[Animaweb] ∞ Web «En cos i ànima» en llengua ucraïnesa. Teràpia Gestalt: l’art de tancar cicles. Què és la teràpia de vides passades. ∞
12 views
Skip to first unread message
Brauli Tamarit Tamarit
unread,
Sep 15, 2024, 11:47:33 AMSep 15
Reply to author
Sign in to reply to author
Forward
Sign in to forward
Delete
You do not have permission to delete messages in this group
Copy link
Report message
Show original message
Either email addresses are anonymous for this group or you need the view member email addresses permission to view the original message
to
Sumari:
1.
Presentació.
2.
Web «En cos i ànima»: Web «En cos i ànima» en llengua
ucraïnesa.
3.
Web «En cos i ànima»: Teràpia Gestalt: l’art de tancar cicles.
4.
Web «En cos i ànima»: Què és la teràpia de vides passades.
1.
Presentació.
En
la present tramesa de correu del web «En
cos i ànima»
us informem
de la disponibilitat de les primeres pàgines en llengua
ucraïnesa.
Amb aquesta ja són catorze els idiomes del nostre web.
Agraïm a
Victoria Slatina la seva bona labor de traducció, així
com als qui
han aportat els documents per a la seva introducció i
posterior
traducció.
També
us fem arribar dos articles que figuren com entrades
consecutives en
el nostre web. El primer es titula «Teràpia
Gestalt: l’art de tancar cicles»
del Professor de l’Institut
Gestalt de Barcelona,
Joan Garriga Barcadí, article facilitat per la
Professora Chus
Borrell Feliu, de Coaching
Lleidai
Isuri
Gestalt Lleida.
El
segon es titula
«Què
és la teràpia de vides passades»
del Doctor José Luis Cabouli, provinent
del web de l’AATVP.
El
Doctor Hans Ten Dam, terapeuta
transpersonal, ja ens va informar que una de les
teràpies que, entre
d’altres, es poden enriquir i complementar recíprocament
amb la
Teràpia
de Vides Passades
és la Teràpia
Gestalt.
En la primera, el terapeuta pot fer aflorar més
fàcilment en el
pacient o client cada fet dolorós per a ésser curat o
sanat. De la
segona, el terapeuta disposa de nombrosos recursos
terapèutics amb
què ajudar a superar aquest fet dolorós.
El
mateix Doctor José Luis Cabouli ha afirmat haver après
recursos de
la Teràpia
Gestalt
per a perfeccionar la seva tècnica. És un dels motius
pels quals el
cas de TVP
proporcionat per ell per a ésser reproduït i traduït
dins del
nostre web, concretament el Testimoni
de Cristina,
pertany a un dels seus darrers llibres en castellà Atrapamiento
y recuperación del alma
(Atrapament
i recuperació de l’ànima),
on mostra una tècnica més perfeccionada.
Tant
l’article del Professor Joan Garriga, com l’article
recentment
reproduït
del Doctor Cabouli estan disponibles com a entrades en
diversos
idiomes, i la intenció és anar completant la seva
disponibilitat.
La seva ubicació consecutiva serveix per a que els
estudiants de
Teràpia
Gestalt
i de Teràpia
de Vides Passades
s’animin a complementar la seva formació amb les dues
disciplines.
Agraïm
a
la psicoterapeuta
gestalt Chus Borrell Feliu per
facilitar-nos l’article
que ens ha proporcionat.
Al Doctor José Luis Cabouli per proporcionar-nos
el seu text. A
la
llicenciada Claudia De Vincenzi per
la disponibilitat d’aquest darrer article en el web de l’AATVP.
Als traductors Loto Perrella (anglès,
francès i italià),
Maja Zoll (alemany),
Govor Marian Cosmin (romanès),
Fran Olea (basc)
i
Vicenzo Reboleiro (gallec)
la
seva bona labor i a en
Jordi Bancells la seva revisió lingüística de les versions
en
català.
Us
informem que ja disposem de les primeres pàgines del web «En
cos
i ànima» en llengua ucraïnesa. Amb aquest ja són catorze
els
idiomes del nostre web. Agraïm a Victoria Slatina la seva bona
labor
de traducció a la llengua d’Ucraïna.
És
necessari que la informació sobre les anomenades «teràpies
de
l’ànima» estigui disponible en els idiomes de les
nacions
afectades per les guerres, per tres motius:
Primer.
Per a donar a conèixer la Teràpia de Vides Passades (TVP).
Tant els combatents, com la població civil viuen fets
traumàtics
degut a la violència de les armes. La TVP facilita o
bé
curar o bé sanar els fets traumàtics, tant si es van generar
en la
vida actual, com en encarnacions anteriors.
Segon.
Per a donar a conèixer la Teràpia de la Possessió
Espiritual
(TPE). Quan una persona mor en una zona en guerra, la
seva ànima
pot anar o no cap a la llum que se li apareix en el moment de
morir.
En el cas que no hi vagi, pot adreçar-se a l’aura o cos eteri
d’una persona viva en la zona de conflicte, sovint també
traumatitzada, parasitant la seva energia i alterant la seva
conducta. La TPE facilita que l’entitat recuperi el
seu
camí, alliberant la persona posseïda. L’entitat pot així
adreçar-se a la dimensió espiritual, per a després tornar a
encarnar-se, on tindrà un nou cos, uns nous pares, una nova
família
i una nova vida, la qual cosa li permetrà seguir aprenent dins
del
cicle de vides successives.
Tercer.
Imaginem-nos, dins del conflicte entre Rússia i Ucraïna, a una
dona
ucraïnesa abusada per un militar rus, o una dona russa abusada
per
un militar ucraïnès. En quina llengua voldran elles accedir a
aquesta informació? En la del seu abusador? No! En la seva
pròpia.
És necessari, doncs, que aquesta informació estigui disponible
en
els idiomes de les diferents parts de cada conflicte.
Equip
del web «En cos i ànima».
Divendres,
23 d’agost del 2024.
Els
enllaços de les pàgines novament traduïdes a l’ucraïnès són:
Molts
tenim cicles de la nostra vida que no sabem com concloure.
Successos
traumàtics de la nostra infantesa, unes certes dinàmiques
familiars, mancances o excessos en la nostra criança, abusos,
pèrdues, etcètera, poden provocar-nos en el futur compulsions,
addiccions i depressió. La Gestalt ens convida a prendre
consciència
dels nostres patrons, del personatge que ens hem creat, i ens
ajuda a
tancar cicles d’una forma adequada. Estem davant d’un aparador
i
veiem alguna cosa que ens agrada. Què passa quan centrem la
nostra
atenció en aquest objecte? Ho veiem, ho apreciem en primer
pla, però
darrere hi ha un fons, un context de milers de coses que poden
ésser
allí o estar succeint: hi ha molts objectes més en l’aparador,
hi
ha gent dins de la botiga, gent que passa pel costat, un
autobús que
s’atura en la parada, dos homes que xerren en una cantonada...
Del
fons, o del context, ha saltat una forma que acapara la nostra
atenció i que està en primer pla.
La
teràpia Gestalt es basa en aquesta noció de fons i forma per a
explicar com satisfem les nostres necessitats. Per exemple,
una
persona té set. Aquesta és la forma: una necessitat que ha
saltat a
primer pla d’entre el fons. És urgent mitigar la set, que ha
sorgit com una manifestació física. Immediatament, la persona
pren
consciència: «Tinc set». S’activa, es mou per a aconseguir
aigua. Finalment l’aconsegueix, beu i sadolla la necessitat.
El
cicle –o «forma»– de la set s’ha tancat. Això és molt
il·lustratiu d’aquesta teràpia. Gestalt vol dir «forma o
configuració», i el seu objectiu és ajudar les persones a
tancar
cicles. Però de vegades els cicles inconclusos no són tan
fàcils
de tancar com l’exemple de la set: hi ha cicles de vida que no
s’han pogut tancar, potser perquè érem nens i no sabíem com
fer-ho. Les dificultats experimentades en la infantesa i la
manera
com s’han encarat poden fer que la persona senti una buidor
interior que no sap com omplir. Llavors comencen les
compulsions, les
addiccions, o es va cap a la depressió...; els símptomes poden
ser
molts. Com tancar aquest cicle?
Una
teràpia experiencial.
En
teràpia Gestalt, el pacient no es limita a parlar sobre el que
li
passa. El terapeuta convida el pacient, primer, a portar la
seva
atenció a l’aquí i ara, a les seves sensacions, al cos, als
gestos. A partir d’allí, pot proposar-li una sèrie de recursos
per a donar-li veu a una sensació: «Sento una opressió en el
pit»,
diu el pacient. El terapeuta li proposa visualitzar què és el
que
l’hi oprimeix. Per exemple, pot ser una roca enorme. El
pacient pot
posar-li veu a aquesta roca. Si tingués veu, què diria? Així
doncs, durant una sessió de Gestalt, que és una teràpia
experiencial, es convida el pacient a viure aquesta
experiència, no
només a parlar-ne. Perquè parlant-ne es fa discursos,
ideologia
sobre el que està passant, i encara que les paraules són
imprescindibles per a integrar el que vivim, cal cuidar que no
ens
desviïn de l’essencial. Per tant, el terapeuta també para
esment
a com el pacient viu l’experiència.
En
Gestalt es diu que les persones adoptem posicions per a
afrontar les
diferents situacions de vida, però moltes vegades aquestes
posicions
són «falsificacions» del que realment som. Ens hem construït
un
personatge que afronta una situació des d’una posició
justiciera,
dictatorial, reclamadora, agressiva, invasora, víctima... Però
realment som així, o és que ens «convé» ser així? En aquest
sentit, la Gestalt convida la persona a prendre consciència
d’aquests patrons i a descobrir-ne tots els seus registres,
perquè,
una vegada reconeguts, es converteixen en recursos.
Recursos
de la Teràpia.
Imaginem
el cas d’un pacient que encara experimenta fortes emocions
respecte
a velles escenes de nen relacionades amb els seus pares. El
«problema» és que els seus pares ja van morir... Com es tanca
aquest cicle? A vegades és tan senzill com convidar el pacient
a dir
tot el que porta reprimit durant anys (per això sent una
opressió
en el pit).
Per
a això, la Gestalt es val de nombrosos recursos, tots ells
extremadament creatius: tècniques psicodramàtiques o
expressives,
visualitzacions, fantasies dirigides, o la tècnica de la
cadira
calenta i la cadira buida, entre moltes altres.
Així,
el pacient pot asseure’s en la cadira calenta i col·locar el
seu
pare en la cadira buida. És el moment de dir-li tot el que no
ha
pogut expressar. El pacient s’esplaia... i després passa a la
cadira buida, prenent el lloc del seu pare.
Què
li diria el seu pare? Què li passava realment? Potser no es
pot
resoldre en una sola sessió, però el pacient haurà pogut
adonar-se
d’aspectes nous i alleugerir el seu pes. És en aquest moment
quan
la forma perd energia i, a poc a poc, passa al fons; llavors,
el
cicle s’ha tancat.
La
Teràpia de Vides Passades (TVP) és una tècnica
psicoterapèutica transpersonal que bàsicament consisteix a fer
conscient l’inconscient. Quan això esdevé sorgeixen a la
consciència experiències traumàtiques no resoltes que estaven
ocultes en el pla inconscient. Com que en aquestes
experiències les
persones solen identificar-se a si mateixes en un altre cos,
en un
altre temps i experimenten la mort en aquest cos, es va
denominar a
aquesta tècnica Teràpia de Vides Passades.
De
manera que, contràriament al que hom creu, la TVP no
es basa
en la reencarnació, sinó que les vides passades sorgeixen a
conseqüència del treball terapèutic. Si el terapeuta sap com
treballar en profunditat el símptoma que presenta el pacient,
en
algun moment del treball terapèutic es trobarà amb una
experiència
que no pertany al marc de la vida present.
Encara
que la TVP va començar a difondre’s de forma universal
i
massiva a partir de la dècada del 1970, cal fer palès que en
realitat ja té més d’un segle de desenvolupament. Va ser el
1904
quan el coronel d’enginyers Albert de Rochas, administrador de
l’Escola Politècnica de París, després d’anys perllongats
d’investigar els estats profunds de la hipnosi, es va trobar
amb el
fenomen de les vides successives. Rochas va denominar a aquest
procés
regressió de memòria, terme que encara avui continua sent
emprat
per a identificar a aquesta tècnica.
El
1978, el Doctor Morris Netherton publica el seu primer llibre,
en què
encunya en el seu títol l’expressió Teràpia de Vides
Passades
(Past Life Therapy, en l’original). Francament, el
títol va
sorgir d’una consulta realitzada entre tres-cents estudiants
d’una
universitat de Califòrnia, als quals se’ls va donar a llegir
el
llibre. Van ser aquests estudiants universitaris els qui en la
seva
majoria van triar el títol que identificaria la teràpia des
d’aleshores.
En
1988, el Doctor Brian Weiss va publicar el seu llibre Many
lives,
many masters (Moltes vides, molts mestres).
Aquest llibre
es va convertir en un best seller que va donar l’impuls
definitiu
mundialment a la Teràpia de Vides Passades.
Si
bé la TVP és considerada una tècnica de sanació
transpersonal, és més propi definir-la com una teràpia de
l’ànima,
ja que els patiments són a l’ànima i és l’ànima allò que cal
sanar. Però encara podem afegir-hi alguna cosa més. Dèiem que
la
TVP consisteix bàsicament a fer conscient
l’inconscient.
Ara bé, André Breton va definir el surrealisme com una
expressió
verbal espontània de l’inconscient, de manera que seguint a
Breton
també podríem dir que la TVP és una tècnica de sanació
surrealista.
Com
funciona la Teràpia de Vides Passades?
S’ha
difós l’ús de la hipnosi en el treball amb la TVP; no
obstant això, no és necessari recórrer a la hipnosi. El nostre
abordatge terapèutic parteix del concepte de l’atrapament de
l’ànima i que nosaltres tenim el registre de totes les nostres
experiències, només que aquest registre està exclòs de la
consciència física.
Per
a l’ànima el temps no existeix, l’ànima és atemporal, de
manera tal que qualsevol esdeveniment que hagi succeït fa
cinquanta,
cent o deu mil anys enrere, per a l’ànima és com si recentment
acabés de produir-se.
Quan
una experiència no pot ser resolta emocionalment de forma
satisfactòria, quan no es pot sentir i viure tot el que està
succeint en una situació traumàtica, es produeix un atrapament
de
la consciència, i això és vàlid tant per a esdeveniments
succeïts
en vides passades com en la vida present. L’experiència pot
ser
tan terrible i insuportable que és impossible sentir
conscientment
tot el que està succeint en el pla físic, emocional i mental.
Si,
a més, la mort sobrevé en aquests moments, l’ànima es queda
sense cos i no pot acabar de processar tot el que estava
succeint. En
la dimensió de l’ànima som energia, i els dolors i emocions no
resolts també són energia. Necessitem del cos per a poder
acabar
amb aquesta experiència. Si no hi ha cos, l’experiència no pot
ser processada i acabada.
Això
provoca un atrapament de la consciència. D’una banda el cos es
mor, però, a conseqüència de l’atemporalitat de l’ànima, la
consciència roman atrapada en un esdeveniment que continua
succeint
en un cicle sense fi. El cos es mor, però l’experiència
continua,
i d’aquesta experiència en la qual la consciència està
atrapada
provenen els símptomes que pot presentar una persona.
Quan
una persona no pot entrar en un ascensor perquè experimenta
ofec,
fogots i la sensació de mort imminent és perquè hi ha una
altra
part de si mateixa que s’està asfixiant en una experiència que
no
va acabar i que està succeint en una altra realitat. L’ofec,
la
taquicàrdia i la sensació de mort imminent pertanyen a la part
de
la consciència que està atrapada en l’experiència en la qual
es
va quedar sense cos i on encara està agonitzant o lluitant per
sortir d’allí. La persona no té forma de saber el que està
succeint, perquè tot això succeeix en el pla inconscient, fora
de
la seva consciència física actual, però experimenta els
símptomes
i les sensacions com si realment s’anés a morir. D’alguna
manera
estem atrapats en una altra realitat, una realitat no
ordinària, com
si estiguéssim vivint dues vides simultàniament. I d’aquesta
altra realitat en la qual estem atrapats provenen els
símptomes que
no podem evitar sentir en la vida actual i per als quals no
tenim
explicació. Però aquesta altra realitat està succeint aquí i
ara,
al mateix temps que vivim la nostra vida quotidiana. Aquesta
és la
raó per la qual un esdeveniment ocorregut en un altre cos, en
una
altra vida, pot afectar i influir en la nostra vida present.
Un
cop comprenem això, entenem que no hi ha necessitat de
recórrer a
la hipnosi; ni tan sols a un exercici de relaxació o
d’inducció.
Tampoc hi ha viatge en el temps per la senzilla raó que per a
l’ànima el temps no existeix, i tot està ocorrent aquí i ara,
només que en dues realitats diferents. I aquesta altra
realitat que
està exclosa de la nostra consciència és aquí, amb nosaltres,
tot
el temps, només que està succeint en el pla inconscient. Tot
el que
necessitem fer és portar a la consciència física aquesta
experiència que ja està succeint en el pla inconscient. Com
dèiem
al principi: fer conscient l’inconscient.
De
mode, llavors, que la TVP consisteix bàsicament a
portar a la
consciència física les experiències que ja estan succeint en
la
realitat de l’inconscient per a ser treballades
terapèuticament en
l’aquí i ara del cos físic actual. I és igual si es tracta
d’un
fet d’una vida passada, de la vida fetal, del naixement o de
la
primera infantesa. En l’inconscient totes les experiències
coexisteixen al mateix temps i sorgirà aquella que l’ànima del
pacient necessita sanar.
En
una sessió terapèutica, el terapeuta ajudarà el pacient a
portar a
la consciència física el que ja està succeint en el pla
subconscient. Una vegada que l’experiència traumàtica que
estava
exclosa de la consciència es farà conscient, s’estimularà la
persona a reproduir aquesta experiència com si fos allí. És
clar
que no totes les persones ho vivencien de la mateixa manera.
En
general, la majoria dels pacients ho viu profundament amb
sensacions
físiques intenses, però hi ha persones que són molt mentals o
racionals, i se’ls fa difícil experimentar el que per a unes
altres és natural.
En
la mesura que sigui possible cal instar el pacient a sentir en
el cos
físic el que està succeint en la realitat no ordinària. Aquí
és
on es duu a terme el treball terapèutic. Durant la sessió el
terapeuta ajudarà el pacient a fer conscients les reaccions
físiques, emocionals i mentals que estan afectant la seva vida
actual i l’assistirà per a acabar definitivament amb totes
aquestes sensacions.
Tractant-se
d’una experiència de vida passada és ineludible experimentar
la
mort en aquesta vida per a sortir definitivament de
l’atrapament.
Depenent
de cada història en particular, pot ser que sigui necessari
treballar la vida fetal, el naixement i la primera infància. A
vegades això succeeix espontàniament. A vegades es pot fer en
la
mateixa sessió. Amb major freqüència serà necessari fer-ho en
sessions posteriors. Per algunes persones el naixement va ser
l’experiència més traumàtica de la seva vida i pot ser que
resolguin el problema que les afligeix treballant tan sols la
gestació i el naixement.
Amb
la TVP poden abordar-se tots els patiments o
conflictes
emocionals que habitualment són motiu de consulta en una
teràpia
tradicional. Els motius de consulta més freqüents solen ser
les
fòbies, pors, angoixa, ansietat, inseguretat, sentiment de
culpa,
obesitat, insomni, alteracions psicosomàtiques, cefalees
cròniques
i disfunció sexual entre altres, així com també dificultats en
els
vincles afectius, por al compromís afectiu o relacions
conflictives.
Les
contraindicacions són relatives i depenen fonamentalment de
cada
persona en particular. No es pot treballar amb una persona amb
les
seves facultats mentals afeblides o alterades ja que es
requereix la
comprensió intel·lectual per a dur a terme el treball
terapèutic.
Tampoc es podrà treballar, òbviament, amb una persona amb un
infart
agut de miocardi, o una arrítmia en curs, però pot
treballar-se amb
persones que realitzen sense dificultat les seves activitats
habituals. Quant als nens, és possible treballar-hi a partir
del
moment en què poden mantenir una relació amb el terapeuta,
però
l’ideal és que el professional tingui experiència en el
treball
amb nens i s’hagi entrenat en la TVP.
Amb
la Teràpia de Vides Passades és possible anar més
enllà de
la resolució del símptoma original. Si la persona és
conseqüent
amb el treball terapèutic pot aconseguir una altra consciència
de
si mateixa i del món que l’envolta.
La
Teràpia de Vides Passades pot ajudar el consultant a
comprendre la raó de les circumstàncies actuals, a assumir la
responsabilitat de la seva vida present sense culpar a ningú
per les
situacions que li toquin viure i, finalment, trobar el
veritable
propòsit i el sentit d’aquesta vida.
Doctor
José Luis Cabouli, agost de 2017.
Revisió
lingüística: Jordi Bancells.
Enllaç
a l’article original en castellà al web de l’Associació
Argentina de Teràpia de Vides Passades (AATVP):