Si res canvia els plans previstos, el Tribunal Suprem fixarà aquesta setmana la data del judici, les proves que accepta i els testimonis que hi declararan, aspectes clau per saber com es desenvoluparà la causa judicial per l’1 d’Octubre. Les defenses situen el 5 de febrer com la data més probable per començar el procés judicial, malgrat que des d’una setmana abans els presos ja tornaran a ser a Madrid. Abans (probablement avui) el Suprem ha de respondre si els presos polítics poden comparèixer (per videoconferència o presencialment) al Parlament per declarar a la comissió del 155.
Partits i entitats acaben de definir aquesta setmana el rumb de les seves campanyes. La defensa va per tres bandes. La primera és l’estrictament jurídica, amb els advocats preparats per desmuntar el relat de la Fiscalia detall per detall; la segona és política, conscients que el judici serà l’altaveu per a uns presos que, malgrat que s’expressin en articles i entrevistes, fa més d’un any que estan forçosament callats, i la tercera és la internacional: una nova oportunitat per posar en evidència l’Estat davant del món.
El judici marcarà sens dubte els pròxims mesos, però per ara els partits espanyols estan més pendents de les seves dinàmiques internes. El tsunami andalús ha transferit els problemes de la dreta a l'esquerra. Abans de les eleccions andaluses, el PP no sabia com frenar l’auge de Ciutadans i Vox, i l’esquerra es mirava la discussió de l’altre bàndol ideològic amb la novetat que, per una vegada, la fragmentació no era la seva. Però les tornes han canviat: el PP sembla vigoritzat després de veure com l’auge de Cs i Vox li ha acabat donant una fita que mai havia aconseguit, la presidència andalusa. La convenció estatal del partit d’aquest cap de setmana, a més, li ha servit per refermar l'aposta per la duresa a la dreta que recorda els seus millors temps, els d’Aznar. L’esquerra, en canvi, pateix per Podem. El partit lila s’esquerda en la batalla Errejón-Iglesias, un trencament que pot deixar molt tocades les opcions de Sánchez de tornar a arribar a la Moncloa: sense una suma a l’esquerra que s’apropi a la majoria, el president espanyol ho tindrà impossible per repetir en el càrrec.
