Eslovènia ens marca el camí

[Pinet]

Eslovènia ens marca el camí

Amb motiu del vintè aniversari de la independència d'Eslovènia,
forçada pel trencament per part dels serbis de les regles de joc, és
del tot oportú recordar com els països petits -tal com han demostrat
els professors Alesina i Spolaore- poden ser molt més viables
econòmicament que no pas els grans estats tradicionals, que cada cop
són més ineficaços i costen més de mantenir.

Fins i tot hi ha una correlació inversa; és a dir, a més petitesa més
eficàcia en un món globalitzat i sense barreres, marcat per la
revolució digital i de les telecomunicacions. De fet, la mida dels
estats importaria si visquéssim en un món on primés el proteccionisme,
cosa que no és el cas.

En acabar la Segona Guerra Mundial hi havia prop de vuitanta països
independents, mentre que avui dia n'hi ha quasi dos-cents. Un
increment que és indissociable de l'extensió de la democràcia i del
creixement de les relacions internacionals, i que mostra la viabilitat
dels petits estats; aquests se'n poden sortir molt bé i les secessions
poden ser menys costoses que mai.

Actualment veiem com triomfen econòmicament els petits estats
nacionals democràtics i oberts, com per exemple Eslovènia, davant
l'estupor dels grans estats. I això podria ser igualment possible per
a les actuals nacions sense estat de la Unió Europea, que si
aconseguissin un marc estatal propi -i per a això és condició "sine
qua non" comptar amb uns dirigents prou perspicaços i agosarats-
podrien fruir d'una nova energia i accedir a mercats més amplis, sense
passar per sedassos aliens i sovint hostils.. Exactament com van saber
fer els eslovens ara fa justament vint anys, quan es van deslliurar
del jou serbi, cosa que a la llarga els ha resultat extraordinàriament
beneficiosa. Afortunadament per als eslovens van tenir uns dirigents
prou ferms i lúcids, que ja els havien pres les mides als seus veïns
serbis i sabien el que en podien esperar.

A casa nostra n'haurí­em de prendre bona nota i començar a treballar
per un relleu generacional a la cúpula dels partits que refaci
l'actual discurs i estableixi un acord transversal en els temes més
transcendentals. Potser és l'única forma d'encarar els grans canvis
històrics a què ens enfrontem, els quals, en el transcurs d'una
generació, ens poden dur a hipotecar el futur del país si no som
capaços de posar-nos d'acord per a aturar l'espoli econòmic que patim
i per a caminar cap a la plena sobirania. No pot ser que la nostra
classe política sigui tan poruga i tan poc agosarada, i més quan és
una evidència que la independència de la nostra nació és plenament
viable econòmicament, per molt que des de determinats cercles
espanyols s'afirmi interessadament tot el contrari. Països molt més
petits són perfectament viables. Per què no ho hem de ser nosaltres?
El problema no és econòmic, en absolut, és purament polític.

Sincerament, no es pot mantenir per més temps la submissió a un poder
central que, de la mateixa manera que feia Belgrad amb els eslovens,
s'emporta els nostres recursos via impostos i no inverteix el que
caldria en el nostre territori, mentre que el que recapta al nostre
país serveix per mantenir ens i serveis al servei exclusiu de l'Estat
i tot el que representa i un nombre ingent d'ineficaços i sobrers
funcionaris estatals i d'altres autonomies. Precisament, Coincidint
amb l'aniversari de la independència eslovena, hem pogut assabentar-
nos, per a més inri, que l'AVE Toledo Albacete tan sols duia nou
passatgers de mitjana, nou! Per a això serveixen els nostres diners?
Curiosament, el tren d'alta velocitat Liubljana Venecia que es va
construir un cop l'oposició sèrbia ja no es podia exercir, ja que la
voluntat sèrbia hagués estat fer una xarxa supeditada a Belgrad, és
una obra plenament rentable i eficaç, al servei d'Europa i no de cap
imperiet parroquial.... No cal ser gaire perspicaç per establir les
pertinents comparacions, oi?....Unes comparacions extensibles a moltí­
ssims altres camps.

Quina sana enveja ens produeixen els amics eslovens!... Tant de bo
algun dia ens puguem tractar de tu a tu, però perquè aquest desig es
faci realitat caldrà treballar decididament en aquesta direcció. Res
no ve donat. No ho oblidem.

Joaquim Torrent i Blanch