verb "plantejar" una espanyolada a desarrela
res nores
Aquesta mala herba s’insinua arreu del país. Una mena de mot buit, pràctic i imprecís. Castellanisme ja denunciat als 80 pel gran lingüista nordcatalà Lluís Creixell. Com voleu que de fora i de dins no es pensin que som uns espanyols?
Com bandejar-lo ?
“planteja un problema" : posa/fa/representa un problema (fr. ‘pose un problème’)
"el problema es pot plantejar de diferents punts de vista" : exposar, formular
"l'argumentació va plantejar un dubte" : suscitar
"em plantejo canviar de feina" : considero, penso (en)
"no m'ho havia plantejat" : no ho havia considerat, no en feia comptes
El derivat replantejar es pot substituir fàcilment per reconsiderar, revisar, tornar a formular, tornar a exposar, tornar a examinar, etc. I per a prescindir del substantiu plantejament també trobaríem multitud de solucions, segons cada cas, com exposició, aproximació, formulació, proposta, proposició, projecte, etc.
PS : afegiu-hi preguntar (demanar), preferència de buscar (en comptes de cercar), maco/guapo/bonic en comptes de solucions catalanes ben vives a molts dialectes com ara ‘polit’, ‘bell’ etc.
Maria
d'ortografia, lèxic i gramàtica que s'ensenyin a les escoles i que
tota persona culta hagi de respectar. En català, aquestes normes són
les de l'Institut i les de Castelló; en els escrits que s'hi ajusten
no hi ha faltes.
Els organismes encarregats de la normativa la formulen seguint
criteris que poden ser encertats o equivocats i fins i tot
perjudicials. En aquest darrer cas, qui se n'adoni ha de fer tot el
que pugui perquè es canviïn. Però quan algú que no és lingüista diu
"l'argument de la tragèdia es dividia en plantejament, nus i
desenllaç" o "el brodat d'aquest mocador t'ha quedat molt bonic" no
formula cap incorrecció. Si les normes que l'autoritzen a utilitzar
així el vocabulari estan mal fetes, convé d'explicar-li-ho perquè tots
ho sapiguem, però no pas dient-li, en imperatiu, "para, d'una vegada,
de fer servir aquest vocabulari". Per què un particular t'hauria de
fer més cas a tu que a l'IEC? L'imperatiu, si de cas, l'hauries de
dirigir als especialistes amb influència sobre les normes oficials.
Per cert, al títol d'aquest debat hi has escrit "una espanyolada a
desarrela" en lloc d' "a desarrelar". I això sí que és una falta, i
grossa.
On 23 Ago, 18:15, res nores <jpg...@gmail.com> wrote:
> pareu de "plantejar" verb espanyolíssim ! (vegeuhttp://bibiloni.cat/blog/?p=854)
> Aquesta mala herba s’insinua arreu del país. Una mena de mot buit, pràctic i
> imprecís. Castellanisme ja denunciat als 80 pel gran lingüista nordcatalà
> Lluís Creixell. Com voleu que de fora i de dins no es pensin que som uns
> espanyols?
>
> Com bandejar-lo ?
>
> “planteja un problema" : posa/fa/representa un problema (fr. ‘pose un
> problème’)
>
> "el problema es pot plantejar de diferents punts de vista" : exposar,
> formular
>
> "l'argumentació va plantejar un dubte" : suscitar
>
> "em plantejo canviar de feina" : considero, penso (en)
>
> "no m'ho havia plantejat" : no ho havia considerat, no en feia comptes
>
> revisar*, *tornar a formular*, *tornar a exposar*, *tornar a examinar*, etc.
> I per a prescindir del substantiu *plantejament* també trobaríem multitud de
> solucions, segons cada cas, com *exposició*, *aproximació*, *formulació*, *
> proposta*, *proposició*, *projecte*, etc.
res nores
Fabra digué : "no abandoneu mai la tasca, ni l'esperança" i també de continuar l'obra de depuració de la llengua.
Ben entès, seguir l'IEC ja és molt bé i molt respectable. Si l'IEC no fa la feina, la societat civil ajudada pels seus lingüistes hi pot contribuir. Gabriel Bibiloni és un gran lingüista i patriota amb visió de país, és ben sabut.
Maria
imperatiu d'imposició, gairebé de sorge, és el que no resulta
pertinent, tenint en compte que Català Sempre no és un col·lectiu de
professionals de la filologia.
b) "Falta" es troba sovint a Jaume Roig (XV) sense cap connotació
religiosa, per exemple referint-se a un defecte físic. No hi ha cap
raó per proscriure'n l'ús.