturity. No one was in a hurry, and the best trainers prided themselves on tailoring the training regime to suit the individual quirks and personality traits of each horse.

Miquel Llauradó

unread,
Jan 6, 2009, 7:54:55 PM1/6/09
to cavalls...@googlegroups.com
Salutacions.
 
Deixeu-me fer una mica de repàs primer.
Tot bon afeccionat als cavalls hauria de coneixer el tema de l'equitació dels Californios a l'època de les Missions i dels anomenats Pastoral Days. Autèntica època daurada per als Vaqueros Californios.
( Una de les diversions d'aquells vaquers era la d'enllaçar ossos bruns - grizllies- a cavall les nits de lluna. El nostre Pare Magí Català, abans d'esdevenir el "sant home de la Missió de Santa Clara, compartia aquells moments d'esbarjo salvatge ).
 
Però el desenvolupament d'aquells vaquers no s'explicaria sense les missions.
Les missions de l'Alta Califòrnia foren les que permeteren la cria de bestiar i la pràctica d'activitats artesanals que feren possible la vida diaria dels vaquers.
 
Dues menes d'artesans eren bàsics per als vaquers : els guarnicers ( sellers i freners ) i els ferrers.
Sense sella, sense arreus i sense ferradures la cavalleria no funciona.
 
Així doncs, el ferro fou molt important per a les Missiones.
Una referència sobre la connexió catalana del ferro californià es pot consultar a la Wikipedia :
Mission San Juan Capistrano
 
The foundry at Mission San Juan Capistrano was the first to introduce the Indians to the Iron Age. The blacksmith used the Mission’s Catalan furnaces (California’s first) to smelt and fashion iron into everything from basic tools and hardware (such as nails) to crosses, gates, hinges, even cannon for Mission defense. Iron was one commodity in particular that the Mission relied solely on trade to acquire, as the missionaries had neither the know-how nor the technology to mine and process metal ores.
 
( Personalment opino que la darrera frase és completament desafortunada. El mateix procés de la "farga catalana" implica el coneixament del procés. Una altra cosa és que els missioners no fossin capaços d'obtenir mena de ferro per a fer funcionar les fargues. Tampoc no els deixaren temps par a aconseguir-ho ).
D'alguna manera poden dir que el ferro de les ferradures i frens de Califòrnia era ferro català.
 
Si algú està veritablement interessat en les fargues catalanes hi ha algunes webs que en parlen.
Hi ha un document interessant sobre les fargues :
The Catalan process for the direct production of malleable iron and its spread to Europe and the Americas (. PDF )

Miquel Llauradó

unread,
Jan 7, 2009, 12:40:02 PM1/7/09
to cavalls...@googlegroups.com
Salutacions a tots.
 
Segons els experts ( i malgrat les pel·lícules sobre el tema ) els samurais eren , essencialment, "arquers a cavall".
És clar que quan anaven a peu i no duien armadura de combat, portaven dues "espases" ( la "katana" i el "wakizashi")...etc
No em vull enrotllar més.
Anem a parlar dels estreps japonesos.
Sabeu còm són ?
 
És millor una bona imatge que una mala descripció.
Els estreps convencionals recorden una lletra D girada noranta graus.
Quan el genet munta , els estreps estan orientats pèrpendicularment al senti de la marxa.
 
Els estreps japonesos són oberts pels costats.
El peu pot introduir-se des del darrere , com en el cas dels estreps convencionals, però també des del costat ( paral·lelament al sentit de la marxa ).
 
En ser oberts és difícil que el peu del genet s'hi quedi enganxat.
 
Jo , no cal dir-ho, no els he provat mai. Però m'agraden molt i crec que són ideals.
 
Què en penseu ?
 
Miquel

Miquel Llauradó

unread,
Jan 22, 2009, 7:15:55 PM1/22/09
to cavalls...@googlegroups.com
Recentment he trobat dos convents de monges que crien cavalls miniatura :
 
 
 
També es interessant el monestir benedictí de Einsiedeln
 
A la península ibèrica es ben coneguda la Cartuja de Santa María de la Defensión ( Jerez de la Frontera ), bressol dels "caballos cartujanos".
 
======================================================
També a Catalunya hi havia tradició de criar cavalls en alguns monestirs. Si més no per a complementar la producció bàsicament agrícola dels monjos.
Al desaparegut monestir d'Eixalada de Conflent ( precursor de Sant Miquel de Cuixà ) se sap que hi havia una eguassada important fa un miler d'anys.
També hi ha documents de cria de cavalls a Santes Creus.
 
Ningú no ha escrit mai , però, una història completa dels cavalls i els monestirs catalans.
Benedictins, cartoixans, templers, hospitalers, ...
Segur que hi ha molts documents que permetrien deduir l'autèntic abast de la cria de cavalls ( també de rucs i mules ) en els convents.
======================================================
Algunes missions de la Alta California ( amb predomini de franciscans mallorquins i catalans ) arribaren a posseir CENTENARS de cavalls domats.
Gairebé 1000 cavalls de sella per a cadascuna de les missions...

Miquel Llauradó

unread,
Feb 5, 2009, 5:50:32 PM2/5/09
to Cavalls lliures
El cavall Electrum , fill d'un estaló palomino i una egua falb-crema ,
encara que registrat originalment com a palomino fa uns mesos es va
comprovar que era de pelatge crem.
El pelatge crem equival a un pelatge alatzà amb doble dilució crema.
El pelatge és d'un blanc ivori sobre pell clara ( poc pigmentada, però
no rosada ; la pell rosada no té pigment ). La cua i la crinera són
blanques.
========================================
Referència : http://www.horseandhound.co.uk/news/397/271772.html

Electrum was bred by Symmetry Ranch LLC in Pennsylvania, USA, and is
by palomino thoroughbred GP Krugerrand, a multiple dressage and hunter
champion in the US and out of the buckskin thoroughbred racemare
Brightest Gold.
========================================
El nom és curiós. Suposo que deriva del nom grec de l'ambre que va
originar els termes relacionats amb la física ( electró ) i
l'electricitat.
========================================
És relativament fàcil , a partir dels missatges del fil GENÈTICA
ELEMENTAL, comprovar que un poltre crem pot resultar d'una egua falba
i d'un cavall palomino.
( Si algú no se'n surt provaré d'explicar-ho un altre dia de forma
detallada ).

Reply all
Reply to author
Forward
0 new messages