El coratge dels catalans a la gran guerra 1914-1918
Bota malaia
avui molts països (Austràlia, Bèlgica, el Canadà, Escòcia, els EUA,
França, la Gran Bretanya...) celebren la fi de la primera guerra
mundial, l'11 de novembre de 1918. Els quatre anys llargs de cruent
conflicte bèl·lic entre aliats i potències centrals van deixar vint
milions de civils i soldats morts. Al nostre país, Catalunya Nord va
ser el territori més implicat en la Gran Guerra, tal com mostren els
monuments erigits en bona part de municipis en record dels homes
mobilitzats per l'exèrcit francès que van morir en combat. Però no
sols hi van participar nord-catalans. Al Principat, àmpliament
aliadòfil i francòfil, des del primer moment centenars de voluntaris
es van allistar a la Legió Estrangera (entre mil i més de deu mil,
segons les fonts), convençuts que lluitar per França, símbol de
llibertat i progrés, era lluitar pel reconeixement dels drets de
Catalunya. Els voluntaris, reclutats en medis nacionalistes i
independentistes per la Unió Catalanista, van participar en les
principals batalles (Somme, Verdun...), curiosament sota les ordres
d'un rossellonès, Josep Joffre, comandant en cap de l'exèrcit francès.
Però el seu sacrifici no es va veure recompensat: amb l'armistici de
fa noranta anys, les victorioses potències aliades no van fer ni un
gest per la causa catalana.
Bona part de la memòria i documentació al voltant del batalló de
voluntaris catalans i del Comitè de Germanor amb els Voluntaris
Catalans es troba a l'Arxiu Nacional de Catalunya. S'hi apleguen
llistes de combatents, el llibre dels voluntaris (amb recull de
textos), cartes de combatents i no combatents, narracions i
testimonis, reculls de premsa, monografies i publicacions periòdiques
sobre la guerra del 1914-1918, a més de manifestos i proclames
catalanistes del període i documentació sobre el monument de Catalunya
als voluntaris catalans, que és emplaçat des del 14 de juliol de 1936
al parc de la Ciutadella de Barcelona. Sobre els voluntaris, també se
n'han escrit llibres com Els voluntaris catalans a la Gran Guerra
(1914-1918), de David Martínez i Fiol, i La guerra dels cornuts, de
Joan-Daniel Bezsonoff.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Voluntaris_Catalans_en_la_Primera_Guerra_Mundial
http://cultura.gencat.net/anc/FitxaFons.asp?Codi_Arxiu=1&Nom_Arxiu=Arxiu+Nacional+de+Catalunya&Avs=N&NRegistre=61&CodiFons=276
http://paper.avui.cat/article/barcelona/125139/la/llei/la/memoria/pot/tornar/penis/voluntaris/catalans.html
http://books.google.cat/books?id=sJM7ht5zngQC&dq=voluntaris+catalans+guerra&printsec=frontcover&source=bl&ots=eVd5sz7FII&sig=HrydvDLq_6FHIb8T43XTFD2Ye20&hl=ca&sa=X&oi=book_result&resnum=3&ct=result#PPA7,M1
http://www.ducros.biz/corpus/index.php?command=show_news&news_id=243
Superateo86
> Sota el nom de dia de l'Armistici, dia del Record o dia dels Veterans,
> avui molts països (Austràlia, Bèlgica, el Canadà, Escòcia, els EUA,
> França, la Gran Bretanya...) celebren la fi de la primera guerra
Joder, el teniente Amado Granell que mandaba a los españoles de la
compañía de tanques de la división Leclerc que tomó París en la II
Guerra Mundial era de mi pueblo y no presumimos de eso, también era
de mi pueblo Enrique Vicente y Tarancón, el cardenal de la transición,
y el cronista Martí de Viciana, entre otros.
Mi pueblo ha dado tantos grandes hombres que hay fila para hacer las
estatuas y a mí aun no me ha llegado.
No sufro por ello.
Recuerda la "Oda a Espanya" de Maragall (La traducción debajo)
Escolta, Espanya, - la veu d'un fill
que et parla en llengua - no castellana;
parlo en la llengua - que m'ha donat
la terra aspra:
en'questa llengua - pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.
T'han parlat massa - dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries - i els teus records,
records i glòries - només de morts:
has viscut trista.
Jo vui parlar-te - molt altrament.
Per quE vessar la sang inútil?
Dins de les venes - vida és la sang,
vida pels d'ara - i pels que vindran:
vessada és morta.
Massa pensaves - en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies - a morts els fills,
te satisfeies - d'honres mortals,
i eren tes festes - els funerals,
oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos - marxar replens
dels fills que duies - a que morissin:
somrients marxaven - cap a l'atzar;
i tu cantaves - vora del mar
com una folla.
On són els barcos? - On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:
tot ho perderes, - no tens ningú.
Espanya, Espanya, - retorna en tu,
arrenca el plor de mare!
Salva't, oh!, salva't - de tant de mal;
que el plô et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.
On ets, Espanya? - no et veig enlloc,
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!
JOAN MARAGALL (1860 - 1911)
Oda a espaÑa
Escucha, España, la voz de un hijo
que te habla en lengua no castellana;
hablo en la lengua que me ha legado
la tierra áspera;
en esta lengua pocos te hablaron;
en la otra, demasiado.
Demasiado de los saguntinos
y de los que mueren por la patria;
y por tus glorias y tus recuerdos,
recuerdo y gloria de cosas muertas,
triste has vivido.
De distinta manera quiero hablarte.
¿Por qué derramar la sangre inútil?
La sangre es vida, si está en las venas,
vida hoy, vida para los que vengan;
vertida, es muerte.
Demasiado pensaste en tu honor
y escasamente en tu vida:
tus hijos, trágica, diste a la muerte.
Mortales honras te satisfacían;
tus fiestas eran tus funerales,
¡oh triste España!
Yo vi barcos zarpar repletos
de hijos que a la muerte entregabas:
sonriendo iban hacia el azar,
y tú cantabas junto a la mar
como una loca.
¿Dónde tus barcos? ¿Dónde tus hijos?
Pregúntalo al Poniente, a la ola brava:
perdiste todo, a nadie tienes.
¡España, España, vuelve en ti,
rompe el llanto de madre!
Sálvate, sálvate de tantos males;
que el llanto te haga alegre, fecunda y viva;
piensa en la vida que te rodea;
alza la frente,
sonríe ante los siete colores del iris.
¿Dónde estás España, dónde que no te veo?
¿No oyes mi voz atronadora?
¿No comprendes esta lengua que entre peligros te habla?
¿A tus hijos no sabes ya entender?
¡Adiós, España!
Versión de José Batlló
EI Moscardon
"Superateo86" <er...@able.es> escribió en el mensaje
news:52bec579-fd98-4f99...@f37g2000pri.googlegroups.com...
On 11 nov, 23:34, Bota malaia <Pi...@correu.vilaweb.com> wrote:
> Sota el nom de dia de l'Armistici, dia del Record o dia dels Veterans,
> avui molts països (Austràlia, Bèlgica, el Canadà, Escòcia, els EUA,
> França, la Gran Bretanya...) celebren la fi de la primera guerra
> mundial, l'11 de novembre de 1918. Els quatre anys llargs de cruent...
Joder, el teniente Amado Granell que mandaba a los españoles de la
compañía de tanques de la división Leclerc que tomó París en la II
Guerra Mundial era de mi pueblo y no presumimos de eso, también era
de mi pueblo Enrique Vicente y Tarancón, el cardenal de la transición,
y el cronista Martí de Viciana, entre otros.
Mi pueblo ha dado tantos grandes hombres que hay fila para hacer las
estatuas y a mí aun no me ha llegado.
No sufro por ello.
-----------------------
Sí, pero el General que hizo que Japón cayese rendido era catalán,
concretamente de Palau de Plegamans. España, por aquel entonces todavía no
existía, prueba de ello son los mapas que Españuelo postea en este foro cada
vez que el director del siquiátrico se descuida el ordenador.
--
Mosqui
Españuelo
> On 11 nov, 23:34, Bota malaia <Pi...@correu.vilaweb.com> wrote:
>> Sota el nom de dia de l'Armistici, dia del Record o dia dels Veterans,
>> avui molts països (Austràlia, Bèlgica, el Canadà, Escòcia, els EUA,
>> França, la Gran Bretanya...) celebren la fi de la primera guerra
>> mundial, l'11 de novembre de 1918. Els quatre anys llargs de cruent...
>
> Joder, el teniente Amado Granell que mandaba a los españoles de la
> compañía de tanques de la división Leclerc que tomó París en la II
> Guerra Mundial era de mi pueblo y no presumimos de eso, también era
> de mi pueblo Enrique Vicente y Tarancón, el cardenal de la transición,
> y el cronista Martí de Viciana, entre otros.
Paŕis no fou conquistada, els alamanns se havian retirad previ un acord.
Si el teu paisan arribà abans ès perque anava en vehicles més ràpids i
també per una question de tàctica militar.
--
http://es.geocities.com/espanuelo3/argentina.jpg
http://es.geocities.com/espanuelo3/bolivia.jpg
http://es.geocities.com/espanuelo3/uruguay.jpg
http://es.geocities.com/espanuelo3/armenia.jpg
http://es.geocities.com/espanuelo3
Superateo86
> Si el teu paisan arribà abans ès perque anava en vehicles més ràpids i
> també per una question de tàctica militar.
Si, ahora como siempre, se echa la culpa al árbitro.
Españuelo
No comprenc aquesta resposta del arbitr.
La tàctica militar diu que els carros aniran davant per recolzar la
infanteria. Ès lògic que els soldads arribin abans que els generals.