Publicacions Cercle Alfons Mias
Joan-Pere PUJOL
El Cercle Alfons Mias us proposa dues publicacions:
Joan-Pere Pujol, Sade, una lucidesa política
Segons el discurs oficial, la Revolució francesa hauria estat a l'origen de transformacions profundes i benèfiques a Europa i en el món. En realitat ens trobem davant una mitologia elaborada al segle passat pels revisionistes republicans després de la desaparició dels últims testimonis de l'esdeveniment. La majoria dels contemporanis han condemnat el moviment revolucionari seguidament a les matances de setembre del 1792 i a l'execució del rei Lluís XVI. Totes les intel·ligències del primer terç del segle XIX han considerat els revolucionaris com monstres i llur sistema com un règim sanguinari. Tant diverses sigui les opcions preses durant i després el període revolucionari, tant diferents sigui també els escriptors per llur origen social, per llur edat, tots (contrarevolucionaris, liberals o «enrabiats») han denunciat per motius diferents el sistema jacobí. Avui comencem a entendre millor el funcionament dels engranatges d'aquesta maquina infernal que transformà l'esperança revolucionari en contrarevolució i portà aviat a la guillotina els savis i els poetes. Sade ha estat presentat pels contrarevolucionaris com l'un dels principals inspiradors dels crims republicans i de fet existeix una semblança evident entre l'obra d'aquell aristòcrata, pel desig d'un capgirament, per la violència i per l'excés. El cas d'aquest escriptor és particularment interessant per les seves contradiccions i les seves actituds polítiques. S'ha dit que Sade era un jacobí que no creia realment al jacobinisme. Va ser condemnat a mort per Fouquier-Tinville com moderantista, federalista, és a dir girondí. Si la seva obra sembla desenvolupar-se més segons la lògica dels seus propis fantasmes que en relació amb els esdeveniments, tanmateix ha combatut amb coratge els excessos de l'antic règim abans de ser la víctima de la intransigència i del menyspreu de les llibertats individuals dels jacobins. Com una gran part dels seus coetanis, era convençut que Robespierre, amb el seu Ésser Suprem, s'equivocava i enganyava tothom. Sobre molts de punts, Sade ha fet observacions polítiques que es poden realment qualificar avui de «profètiques».
Escrits militars catalans (1923-1931)
Els documents militars catalans que proposem al lector concerneixen l'època coneguda a l'Estat espanyol com la de la dictadura del general Primo de Rivera entre 1923 i 1931. Seguidament del cop d'estat del 13 de setembre d'aquest personatge, una onada de repressió es va estendre pel Principat. La llengua i la cultura catalanes van ser prohibides i els centres catalanistes tancats. Sols quedava per les organitzacions nacionalistes l'exili o la clandestinitat i la lluita armada defensiva contra les provocacions externes. Algunes societats de caire militar nacionalista com el SEM (Societat d´Estudis Militars) i l´ORMICA (Organització Militar Catalana dirigida per Josep Ma. Batista i Roca) varen veure la necessitat de construir un Exèrcit Català per assolir la Independència.
Al 1924, la SEM edità un manual de formació per als entrenaments des futurs oficials de l'exèrcit català: Marxes i campaments. Es tracta d'un llibret imprès, format octau, amb 16 pàgines, a nom de les Edicions Militars Catalanes, Barcelona. La darrera coberta d'aquest document indica la de pròxima aparició Tir i Llançaments de granades que no van ser editat segurament degut a la desarticulació del grup. Marxes i campaments va ésser reproduïts per capítols pel Butlletí de l'Estat Català, edició de París durant els anys 1925-1926 (potser amb dotze números en total).
Baltà hauria també traduït i adaptat un manual militar de l'exèrcit francès que constituïa un text fonamental de l'Escola Militar i que circulava sota la forma de còpia de màquina. El 1931, se'n va fer una edició limitada, impresa per una «Biblioteca Militar Catalana», sense peu d'impremta. El llibre de 224 pàgines és titulat Reglament de la maniobra de la infanteria per a grup, secció i companyia i organització del terreny. Segons les afirmacions de Joaquim Fons, el document hauria estat principalment traduït i adaptat no per Baltà sinó per Carles Llopis amb l'ajuda de l'ORMICA. Sempre segons la mateixa font, la introducció «Preliminars» seria l'obra de Batista i Roca.
Catàleg del Cercle Alfons Mias:www.club-internet.fr/perso/jppujol/MIAS.html