nose si akest mail arribarà a lo k jo volia.... k era a cadascun de vosaltres... se'm fa dificil resumir les coses i no tinc ganes d'escriure infinit pk em perdré escrivint...
jo kuan he pogut ho he dit pero com k potser no esta clar us ho escric... es cert k he marxat molt de cop però ja feia dies k tenia apaties series... tampoc es facil dir adeu... ni es bonic... no deixeu mai k ningu de vosaltres passi tant de temps a la batcova... pk sempre passarà això, k marxarà... es responsabilitat meva les meves accions i decisions.. mes enllà de la influencia dels altres.. jo no decideixo les coses per ningu.. les decideixo per mi i com em sento...
no es una excusa.. es una explicació... jo sóc debil.. em sento debil... sempre m'hi he sentit o almenys desde ja fa molt... em costa sentir-me feliç i he tendit molt a la apatia... d'aki he tret les coses k pogueu valorar de mi en realitat... de perdre el temps i de sentirme sol he apres molt... sentir-te una merda et fa més humil... ara em sento massa baix per no buscar un canvi radical.. pk lluito per tenir ganes de les coses des de sempre... kuan tingui força estare encanta't de estar amb vosaltres pero sent tant debil em creo inestabilitat amb casi res...
jo no he viscut mai tant be enlloc... no he estat més feliç enlloc... la meva salut no ha estat millor enlloc... no he rebut tant afecte enlloc... kuan estava a santiago estava desfet i vaig decidir deixar la carrera i buscar-vos i vaig acertar de ple... he pogut agafar molt de bo entre vosaltres i veig k la meva vida podria ser molt maca al vostre costat... sento k em veu acollir i us ho agraeixo... aixi ho he estat intentant fer... pero jo soc un paio de conte de fades i sento k porto un temps en un culdesac emocional... no pot ser k us tingui enveja a tots cada dia k dormiu acompanyats! XD vaig a veure mon i a tenir historietes k em permetin poder dormir sol enmig del no-res... pk a dia d'avui encara k canbiarlu es i pot ser un lloc de puta mare jo no em realitzo... kuan estigui mes ple de vida estare encantat de estar al vostre costat escoltant-vos.. pero fins llavors vaig a buscar ilusió en el dia a dia... doneu carinyo al blanco kuan em trobeu a faltar ell fara de edu mentres jo no hi sigui... segur k ens tornarem a veure si agafo ilusio per les coses... i segur k l'agafaré... en el meu ordinador hi ha tota la musica k he gravat mai i en part em sabria greu k es perdés... tota la resta feu el k volgueu en serio... el k pogueu... no deixa de ser meu.. pero tambe pot ser vostre el k volgueu... i kuan ens tornem a veure ja parlarem k.... si us voleu riure de mi trobareu moltes intimitats estupides repartides per totes les coses k tinc.. si us ve de gust o fareu o sigui k sudo de dir-vos res...
un peto de eduart! ja us dire coses del meu estar!! us estimo!!