Hola,
Probablement deu existir, en aquest butlletí, un lloc on poder opinar a l'entorn de tot allò que afecta la llengua catalana. Però, em podeu dir on és ?
Personalment, estic als antipodes d'aquells que opinen que, pel que fa a la salut del català, l'únic que s'hi pot fer es allargar-ne l'agonia. "Qué més es pot pretendre si tenim per veïnes llengües com l'anglès i el castellà", s'exclamen ! Ahir eren els Tubau i els Pericay, per no parlar de la feina feta per derrotistes indignes com els Sardá, la V. Camps, la R. Regás o el sr. Alsius, signants i teòrics d'aquells Manifiestos a favor de mantenir el privilegis de la llengua imposada.
Avui, tot i que no se'n sent a parlar gaire, hi han els seus deixebles i successors: tots aquells que, dia rera dia, ens obsequien-imposen sense demanar permis a ningú, paraules i expresions -diuen que modernes i adaptades a la realitat del carrer (el seu argument '"estrella") des dels mitjans on treballen. A tall d'exemple, qui son per imposar CANYÓ per congost ? ...o bé, INQUILI per llogater o estadà ? o PUPA per quelcom més genuí com nai ? o PRINGAR per llepar ? BEBÈ per nadó ? o RAJAR(?) per garlar, POSAR DE MANIFEST per palesar, REBUF per redòs o recer, DESGEL per desglaç, PILLAR per empaitar, ESTRANGULAR per escanyar, CANTERA per pedrera, MIRADA (ràpida) per llambregada, FET POLS per llangorós, COMANDO per escamot, etc., etc... Cada dia que passa, si no hi posem remei, sumem un nombre més llarg de mots sacrificats.
Argumentar que cal basar-se en la parla del carrer, per allò de més autenticitat en relació a la realitat lingüística d'quest mateix carrer, és una fal.làcia; a part de mostrar molt poca estima per la llengua pròpia. És una manera de dissimular la própia incompetència i, sobretot, una gran mandra. Exemple: fa molt pocs dies -als matins de TV3- en una entrevista al conegut economista, en X. Sala Martin, se li va escapar a l'entrevistat la paraula CERROJO... ja va reaccionar demanant com era en català, però la màxima ajuda de l'entrevistadora va ser apuntar interrogativament i molt baixet el mot: FERMALL ? I aixi va quedar ! On eren els correctors i els diccionaris ? Ningú se'n recordava, d'entre altres denominacions, de la de FURRIAC ? ; però tampoc va aparèixer cap corrector ni cap diccionari, si més no en aquell precís moment. Cat Ràdio i TV3 competeixen per veure qui va més enllà en això de maltractar l'idioma; una autèntica rivalitat entre llondros i porucs els quals, pusil·lànimement, fan pagar les seves frustracions a un patrimoni que ens pertany a tots.
Al meu parer, representa un autèntic menyspreu a l'audiència. S'esdevé un ver insult el tantsemenfotisme del seu llenguatge, pobre i descurat. Parlàvem de mandra, doncs efectivament: molta mandra ! Però una mandra que no es va tenir, en canvi, en el moment de fer pedagogia envers els lectors sobre l'equivalència de les pessetes en euros. Tots els mitjans anàven plens d'eixerits i servicials entesos que feien pedagogia sobre la nova situació monetària. I doncs ? el català no es mereix la mateixa pedagogia ?
No es té en compte, tampoc, que no es pot parlar de la relació entre el català i el castellà com si res. Senzillament, perquè no ès veritat. Des de les elits de Castella hi ha una malvolença quasi tribal envers el català i apliquen, sempre que els convé, tota la força legal, política i mediàtica que els hi permet el fet de disposar d'un Estat. Quelcom que els catalans encara no em recuperat. No hi ha, per tant, una interlocució de tú a tú ni tampoc un tracte igualitari envers el català. Evidentment, qui es creu l'amo no accepta que aquells a qui considera sotmesos se li puguin adreçar com a iguals.
Des del meu punt de vista, doncs, la millor forma de resistir aquesta presió contra la llengua, quan escrivim, és la d'optar d'entre les diferents acepcions del diccionari, pel mot o paraula més allunyats del castellà (o l'anglès). Aixi, d'entregar a LLIURAR, d'enviar a TRAMETRE, de plata a ARGENT, d'estèril a EIXORC, d'òs a PINYOL, d'ultimar a ENLLESTIR, de debilitar a AFEBLIR, de pillar a EMPAITAR, de fer campana a EMPAIRAR-SE'N, de caure en la compte a ADONAR-SE'N, d'adequar a ARRANJAR o bé, si és el cas, per ADIR, matxucar o tambe XEMICAR, etc.,´etc. Fins i tot, en el cas de frases fetes, com ara: a cavall regalat no li miris el dentat a A PELA D'OM, de em xivaré a HO DIRE A GUILLOT I PARROT, fer quelcom de qualsevol manera o fer-la a l'EIXAMPLIS ME... (a Banyoles deuen saber com s'escriu bé) Aquest és, doncs, el cami de la supervivència. Talment com ho recomanava en Pompeu Fabra.
Finalment, pels catalans -d'igual manera que per altres pobles- ser català és estimar i parlar la llengua catalana; abans per tant, que no pas la sola raó de ser el lloc on s'ha nascut ; sense llengua, doncs, no hi ha Nació Catalana. Però, a diferència d'islandesos, holandesos, etc., els catalans tenim 500 lleis en les quals s'ens obliga a utilitzar el castellà enlloc de poder-ho fer en català. D'aqui, doncs, la importància de promoure un català que marqui diferències amb els intents per a emborderir-lo. El seu empobriment, doncs, és iniciar el camí de negar el dret a existir de Catalunya.
I per acabar, una darrera qüestió: tant segurs estan aquests "agònics" que els que parlem i vivim amb aquest català del carrer, n'estem satisfets i conformats ? No contemplen la possibilitat de que molts ciutadans voldriem comptar amb ells per a millorar la nostra parla ? I que no s'oblidin, finalment, que vam ser els ciutadans d'aquest mateix carrer, i no ells (correctors, periodistes, locutors, etc. ) els qui vam fer possible passar de "sellu"i bussón" a segell i bústia.
Cordialment,
Lleonard Garcia Solà,
Girona
--
Per donar-te de baixa d’aquest grup, envia un correu electrònic a
catala-sempr...@googlegroups.com (Llei Orgànica 15/1999 de protecció de dades)
---
Heu rebut aquest missatge perquè esteu subscrit al grup "Català Sempre" de Google Groups.
Per cancel·lar la subscripció a aquest grup i deixar de rebre els seus missatges, envieu un correu electrònic a catala-sempr...@googlegroups.com.
Si voleu publicar missatges en aquest grup, envieu un correu electrònic a catala...@googlegroups.com.
Visiteu aquest grup a https://groups.google.com/group/catala-sempre.
Per veure més opcions, visiteu https://groups.google.com/d/optout.
Hola,
Hola,
Hola, Lleonard!
I... Hola Joan Carles, Gica, Vicenç!
Moltes gràcies per la teva actitud i per aquesta contribució.
Tinc “ocho apellidos vascos” i a casa mai ens vam sentir ªespañoles” (en realitat, recomano anomenar-los “estadoespañoles” ja que durant segles –a precisar, però més de tres- els espanyols érem nosaltres, els de la Nació Catalana, que érem els d’Hispania que anàvem pel món i que rebíem gent de tot arreu. A més, “español” ni tan sols és una paraula castellana; de ser castellana, el gentilici derivat d’Hispania seria españense, españano, españeño, españino, españés, españero, españón, españuete,,…) però soc del 1944 i vaig ser castellanitzat (en més de 15 anys de sistema escolar, no vaig tenir ni una sola classe en català). I ara gaudeixo de cada millora que faig (o “em fan”) al “meu” català. I, des d’ara, moltes gràcies per qualsevol correcció que em facis/feu!!!
T’agraeixo el consell “d'optar d'entre les diferents accepcions del diccionari, pel mot o paraula més allunyats del castellà (o de l'anglès)”. També que m’hagis fet descobrir mots com EIXORC, EMPAIRAR-SE'N, ADIR, XEMICAR, i expressions com A PELA D'OM, HO DIRE A GUILLOT I PARROT, FER-LA A L'EIXAMPLISME. I que siguis pal de paller d’un nou grup, al que m’apunto... si m’accepteu, ja que poc puc aportar-hi en l’aspecte lingüístic.
Fa tres dies vaig rebre un missatge dient-me que m’havien incorporat a CATALÀ SEMPRE. Gràcies! Suposo que és perquè estic escrivint (en castellà) els articles LA GOTA CATALANA per recuperar la llibertat de Catalunya per tal de compartir el que estic descobrint (content i emprenyat) sobre passat i present del Principat i de la Nació Catalana. Els trobes/trobeu a https://lagotacatalana.wordpress.com/ Comentaris? Suggeriments?
Fins dimarts!
Lluís Botinas i Montell i Vallés i Ribó i Closa i Garrabou i Torruella i Gras
PD: Com et/us sona muntar un "Club català "Ocho apellidos vascos'", que podria estar agermanat amb el "Club castellano 'Ocho apellidos vascos'" i amb els "Clubs 'Ocho apellidos vascos'" de qualsevol altre poble/nació?