VISCA LA REPÚBLICA
jmllull .
En vindran d’altres...
DAVID FERNÀNDEZ
ARA 13/04/2017
“Tot el que no es basi en el respecte s’estavellarà políticament contra un país que mai ha deixat de ser-ho i que està fart que no el deixin ser democràticament”
Ho explica lúcidament Suso del Toro a La lliçó catalana (Gregal, 2017): “Tot el que està passant a Catalunya és el més valent, democràtic i constructiu que li ha passat a l’estat espanyol en els últims quaranta anys”.
...
ja és curiós que els autoanomenats no-nacionalistes només invoquin com a raó suprema el principi ultranacionalista de la sacrosanta unitat d’Espanya. Però a hores d’ara ja deuen saber que tot el que no es basi en el respecte s’estavellarà políticament contra un país que mai ha deixat de ser-ho i que està fart que no el deixin ser democràticament.
...
aquesta lluita compartida per un país diferent té més de dic de contenció que de revolució, és més un fre d’emergència democràtic per no bloquejar el futur, que cap altra cosa i és l’intent constant i persistent per albirar una opció democràtica d’existència mínimament decent. La possibilitat gens disgregadora de construir un marc compartit i un refugi solidari a la intempèrie on càpiga tothom i no sobri ningú, enmig de les ventades tèrboles i sinistres que bufen per altres contrades. Apedaçant el possible, construint el necessari, protegint el que ens importa i desbrossant el camí davant els dilemes contemporanis -por o esperança, democràcia o mercat, sobirania o imposició- que ens interpel·len des l’ètica de la decència comuna.
...
i, parafrasejant Montserrat Roig, la República que vindrà comença necessàriament a casa de cadascú -a la cuina i a l’habitació- i és des d’allà des d’on ja estem construint el país de l’olivera que mereixem.
“Tot i així toca aguantar, després de nosaltres, en vindran d’altres”, escrivia Marina Ginestà, resistent de l’exili republicà, filla del cooperativisme català i veu de les que venen de baix...La cadència d’una resistència constant, el testimoni rebel que passa de generació en generació i l’esperança mai vençuda. Altres vindran i per això som aquí: pel més vells dels seus somnis, afusellats a la cuneta i soterrats a la fossa de l’oblit. Els seus somnis que perviuen en els nostres. I que només podrem reteixir en comú- amb tot el que implica el mot ensems: és a dir, junts i alhora.
2017. Visca la República. Que també vol dir visquem-la.
Sense demanar permís i sense demanar perdó: lliures, finalment i també, contra la nostra pròpia història.