així són els espanyols (la majoria)

[Joan Sebastià]

Són comentaris al entron als sistemes d'afianció musical. Jo em
pensava que no hi trobaria, en aquests ambients, energumens com el YO
MISMO. Fixeu-vos en el cometari Nº16
# Joel dijo:
10/02/2011 a las 15:19

M’agra­da­ria fer un apre­cia­ció molt im­por­tant res­pec­te a
l’anome­na­da quin­ta de l llop, ja que no he tro­bat en­lloc la justa
res­pos­ta. A tot arreu se li diu “quin­ta” del llop. Al­guns n’anome­
nen in­ter­val “re­si­dual” , clar, re­si­dual si es mira des del punt
de vista del tem­pe­ra­ment igual, però no. Ni és quin­ta del llop ni
és in­ter­val re­si­dual. En el sis­te­ma pitagòric cada so te la seva
re­pre­sen­ta­ció per tant l’anome­na­da quin­ta del llop no és una
quin­ta ni un in­ter­val re­si­dual sinó una SEXTA DIS­MI­NUI­DA, que
si en un mo­ment cal in­ter­pre­ta, s’in­ter­pre­ta i ja està. Una
cosa molt di­fe­rent és que aquest in­ter­val faci nosa a l’hora de
“tan­car el cer­cle” i es vul­gui igua­lar una sexta dis­mi­nuïda amb
una quin­ta. con­cep­tual­ment, és un error.
Res­pon­der
# 9 Al­mu­de­na dijo:
10/02/2011 a las 15:43
Pero es que, de hecho, en ar­mo­nía tonal se da por vá­li­da la enar­
mo­nía.
El hecho de que tal, sea fic­ti­cia, es el mo­ti­vo por el que, en
cier­tos pe­rio­dos de la his­to­ria donde to­da­vía se fun­cio­na­ba
con afi­na­ción pi­ta­gó­ri­ca, hi­cie­senn falta te­cla­dos con 32 te­
clas por oc­ta­va (se ne­ga­ban a “ce­rrar el círcu­lo” a la fuer­za).
Como tal cosa re­sul­ta poco prác­ti­ca, fi­nal­men­te, se acotó el nú­
me­ro de so­ni­dos por oc­ta­va a 12. En efec­to, esto es una fic­
ción, una men­ti­ri­ji­lla. Pero es una fic­ción que ha dado lugar a
toda la mú­si­ca que co­no­ce­mos a par­tir del pe­rio­do ba­rro­co y
el cla­si­cis­mo.
La asi­mi­la­ción de una 6ª dis­mi­nui­da a una 5ª, sin duda, res­pon­
de a esta fic­ción lla­ma­da ar­mo­nía. Pero es una fic­ción acep­ta­
da y, a estas al­tu­ras, in­sus­ti­tuí­ble.
Res­pon­der
# 10 Joel dijo:
10/02/2011 a las 21:58

Al­mu­de­na, to­tal­ment d’acord, de fet ja des del prin­ci­pi hi he
estat d’acord, sim­ple­ment no estic d’acord que no par­lin de 6ª dis­
mi­nuïda. Estic 100% d’acord amb el tem­pe­ra­ment uni­for­me, sense
el qual no po­driem mo­du­lar per exem­ple DoM-​MiM-​do#m-DO#M=R3bM=
II> (sexta na­po­li­ta­na) de DOM, només per posar un exem­ple entre
molts. En al­tres pa­ra­ules: els avan­tat­ges del tem­pe­ra­ment uni­
for­me són su­periors als avan­tat­ges del sis­te­ma pitagòric o de
Zar­lino, es­pe­cial­ment en in­tru­ments de te­clat o sons fixos.
Un altre ava­tan­ge que té el tem­pe­ra­ment uni­for­me, al meu en­ten­
dre, és l’am­bi­gui­tat. Si l’am­bi­gui­tat, perquè un acord en­
harmònic com p. ex. la 7ª de do­mi­nant = acord de 6ª aug­men­ta­da,
en sis­te­ma pitagòric tin­dria de ben segur una so­no­ri­tat di­fe­
rent la qual cosa faria en­de­vi­nar a una oïda en­tre­na­da la seva
di­rec­cio­na­li­tat re­so­lu­ti­va, men­tre que en el sis­te­ma tem­
pe­rat no en­de­vi­nes cap on anirà l’acord fins que no apa­reix
l’acord sobre el qual resol. És a dir:la li­mi­ta­ció a 12 sons queda
so­bra­da­ment com­pen­sa­da
Res­pon­der
# 11 Joel dijo:
10/02/2011 a las 22:00

P.S Al­mu­de­na, m’ha agra­dat molt tro­bar un llloc com aquest on es
parli d’aquests temes, per cert, no gaire as­si­dus, ni tan sols entre
mú­sics.
Res­pon­der
# 12 Joel dijo:
10/02/2011 a las 22:06

Al­mu­de­na, en re­la­ció al meu co­men­ta­ri sobre l’es­pi­ral lo­ga­
rit­mi­ca que he fet: no cal que m’ho ex­pli­quis perquè jo també sóc
músic i ja sé que una oc­ta­va és el doble de freqüència. Perquè m’en­
ten­guis: al meu en­te­dre trobo to­tal­ment co­rrec­te l’es­pi­ral q
Res­pon­der
# 13 Iñaki dijo:
10/02/2011 a las 22:07

@Joel: Sería un de­ta­lle por tu parte hacer un es­fuer­zo para en­ten­
der­nos y con­tes­tar en cas­te­llano.
Res­pon­der
# 14 Joel dijo:
10/02/2011 a las 22:10

obli­da aquest da­rrer co­men­ta­ri se m’ha col·locat per error
Res­pon­der
# 15 Joel dijo:
10/02/2011 a las 22:11

ah i et fe­li­ci­to per en­ten­dre tan bé el català. Jo pen­sa­va que
hvies uti­lit­zat el tra­duc­tor de goo­gle.
Res­pon­der
# 16 Yo­mis­mo dijo:
11/02/2011 a las 7:13

Tu puta madre si que de­be­ria usar Goo­gle para in­ten­tar ave­ri­
guar como ha po­di­do parir a un gi­li­po­llas como tu. Co­jo­nes, te
estan pi­dien­do que ha­bles en cas­te­llano, sub­nor­mal.
Res­pon­der
# 17 Joel dijo:
11/02/2011 a las 11:41

Yo­mis­mo, thas que­dat en evidència car jo no he in­sul­tat ningu.
Tots els es­pan­yos sou iguals: una merda, escòria
Res­pon­der
http://www.enchufa2.es/archives/musica-y-matematicas-la-afinacion-pitagorica-inconvenientes.html#comment-10607

[Josep Castany]

Molts d'ells encara porten l'esperit de conqueridor a la sang i com que encara estan a la prehistòria de la civilització només respecten l'esperit almogàver. Aquesta gent cal respondre'ls amb una combinació de mala llet i dignitat. Però ja és només qüestió de temps, de poc temps vull dir, perdre'ls de vista per sempre (quan siguem independents).

[Joan Sebastià]

Llàstima, Josep, que t'has perdut l'última part en la què em deia que
tenia odi al castellà, cosa que és al revés. Li he fet una reposta
bastant llarga i ara no ho recodo tot, però ara acabo d'entar en
aquest blog i ja estaven tots els missatges esborrats, el meu i el
seu. Hauria hagut fer com abans, copiar i enganxar.
Estàs molt optimista o molt de conya amb això de la independència. Tal
com està el panorama està molt lluny, lluny.... .Què ha volgut la
majoria? CiU, doncs ja no cal dir res més. Continuem sent una minoria
i mentre no siguem majoria no tenim res a fer. Intento ser realista,
ja que de ganes de ser independent en tinc tantes o més que tu. No em
vull enganyar.

[Josep Castany]

Al 2004, quan vam fundar Catalunya Acció, recordo que només es parlava d'independència en cercles molt reduïts i polititzats. Ara la independència és al debat públic; se'n parla a tot hora. Fins i tot sociates de pro com en Maragall, en Mascarell, en Rubert de Ventós, o peperos com en Millan Mestres ja s'han declarat independentistes. Fins i tot en Pujol s'ha atrevit a pronunciar la paraula independència. El mateix PSC va fer la seva campanya electora utilitzant la paraula independència. En cada població on es fan consultes es parla d'independència. Gent nascuda aquí i gent nascuda a les espanyes vota sí a la independència. Ara ens sembla normal que es parli d'independència, però és la primera batalla que cal guanyar, que se'n parli, i aquesta l'hem guanyada. Ja no ho podem amagar. Ja no poden treure del debat públic el tema de la independència.

Els dos components necessaris perquè arrenqui el procés d'independència, el polític (no ens volen a Espanya) i l'econòmic (s'aprofiten de nosaltres), ja han arribat al ciutadà normal. La gent ha viscut tot el procés estatutari dia a dia i el maltracte que hem rebut per part d'Espanya, i també ha vist la situació económica en la què ens trobem: manca d'infraestructures, sanitat, educació, etc. Això anirà a més, i cada cop hi haurà més gent emprenyada, i la gent emprenyada és imprescindible per a assolir la independència.

La gent ha votat CiU (un 30% del poble) perquè tenien com a prioritat acabar amb el malson del tripartit i no hi havia una proposta independentista sòlida que es pogués percebre com a alternativa a CiU. CiU està governant, bé malgovernant, i s'enfangarà en la seva pròpia trampa. Com explico en aquest article (http://josepcastany.blogspot.com/2011/02/lartur-mas-la-crisi-i-la-independencia.html) l'Artur Mas no se'n sortirà i quedarà en evidència. Tenim 4 anys per a què hi hagi un projecte sòlid independentista a les properes eleccions. i la gent, després del desencís amb Convergència, es pugui plantejar votar-lo de forma massiva. Espanya mentrestant seguirà amb la seva mesquinesa i ens seguirà empenyent cap a la indepencia.

[gica]

Una petita correcció, Josep Castany. A CiU l'han votada NOMÉS el 23%
del poble amb dret a vot. En canvi, un 43% del poble amb dret a vot
ENS HEM ABSTINGUT i som l'opinió majoritària: se'ns en fot perquè no
hi ha l'opció que voldríem. D'entre nosaltres sortirà, si mai surt, la
força independentista guanyadora. D'on no sortirà mai és dels votants
mitges tintes de CiU, que majoritàriament NO volen la independència.
Més encara, FRENEN l'independentisme. Gràcies.

> aquest article (http://josepcastany.blogspot.com/2011/02/lartur-mas-la-crisi-i-la-ind...)

[Joan Sebastià]

gica, a mi m'agradaria una barbaritat que el 43% de l'abstenció fos
independentista prerò cal tocar de peus a terrra i tots sabem prou bé
que aquest43% NO ÉS INDEPENDENTISTA. d'on no n'hi ha no en pot sortir.
Pensa que d'aquest 43% hi bords, inconscients, espanyolistes, i ni que
sigui com una bona teràpia, pensa que només una minoria d'aquest 43%
és independentista, així no tindràs cap sorpresa desagradable quen
veigs que l'independentisme no aixeca el cap. I si l'aixeca, tindràs,
amb molta alegria, una gran satisfacció. Això és com a anar a un
examen o unes oposicions sabent que segur que no aprovaràs. Si supens,
ja te n'havies fet la idea; però si aproves no toques de peus a terra
de content que estàs.

> > seguirà empenyent cap a la indepencia.- Ocultar texto de la cita -
>
> - Mostrar texto de la cita -

[Jordi Margalef]

Joan Sebastià, aquesta actitud és molt pobra, i molt inconscient.
Presentar-se a un examen, sabent que no aprovaràs, és la garantia que
efectivament, no ho faràs.
O el mateix, jugar un partit contra un equip "que és més fort, més
hàbil, etc", pensant que efectivament, és més fort, i més ràpid o més
hàbil, perdràs sempre. Si et presentes a un examen, per difícil que
sigui, és per aprovar-lo, si jugues un partit ni que sigui contra un
equip fort, és per a guanyar. El mateix passa amb la independència del
nostre país. Què no hagués sigut dels nostres almogàvers si a les
batalles on combatien, sempre en inferioritat numèrica, s'haguessin
cagat a les calces perquè eren menys?

La independència de Catalunya no deixa de ser un repte, que encara
s'ha de treballar, però tampoc no tant. Ni "ja està fet" ni "és un
somni irrealitzable". Tenir quatre diputats independentistes al
Parlament del Principat ha obert un front que encara estava tancat a
la Independència, el 2n front que reclamava Catalunya Acció, i que
només farà que el número d'independentistes no pari de créixer.

Ja ho deien els antics d'Estat Català, ens calen "pit i collons" i no
defallir, que la victòria s'apropa.

[Josep Castany]

Gràcies per la correcció.

L'abstenció és el "partit" que sempre guanya i amb els vots del 23% del cens CiU gairebé obté majoria absoluta parlamentària. Per tant hem d'aconseguir que aproximadament 1.500.000 de persones votin un partit o una coalició independentista. Fins ara no havíem tingut cap partit al parlament que treballés netament per la independència. Ara hi és i hem de veure com evoluciona.

Ara ja tenim la independència en el debat públic i ja tenim la independència en el debat parlamentari. Això és un gran canvi respecte 10 anys endarrera. D'altra banda ja hem aconseguit posar en evidència l'estafa d'Esquerra (afortunadament només ha durat 7 anys) i ara bé la feina més dura: posar en evidència les carències i renúncies de Convergència pel que fa a la defensa dels interessos nacionals dels catalans.

[El nin]

Joan Sebastià,

A l'hora de les eleccions, aquest col·lectiu (http://www.araomai.cat/)
-del qual ja formavi part- tenia 6 500 adherits, que en teoria
s'havien d'abstenir. Podries pensar que és un nombre exigu i, en
efecte, ho és. Tanmateix, cal contextualitzar aquesta xifra. Aquest
grup, el componen en gran part, residents del Vallès Occidental,
Barcelona i el Baix Llobregat. No et capfiquis pel petit percentatge
que representa la xifra comparat amb el nombre d'habitants d'aquestes
comarques. Fixa't que es tracta d'una plataforma només. Devia haver-hi
independentistes que s'abstingueren a les altres comarques també, no?
Me fa l'efecte -i aquest és un parer d'un nord-català que podria ben
equivocar-se, atès que és força jove i no s'interessa gaire en la
política dels partits- que votar Convergència a la Garrotxa no és el
mateix que votar-hi al Barcelonès. Estic d'acord amb el senyor
Castany: d'aquí quatre anys CiU quedarà en evidència: I llavors el més
lògic -ja sé que aquí la política no és gaire lògica- seria que es
produís una ruptura entre els votants independentistes del partit i
els unionistes-botiflers-cagats. De fet, a les eleccions, SI ja va
atreure vots de tots els partits llevat del PP i de Ciutadans i és que
als polítics de SI, els ha votats gent de tots colors. SI ha respost
precisament a la principal queixa dels catalans amb consciència de ser-
ho: han descartat la política de partits i només fan política
independentista i de caire català. Qui podria respondre objectivament
si és de dretes, d'esquerres o de centre? Amb que no caigui en la
trampa de la política de partits, arrossegarà els vots de tots els
partidaris d'una vida més digna, i aquests sí que són nombrosos. El
passat d'en Laporta o d'en López-Tena, no és el passat de SI, ja que
la seua trajectòria començà l'endemà de la votació. De moment, només
veig gent que està de vena i que està per la feixuga tasca que és
criticar la nefasta política espanyolista o provinciana de la resta
dels partits -voldriï aprofitar l'ocasió per agrair tota la feina que
Catalunya Acció referent a això. A més, han estès una mà cap al nord i
han acceptat el convit dels catalans del sud, en una època que massa
catalans han caigut en el parany de pensar que són irrecuperables. No
cal que te digui que això, per a jo, pesa molt. No t'amoïnis massa,
que cada procés requereix el seu temps. Sàpigues que quan votes
Catalunya/independència amb la cartera i quan et mantens en català
sempre -com és el teu cas-, ja fas molt per a la nació. La història
ens recompensarà perquè encara lluitem.