US HI ESPEREM A TOTS AMB MOLTES GANES!
MARIA RODÉS
Els qui vam conèixer a Maria Rodés tant pel seu treball en Oníric ( Sin técnica, editat per Cydonia al 2009) com per el seu debut en solitari, Una forma de Hablar (Bcore, 2010), esperàvem el pròxim pas d’aquesta artista.
Ella mateixa confessa que ha sigut un treball d’una elaboració que li ha costat molt fer, tant a nivell operatiu com creatiu. El seu principal repte era el de aconseguir que fos encara més personal i arriscat. Les primeres paraules que entona en el disc, “Te vi reír al desobedecer/te vi reír / y así desprender al fin la ley”, al igual que títols com “Haz lo que te de la gana”, mostra clarament un fort sentit de la correcció del que es vol anar desentenent paulatinament. Un dels seus objectius era no quedar-se lligada al que havia fet anteriorment, distanciar-se del món de la cançó tancada, rodona i de lletres intimistes i explorar més la seva imaginació a l’hora de crear paisatges musicals, descobrint nous espais melòdics i sonors. En Sueño triangular s’aprecia, d’aquest mode, una tensió, un combat intern entre deixar que flueixi lliure el inconscient i la presència d’una consciència racional – interna o social – que aflora en temes com “Mírate”: “Mírate, a tu edad, sin saber qué hacer/ ¿Cuándo te pondràs a trabajar en algo normal como los demàs?”.
En el seu procés d’elaboració, la Maria va evitar sotmetre’s a la lògica i ritme imposats pel món convencional, i, encara que la seva idea inicial era la de autoproduirse ella mateixa l’àlbum sense recórrer a figures conegudes al final va trobar, de forma més o menys accidental, l’aliança d’altres músics amb els que compartir el procés.
Amb Sueño triangular, Maria Rodés consolida un univers propi en el que es un plaer perdre’s.
