Una realitat evident però que se sol amagar
Joaquim Torrent
És evident que quan entren masses de població del mateix origen que sobrepassen tota mesura raonable en un territori que no és el seu originari hi ha alguna anomalia, ja que el més normal és que la població originària del territori receptor d’allaus demogràfiques massives estableixi un control per prevenir que això no passi. Quan no s’esdevé així és perquè clarament aquesta mateixa població no té estat propi i ha estat minoritzada i, o, colonitzada per un altre grup humà que ha disposat del seu territori sense cap mena de miranents, un grup humà que pot repoblar aquest territori amb els seus connacionals o, fins i tot, amb gent provinent d’altres llocs colonitzats, sovint aculturalitzats, per la metròpoli. Evidentment és una situació clarament colonial, i com a tal certes elits locals destaquen en la seva col.laboració amb als poders foranis a canvi de certs beneficis materials, en detriment de la gran massa de la població originaria que es veu relegada i desprovista de l’exercici legítim dels seus trets culturals, substituïts per uns altres d’aliens, sovint imposat de manera supemacista.
No cal dir que és una situació absolutament injusta davant la qual aquesta mateixa població autòctona té tot el dret d’oposar-s’hi -impedint més migracions indiscriminades de colons que s’identifiquen amb un poder forani- i a revertir-la -propugnant la sortida i no retorn del gruix d’aquests colons, que actua de manera supremacista-, com així ha passat en molts processos anticolonials que han culminat amb la independència. I tot i ser un procés bastant característic del tercer món també s’ha donat en alguns llocs d’Europa pertanyents a l’antic bloc soviètic -i en altres si ens remuntem a èpoques més reculades-, com també a l’Àsia. I és que cap grup humà vol ser minoritzat en el seu propi territori, i aquests per poc que poden es constitueixen en estats i estableixen unes regles que evidentment els afavoreixen. Malauradament, com sabem i experimentem en pròpia pell els catalans nacionals, no tots els grups humans hi han reeixit, d’aquí les desaparicions de llengües i cultures privades d’estat, que és l’instrument jurídic mínim per a protegir-se de l’aculturació i la desaparició i la fagocitació cultural a càrrec d’altres grups humans, especialment en plena era global.
Tinguem-ho ben present, doncs, i fem tot el possible per a obtenir l’estat propi, i, mentrestant, també, tot el que poguem per a revertir les nefastes conseqüències de la seva mancança que ens afecten en el dia a dia.
J. Torrent