massa odi visceral

[pollomalo]

On se's vist!
Es pot opinar sense faltar el respecte a la gent. sigui o no sigui del
grup.
Hem de saber conviure amb totes les opinions i opcions polítiques de
l'arc social.
Qui no es decanta per la independència no és mnys catalanista que
vosaltres. No ho posseu en dubte.
Jordi

[Jordi Margalef]

Aquestes paraules millor que les digueu a webs i fòrums espanyols, i
si en sabeu prou, a fòrums francesos.

Segur que us tancarien el compte i us prohibirien l'accés al mateix.
Igual us intentarien enviar algun virus i tot.

Tot per la llibertat d'expressió entre iguals, es clar que uns volen
ser més iguals que els altres.

[El nin]

Als fòrums francesos, aquest missatge no s'entendria gens, puix que a
l'Estat francès només hi ha catalans i gavatxos. A la Catalunya Nord
independentista, catalanista i català són termes indestriables. Sem
pocs, però ho tenim clar. Sí, sí, adhuc al "país dels drets de l'home"
els que manen no volen sentir parlar de convivència. Malgrat el cors,
l'èuscar, el català, l'occità, el bretó i unes quantes altres
llengües, a la constitució i a qualsevol altre racó de França, la
diversa realitat no se celebra pas, ans al contrari la seua eliminació
aniquilació esdevé la fita cabdal del govern, tant se val l'opció
politica. Com ben diu en Joan-Lluís Lluís: El discurs sobre la nació
construït des del 1789, la retòrica patriòtica assumida per tots els
règims, la mitificació de l'Estat com a substitut d'una potència
divina, la propaganda colonialista del segle XIX i les guerres
colonials del segle XX, l'odi estructural a la diferència cultural i
lingüística, el complex de superioritat que porta a la convicció
infantil que França hauria de liderar el món, la gairebé absoluta
incapacitat d'autocrítica... tot això crea un estat d'esperit
col·lectiu que no suporta la confrontació amb la realitat.
La realitat és que sem, sempre hem set i sempre serem catalans, i
això, benvolgut Jordi, val més que no ho posis mai en dubte.

On 17 Des, 10:22, Jordi Margalef <jo...@margalef.orangehome.co.uk>
wrote:

[Jordi Margalef]

Ara no sé si la resposta anava per a mi, però només dir que actituds
com la de qui obre el fil responen a l'actitud de l'esclau que creu
que parlant poc i fluixet, l'amo el deixarà que un dia s'escapi de les
seves possessions. I a més, que l'amo el convidarà a que ho faci, amb
tot els drets i honors.

Ara bé, si l'home vol passar-se la vida intentant fer el que grans
prohoms catalans, tant del nord com del sud dels Pirineus han intentat
durant els últims 150 anys, i han fracassat, no li impedirem pas. Serà
el nostre missioner a la selva, ves quin delit!

[Josep M Comajuncosas]

Defensar amb vehemència allò que creus i combatre amb la mateixa energia l'adversari no és ni faltar el respecte a ningú ni ser un maleducat, és ser digne i conseqüent. La idea que s'ha de ser tolerant, confonent el respecte amb una mena d'actitud pussil·lànime i relativitzadora davant adversaris que et neguen drets bàsics (digue'ls racistes, totalitaristes o pel que ens toca, gent que es creu amb el dret d'imposar-te la supeditació del teu país a un altre) és propi de pijoprogres mimadets o directament de gent malintencionada. 

Josep M

[gica]

On s'és vist, pollomalo, que amb el nom foraster ja pagues! Parles de
"catalanista": què deu ser, això? Llenguatge mitges tintes del partit
mitges tintes que ha obtingut només el 23% dels vots dels catalans
però "governarà" (?) Catalunya? O caixa, o faixa! Ja ho deia un
personatge anomenat Jesucrist: qui no és amb mi, està contra meu. O
som amb el País, o li fem la punyeta. Obertament o amb les febleses de
cadascú. Ja és hora de deixar-nos de filar tan prim (que no
s'ofenguin, no hem de faltar al respecte, no es poden menysprear els
símbols ecspanyols...) i dir les coses pel seu nom, clar i CATALÀ.
Catalunya, o serà CATALANA o NO serà.

[pollomalo]

Cadascú agafa les paraules del profeta per allà on li sembla. La
convivència és respecte, pau i amor (no només aquests dies de Nadal)
Us vaig a dir que és el que no em molesta i aquí podríem trobar prou
diferències entre ments obertes i tancades com per fer a més d'un
baixar la vista al terra. A veure si podem mirar més amb el cor, que
mai s'equivoca.
No em molesta que vingui ningú a preguntar-me ¿perdona, tienes hora?,
ni que es digui José, ni que la seva mare hagi de fer escales, ni que
passin l'estiu a Burgos, ni que tingui amics que es diguin Abdul i
Hammed, ni que sigui de l'Espanyol, ni que hagi votat als socialistes,
ni que tingui un tatoo del Camarón, ni que balli sevillanas a la Feria
de Abril, ni que no li agradi l'escudella o mai l'hagi tastat, ni que
a la seva filla la possi Jennifer, ni que no hagi anat a la mani del
Som una Nació, ni que llegeixi La Vanguardia, ni que vagi al
mercadillo, ni que vagin dient neng, ni que no sàpiguen que són les
caramelles, ni que es senti espanyol. Ho podem compartir o no, però no
trobo que siguin uns miserables a qui menyspreuar. Feu-vos mirar el
vostre odi visceral.
Jordi

[Jordi Margalef]

M'he quedat bocabadat davant tal exposició de greuges culturals però
ja ho he vist! A alguns us agradaria veure Catalunya com un
folklorisme convenient de sardana i barretina, i al mateix temps us
aniríeu queixant de "tancament mental".

Així, hauríem d'obrir fronteres multiculturalistes per tal que els
espanyols ens veiessin més "amics". I al mateix temps, sabies que el
nacionalisme es cura viatjant?

Jordi "pollomalo", per si de cas, comença a "fer amics" a l'altra
banda del Cinca, per si de cas les hordes integristes catalanes
capitanejades per l'inefable Artur Mas, armades amb falçs i
barretines, van a per tu.

[reru]

Hi ha qui es manifesta que no cal odi envers persones que no tenen en
gran estima les nostres coses. Jo manifesto que a les grans agressions
se'ls ha de contestar d'alguna forma, si pot ser amb seny i amb
garantia d’un fruit millor, tant de bo. També penso i ho entenc que
l'odi no és un bon company de recorregut, però, a les persones,
respecte i acceptació d'allò que és diferent, ha de ser compatible amb
el respecte que com persones, hauríem de sentir per tothom, l'odi el
tenen a qui saluda cada matí amb un bon dia, u no li contesten u
contesten en altre idioma i amb un plural, no pot expressar-s’hi en el
seu idioma tot el dia, tota la setmana i tot l'any, sobre tot al
territori propi, on hi ha una llengua, una cultura i una història,i
si aquesta última ha estat plena de persecucions, de morts plens de
sang, aquesta ha de mantenir-se una "espelma". Trist és saber que,
sempre amb la col•laboració de persones del propi territori. La maldà
que s'expressa quan reclamem el bilingüisme en castellà, sense voler
admetre una llengua pròpia, del país, de la nostra Nació. Que, després
de 50 anys , encara continuen dient que no l'entenen, que ens
expressem en cristià. Reru