El PP, un partit hostil
Pinet
En l’últim ple de l’Ajuntament de Girona del passat 12 de setembre, la
portaveu del grup del Partit Popular, en el moment d’intervenir per
argumentar el seu vot contrari a la moció proposada per la resta de
grups en defensa de la immersió lingüística en català i del model
d’escola catalana, va utilitzar un argument que ja he sentit dir a
altres dirigents del PP a Catalunya: “El problema (del govern i dels
grups defensors de la llengua pròpia de Catalunya) no el tenen amb el
Partit Popular, sinó amb els tribunals de justícia.” Doncs no. Senyora
Veray, no perdi la coherència que li reconeixem, tot i que molts no
compartim les seves idees en absolut.
El PP, com també fa Ciudadanos i altres grups i col·lectius enemics de
les llibertats nacionals de Catalunya, fa temps que utilitza la
llengua catalana amb intencionalitats polítiques i també fa temps que
tots plegats han judicialitzat aquest tema fins a l’extrem; això
tothom ho sap. De fet, les resolucions sobre la llengua i la identitat
catalanes que emeten els tribunals espanyols ja són una prolongació
d’un marc juridicopolític majoritariament establert pel PP i pel PSOE
i que, per tant, mai no serà favorable als interessos de les catalanes
i els catalans, perquè aquí només els ximples i els babaus es creuen
això de la divisió de poders. No fotem.
Això dels tribunals espanyols envers Catalunya és com si en un Barça-
Madrid el senyor Florentino Pérez es vestís de negre i groc, i sortís
al camp a arbitrar el partit i que, a sobre, estigués auxiliat a les
bandes per Butragueño i Chendo i, a més a més, que el reglament del
matx l’haguessin redactat els socis del Madrid. Tothom es pot imaginar
quin seria el resultat final; doncs bé, pel que fa a la justícia
espanyola envers els drets i interessos de Catalunya, tres quarts del
mateix, sempre tindrem les de perdre.
Però, per si encara no n’hi hagués prou amb això, vostès aprofiten
aquest tema d’una manera descaradament partidista. A Espanya,
fomentant-hi la catalanofòbia i aprofitant-se d’uns mitjans de
comunicació clarament anticatalans i, a Catalunya, fent costat a
aquells que lluiten contra la normalització del català en aquells pocs
àmbits en què la llengua pròpia de Catalunya gosa treure el cap
després de tres segles de persecució, de desprotecció legal i de
suportar llargs períodes de règims totalitaris i antidemocràtics que
han afavorit la presència massiva de la llengua castellana a casa
nostra.
La seva defensa teòrica del bilingüisme no és creïble en absolut
perquè vostès només es queixen i actuen en aquells àmbits (molt pocs)
en què el català està per damunt del castellà, però mai en aquells
altres (moltíssims) en què el català és pràcitcament inexistent i en
què el castellà és àmpliament majoritari. Se’ls veu el llautó, senyora
Veray.
Sentint-la a vostè l’altre dia en el ple de Girona, semblaria que el
PP tan sols fos un simple espectador en la pugna entre els tribunals
espanyols i els que defensem la immersió lingüística en català. Res
més lluny de la realitat. El Partit Popular és part activa en la
persecució de la llengua catalana arreu dels Països Catalans. O no ha
estat el PP el partit que va portar el frustrat nou Estatut al
Tribunal Constitucional, el qual va dictar una sentència absolutament
contrària a la presència de la llengua catalana en tots els àmbits? O
no van ser vostès els que van portar la llei de l’educació catalana a
aquest mateix tribunal?
Com port dir que el PP no té res a veure amb els promotors dels
recursos contra el català a l’ensenyament quan la seva presidenta a
Catalunya es fotografia amb el senyor Francisco Caja, responsable de
Convivencia Cívica Catalana, i demana l’ensenyament bilingüe per al
seu fill?
Digui el que digui la senyora Veray, queda clar que el Partit Popular
és un partit hostil a la llengua catalana. Sempre que pot aprofita el
seu poder polític i institucional per combatre els tímids avenços que
la nostra llegua ha aconseguit al nostre país d’ençà de la mort del
dictador, i allà on governa fa tot el possible perquè el català
retrocedeixi perquè el castellà sigui la llengua aclaparadorament
dominant.
Al País Valencià, aquest any 126.000 alumnes que havien demanat cursar
els seus estudis en la llengua pròpia del país han estat derivats a la
línia en castellà perquè el govern popular diu que no hi ha prou
places. Aquesta és una problemàtica que passa en aquest territori any
rere any sense que al PP li interessi posar-hi solució. A això hi
afegim la intenció del senyor Francisco Camps, ara ja dimitit, de
suprimir l’actual línia en català per imposar-ne una de sola de
trilingüe valencià/castellà/anglès que minoritzaria encara més la
presència del català en l’ensenyament al País Valencià amb l’excusa
del necessari coneixement de l’anglès. A això hi hem d’afegir la
persecució del govern valencià contra les emissions de TV3, el no
reconeixement de la carrera de filologia catalana en les oposicions a
l’administració, el rebuig a la unitat de la llengua, etc.
A les Illes Balears, el recentment estrenat president, José Ramón
Bauzá, vol que el català deixi de ser un requisit per accedir a
l’administració pública, pretén derogar el decret de mínims que
garanteix la presència del català almenys en un 50% en l’ensenyament,
ja ha suprimit la direcció general de Política Lingüística amb
l’excusa de l’estalvi, ha tancat la Ràdio i Televisió de Mallorca i ja
ha començat a qüestionar la unitat de la llengua amb una pretesa
defensa del que ell anomena “modalitats”: el “mallorquí”, el
“menorquí”, l’“eivissenc” i el “formenterenc”…
A la Franja de Ponent, la reciclada política popular Luisa Fernanda
Rudi ha amenaçat de derogar la tímida llei de llengües aprovada pel
govern anterior que reconeix el català i l’aragonès com a “llengües
pròpies”, no pas oficials, l’oficialitat es reserva només per al
castellà. Així mateix, també parla de “modalitats” i nega que a la
Franja es parli català sinó “fragatí”, “lliterà”… que diu que no
necessiten cap protecció ni reconeixement.
No cal recordar tampoc les negatives del conegut eurodiputat Aleix
Vidal-Quadras a sumar-se a les iniciatives d’altres eurodiputats
catalans com ara Ramon Tremosa, Raül Romeva o Oriol Junqueras a favor
de la presència del català a les instituticions europees, iniciatives
que qualifica de “provincianes”. A més a més, hi afegeix que “les
polítiques lingüístiques catalanes són un problema menor en l’àmbit
europeu” i que no cal “perdre més el temps amb la bestiesa del
català”…
En conclusió, senyora Veray, el PP és part implicada i activa en la
persecució de la llengua catalana tant al Principat de Catalunya com a
la resta dels Països Catalans i a Europa. És un partit hostil a la
normalització lingüística, un partit que, sempre que pot, combat
qualsevol tímid avenç de la nostra llengua allà on sigui, un partit,
per tant, que hauria de ser rebutjat per la resta de forces polítiques
catalanes com a company de viatge.
Per cert, un apunt final. Només tindrem possibilitats de viure en
català i en un páís normal amb la independència de la nostra nació,
amb un estat propi a favor que garanteixi els nostres drets i
llibertats com a nació. Mantenir-nos a Espanya i esperar que la seva
legalitat i els seus tribunals defensin la nostra llengua i els
nostres drets és una absoluta ximpleria. Qui ens ho digui, o és boig o
ens enganya, o les dues coses alhora.
Carles Bonaventura i Cabanes.
Regidor de Reagrupament al grup de la CUP de l’Ajuntament de Girona