A mi em sembla del tot improbable que el castellà sorgís del català. A
partir del segle VIII, després de la conquesta mora de la majoria de
la península ibèrica, no hi ha cap connexió territorial directa entre
les regions que més endavant seràn de parla catalana i les que ho
serien de parla castellana. En els segles IX, X i XI, entre Catalunya
i el Cantàbric hi ha, pel sud, els regnats musulmans, o bé, pel
Pirineu i el nord, primer les regions on es parlen variants de
l'occità (Aragó, Vall d'Aran i la mateixa Occitània) i més a l'oest
les que parlen el basc (el regne de Navarra i l'actual Euskadi). No hi
ha cap manera humana com el català pugués haver arribat de forma
"natural" a les terres del Cantàbric amb tanta potència com per fer-hi
nèixer una nova llengua.
Sí que és cert que en els segles X i XI, els comtats catalans tenen
una important influència cultural en les regions cristianes de
l'Europa occidental. En aquesta època el Pirineu no és frontera sinó
eix de comunicació, i del califat arriben novetats en tots els camps
que són transmeses pels "catalans" cap al nord. Són els temps de labat
Oliba i Gerbert d'Orlhac (més tard el Papa silvestre II), quan els
monestirs i les corts dels nobles occitans i catalans són focus
culturals de primer ordre. Des d'aquesta regió s'estenen per Europa
els coneixements científics pioners de l'època, importats dels
musulmans: per exemple els números àrabs que avui usem i el concepte
de número zero, l'astronomia, la medicina, la geometria... També
fenòmens culturals com el joc dels escacs, i avenços tecnològics en
agricultura i els processos de fabricació del ferro.
Així, és ben probable que molts d'aquests coneixements i avenços els
arribessin als castellans en "format" català o occità, i molt
especialment la canço i la poesia dels trobadors, que aleshores freia
furor arreu d'Europa. En aquest sentit segur que el català va influir
en la cultura castellana, però en tot cas estem parlant d'una
influència mínima que afecta només les elits de Castella, no sobre el
poble en general, i en tot cas en un moment històric en què el
castellà ja existia. Per tant, com molt bé diu en David Valls,
inluència del català sobre el castellà sí, però estem parlant d'una
influència petita, d'algunes paraules.
Per altra banda, aquest "Ramon IV" a què es refereix el text mencionat
no veig qui podria ser. El text parla d'"escribans de la cort de Ramon
IV". L'únic comte Ramon IV que he trobat és Ramon Berenguer IV, comte
de Barcelona i príncep d'Aragó, pare del primer rei d'Aragó de la casa
de Barcelona, Alfons. Va viure entre 1131 i 1162, és a dir, a mitjan
segle XII, no mitjan segle IX!! En tot el segle IX només trobo de nom
vaguement similar un comte Rampó (820-826), el segon comte de
Barcelona de la història, i per tant difícilment el quart de res. A
més, en aquella època els comtes de Barcelona eren poca cosa més que
guerrers bèsties illetrats que prou feina tenien a guardar les
fronteres sud de l'Imperi carolingi com per tenir ni tan sols una cort
estable, i no parlem ja d'escrivans en plural... I encara que així
fos, Rampó era franc, i per tant si hagués tingut cap escrivà, aquest
no hauria fet els seus escrits en català.
A més, els textos més antics coneguts en català són les Homilies
d'Organya i el Forum Ludicum, tots dos dels segles XI. La descoberta
d'aquests textos en català dos segles més antics seria una revolució
sense precedents en la historiografia catalana que hauria sortit a
totes les portades del país, i no hauria quedat en una mena d'email
clandestí, i en castellà! A més, llegiu bé la cita: no us sembla la
frase citada d'un català impressionantment modern, tractant-se del
segle IX? Ni Ausiàs Marc escrivia així al XV!
Per tant, jo proposo que deixem les grans descobertes històriques als
històriadors, i les meravelles del nostre passat lingüístic als
lingüistes, i que ens dediquem al present i el futur, que al capdavall
és la raó per la qual ens hem trobat aquí: per ajudar-nos entre tots
per garantir el futur de la nostra llengua i la nostra cultura,
parlant català sempre i animant a que cada dia més compatriotes ho
facin també.
Lluís Gon Saga
PS. I bé, fins aquí on arribaven la meva lògica i els meus
coneixements, pels quals pensava que aquesta "notícia" havia de ser
falsa. Però vet aquí que quan estava acabant d'escriure això, se m'ha
acudit mirar les URL aportades en la "notícia" que ens envia en
Negrenegre. Un té el vici de dubtar d'un mateix, i de pensar que tal
vegada no tindrà raó... Però no he trobat res de concret: només
homepages de la bilioteca del Vaticà i de la Universitat de Friburg.
Aleshores, per pura curiositat se m'ha acudit buscar en aquesta
darrera el nom "Mark Vlamynck" i només n'he trobat una sola
referència: un article de desembre de 2004 a la "Mittleilungen-
Notícies de l'Associació germano-catalana" (revista publicada amb el
suport de la Generalitat de Catalunya), titulat "Das Katalanische, die
älteste aller romanischen Sprachen? Chronik einer Cyber-Farce". És a
dir: "El català, la llengua més antiga de totes les parles romàniques?
Crònica d'una ciber-farsa". En aquest article el Dr. Claus D. Pusch
(aquest sí, professor de romàniques de la Universitat de Friburg) es
meravella de com ha corregut per internet "la descoberta d'un tal Mark
Vlamynck, suposat professor de la Romanische Abteilung de la
Universitat de Friburg" i de l'absurditat de tota aquesta, com ell
l'anomena, "ciber-farsa".
No ho dic per res, eh, que consti. Però ni que sigui "per a la vostre
informació i la de tots els ciutadans que volem saber la veritat, pas
previ a la LLIBERTAT", ho podeu trobar aquí:
http://www.romanistik.uni-freiburg.de/pusch/dkv/download/45.pdf