Noves dades biogràfiques sobre Ramon de Vilana-Perles
RàdioSeu publica els fets més significatius de la seva vida, recopilats per Sebastià Sardiné
El recull revela el pes que va tenir el notari olianès a la cort de Carles d'Àustria
Amb motiu de l'entrevista a Sebastià Sardiné al programa '120 per cent', amb Ignasi Cervera, RàdioSeu publica per als aficionats a la història de l'Alt Urgell i de Catalunya noves dades biogràfiques sobre Ramon de Vilana-Perles, descobertes i narrades per Sebastià Sardiné advocat i estudiós, fill d'Oliana. Aquests són els fets més destacats:
1. Neix a Oliana el 1663, mor a Viena el 05.06.1641.
2. Notari reial i doctor en ambdós drets. Regenta la notaria del seu pare fins al 1703 quan, per austriacista, és empresonat des del juny de 1704 a l'agost de 1705. Un cop recuperada la ciutat de Barcelona, entra l'Arxiduc Carles com a Rei Carles III. Vilana-Perles és anomenat protonotari primer de la Corona d'Aragó i glossador de la darrera Constitució Catalana; i també fa jurar en català aquest Constitució a l'Arxiduc.
3. Organitza amb els vigatans i amb Llorenç Tomàs (fill de la Seu d'Urgell) la trobada a Santa Eulàlia de Riuprimer. Es prepara el Pacte de Gènova pel qual els anglesos i holandesos signen el pacte aportant soldats, cavalleria, armes i diners. Per raó d'aquest pacte s'inicia la guerra contra Felip V. El seu gendre, el notari Joan Francesc Verneda, casat amb la seva germana Emmanuela, és nomenat Secretari personal del Rei.
4. L'agost de 1710 és nomenat Màrquès de Rialp, que li dóna propietat sobre la Baronia de Rialp, Rialp del Pallars i la Vall d'Assua, amb la supervisió de Josep Moragues.
5. Al 1711, en l'inici de les converses anglo-holandeses per la pau d'Utrech. Vilana intenta, sense èxit, negociar amb el Marquès d'Erendazu a Viena perquè no se signi el pacte, que va deixar Catalunya sense aliats.
6. Carles III marxa amb Joan Francesc Vilana a prendre possessió de l'Imperi Austríac a Viena, nomenant l'emperadriu Elisabeth, Capitana General i Governadora General, amb Vilana com a home de confiança del rei.
7. El 1713 Vilana treballa a Milà fins que és reclamat novament a Viena ja que l'Emperador el considera "la persona més capacitada de l'imperi". Allà és nomenat Secretari d'Estat i de Despatx Universal.
8. El seu gendre és enviat des de Viena a Barcelona el 1714 com a espia per negociar amb els francesos. Anglaterra no respon i finalment Barcelona acaba caient en mans de Felip V.
9. Des de 1713 fins a 1741, quan mor, Vilana remena tots els fils de la diplomàcia, possessions, Consells d'Espanya i d'Itàlia, responsable del 'bolsillo secreto' (fons reservats) amb fons procedents de Nàpols i Sardenya. Aprofita el càrrec per ajudar els exiliats catalans. Intervé en les negociacions del Tractat de Viena de 1725 en què l'Imperi arriba a un acord amb França, Gran Bretanya i Holanda i se signa definitivament la Pau. Vilana va ser criticat per tots els ambaixadors per la seva insistència a demanar que s'hi tractés el respecte pels furs dels catalans.
Des d'aleshores, però, els exiliats es veuen sense ajuts ni recursos i molts moren o bé s'integren definitivament a l'Imperi Austríac. El seu germà Pau de Vilana-Perles ascendeix i és nomenat arquebisbe de Brindisi. Té un mausoleu esplèndid. El 1738 mor a Viena l'urgellenc Llorenç Tomàs, que anys més tard, com volia i deia el seu testament, és traslladat a la Seu i cedeix el seu patrimoni a la ciutat.
10. Ramon de Vilana-Perles mor el 05.06.1741 de tuberculosi, deixant els seus béns a la península ibèrica a Oliana, tret de la casa de Barcelona i la de Sant Just, que avui és la Clínica Teknon.
11. S'ha trobat el cognom "Vilana" a Hongria fins a finals de 1800, que mantenien el títol de Marchese de Rialpo. Filles del Vilana també varen ser marqueses a Nàpols i gendres amb altres càrrecs. Després de 1734 varen perdre la fortuna i es van aixuplugar a la casa del pare a Viena.
Difusió de Joan Solé Camardons per a AMICS D'OLIANA