Vulgarismes, castellanismes, i altres mots de mal coure a l'olla de la llengua (article)
Jordi Uso Martinez
Un article interessant, per veure'l en un format decent,
passeu-vos per
http://www.ctv.es/USERS/vgrau/quid/quid02/quid0210.htm
VULGARISMES, CASTELLANISMES
I ALTRES MOTS DE MAL COURE
EN L'OLLA DE LA LLENGUA
Josep Lacreu
Les fronteres en qüestions lingüístiques
sempre resulten difícils
de traçar, sobretot quan es pretén
establir línies divisòries a
partir de conceptes mal definits i pitjor
digerits. Així passa, de
fet, amb termes com vulgarisme o
castellanisme que, en la
pràctica, ben sovint no són més que una
etiqueta que aprofita,
bàsicament, per a poder enviar certes
paraules a una espècie de
cul-de-sac on estan tots aquells mots que,
per un motiu o altre,
no han sigut incorporats als diccionaris
normatius. Però el
problema és recorrent a una gastada
metàfora cromàtica que no
tot el que no és blanc és necessàriament
negre. O dit amb termes
més lingüístics: no totes les paraules que
no estan arreplegades
en els diccionaris han de ser considerades
igualment censurables.
I contextualitzant ara aquesta idea
general en l¹àmbit específic
del sistema educatiu, podríem dir que no
pot ser igual l¹actitud
de tolerància o censura que es pot
mantindre davant d¹un alumne
que diga silla o d¹un altre que diga caïra
(agafant aquestes dues
formes, és clar, amb un valor de
representació purament
simbòlica). Ni l¹una ni l¹altra,
certament, són formes
normatives. I encara que les diferències
són radicals, no són tan
òbvies per a passar-les per alt,
considerant innecessari qualsevol
tipus d¹explicació. Així que millor si
anem a poc a poc, sense
deixar res al calaix de les evidències no
explicitades.
Constatem, primer que res, els fets
lingüístics en la seua
dimensió social: la paraula silla és una
interferència de caràcter
individual, deguda a un encreuament de
referències en els codis
lingüístics del parlant; la forma caïra,
per contra, és una variant
social, estesa pràcticament per tot el
país. Es tracta d¹una variant
de cadira, que com a únic element
diferencial presenta un
emmudiment fonètic de la d intervocàlica.
(Com a curiositat, cal
apuntar que en altres llengües també s¹ha
produït aquest mateix
emmudiment: així, en francés és chaise, i
en anglés, chair.)
Amb aquesta informació, hauríem de poder
extraure els següents
corol·laris traslladables a la praxi
educativa. Si un alumne diu
silla parlant en valencià, cal corregir-li
aquesta forma sense més
consideracions: la paraula silla no és
valenciana, i tothom la
percep com a estranya al codi lingüístic
propi. En canvi, si un
alumne diu caïra, crec que de cap manera
es pot tractar de la
mateixa manera que si diguera silla, com
un error que cal
corregir, i prou, perquè no està en els
diccionaris. La forma
caïra és valenciana, i plenament legítima
en determinats
registres expressius. Caldria evitar, per
tant, qualsevol tipus de
condemna de la forma caïra que puga
reforçar la falsa creença que
la gent que parla valencià tota la vida
parla malament. Aquesta
és una idea que cal eradicar de la
consciència dels parlants. Ha
sigut, i continua sent encara, un tòpic
amb efectes perniciosos
sobre l¹ús social del valencià. Al cap i a
la fi, si un creu que
parla malament una llengua, i té la
possibilitat de comunicar-se
bé en una altra, doncs... això mateix: que
serà inevitable que
tendisca a utilitzar aqueixa altra llengua
que creu dominar
correctament en tots aquells àmbits que
associe, conscientment
o inconscientment, a situacions de
formalitat.
És clar, això no obstant, que, per molt
que s¹aguditze el respecte
per les formes populars, no es pot tampoc
eludir la necessitat
d¹informar els alumnes de l¹existència
d¹altres variants com
cadira (concentrant en aquesta forma un
valor simbòlic de
representació). A partir de contextos
naturals en què els alumnes
prenguen consciència de l¹existència
d¹aquesta variant, és quan
cal informar-los amb tota espontaneïtat
que la forma cadira és
una variant de la forma ja coneguda pels
alumnes: una variant
habitual en l¹expressió escrita i en
registres orals formals (com
conferències, discursos, etc.). Sense que
això signifique que una
forma siga millor o pitjor que una altra
en termes absoluts. La
llengua és una abstracció, un calaix
amplíssim on hi ha
multitud de formes dites ací o allà.
L¹expressió, siga oral o
escrita, és la materialització concreta de
la llengua: un acte que
implica la tria de recursos lingüístics
per a transmetre una idea. I
és, doncs, en funció del context
circumstancial en què es
produeix la materialització del missatge,
que es pot valorar si la
selecció dels mots és o no l¹adequada. Dit
d¹una altra manera,
amb un exemple molt gràfic: és absurd
pensar que cefalàlgia
sempre és millor (o pitjor) que mal de
cap. Doncs això mateix
es podria dir amb cadira o caïra. Les
valoracions absolutes
resultarien igualment inadequades.
D¹altra banda, és necessari abordar, ni
que siga breument, l¹abast
del terme vulgarisme. El nom, certament,
no fa la cosa; però
pot arribar a condicionar les actituds
respecte al que el mateix
nom expressa. Aquest és el cas del mot
vulgarisme, que sovint
s¹empra per a designar totes les variants
de la pròpia llengua no
acceptades normativament. Aquest ús sembla
ben poc adequat:
d¹una banda, perquè està associat a
connotacions molt negatives;
i, d¹una altra, perquè és massa ambigu.
La lexicografia pot aportar-nos solucions
més matisades,
reduint, d¹una banda, l¹abast del terme
vulgarisme a certes
paraules malsonants com ara colló, hòstia,
etc., que, dites en
segons quins contextos, poden provocar,
efectivament,
connotacions de vulgaritat en el discurs;
i, d¹altra banda,
utilitzant el terme col·loquialisme per a
designar específicament
les paraules amb escassa tradició escrita,
com ara mosatros,
aixina o auia. Per a enfrontar-se
adequadament als problemes
que plantegen l¹ús d¹aquestes paraules, és
imprescindible aplicar
una terminologia denotativa com aquesta,
exempta de
valoracions prejuicioses.
Els castellanismes
Els castellanismes són l¹altre gran grup
de paraules habituals del
llenguatge col·loquial amb problemes.
Comparteixen amb els
col·loquialismes la seua exclusió dels
diccionaris normatius.
Però, tot i ser igualment mots proscrits,
encara estan situats en
un nivell inferior en la valoració general
respecte al seu grau
d¹admissibilitat. Al cap i a la fi, els
uns són recursos genuïns, i
els altres, recursos aliens. Però tampoc
les coses són tan clares
per a poder traçar amb pols ferm fronteres
divisòries precises.
Perquè, encara que es poguera dir amb
absoluta seguretat,
després d¹estudiar consciençudament el
rastre de les paraules, que
tal o tal mot es documenta inicialment en
castellà, allà pels
segles xiv o xv, i que posteriorment
apareix en valencià, durant
els segles xvi o xvii, això la veritat és
que tampoc significa
gran cosa. El transvasament de recursos
lèxics és un fenomen
absolutament normal en totes les llengües.
I cal fer un esforç
per a abordar la qüestió amb serenitat,
bandejant les actituds
essencialistes. Que una paraula provinga
del castellà, del francés,
de l¹anglés o de la llengua que siga, no
significa, d¹entrada, que
haja de ser sistemàticament rebutjable.
Com en quasi tot, també
en açò els matisos són imprescindibles. No
és el mateix un
castellanisme recent, com gafes, que un
castellanisme arrelat des
de fa més de quatre segles, com caldo; no
és igual un
castellanisme fàcilment reemplaçable, com
adiós, que un
castellanisme de substitució complexa, com
apretar; no és el
mateix que un castellanisme tinga
alternatives vives, com
madera, que un altre que haja de
reemplaçar-se amb alternatives
arcaiques, com bussó. En fi... els matisos
són crucials.
Potser ens resultaria més fàcil abordar el
problema dels
castellanismes si fórem capaços
d¹enfrontar-nos-hi amb una
perspectiva de normalitat lingüística,
considerant-los dins del
marc general dels estrangerismes, i no com
un problema
específic que requereix un tractament
singular. Perquè,
certament, no té sentit considerar
acceptable qualsevol
anglicisme de l¹any passat, i absolutament
inacceptable
qualsevol castellanisme de fa quatre
segles. Això és difícilment
justificable des d¹una perspectiva
estrictament lingüística. I, siga
dit de passada, adduir referències
quantitatives per a justificar les
diferències entre uns estrangerismes i
altres em pareix una
tremenda banalitat.
Si admetem amb una certa normalitat l¹ús
de gal·licismes com
boutique, suflé i ragoût, o d¹anglicismes
com souvenir, estic i
locaut, per què hem de considerar un fet
tan greu l¹ús de
castellanismes com enterar, barco o
permanéixer? Les raons, en
efecte, no són de caràcter lingüístic. Ni
que siga breument, és
imprescindible fer una incursió en la
nostra pròpia història
lingüística per a entendre el perquè de
certes coses.
El català modern es codifica en el primer
terç del segle actual,
coincidint amb l¹emergència del
nacionalisme polític. Són fets
coetanis i profundament vinculats entre
si. El sentiment
nacionalista català s¹afirma enfront del
castellà; la normativa
lingüística, també. L¹objectiu comú és
singularitzar-se enfront
de la nació, i la llengua, dels veïns
castellans, que es veuen com
una amenaça per a la pròpia identitat
col·lectiva. Això fa que es
realcen al màxim els elements
diferencials, intentant trobar en la
diferència la pròpia essència.
Val a dir que això és un fenomen
absolutament normal en la
gestació de pràcticament qualsevol
moviment nacionalista. Tan
natural com la rebel·lió dels adolescents
enfront de l¹autoritat
paterna. És la necessitat d¹autoafirmar-se
enfront d¹aquells sota
els quals s¹ha estat subsumit. I, de la
mateixa manera que seria
una clara mostra d¹immaduresa mantindre
permanentment l¹estat
de rebel·lió adolescent contra els pares,
així crec que també seria
impropi d¹una societat madura
lingüísticament mantindre una
fixació obsessiva de rebuig dels
castellanismes.
És una exigència per a la nostra salut
lingüística desprendre¹s de
les fòbies i actuar amb naturalitat. Com
actuaria qualsevol
llengua davant de problemes semblants. Els
essencialismes
poden arribar a ofegar la vitalitat de la
pròpia llengua. La recerca
de la llengua pura, despullada de tota
mena d¹interferències
seculars, és una quimera. Una quimera,
però, que deixa en el
camí molts usuaris de la llengua,
incapaços d¹usar-la sense
màcula.
Hector Arnau Aparicio
Es un articulo muy bonito y muy interesante, pero tiene un problema, se olvida
mencionar el hecho que posibilita que un castellanismo se introduzca en un
diccionario de valenciano. Este hecho es que ese castellanismo sea usado en
barcelona, ejemplos toro y patata, son dos de los castellanismos mas burdos
que hay pero se aceptan porque lo usan en barcelona, todo muy cientifico of
course.
CHE COLLONS!!!
..y prometes amarla y respetarla hasta que la muerte os separe?
Bueno, si ¿no?
Raul Gonzalez blanco (futbolista) el dia de su boda.
Johny Maracas
Arnau Aparicio) wrote:
>toro y patata, son dos de los castellanismos mas burdos
>que hay pero se aceptan porque lo usan en barcelona,
Com diuen amb tota la raó: "la ignorància és molt atrevida", i tu n'ets
la prova, ja que ni *toro* ni *patata* són castellanismes:
a) *Toro* ve directament del llatí TAURU(M) i s'aplica al toro brau; en canvi,
*bou* (que és la forma en la que tu estaràs pensant) és el toro castrat (llat.:
BOVE[M]), que el castellà designa amb la paraula 'buey'.
b) *Patata/pataca/patana* és una mescla de dues paraules americanes (del
quítxua 'papa' i de l'antillà 'batata') introduïdes pels castellans a tot arreu
per raons òbvies; en canvi, la forma del valencià _central_ 'creïlla' (o 'que-
raílla') prové d'una paraula genuïnament castellana: 'criadilla'.
Així que ja ho saps: abans d'amollar en públic els teus prejudicis i
fer-nos riure de les teves rucades, pensa-t'ho dues vegades...o llig més i
aprèn.
Johny
--
"Quod natura non dat, Polytechnica Valentina non praestat" --Adaptació d'una
coneguda dita universitària.
Mailto:johny_...@hotmail.com
Milú the Goss
> Així que ja ho saps: abans d'amollar en públic els teus prejudicis i
> fer-nos riure de les teves rucades, pensa-t'ho dues vegades...o llig més
i
> aprèn.
Maricas: repite mil veces en voz alta la siguiente frase y verás que se te
normaliza todo.
"Una polla clinclivellada, qui la clinclivellarà? Jo la clinclivellaré. Si
no està ben clinclivellada porteu-la a cal clinclivellador que la
clinclivelli millor"
Y de paso me traduces esta: "ficar lólla gran dins de la xica".
O esta "afarta'm i digue'm moro"
Una vez conseguido ponte una medalla.
Un saludo
Milú the Goss
holer
> b) *Patata/pataca/patana* és una mescla de dues paraules americanes (del
> quítxua 'papa' i de l'antillà 'batata') introduïdes pels castellans a tot arreu
> per raons òbvies; en canvi, la forma del valencià _central_ 'creïlla' (o 'que-
> raílla') prové d'una paraula genuïnament castellana: 'criadilla'.
>
> Així que ja ho saps: abans d'amollar en públic els teus prejudicis i
> fer-nos riure de les teves rucades, pensa-t'ho dues vegades...o llig més i
> aprèn.
>
> Johny
>
> --
M' agredaria saber en quins llibres has llegit lo de la 'criadilla' per que no ho
havia escoltat mai i no veig la relacio entre lo que jo entenc per 'criadilles' i
lo que jo entenc per creïlles.
Anna M.
holer wrote:
>
> Johny Maracas wrote:
>
> > b) *Patata/pataca/patana* és una mescla de dues paraules americanes (del
> > quítxua 'papa' i de l'antillà 'batata') introduïdes pels castellans a tot arreu
> > per raons òbvies; en canvi, la forma del valencià _central_ 'creïlla' (o 'que-
> > raílla') prové d'una paraula genuïnament castellana: 'criadilla'.
> >
> >
> > --
>
> M' agredaria saber en quins llibres has llegit lo de la 'criadilla' per que no ho
> havia escoltat mai i no veig la relacio entre lo que jo entenc per 'criadilles' i
> lo que jo entenc per creïlles.
DEU SER PER LA FORMA.....
Anna
Anna M.
"Milú the Goss" wrote:
>
>
> Maricas: repite mil veces en voz alta la siguiente frase y verás que se te
> normaliza todo.
>
> "Una polla clinclivellada, qui la clinclivellarà? Jo la clinclivellaré. Si
> no està ben clinclivellada porteu-la a cal clinclivellador que la
> clinclivelli millor"
>
> Y de paso me traduces esta: "ficar lólla gran dins de la xica".
>
> O esta "afarta'm i digue'm moro"
>
> Una vez conseguido ponte una medalla.
>
> Un saludo
> Milú the Goss
QUINA MOSCA T'HA PICAT...UNA DE LES SABALLONERES ? NO ENTENC QUE
T'EMPRENYIS PEL QUE ESCRIU EN JOHNNY MARACAS.
ANNA.
Yesuah el judío
Anna M. <la.rateta.q...@l.escaleta> escribió en artículo
<381ADFDB...@l.escaleta>...
> DEU SER PER LA FORMA.....
Potser no vas descaminada; en molts
pobles de Girona, sobre tot de la Garrotxa,
s'usa encara "trumfa" com a sinònim de "patata";
i en castellà de "las trufas"
-català tòfones- diuen també "criadillas de tierra".
Trufa (Cast) i trumfa (Cat) vienen de la misma palabra
latina: tuber = excrecència.
És una relació, si més no curiosa...i que vé a confirmar
l'idea de l'origen de la forma valenciana "creïlles" en el
castellano "criadillas".
Salutacions cordials
Yesuah el jueu de Girona
P.D.
Mercés pels teus elogis
Milú the Goss
> M' agredaria saber en quins llibres has llegit lo de la 'criadilla' per
que no ho
> havia escoltat mai i no veig la relacio entre lo que jo entenc per
'criadilles' i
> lo que jo entenc per creïlles.
Sólo al Macarras se le ocurre confundir la patata con las criadillas.
Milú the Goss
Milú the Goss
> QUINA MOSCA T'HA PICAT...UNA DE LES SABALLONERES ? NO ENTENC QUE
> T'EMPRENYIS PEL QUE ESCRIU EN JOHNNY MARACAS.
>
> ANNA.
>
No m'emprenyo en absolut. En realitat em faig un fart de riure amb les
bestiesses que arriba a dir. En general el seu desconeixement es tan ampli
que pot arribar a sortir al Guinnes.
Pero tengo una bella historia de más de 2 años con el Maricas, así que ni
te cuento baby.
Un saludo cordial
Milú the Goss, charnego honorario, mestizo absoluto.
Johny Maracas
wrote:
(...)
>Una vez conseguido ponte una medalla.
"Dic-te que...com tu est no me'n tinc per injuriat ni em tendria per
lloat si negun bé em deies, car sentčncia és comuna que tant val a l'hom
ésser lloat de mals hňmens com ésser lloat de males coses."
Joanot Martorell, «Tirant lo Blanc», cap.LXVII
Johny
--
"Ah,grandíssim recabró!" -- F.Mulet,«La infanta Tellina»,180
Mailto:johny_...@hotmail.com
Johny Maracas
<la.rateta.q...@l.escaleta> wrote:
>
>QUINA MOSCA T'HA PICAT...UNA DE LES SABALLONERES ? NO ENTENC QUE
>T'EMPRENYIS PEL QUE ESCRIU EN JOHNNY MARACAS.
>
>ANNA.
És que el pobre no volia que ningú sapigués que el seu vertader
pare era de Favara (i no el mariner de la VI Flota que sa mare li deia), i jo
ho vaig fer públic en aquest fòrum...
De totes maneres, no t'hi capfiques massa, que ja veuràs que
aquest és un desgraciat que vol anar de progre i que només sap dir coses
sense solta ni volta; de fet, no paga la pena llegir-lo ni contestar-li...a no
ser que no tingues cap altra cosa que fer. ;-)
Johny
--
"Tenen por. Tenen por. Sols tenen por." --V.A.Estellés, «El gran foc dels
garbons» 66.
Mailto:johny_...@pobox.com
Johny Maracas
>M' agredaria saber en quins llibres has llegit lo de la 'criadilla' per que no ho
>havia escoltat mai i no veig la relacio entre lo que jo entenc per 'criadilles' i
>lo que jo entenc per creïlles.
Pel que fa al castellà, només has d'agafar el «Diccionario de la len-
gua española» de la R.A.E. i buscar-hi *criadilla* (acepció tercera); i, quant
al valencià (denominació que rep la llengua catalana al País Valencià), pots
llegir els articles que hi escriuen Coromines al «Diccionari etimològic de la
llengua catalana» (amb informació d'Enric Valor, per cert) i Alcover-Moll al
«Diccionari català-valencià-balear».
Johny
--
"Treballe amb molt d'amor un idioma / que em serà molt censurat de vegades."
V.A.Estellés, «Les acaballes de Catul» III, 2, vv.1-2.
Mailto:johny_...@hotmail.com
Johny Maracas
>Sólo al Macarras se le ocurre confundir la patata con las criadillas.
I-G-N-O-R-A-N-T.
Johny
--
"Emperň jo pregaré a la mia ŕnima que no es vulla gens alterar de les
paraules vils e deshonestes que d'eixa vostra vil boca ixen"
Joanot Martorell, «Tirant lo Blanc», 76.
Mailto:johny_...@hotmail.com
Milú the Goss
>
> >Sólo al Macarras se le ocurre confundir la patata con las criadillas.
>
> I-G-N-O-R-A-N-T.
Quin es lánimal que té ulls i no hi veu, orelles i no sent, boca i no menja
i potes i no camina?
El Macarras, o sea, un ase mort.
Comprate un tratado de sentido del humor Macarras. Estas falto. Nivel cero
vaya.
Milú the Goss
servianés
lexic ,a Besièrs e dins tot Lengadòc om emplega las duas fòrmas: trufas e
patanas .trufas es majoritari çai que de lai dins Occitania tota ,patanas es
una fòrma locala limitada en un airal determinat.
Servianés.
Yesuah el judío a écrit dans le message
<01bf2321$522f7cc0$LocalHost@default>...
Milú the Goss
i, quant
> al valencià (denominació que rep la llengua catalana al País
¿Estas seguro que no es el nombre que recibe el tagalo?
> --
> "Treballe amb molt d'amor un idioma / que em serà molt censurat de
vegades."
> V.A.Estellés, «Les acaballes de Catul» III, 2, vv.1-2.
Además convendría precisar: ¿se incluye los canalículos seminíferos, el
conducto deferente y el eyaculador? ¿Y la cabeza del epidídimo? ¿Y el
cuerpo de Highmore?¿ ewl dartos? ¿la túnica albugínea del testículo?
No sólo de amor vive el hombre. También de precisión.
Gracias Vicentet, pero para huevos mejor un tratado.
Y tu Macarras, no repitas lo de otros. Inventa algo alguna vez. Mersi.
Milú the Goss, charnego honorario, mestizo total.
Milú the Goss
Joanot Martorell, «Tirant lo Blanc», cap.LXVII
> "Ah,grandíssim recabró!" -- F.Mulet,«La infanta Tellina»,180
Da gusto comprobar las ventajas de Internet. Suele contestar Mr. Martorell
como si tal cosa...
Y la mudita de Valencia, sigue con el dedo en la boca.
Milú
Milú the Goss
> De totes maneres, no t'hi capfiques massa, que ja veuràs que
> aquest és un desgraciat que vol anar de progre i que només sap dir coses
> sense solta ni volta; de fet, no paga la pena llegir-lo ni
contestar-li...a no
> ser que no tingues cap altra cosa que fer. ;-)
Sólo por tocarte un poco las criadillas a cuenta de la patata mental que
tienes, ahí va esta poesía que te dedico:
Contando los que estuvieron
de merienda, Blas Garcia
nombraba lo que comieron,
y de este modo decía:
- Comió almejas don Pascual;
don Inocente, cabrito;
un conejo al natural
Filomena y don Pepito.
El señor Roque, quisquillas;
Juana y Luz, tortilla al ron;
mi esposa unas criadillas con mi primo,
y Maracas, capón.
Johny Maracas
>Comprate un tratado de sentido del humor Macarras.
I tu un corrector gramatical.
Johny
--
"Let the doors be shut upon him, that he may play / the fool nowhere but in's
own house." -- W. Shakespeare, «Hamlet» III,1,134-5.
Mailto:johny_...@hotmail.com
holer
> Pel que fa al castellà, només has d'agafar el «Diccionario de la len-
> gua española» de la R.A.E. i buscar-hi *criadilla* (acepció tercera); i, quant
> al valencià (denominació que rep la llengua catalana al País Valencià), pots
> llegir els articles que hi escriuen Coromines al «Diccionari etimològic de la
> llengua catalana» (amb informació d'Enric Valor, per cert) i Alcover-Moll al
> «Diccionari català-valencià-balear».
>
> Johny
>
Gracies.
Per cert, treballes a una biblioteca?, o d'on treus tanta informacio.
Johny Maracas
>Sólo por tocarte un poco las criadillas a cuenta de la patata mental que
>tienes, ahí va esta poesía que te dedico:
"BDELICLEÓ:
Afarta't de parlar; ja callaràs del tot i es veurà que
tens un cul més gran que el bany".
Aristòfanes, «Les vespes»
--
Mailto:johny_...@hotmail.com
Johny Maracas
>¿Estas seguro que no es el nombre que recibe el tagalo?
"BDELICLEÓ:
Avui mateix et faré mirar el fuet..."
Perique des Palottes
>
> Johny Maracas wrote:
>
> > ...Diccionari etimològic de la llengua catalana...
> > ...Diccionari català-valencià-balear.
> ...
> Per cert, treballes a una biblioteca?, o d'on treus tanta informacio.
Les biblioteques són públiques, per si en dubtaveu, i últimament
deixen fins i tot tocar els llibres, i de vegades fullejar-los.
Apart, m'han explicat, però no ho escampis, que hi ha gent que té
llibres a casa seva, però això no pot ser veritat perque llavors
on guardarien el gameboy?
Ei, es broma, eh?
--
There are three kinds of people: those who can count
and those who can't.
news:soc.culture.catalan FAQ at http://www.gea.cesca.es/~ipa/SCC/
Uceda Vera Antonio
: >Comprate un tratado de sentido del humor Macarras.
: I tu un corrector gramatical.
: Johny
: --
: "Let the doors be shut upon him, that he may play / the fool nowhere but in's
: own house." -- W. Shakespeare, «Hamlet» III,1,134-5.
: Mailto:johny_...@hotmail.com
Putas viejas !!! La Celestina, Fernando de Rojas
--
Trinidad
'Trinux forever'
- Estos malditos vampiros, están por todas partes.
holer
> holer wrote:
> >
> > Johny Maracas wrote:
> >
> > > ...Diccionario de la lengua española de la R.A.E....
> > > ...Diccionari etimològic de la llengua catalana...
> > > ...Diccionari català-valencià-balear.
> > ...
> > Per cert, treballes a una biblioteca?, o d'on treus tanta informacio.
>
> Les biblioteques són públiques, per si en dubtaveu, i últimament
> deixen fins i tot tocar els llibres, i de vegades fullejar-los.
>
> Apart, m'han explicat, però no ho escampis, que hi ha gent que té
> llibres a casa seva, però això no pot ser veritat perque llavors
> on guardarien el gameboy?
>
> Ei, es broma, eh?
>
Tens rao.
Reformulare la pregunta per a m'entengues millor.
D'on traus el temps per obtindre tanta informacio, o es que treballes en
una biblioteca?
Johny Maracas
>Gracies.
No es mereixen
>Per cert, treballes a una biblioteca?, o d'on treus tanta informacio.
Bé, només és afecció a la lectura i interès pel tema, així que, quan
he pogut, he adquirit aquestos i altres llibres que ja coneixia de la biblioteca
o de ressenyes bibliogràfiques.
Johny
--
"J'ai plus de souvenirs que si j'avais mille ans" --Ch.Baudelaire, «Spleen».
Mailto:johny_...@hotmail.com
Sergi
<no...@nowhere.noland.etc> wrote:
>holer wrote:
>>
>> Johny Maracas wrote:
>>
>> > ...Diccionario de la lengua espa=F1ola de la R.A.E....
>> > ...Diccionari etimol=F2gic de la llengua catalana...
>> > ...Diccionari catal=E0-valenci=E0-balear.
>> ...
>> Per cert, treballes a una biblioteca?, o d'on treus tanta informacio.
>
>Les biblioteques s=F3n p=FAbliques, per si en dubtaveu, i =FAltimament
>deixen fins i tot tocar els llibres, i de vegades fullejar-los.
>
>Apart, m'han explicat, per=F2 no ho escampis, que hi ha gent que t=E9
>llibres a casa seva, per=F2 aix=F2 no pot ser veritat perque llavors
>on guardarien el gameboy?
>
>Ei, es broma, eh?
Doncs resulta que jo tinc llibres (un grapat si mes no) a casa i tambe
tinc gameboy i televisio... i un munt de "cosas moernas" que permeten
la transmisio de cultura i que no van en paper impres...
>
>-- =
>
> There are three kinds of people: those who can count
> and those who can't.
>
Ostia, ara l'agafo tu!!!. Poder hauria de jugar menys amb la
gameboy...
Records,
Sergi
Jordi Uso Martinez
> >Ei, es broma, eh?
>
> Doncs resulta que jo tinc llibres (un grapat si mes no) a casa i tambe
> tinc gameboy i televisio... i un munt de "cosas moernas" que permeten
> la transmisio de cultura i que no van en paper impres...
>
Per favor, no vingues ara com que no has captat la ironia....
A més, el missatge no era per a tu, no cal que et cabrejes.... deixa
això per qui no haja agafat el significat, home.
Jordi
Uceda Vera Antonio
: On Mon, 8 Nov 1999, Sergi wrote:
: > >Ei, es broma, eh?
: >
: > Doncs resulta que jo tinc llibres (un grapat si mes no) a casa i tambe
: > tinc gameboy i televisio... i un munt de "cosas moernas" que permeten
: > la transmisio de cultura i que no van en paper impres...
: >
: Per favor, no vingues ara com que no has captat la ironia....
: A més, el missatge no era per a tu, no cal que et cabrejes.... deixa
: aixň per qui no haja agafat el significat, home.
: Jordi
Un segundo ... aqui todos os llamis jordi o que???
Pd.- Hola Jordi, traicionando las nius ehhhh, que falta de fidelidad...
Jordi Uso Martinez
On 9 Nov 1999, Uceda Vera Antonio wrote:
> Jordi Uso Martinez (al01...@anubis.uji.es) wrote:
> : On Mon, 8 Nov 1999, Sergi wrote:
>
> : > >Ei, es broma, eh?
> : >
> : > Doncs resulta que jo tinc llibres (un grapat si mes no) a casa i tambe
> : > tinc gameboy i televisio... i un munt de "cosas moernas" que permeten
> : > la transmisio de cultura i que no van en paper impres...
> : >
>
> : Per favor, no vingues ara com que no has captat la ironia....
>
> : A més, el missatge no era per a tu, no cal que et cabrejes.... deixa
> : això per qui no haja agafat el significat, home.
>
>
>
> : Jordi
>
>
> Un segundo ... aqui todos os llamis jordi o que???
>
> Pd.- Hola Jordi, traicionando las nius ehhhh, que falta de fidelidad...
Visto lo muerto que está "el otro grupo".... pues mira.
Ya llevo un tiempo paseando por aquí.... y la monogamia
no va conmigo.
Jordi