Google Groups no longer supports new Usenet posts or subscriptions. Historical content remains viewable.
Dismiss
És l'hora de construir l'Estat
9 views
Skip to first unread message
Pinet
Sep 22, 2011, 12:57:56 PM9/22/11
to
És l'hora de construir l'Estat
Miquel Sellarès
En aquest segle XXI, per tant, ens hi juguem la nostra pròpia
existència com a
comunitat nacional
Avui, el desig de sobirania s'està generalitzant en amplis sectors de
la nostra societat, no només en la nostra classe política i la
societat civil, sinó també en alguns sectors del nostre món econòmic,
empresarial i el financer, tot i que aquest, podríem dir-ne que es
troba encara a les beceroles. Però hom, que porta més de 40 anys
proclamant la necessitat de la independència del nostre país, té un
gran dubte: si som conscients del que vol dir construir un Estat, el
que representa, el que significa, les passes que s'han de fer, els
eixos que s'han de construir i quins són els enemics que caldrà
vèncer.
L'independentisme, doncs, encara sense traducció electoral, està
potser en el
seu millor moment de la història, i pocs són els arguments per rebatre
la voluntat i la necessitat d'assolir la plena sobirania nacional.
Avui, federalistes, confederalistes, nacionalistes i catalans de totes
les ideologies, cada vegada som més conscients que l'aposta per
Espanya durant els últims 40 anys pot haver estat positiva per a la
nació espanyola i la seva consolidació i estabilitat, però ha estat
nefasta per a la nació catalana. Aquesta, avui, es troba esquarterada
entre el País València, les Illes i el Principat, sent les dues
primeres zones alliberades per Espanya i, segons ells, camí de
l'assimilació nacional espanyola. I, per tant, ara els toca fer el
mateix a la Catalunya estricta. Un pla que ja han començat a executar:
bloqueig del nostre Estatut, sentència del Tribunal Constitucional,
destrucció dels nostres referents nacionals i dels dirigents de
l'independentisme, així com l'ofensiva contra la immersió lingüística
a l'escola, són solament un tast de les accions de l'Estat contra el
Principat de Catalunya.
I és que l'independentisme, i per què no dir-ho també, el catalanisme
de CiU,
ha de tenir en compte que, cada dia, cada hora i cada minut té un
Estat a la
contra, que treballa professionalment i amb intel·ligència per
consolidar el seu estat, la seva nació i el seu nacionalisme. I aquest
es val de totes les eines d'un estat per debilitar, desprestigiar,
menysprear i destruir, si pot, la construcció nacional catalana, tot
creant tot tipus d'estratègies i estructurant quinta columnes dins el
sistema polític i social català, per fer-ne la feina bruta.
Conscients que aquesta és la realitat i que l'Estat espanyol farà el
possible, l'impossible, el que és legal i el que no, per impedir la
nostra emancipació nacional, hem de treballar pensant sense angoixes
en el que tenim en contra.
Catalunya que, sense oblidar-ho, també té la responsabilitat de ser la
punta de llança de tota la nació, ha de crear i consolidar estructures
d'Estat que siguin el nervi de la nostra nació, amb estratègies de
futur, sense perdre, però, el bo i millor de les nostres arrels.
Quan ens plantegem, doncs, que volem la independència, no n'hi ha prou
amb
un clam, amb una reivindicació, ni fins i tot, que seria molt
important, una
majoria social, perquè si tenim aquesta majoria i no tenim les eines i
els eixos
de l'Estat, difícilment ens en sortirem.
És l'hora, doncs, de construir l'Estat. En primer lloc, consolidar
allò que ja tenim, amb les imperfeccions i les mancances que vulgueu:
el nostre model educatiu i lingüístic, el nostre espai de comunicació
i, fonamentalment, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el
nostre model policial, que seran els principals objectius a destruir,
desprestigiar o minoritzar per l'Estat en els propers anys, i els
quals caldrà blindar. Però no ens podem quedar aquí, hi ha altres
eixos que són imprescindibles: la creació d'un Estat major
nacional, que sigui capaç d'elaborar una estratègia d'emancipació
nacional, o un projecte de relacions internacionals. ¿Algú es creu que
assolirem la nostra plenitud nacional sense tenir el nostre lobby a
Brussel·les i a Nova York, o sense tenir alguna gran potència que ens
doni suport? I, a més, hem de bastir el nostre poder coercitiu pel que
fa a la seguretat i a la defensa, sempre en el
marc de la Unió Europea, i sense ser innocents en la qüestió de
l'OTAN, com
molt bé estan fent tant el nacionalisme escocès com el flamenc.
Si som capaços de començar a construir l'Estat, la nostra
invisibilitat al món s'acabarà, i Espanya, tot i que s'amoïnarà més,
s'adonarà que això va de debò i s'acabaran aquells poders fàctics,
tant de l'Estat com del poder econòmic i financer, que creuen que
eliminant els eixos de la nostra construcció nacional i amb la forta
immigració que tenim, la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra
nació només els empiparan durant 20 o 30 anys més, ja que després
serem assimilats.
En aquest segle XXI, per tant, ens hi juguem la nostra pròpia
existència com a
comunitat nacional. I, a més, necessitem passar a l'ofensiva a tota la
resta de
la nació. El Principat de Catalunya, que té una majoria de forces
nacionals catalanes, té l'obligació de donar suport a aquells sectors
polítics, socials i econòmics que resisteixen l'assimilació nacional,
cultural i lingüística espanyola a les Illes i el País Valencià. I
aquí no s'hi valen les retallades.
¿Però quin és el problema fonamental per tirar endavant tot aquest
projecte i
per tal que sigui seriós reivindicar la independència nacional? El fet
de no tenir en el dia d'avui una classe dirigent que tingui clara la
construcció de l'Estat. Hi ha massa titelles i xitxarel·los, incapaços
d'arriscar-se i jugar-se la cadira. Hi ha massa persones a les nostres
administracions que el seu únic mèrit ha estat treballar al partit i
després a l'administració. Hi ha moments de la seva història en què
els pobles necessiten homes i dones que siguin capaços de prioritzar,
de tenir sentit d'estat, de no ésser sectaris i d'arriscar-se. O és
que algú es creu que la independència ens vindrà donada per un
miracle? És evident que en el segle XXI i a la Unió Europea no és
possible, esperem, la violència de l'Estat i dels poderosos, però sí
que intentaran impedir-ho, i sols cal veure que tenint en compte que
les forces armades espanyoles, que per cert han evolucionat en
positiu, democràticament, a través de la seva participació en
diferents actuacions internacionals, ara ja no poden fer el paper
d'abans, és el poder judicial, instal·lat encara en el franquisme, qui
encarna el paper de botxí. A aquestes i altres estratègies i maniobres
ens haurem d'enfrontar, i el que cal aconseguir és que aquells que
vulguin la independència deixin d'actuar amb candidesa, frivolitat o
irresponsabilitat, i comencin a posar les bases de l'Estat català dins
de la Unió Europea amb seriositat i sense complexos.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/455478-es-lhora-de-construir-lestat.html
Miquel Sellarès
En aquest segle XXI, per tant, ens hi juguem la nostra pròpia
existència com a
comunitat nacional
Avui, el desig de sobirania s'està generalitzant en amplis sectors de
la nostra societat, no només en la nostra classe política i la
societat civil, sinó també en alguns sectors del nostre món econòmic,
empresarial i el financer, tot i que aquest, podríem dir-ne que es
troba encara a les beceroles. Però hom, que porta més de 40 anys
proclamant la necessitat de la independència del nostre país, té un
gran dubte: si som conscients del que vol dir construir un Estat, el
que representa, el que significa, les passes que s'han de fer, els
eixos que s'han de construir i quins són els enemics que caldrà
vèncer.
L'independentisme, doncs, encara sense traducció electoral, està
potser en el
seu millor moment de la història, i pocs són els arguments per rebatre
la voluntat i la necessitat d'assolir la plena sobirania nacional.
Avui, federalistes, confederalistes, nacionalistes i catalans de totes
les ideologies, cada vegada som més conscients que l'aposta per
Espanya durant els últims 40 anys pot haver estat positiva per a la
nació espanyola i la seva consolidació i estabilitat, però ha estat
nefasta per a la nació catalana. Aquesta, avui, es troba esquarterada
entre el País València, les Illes i el Principat, sent les dues
primeres zones alliberades per Espanya i, segons ells, camí de
l'assimilació nacional espanyola. I, per tant, ara els toca fer el
mateix a la Catalunya estricta. Un pla que ja han començat a executar:
bloqueig del nostre Estatut, sentència del Tribunal Constitucional,
destrucció dels nostres referents nacionals i dels dirigents de
l'independentisme, així com l'ofensiva contra la immersió lingüística
a l'escola, són solament un tast de les accions de l'Estat contra el
Principat de Catalunya.
I és que l'independentisme, i per què no dir-ho també, el catalanisme
de CiU,
ha de tenir en compte que, cada dia, cada hora i cada minut té un
Estat a la
contra, que treballa professionalment i amb intel·ligència per
consolidar el seu estat, la seva nació i el seu nacionalisme. I aquest
es val de totes les eines d'un estat per debilitar, desprestigiar,
menysprear i destruir, si pot, la construcció nacional catalana, tot
creant tot tipus d'estratègies i estructurant quinta columnes dins el
sistema polític i social català, per fer-ne la feina bruta.
Conscients que aquesta és la realitat i que l'Estat espanyol farà el
possible, l'impossible, el que és legal i el que no, per impedir la
nostra emancipació nacional, hem de treballar pensant sense angoixes
en el que tenim en contra.
Catalunya que, sense oblidar-ho, també té la responsabilitat de ser la
punta de llança de tota la nació, ha de crear i consolidar estructures
d'Estat que siguin el nervi de la nostra nació, amb estratègies de
futur, sense perdre, però, el bo i millor de les nostres arrels.
Quan ens plantegem, doncs, que volem la independència, no n'hi ha prou
amb
un clam, amb una reivindicació, ni fins i tot, que seria molt
important, una
majoria social, perquè si tenim aquesta majoria i no tenim les eines i
els eixos
de l'Estat, difícilment ens en sortirem.
És l'hora, doncs, de construir l'Estat. En primer lloc, consolidar
allò que ja tenim, amb les imperfeccions i les mancances que vulgueu:
el nostre model educatiu i lingüístic, el nostre espai de comunicació
i, fonamentalment, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el
nostre model policial, que seran els principals objectius a destruir,
desprestigiar o minoritzar per l'Estat en els propers anys, i els
quals caldrà blindar. Però no ens podem quedar aquí, hi ha altres
eixos que són imprescindibles: la creació d'un Estat major
nacional, que sigui capaç d'elaborar una estratègia d'emancipació
nacional, o un projecte de relacions internacionals. ¿Algú es creu que
assolirem la nostra plenitud nacional sense tenir el nostre lobby a
Brussel·les i a Nova York, o sense tenir alguna gran potència que ens
doni suport? I, a més, hem de bastir el nostre poder coercitiu pel que
fa a la seguretat i a la defensa, sempre en el
marc de la Unió Europea, i sense ser innocents en la qüestió de
l'OTAN, com
molt bé estan fent tant el nacionalisme escocès com el flamenc.
Si som capaços de començar a construir l'Estat, la nostra
invisibilitat al món s'acabarà, i Espanya, tot i que s'amoïnarà més,
s'adonarà que això va de debò i s'acabaran aquells poders fàctics,
tant de l'Estat com del poder econòmic i financer, que creuen que
eliminant els eixos de la nostra construcció nacional i amb la forta
immigració que tenim, la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra
nació només els empiparan durant 20 o 30 anys més, ja que després
serem assimilats.
En aquest segle XXI, per tant, ens hi juguem la nostra pròpia
existència com a
comunitat nacional. I, a més, necessitem passar a l'ofensiva a tota la
resta de
la nació. El Principat de Catalunya, que té una majoria de forces
nacionals catalanes, té l'obligació de donar suport a aquells sectors
polítics, socials i econòmics que resisteixen l'assimilació nacional,
cultural i lingüística espanyola a les Illes i el País Valencià. I
aquí no s'hi valen les retallades.
¿Però quin és el problema fonamental per tirar endavant tot aquest
projecte i
per tal que sigui seriós reivindicar la independència nacional? El fet
de no tenir en el dia d'avui una classe dirigent que tingui clara la
construcció de l'Estat. Hi ha massa titelles i xitxarel·los, incapaços
d'arriscar-se i jugar-se la cadira. Hi ha massa persones a les nostres
administracions que el seu únic mèrit ha estat treballar al partit i
després a l'administració. Hi ha moments de la seva història en què
els pobles necessiten homes i dones que siguin capaços de prioritzar,
de tenir sentit d'estat, de no ésser sectaris i d'arriscar-se. O és
que algú es creu que la independència ens vindrà donada per un
miracle? És evident que en el segle XXI i a la Unió Europea no és
possible, esperem, la violència de l'Estat i dels poderosos, però sí
que intentaran impedir-ho, i sols cal veure que tenint en compte que
les forces armades espanyoles, que per cert han evolucionat en
positiu, democràticament, a través de la seva participació en
diferents actuacions internacionals, ara ja no poden fer el paper
d'abans, és el poder judicial, instal·lat encara en el franquisme, qui
encarna el paper de botxí. A aquestes i altres estratègies i maniobres
ens haurem d'enfrontar, i el que cal aconseguir és que aquells que
vulguin la independència deixin d'actuar amb candidesa, frivolitat o
irresponsabilitat, i comencin a posar les bases de l'Estat català dins
de la Unió Europea amb seriositat i sense complexos.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/455478-es-lhora-de-construir-lestat.html
Espanuelo
Sep 22, 2011, 3:24:33 PM9/22/11
to
valencians (mirar mapa).
Primera etapa ès Roussillon-Girona i Catalonia.
http://www.borders-of-nations.arrakis.es/european-countries.jpg
http://www.borders-of-nations.arrakis.es/europe-southwest.jpg
Jesusita
Sep 22, 2011, 2:36:30 PM9/22/11
to
"Espanuelo" escribi� en el mensaje de
noticias:9e19f6...@mid.individual.net...
�s m�s f�cil entendre-se amb els castellans (Madrid) que amb els
valencians (mirar mapa).
Primera etapa �s Roussillon-Girona i Catalonia.
http://www.borders-of-nations.arrakis.es/european-countries.jpg
http://www.borders-of-nations.arrakis.es/europe-southwest.jpg
------------
Cal observar que el map no nom�s no incluix El Carxe ni l'Alguer... �s que
no figuren ni Atenas, ni Neup�tria, ni el Llemos�...
I a m�s a mes considera que les Balears s�n una naci� independent!
Espanuelo
Sep 23, 2011, 3:01:26 PM9/23/11
to
Jesusita wrote:
>
>
> "Espanuelo" escribió en el mensaje de
> noticias:9e19f6...@mid.individual.net...
>
> Ès més fàcil entendre-se amb els castellans (Madrid) que amb els
> valencians (mirar mapa).
> Primera etapa ès Roussillon-Girona i Catalonia.
> que no figuren ni Atenas, ni Neupàtria, ni el Llemosí...
>
> I a més a mes considera que les Balears són una nació independent!
>
>
El Carxe, la ciutat de Múrcia, Almansa són països valencians.
Utiel pertany a Manxa.
Saragossa, Jaca, Osca, Castelló són països catalans.
>
>
> "Espanuelo" escribió en el mensaje de
> noticias:9e19f6...@mid.individual.net...
>
> Ès més fàcil entendre-se amb els castellans (Madrid) que amb els
> valencians (mirar mapa).
> Primera etapa ès Roussillon-Girona i Catalonia.
>
> http://www.borders-of-nations.arrakis.es/european-countries.jpg
> http://www.borders-of-nations.arrakis.es/europe-southwest.jpg
>
> ------------
>
> Cal observar que el map no només no incluix El Carxe ni l'Alguer... És
> http://www.borders-of-nations.arrakis.es/european-countries.jpg
> http://www.borders-of-nations.arrakis.es/europe-southwest.jpg
>
> ------------
>
> que no figuren ni Atenas, ni Neupàtria, ni el Llemosí...
>
> I a més a mes considera que les Balears són una nació independent!
>
>
El Carxe, la ciutat de Múrcia, Almansa són països valencians.
Utiel pertany a Manxa.
Saragossa, Jaca, Osca, Castelló són països catalans.
Jesusita
Sep 24, 2011, 8:13:26 AM9/24/11
to
"Espanuelo" escribió en el mensaje de
>
>
El Carxe, la ciutat de Múrcia, Almansa són països valencians.
Utiel pertany a Manxa.
Saragossa, Jaca, Osca, Castelló són països catalans.
descomptat, la Manxa, la Borgonya i Jutlándia. El que passa és que Catalunya
és rica pero encara no és plena. Visca l'Ìmperi!
0 new messages