Xavier Cervera
I el que és fantàstic és que cap llogater de la casa Orsola premiat amb aquesta loteria –l'adquisició municipal del bonic edifici– pateix vulnerabilitat...
Precisament perquè la manca de vivenda a Barcelona és un problema i complex, el desenllaç de la casa Orsola em sembla una burla. I un greuge per als que compleixen les lleis, començant per la llei de l'oferta i la demanda –tan satanitzada avui, però força més eficaç que certes polítiques públiques fins ara–, les lleis hipotecàries –demanar un crèdit i pagar-ho– i la llei de lleis: no hi ha drets sense obligacions.
La festa de la casa Orsola s'ha resolt com es resolen les jaranes: digues-me el que et dec i aquí no ha passat res. Què són 9,2 milions d'euros per a la Casa Gran (menys de sis si l'Ajuntament hagués exercit el dret de tempteig el 2021)? I tots contents. Bé, a mitges: hi ha males cares del pompós Sindicat de Llogateres –des de quan a una associació de particulars se la tracta de sindicat?– perquè l'amo de l'edifici ha guanyat uns diners amb el que eren seus. Legalitzem el dret de qualsevol col·lectiu progressista a l'expropiació? Pel que sembla, el lucre és immoral...
La casa Orsola és una pèssima lliçó: munta pollastre fàcil i tindràs premi. Sigues un professor i funcionari i subvencionarem la teva elecció de no haver adquirit un pis i viure de lloguer –el 69% dels pisos de Barcelona pertanyen a particulars– o per aquest suposat dret a residir eternament on agradis a Barcelona, no sigui que una mudança et deslomi o deprimeixi. Viu a l'Eixample –i no a la perifèria, com a mitja Europa– i subvencionarem el teu estil de vida de tota la vida. Si jo fos de la Barcelona del 47, em diria: hi ha coses que no canvien mai (i no només els progres). Encara que sembli el contrari.