Hola Jairo.
Molt ben dit !!
De fet els cavalls de sella s'haurien de
"ferrar"sempre.
La pregunta està mal feta. hauria de ser
:
Els cavalls , s'hen de ferrrar amb ferradures
convencionals o es poden "ferrar" sense ferradures ?
=======================================
(( Atenció : Us recordo que jo només soc un
afeccionat sense experiència pràctica. Pregunteu sempre a un veterinari o a un
ferrer de confiança )).
Segons el que he llegit :
1.El sistema anomenat "barefoot" ( peus nus ,
sense ferradures ) és possible però exigeix SEMPRE una revisió regular per part
d'un especialista. I un ajustament
adequat ( retallada ) dels cascs o
unglots.
Des del punt de vista econòmic no suposa un
estalvi. Més aviat intueixo que és més car que el ferrat
convencional.
A la llarga , si es fa bé, hi hauria d'haver un
estalvi per millora en la salut dels cavalls.
D'aquí el meu plantejament.
Jo crec que és imprescindible el ferrat ( la visita
periòdica d'un especialista).
És l'especialista qui ha d' aconsellar les
ferradures tradicionals o prescindir de les ferradures.
2.El ferrat dels èquids domèstics s'ha dit que és
un MAL "necessari".
De fet les ferradures són peces molt rígides
que impedeixen la deformació de l'unglot i dificulten la circulació de la sang.
També fan que galopar per terrenys durs sigui més penòs per al cavall ( en el
sentit de que els impactes dels unglots amb el sol són més forts , per
tal de que no funciona bé l'acció d'amortidor de l'unglot ).
Aquests impactes repercuteixen negativament sobre
ossos, articulacions, tendons, etc...
3. Hi ha hagut alguns "clinics" ( cursets o
seminaris ) de "barefooting" a Catalunya. Crec que ja fa uns tres anys o més que
es practica al nostre país.
4.Un cavall que ha estat ferrat convencionalment ,
amb peus sans i sense lesions, si es vol adaptar a que vagi sense ferradures
CREC QUE TÉ UN PERÍODE D'ADAPTACIÓ BASTANT LLARG. ( Mesos ). Si hi ha lesions ,
el període encara és més llarg.
====================
PODRIA ENROLLAR-ME MÉS PERÒ prefereixo anar
desenvolupant el tema en missatges successius, comptant sempre amb la vostra
col·laboració.
Fins aviat,
Miquel