Nombre, Número i Xifra
inspirat en l'article de Gabriel Bibiloni
http://bibiloni.cat/blog/?p=838
Molt sovint s'empra a tort i a dret "número" calcant el castellà
"número".
En català de tota la vida es deia Nombre (anglès Number, fr. nombre)
Sovint "xifra" va molt bé (com en francès, occità, italià...)
En cas de dubte, preferiu "nombre" a "número" (manllevat artificialment
per Fabra al francès o l'italià).
El DIEC és espanyolada total, ja no és de fiar ex a l'article Número
prendre el número a algú : Prendre el pèl a algú (totes dues frases són catanyol, en català se diu :
aixecar la camisa, com a la cançó de Joan Pau Giné "La Crisa" (sic) "que vos aixeca la camisa")
Sapigueu també que als circs fan "nombres", les empreses fan xifres. En
català no "muntem números"...
PS o PD (PD per un francòfon sona com a "pédé" és a dir 'home
foradat' com diem a Cat Nord) :
El significant “nombre” té un significat diferent en català i en
espanyol. Si escrivíem, per exemple, la frase bilingüe “salva el nombre
de cada cosa”, dos decodificadors diferents, a l’extrem d’un canal/medi
on tots dos operen, no entendrien el mateix. Crec que també cal tenir en
compte això en explicar la forta tendència al “número”: “nombre” com a
nombre ho veta l’espanyol, que -ja- li atribueix un significat diferent.
Altres mots que han de fer front a aquesta força de rebuig, pel fet
que el significant és ocupat amb un significat diferent en espanyol
són : "colgar, tomar, cercar, acostar". Potser això explica, almenys en
part, la gran freqüència d’ús de les alternatives, tot i que puguin ser
més llargues : "soterrar, enderrocar/esbucar, buscar, apropar". "Soterrar i
buscar" hi són, en espanyol, d’acord, i l’atracció ja les explica, però
les altres no.
De forma semblant, crec que deim més “paraula” que “mot” perquè en
espanyol el parent “mote” té un to despectiu, que coneixem massa i que
lligam tot d’una amb “malnom”. En la tensió entre “mot” i “paraula”,
crec que deim “paraula” perquè l’atrau “palabra”, amb el mateix
significat, i alhora no deim “mot” perquè el rebutja “mote”, amb un
significat diferent.