Em resisteixo a acomiadar-me. M'he emportat a casa un marc de fotos i una capsa de fusta per a arreglar-los i portar-los al setembre, i és una forma de continuar vinculada a l'Escoleta, em fa il.lusió aquesta petita tasca, hi dóno voltes i miro com fer-ho de la millor manera possible. Estic preparant el material que necessitarà el Martí a Congrés-Indians, però fins i tot això està vinculat a l'Escoleta. Per exemple: el misteri dels esclops de goma "màgics" que no sé on trobar i em fan recordar els jocs amb aigua al sorral. O les botes d'aigua que em fan recordar aquelles que han quedat fins l'últim dia i no sabiem de qui eren... un altre misteri. Ja se sap? I l'àlbum nou, que vull aprofitar del de l'Escoleta actualitzant algunes fotos i posant-hi alguna de... és clar, de l'Escoleta. Com resistir-se a posar-hi una foto dels meravellosos arbres amb les fulles a una de les quals hi ha el nom del Martí?
Em tranquilitzo pensant que no anirà sol a l'Escola-Dels-Nens-Grans (també anomenada "Zinzindians" per l'interessat), que tindrà un bon grapat de companys i companyes amb qui ja ha compartit molts mesos de la seva vida. Però trobarem a faltar els que es queden, en tindrem un xic d'enveja, i buscarem excuses per a venir-vos a visitar algun dia, alguna estoneta... fins que, amb els petits, ens trobem també a Zinzindians! Però com trobarem a faltar el caliu de les educadores meravelloses que ens han cuidat... Sí, ens han cuidat, jo també m'he sentit cuidada per elles. I les mames i els papes amb qui hem compartit tants esmorzars asseguts a les cadiretes megaergonòmiques per a les nostres pobres esquenes gegantines (les educadores són d'una pasta especial, ho tinc clar), i tantes converses mentre acompanyavem i esperavem que els petits s'adaptessin a estar sense nosaltres. Educadores i famílies que ens heu aconsellat i amb qui hem compartit les angoixes, els ensurts, les menjades de tarro i les alegries senzilles de cada dia.
Nosaltres no hem participat gens en la gestió de l'Escoleta, i em sap greu, perquè sóc conscient de la feinada que ha estat i dels maldecaps que ha portat a molts de vosaltres. Gràcies a tots i totes que heu creat, cultivat i fet créixer aquesta Escoleta, ha estat un petit paradís per a nosaltres i ens ha ajudat a passar un temps que, per diferents circumstàncies, ha estat difícil i punxegut. Gràcies per tot, de tot cor. I si us puc ser encara útil d'alguna manera, quan tingui arreglats el marc i la capsa estic a la vostra disposició.
Una forta abraçada,
Montse (mare del Martí)