"2.000.000 de vots = independència al 2010"
Separatista
"2.000.000 de vots = independeÌncia al 2010"
ENRIC AINSA. filòsof
Aquest estiu he tingut l'ocasio de visitar dos dels tres països
fronterers amb el nostre; el tercer, Andorra, eìs l'uìnic que no ens
teì ocupats i potser eìs el que menys greu ens sabria que així hi fos.
La meva estada a Espanya m'ha servit per recordar que els catalans
seguim pagant la benzina més cara. Si es cert que ja tenim un bon
finançament, el govern que ocupa la nostra Generalitat hauria de
suprimir una carrega fiscal sobre la benzina que va ser pensada per
pagar la despesa sanitaria quan encara no disposavem d'un bon
finançament. Pero no es cert que tinguem un bon finançament.
També m'ha servit per veure la construcció d'obres faraòniques
d'infraestructures, en zones on caldria multiplicar per tres-cents la
població per poder-se-les pagar. Així, a l'Aragó estan fent una
autovia que servirà als espanyols per sortir cap a França quan es
quedin sols. Però a la mateixa regió, estan fent una altra autovia cap
a la comunitat navarresa d'Euskal Herria. Al Principat, mentrestant,
els ajuntaments es dediquen a refer carrers que es trobaven en
perfecte estat per tornar els favors passats a constructors i
promotors. També al Principat, la Generalitat ocupada es dedica a
pagar caríssims els llocs de treball dels espanyols que els van votar,
subvencionant l'automoció.
D'altra banda, la meva estada a França m'ha servit per ser valent i
tractar temes tabú que els nostres polítics ens han imposat. Tret de
la capital i d'alguna altra població francesa, al país gal no hi ha
pressió immigratòria. Fins i tot els vaig trobar amb un cert punt de
racisme i una actitud força reaccionària. Els nostres governants,
invertint en futurs votants, estan ajudant a persones que només porten
a la vora de cinc anys contribuint fiscalment mentre que els qui en
portem més de trenta aixecant dos països alhora (Països Catalans i
Espanya), no tenim el coixí que ens havíem preparat per a temps
difícils. Però el desvergonyiment dels nostres polítics és tal que,
per seguir ampliant els dominis electorals d'aquests que algú ja ha
anomenat 'prínceps rojos' de l'àrea metropolitana, a banda d'haver
assolit un 25% de fracàs escolar, ens diuen que un país rural
impossibilita la modernitat perquè els serveis socials i tecnològics
no es poden dispersar tant. França és un país eminentment rural que
endreça i regula el seu territori i és el graner d'Europa; França ja
està sortint de la crisi.
Tot això, en definitiva, té una solució ben fàcil: fer matemàtiques.
Som 7.500.000 habitants al Principat, menys 1.500.000 immigrants que
no poden votar, fan 6.000.000; menys 1.000.000 de menors que no poden
votar tampoc, fan 5.000.000. Si vota (que és molt) el 80% seran
4.000.000, i si d'aquests 2.000.000 ho fan per la independència,
segons les regles de joc electoral, serà majoria absoluta al Parlament
al 2010. És important, però, de fer veure a la gent que per votar
independència de debò no s'ha de votar als qui ja no en són,
d'independentistes. La cosa és fàcil. Ells ho saben i per això busquen
tenir una Catalunya arruïnada: si hi ha independència, ja tindran
Madrid com a motor econòmic; si no, en deu o quinze anys el problema
català s'haurà acabat per sempre.
Informa: NACIODIGITAL.CAT