[CE Joan Bardina] ☼ Autobiografia Xirinacs. Globàlium. Jornades forestals. Homenatge. Els deutes de grup, més complet. President Illía. Veganitza’t. Martin Armstrong. Trens catalans. ☼

1 view
Skip to first unread message

Centre d'Estudis Joan Bardina

unread,
Sep 8, 2022, 5:06:03 PMSep 8
to
Sumari:
1. Presentació.
2. Presentacions llibre «Des de dins de mi» de Lluís Maria Xirinacs.
3. Web Bardina: «Cosmovisions Globals», «Cal saber aprofitar les Turbulències de la Vida» i «Magma», de Dolors Marín Tuyà, per «Penedès Econòmic».
4. Web Bardina: Balcó extra dedicat a les jornades forestals de La Plana, 27 i 28 de juny del 1987. El Balcó d'Almogàvers, 13‑6‑1987.
5. Web Bardina: «Homenatge a Xirinacs» de Brauli Tamarit Tamarit, 25‑8‑2022.
6. Web Bardina: «Els deutes de grup», de Brauli Tamarit. Afegits enllaços dels vídeos subtitulats breus definint «El crèdit còsmic».
7. Web Bardina: «El millor president de l'Argentina: article històric d'Arturo Illia», per Pablo Mendelevich. La Nación, 18‑1‑2018. Versió de l'article en anglès, francès i italià.
8. Web Bardina: Gemma Anglada de «Veganitza’t»: «Un món de possibilitats, és pura alquímia». Entrevista en els vuit idiomes del web del Centre d'Estudis Joan Bardina.
9. Web Bardina: Dues entrevistes a Martin Armstrong. Entrevistes en els vuit idiomes del web del Centre d'Estudis Joan Bardina.
10. Web Bardina: «Confuci, l’AP-7 i aquells trens de la Costa Brava» de Xavier Carmaniu Mainadé, per «El Periódico de Catalunya», 9‑6‑2022.
11. Web Bardina: «Portar el tren fins la Seu i Andorra costaria 500 milions» de C. Sans, per «Segre», 3‑8‑2022.

1. Presentació.

En la present tramesa del Centre d’Estudis Joan Bardina us anunciem activitats relacionades amb el llibre «Des de dins de mi» sobre l’autobiografia de Lluís Maria Xirinacs entre els anys 1932 i 1955.

A continuació us fem arribar els tres darrers articles que la psicòloga Dolors Marín ha escrit relatius al Globàlium, el model filosòfic de coneixement de la realitat dissenyat pel mateix Xirinacs.

Hem digitalitzat el text d’un exemplar de la revista El Balcó d’Almogàvers, on anunciava llavors la celebració d’unes jornades forestals a la seu de la Fundació La Plana, a Santa Maria d’Oló. De la lectura d’aquest exemplar es desprèn que avui dia els problemes de la gestió dels boscos continuen sent gairebé els mateixos que en aquells temps.

En Brauli Tamarit ens fa arribar el seu article titulat Homenatge a Xirinacs. Afegim a un altre article seu, titulat Els deutes de grup, un enllaç que il·lustra millor el seu contingut.

Us facilitem la disponibilitat de l’article escrit per Pablo Mendelevich sobre el millor President de l’Argentina, el Doctor Arturo Umberto Illía, també en anglès, francès i italià.

Us facilitem l’entrevista concedida a la cuinera vegana Gemma Anglada Serra en els vuit idiomes del nostre lloc web. El seu projecte Veganitza’t de restauració és una interessant proposta d’alimentació humana completa ampliant, i no reduint, l’àmbit de compassió de la nostra espècie envers els altres animals.

També disposem en els vuit idiomes del nostre web les dues entrevistes concedides a l’expert econòmic i informàtic Martin Armstrong, descobridor d’un patró cíclic de l’economia basta en el número pi. Agraïm a Vicenzo Reboleiro la versió gallega que completa el conjunt.

Finalment, us fem arribar dos articles relatius al desplaçament de persones i mercaderies amb ferrocarril dins de Catalunya. Un, recordant unes línies fèrries ja desaparegudes a la zona de la Costa Brava i un altre on s’anuncia el projecte de ferrocarril que enllaça el Principat de Catalunya i el d’Andorra.

Equip del Centre d'Estudis Joan Bardina.
http://bardina.org

2. Presentacions llibre «Des de dins de mi» de Lluís Maria Xirinacs.

https://xirinacs.cat/arxius/312

Presentació llibre «Des de dins de mi» al Memorial 1714. 9-9-2022.

Divendres, 9 de setembre 2022, divendres, a les 19 hores (duració aproximada de l’acte 1 hora).

Lloc: Memorial 1714, Plaça del Fossar de les Moreres, 2, 08003 Barcelona.

Intervindran:

Jordi Lara, escriptor.

Manuel Garcia, President de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Grup d’Arxiu de la Fundació.

Presenta: Antoni Aceves, secretari de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Setmana del Llibre en Català al Moll de la Fusta de Barcelona.

Del 9 al 18 de setembre. Voliana Edicions: caseta 35. Disposen del llibre «Des de dins de mi» Autobiografia de Lluís Maria Xirinacs 1932 - 1955.

11 de setembre.

Parada de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs al Fossar de les Moreres de 9 a 14 hores.

A les 12 hores la Comissió Independentista del Fossar farà un acte al Passeig del Born. Inclou un homenatge a Lluís Maria Xirinacs. A la tarda ens sumem a la Manifestació de l'ANC.

3. Web Bardina: «Cosmovisions Globals», «Cal saber aprofitar les Turbulències de la Vida» i «Magma», de Dolors Marín Tuyà, per «Penedès Econòmic».

Us informem que hem introduït les pàgines, dins de l'apartat d'opinió, amb els articles titulats «Cosmovisions Globals», «Cal saber aprofitar les Turbulències de la Vida» i «Magma», publicats pel rotatiu «Penedès Econòmic».

Agraïm a la psicòloga i membre de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs, Dolors Marín, la seva col·laboració per fer-nos arribar aquests articles.

Els enllaços dels diferents articles són:

Cosmovisions Globals.

«Avui dia es parla molt del fenomen de la globalització. Aquesta globalització es pot entendre, es pot manifestar de (...)».

http://bardina.org/nw/escrits/dolors-marin-tuya-cosmovisions-globals-cat.htm

Cal saber aprofitar les Turbulències de la Vida.

«Des d'Euclides, tendim a pensar els objectes com a (...)».

http://bardina.org/nw/escrits/dolors-marin-tuya-cal-saber-aprofitar-les-turbulencies-de-la-vida-cat.htm

Magma.

«Magma, en el "Globàlium" de Xirinacs, es troba en el territori del (...)».

http://bardina.org/nw/escrits/dolors-marin-tuya-magma-cat.htm

4. Web Bardina: Balcó extra dedicat a les jornades forestals de La Plana, 27 i 28 de juny del 1987. El Balcó d'Almogàvers, 13‑6‑1987.

Hem introduït la pàgina, dins del nou apartat de la revista El Balcó d'Almogàvers, amb l'article titulat «Balcó extra dedicat a les jornades forestals de La Plana, 27 i 28 de juny del 1987», publicat el dissabte, 13 de juny del 1987.

Des d'aquí un agraïment a En Josep Maria Panareda Clopés, autor de l'article que introdueix als lectors en l'anunci d'aquestes jornades forestals que es van celebrar a la seu de la Fundació La Plana, prop de Santa Maria d'Oló. Aquest article fou presentat pel company de Can Bardina, Oriol Albó Corrons.

Balcó extra dedicat a les jornades forestals de La Plana, 27 i 28 de juny del 1987.

«Aquest número extraordinari del Balcó ha estat especialment preparat per a informar-vos sobre (...)».

http://www.bardina.org/el-balco/el-balco-014-cat.htm

5. Web Bardina: «Homenatge a Xirinacs» de Brauli Tamarit Tamarit, 25‑8‑2022.

Hem introduït la pàgina, dins de l'apartat d'opinió, amb l'article titulat «Homenatge a Xirinacs», publicat el dijous, 25 d'agost del 2022.

Homenatge a Xirinacs.

«En ocasió del norantè aniversari del seu naixement i del quinzè de la seva partença, vull recordar (...)».

http://bardina.org/nw/escrits/brauli-tamarit-tamarit-els-deutes-de-grup-cat.htm

6. Web Bardina: «Els deutes de grup», de Brauli Tamarit. Afegits enllaços dels vídeos subtitulats breus definint «El crèdit còsmic».

Us informem que dins de l'article «Els deutes de grup», accessible des de l'apartat d'opinió, hem afegit l'enllaç a la versió subtitulada del vídeo breu de la intervenció del Doctor José Luís Cabouli a la Sala Polivalent del Soleràs, el 29 d'agost del 2022, definint el concepte «El crèdit còsmic». L'enllaç apareix com un complement a la darrera nota del document.

Agraïm a en Xavier Climent la primera recuperació dels subtítols del vídeo breu, que va permetre començar a editar els seus subtítols en la llengua original castellana, per a després poder-los traduir al català.

Els deutes de grup.

«Hi ha qui parla de les lleis espirituals de la causa i de l’efecte. Són aquestes només per (...)».

http://bardina.org/nw/escrits/brauli-tamarit-tamarit-els-deutes-de-grup-cat.htm

7. Web Bardina: «El millor president de l'Argentina: article històric d'Arturo Illia», per Pablo Mendelevich. La Nación, 18‑1‑2018. Versió de l'article en anglès, francès i italià.

Hem introduït les pàgines, dins dels respectius apartats d'opinió, amb les versions, anglesa, francesa i italiana de article titulat «El millor president de l'Argentina: article històric d'Arturo Illia», escrit per Pablo Mendelevich pel rotatiu «La Nación», dins la secció «El club de los libros perdidos» («El club dels llibres perduts»), el dijous, 18 de gener de 2018.

Aquest article laudatori destaca els trets d'un polític ètic que va facilitar una breu Edat d'Or a l'Argentina entre els anys 1963 i 1966, fins que fou expulsat de la Presidència degut a un cop d'estat militar.

Agraïm a la traductora Loto Perrella la seva col·laboració per fer-nos arribar la traducció d'aquesta article a les llengües anglesa, francesa i italiana.

Els enllaços de les diferents versions disponibles són:

Català:

El millor president de l'Argentina: article històric d'Arturo Illia.

«Fa 35 anys, el 18 de gener de 1983, moria en la pobresa l'expresident Arturo Illia. Metge de professió, va transitar els seus darrers dies treballant al forn d'un amic, doncs havia renunciat a la seva jubilació (...)».

http://bardina.org/nw/escrits/pablo-mendelevich-el-millor-president-de-la-argentina-article-historic-de-arturo-illia-cat.htm

Castellano:

El mejor presidente de la Argentina: artículo histórico de Arturo Illia.

«Hace 35 años, el 18 de enero de 1983, fallecía en la pobreza el ex Presidente Arturo Illia. Médico de profesión, transitó sus últimos días trabajando en la panadería de un amigo, ya que había renunciado a su jubilación (...)».

http://bardina.org/nw/escrits/pablo-mendelevich-el-mejor-presidente-de-la-argentina-articulo-historico-de-arturo-illia-es.htm

English:

The best president of Argentina: a historical article on Arturo Illia.

"35 years ago, on January 18, 1983, died in poverty the former President Arturo Illia. Being a doctor, he spent his last days working in a friend’s bakery, since he had renounced his retirement (...)".

http://bardina.org/nw/escrits/pablo-mendelevich-the-best-president-of-argentina-a-historical-article-on-arturo-illia-en.htm

Français :

Le meilleur président de l’Argentine: un article historique sur Arturo Illia.

« Il y a 35 ans, le 18 janvier 1983, mourait dans la misère l’ancien Président Arturo Illia. Médecin de profession, il vit ses derniers jours travaillant dans la boulangerie d’un ami, car il avait renoncé à sa retraite (...) ».

http://bardina.org/nw/escrits/pablo-mendelevich-le-meilleur-president-de-l-argentine-un-article-historique-sur-arturo-illia-fr.htm

Italiano:

Il miglior presidente dell’Argentina: articolo storico su Arturo Illia.

«35 anni fa, il 18 gennaio 1983, moriva in povertà l’ex Presidente Arturo Illia. Medico di professione, avendo rinunciato alla pensione, trascorse i suoi ultimi giorni lavorando nel panificio di un amico (...)».

http://bardina.org/nw/escrits/pablo-mendelevich-il-miglior-presidente-dell-argentina-articolo-storico-su-arturo-illia-it.htm

8. Web Bardina: Gemma Anglada de «Veganitza’t»: «Un món de possibilitats, és pura alquímia». Entrevista en els vuit idiomes del web del Centre d'Estudis Joan Bardina.

Us informem de la publicació de les pàgines, dins dels respectius apartats d'entrevistes, amb l'entrevista titulada en català: Gemma Anglada de Veganitza’t: «Un món de possibilitats, és pura alquímia», publicada pel web «Llibertat.cat» el dissabte, 12 de març del 2022.

Agraïm a l'Alfons Tur la traducció a l'esperanto, a Vicenzo Reboleiro la traducció al gallec, a la Gemma Anglada Serra la seva participació en la mateixa i a en Joan Rocamora de «Llibertat.cat» el fet d'haver-la dut a terme i publicar-la per primer cop en el seu portal.

L'enllaç de les diferents versions de l'entrevista són:

Català:

Gemma Anglada de Veganitza’t: «Un món de possibilitats, és pura alquímia».

«Entrevista a Gemma Anglada, cuinera i responsable de «Veganitza’t» (Avinguda Costa Brava, 18 de Corçà, a la Carretera de Palamós) (...)».

http://bardina.org/nw/escrits/gemma-anglada-de-veganitza-t-un-mon-de-possibilitats-es-pura-alquimia-cat.htm

Castellano:

Gemma Anglada de Veganitza’t: «Un mundo de posibilidades, es pura alquimia».

«Entrevista a Gemma Anglada, cocinera y responsable de Veganitza’t (Avenida Costa Brava, 18 de Corçà, en la Carretera de Palamós) (...)».

http://bardina.org/nw/escrits/gemma-anglada-de-veganitza-t-un-mundo-de-posibilidades-es-pura-alquimia-es.htm

English:

Gemma Anglada, from “Veganitza’t”: “It offers a world of possibilities, it is pure alchemy”.

"An interview to Gemma Anglada, a cook, and in charge of 'Veganitza’t' (Avinguda Costa Brava, 18, at Corçà, on the Road of Palamós) (...)".

http://bardina.org/nw/escrits/gemma-anglada-from-veganitza-t-it-offers-a-world-of-possibilities-it-is-pure-alchemy-en.htm

Français :

Gemma Anglada de Veganitza’t: « Un monde de possibilités, c’est pure alchimie ».

« Interview à Gemma Anglada, cuisinière et responsable de "Veganitza’t" (Avinguda Costa Brava, 18, à Corçà, dans la Carretera de Palamós) (...) ».

http://bardina.org/nw/escrits/gemma-anglada-de-veganitza-t-un-monde-de-possibilites-c-est-pure-alchimie-fr.htm

Deutsch:

Gemma Anglada von Veganitza’t: „Eine Welt voller Möglichkeiten, es ist reine Alchemie.“

Interview mit Gemma Anglada, Köchin und Chefin von "Veganitza’t" (Avinguda Costa Brava, 18 de Corçà, auf der Carretera de Palamós) (...)“.

http://bardina.org/nw/escrits/gemma-anglada-von-veganitza-t-eine-welt-voller-moglichkeiten-es-ist-reine-alchemie-de.htm

Italiano:

Gemma Anglada di Veganitza’t: «Un mondo di possibilità, è pura alchimia».

«Intervista a Gemma Anglada, cuoca e responsabile de "Veganitza’t" (Avinguda Costa Brava, 18, di Corçà, sulla strada per Palamós) (...)».

http://bardina.org/nw/escrits/gemma-anglada-di-veganitza-t-un-mondo-di-possibilita-e-pura-alchimia-it.htm

Galego:

Gemma Anglada de Veganitza’t: «Un mundo de posibilidades, é pura alquimia».

«Entrevista a Gemma Anglada, cociñeira e responsable de "Veganitza’t" (Avenida Costa Brava, 18 de Corçà, na Estrada de Palamós) (...)».

http://bardina.org/nw/escrits/gemma-anglada-de-veganitza-t-un-mundo-de-posibilidades-e-pura-alquimia-gl.htm

Esperanto:

Gemma Anglada el Veganitza’t: «Eblecoplena mondo, pura alkemio».

«Intervidiĝo kun Gemma Anglada, kuiristino kaj responsulo de «Veganitza’t» (traduko Veganiĝu, avenuo Costa Brava, 18 en Corçà, ŝoseo al Palamós) (...)».

http://bardina.org/nw/escrits/gemma-anglada-el-veganitza-t-eblecoplena-mondo-pura-alkemio-eo.htm

9. Web Bardina: Dues entrevistes a Martin Armstrong. Entrevistes en els vuit idiomes del web del Centre d'Estudis Joan Bardina.

Us informem de la publicació de les pàgines, dins dels respectius apartats d'entrevistes dels vuit idiomes, amb les dues entrevistes concedides a l'expert econòmic i informàtic Martin Armstrong, una atorgada per Ima Sanchís per La Contra de La Vanguardia, el dijous, 25 de juny del 2015, i l'altra per Nando Sommerfeldt i Holger Zschäpitz pel rotatiu alemany Die Welt, el dijous, 7 de maig del 2015.

Martin Armstrong és un expert econòmic i informàtic que, amb la seva fórmula de predicció econòmica basada en el número pi, va vaticinar tres cracks borsaris en tres llocs diferents del Món amb la precisió d'un mateix dia. Els maldecaps que va tenir provenen del fet de ser prou honest com per no compartir el secret de la seva formula predictiva exclusivament amb uns banquers que utilitzen les agències estatunidenques i a jutges corruptes com a grups de pressió al seu servei. Va romandre més de deu anys a la presó de manera injusta i va rebre una agressió greu a dins de la mateixa presó per no voler compartir el seu secret. Quan va poder sortir va decidir compartir el secret de la seva fórmula predictiva amb tothom qui consultés el seu lloc web Armstrong Economics. (https://www.armstrongeconomics.com).

Armstrong ja ens va advertir del perill d'una aplicació política, econòmica i social d'un diner exclusivament telemàtic, amb unes xarxes telemàtiques en mans dels bancs, on a tota aquella persona que fos dissident del sistema se li podia negar la seva capacitat d'emprar els seus propis diners per a fer compravendes i moviments monetaris. Agustí Chalaux, inspirador del Centre d'Estudis Joan Bardina, refusava tant la corrupció del diner anònim, com el perill d'una tirania telemàtica.

Agraïm l'acurada labor de traducció del document al gallec duta a terme pel professor de llengua gallega Vicenzo Reboleiro González, que ens ha facilitat la que és fins ara la darrera de les vuit versions existents del text de les dues entrevistes en el nostre lloc web.

L'enllaç de la nova versió en gallec i de la resta de versions són:

Galego:

Dúas entrevistas a Martin Armstrong. O visionario.

«Martin Armstrong consultor bancario independente que perfeccionou o estudo dos ciclos económicos de Kondratiev, xa vaticinou que o nacemento do Euro levaba o xerme da súa propia destrución, posto que se trataba dunha unión monetaria, sen unha unión fiscal e sen unha unión da débeda. Ou, dito doutro xeito, sen incorporar a capacidade pública de inventar e desinventar diñeiro sen xerar débeda (...)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/martin-armstrong-duas-entrevistas-gl.htm

Català:

Dues entrevistes a Martin Armstrong. El visionari.

«Martin Armstrong, consultor bancari independent que ha perfeccionat l'estudi dels cicles econòmics de Kondratiev, ha vaticinat que el naixement de l'Euro portava el germen de la seva pròpia destrucció, ja que es tractava d'una unió monetària, sense una unió fiscal i sense una unió del deute. O, dit d'una altra forma, sense incorporar la capacitat pública d'inventar i desinventar diners sense generar deute (...)».

http://bardina.org/nw/escrits/martin-armstrong-dues-entrevistes-cat.htm

Castellano:

Dos entrevistas a Martin Armstrong. El visionario.

«Martin Armstrong, consultor bancario independiente que ha perfeccionado el estudio de los ciclos económicos de Kondratiev, ja vaticinó que el nacimiento del Euro llevaba el germen de su propia destrucción, puesto que se trataba de una unión monetaria, sin una unión fiscal y sin una unión de la deuda. O, dicho de otro modo, sin incorporar la capacidad pública de inventar y desinventar dinero sin generar deuda (...)».

http://bardina.org/nw/escrits/martin-armstrong-dos-entrevistas-es.htm

English:

Two interviews to Martin Armstrong. The Forecaster.

"Martin Armstrong, an independent consultant who has improved the study of the economic cycles by Kondratiev, had already foretold that the birth of the euro carried in it the seed of its own destruction, because it dealt only with a monetary union without a tax union and a debt union. Or, to say it in other words, without including the public possibility of inventing and disinventing money without bringing about debt (...)".

http://bardina.org/nw/escrits/martin-armstrong-two-interviews-en.htm

Français :

Deux interviews à Martin Armstrong. Le visionnaire.

« Martin Armstrong, un consulteur de banques indépendant qui a perfectionné l’étude des cycles économiques de Kondratiev, avait déjà annoncé que la naissance de l’euro portait en soi le germe de sa propre destruction, étant donné qu’il s’agissait d’une union monétaire sans une union fiscale et sans une union de la dette. Ou, ce qui est tout un, sans contenir en soi la capacité publique d’inventer et désinventer de l’argent sans générer de la dette (...) ».

http://bardina.org/nw/escrits/martin-armstrong-deux-interviews-fr.htm

Italiano:

Due interviste a Martin Armstrong. Il visionario.

«Martin Armstrong, un consulente bancario indipendente che ha perfezionato lo studio dei cicli economici di Kondratiev, aveva già previsto che la nascita dell’euro portava in sé il seme della sua distruzione, dato che si trattava di un’unione monetaria senza un’unione fiscale e senza unificare il debito. O, detto in un altro modo, senz includere la capacità pubblica di inventar e disinventare denaro senza generare indebitamento (...)».

http://bardina.org/nw/escrits/martin-armstrong-due-interviste-it.htm

Deutsch:

Zwei Interviews mit Martín Armstrong. Die Prognostiker.

Der unabhängige Finanzberater Martin Armstrong der die These der Theorie der langen Konjunkturwellen des russischen Wissenschaftlers Nikolai Kondratieff perfektionierte, prognostizierte das der Euro schon bei seiner Geburt den Samen seines Untergangs trug. Weil es sich bloss um eine Geld Union handelte ohne Geschäfts-und Schulden Union. Oder anders ausgedrückt, ohne die öffentliche Möglichkeit einzuräumen Geld zu generieren ohne Schulden zu machen (...)“.

http://bardina.org/nw/escrits/martin-armstrong-zwei-interviews-de.htm

Esperanto:

Du intervjuoj al Martin Armstrong. La prognozanta.

«Martin Armstrong, sendependa bankokonsilanto kiu perfektigis la studon pri la ekonomiaj cikloj de Kondratiev, antaŭanoncis ke la naskiĝo de la Eŭro enhavis la ĝermon de ĝia memdetruo, ĉar temis pri monunuiĝo sen fiska unuiĝo kaj sen ŝuldo-unuiĝo. Alivorte, ĝi ne enkalkulis la publikan kapablon inventi kaj malinventi monon sen genero de ŝuldo (...)».

http://bardina.org/nw/escrits/martin-armstrong-du-intervjuoj-eo.htm

10. Web Bardina: «Confuci, l’AP-7 i aquells trens de la Costa Brava» de Xavier Carmaniu Mainadé, per «El Periódico de Catalunya», 9‑6‑2022.

Hem introduït la pàgina, dins de l'apartat d'opinió, amb l'article titulat «Confuci, l’AP-7 i aquells trens de la Costa Brava», publicat pel rotatiu «El Periódico de Catalunya» el dijous, 9 de juny del 2022.

Agraïm a en Jordi Mas l'haver-nos fet arribar la versió digitalitzada de les dues versions de l'article.

Confuci, l’AP-7 i aquells trens de la Costa Brava.

«Es creu que va ser Confuci qui va dir que "quan el savi assenyala la lluna, el neci mira el dit". I aquí estem (...)».

http://www.bardina.org/nw/escrits/el-periodico-de-catalunya-xavier-carmaniu-mainade-confuci-la-ap-7-i-aquells-trens-de-la-costa-brava-cat.htm

11. Web Bardina: «Portar el tren fins la Seu i Andorra costaria 500 milions» de C. Sans, per «Segre», 3‑8‑2022.

Hem introduït la pàgina, dins de l'apartat d'opinió, amb l'article titulat «Portar el tren fins la Seu i Andorra costaria 500 milions», publicat pel rotatiu «Segre» el dimecres, 3 d'agost del 2022, en la seva pàgina 10.

Portar el tren fins la Seu i Andorra costaria 500 milions.

«Un estudi calcula que transportaria 7.500 passatgers al dia. La previsió és que (...)».

https://bardina.org/nw/escrits/segre-portar-el-tren-fins-la-seu-i-andorra-costaria-500-milions-cat.htm

Moltes gràcies per compartir aquesta informació.
Reply all
Reply to author
Forward
0 new messages