pa'llá que voy...

[Maria Figueras]

Boniques...la veritat és que no sé massa per on començar, suposo que necessitava expressar-me, obrir-me una mica a vosaltres...Porto les últimes setmanes fent les coses una mica per inèrcia, sense parar-me massa a pensar com realment em sento...i tot plegat m'ha portat una mica a una caiguda al buit! Em tanco molt amb mi mateixa i no sóc capaç de compartir el dolor amb ningú, ni amb els que tinc més a prop...i jo no ho vull això. 

Sé que qui pateix aquí sóc jo, però també sóc conscient que els que esteu al meu voltant probablement no sabeu massa què dir, ni com actuar en molts moments...el que ha passat és massa fort, sens dubte és la pitjor cosa que m'ha passat en aquesta vida, així d'un dia per l'altre t'arrenquen el teu germà...i de cop i volta, acte seguit, et sents la persona més estimada i apreciada per tothom, et fas un fart de veure i de parlar amb gent, gent q potser fa anys que no veus i malgrat les circumstàncies et fa il·lusió veure, gent que han format part de la teva vida quan era una nena, gent que no saps ni qui són, etc. Tothom et diu que està aquí pel que faci falta, que no dubti de trucar o de demanar qualsevol cosa...i en aquests moments tot això et reconforta i t'enforteix...

...Malauradament ningú en ensenya a com enfrontar-nos a experiències com aquestes, penses que mai et pot passar una cosa com aquesta...i pam...aquí ho tens...i ara agafa el toro per les banyes i a seguir mirant endavant, a seguir lluitant, a tornar a tenir il·lusions...au! ara que que t'han destrossat la vida, aixeca't i torna a reconstruir-la de nou...! Sé que ho faré. sé que tinc l'Albert molt a prop meu que m'ajuda cada dia a aixecar-me i a intentar q aquell nou dia val la pena viure'l i dedicar-li a ell totes les coses bones que em passin, per absurdes que semblin! Però també és cert que haig de tocar de peus de terra, només fa un mes i mig de tot plegat, i per molt que faci molts esforços, ara mateix em costa bastant posar il·lusió en les coses i els meus sentiments estan pujats a una muntanya russa incansable que de moment va setiva nse fre, m'imagino que amb el temps les emocions aniran variant i el dolor anirà minvant (això és el q diu tothom, serà veritat, no?jeje)...

En definitiva el que us vull venir a dir, que en el fons és per ajudar-me i ajudar-vos, és que l'Albert ja no hi és, però que jo ara mateix tinc la necessitat de tenir-lo molt present (sé que sempre el tindré), necessito pensar-lo, estimar-lo de diferent manera, però a seguir estimant-lo, de vuere'l en fotos, vídeos, etc..però no ho vull fer només amb mi mateixa, necessito compartir el dolor...necessito que feu vosaltres també el q sentiu en cada moment sabent que potser no estaré a l'alçada o no us pugui correspondre de la mateixa manera...que no tingueu por de preguntar-me com estic, no penseu que "el com estàs?" és una pregunta absurda, sinó tot el contrari, m'agradarà que m'ho pregunteu, i hi haurà dies que estaré millor, d'altres pitjor i ho voldré compartir amb vosaltres, d'altres més dolents que em voldré quedar per mi, etc. Si en algun moment teniu el pensament de que no em voleu atabalar, ja us dic ara que no ho feu, us necessito...per mi rebre afecte ara mateix és el millor que puc tenir. Que no us faci por parlar-me de l'Albert, que em pregunteu per ell, el que volgueu...a mi m'encantarà fer-ho, de veritat. M'agrada molt parlar d'ell, que us ho digui l'Alba, que ens fem un fart de parlar-ne, tant per plorar-lo com per somriure; que ens traguem les vegades que faci falta vídeos de les seves super cançons...això és el que us vull venir a dir...que no només vull passar a estones per distreure'm, em puc distreure igual o més, tenint-lo present, i una de les maneres que tinc per tenir-lo present és compartint-lo, ja sigui per trencar-me de dolor amb vosaltres o bé ja sigui per trencar-me de riure!

Crec que hauria d'anar acabant, estic cansadota i perdoneu per potser no haver-hi massa coherència o cohesió en el meu escrit. Literalment he anat escrivint tot el que em pensava pel cap, i crec que així ho haig de deixar...Ja per acabar si voleu passar una estona guai amb el meu germà, aneu al youtube i poseu "figo on fire"...és un vídeo de no fa pas massa de l'estiu passat, a Vilajuïga amb la Rusó. Espero que us agradi, i veureu lo feliç que era l'ALbert, que era un tiu ple de vida, i que aquesta vida l'ha viscut molt intensament fins l'últim instant!!!! 

Una abraçada immensa...

Us estimo amb bogeria!!!

Meri

[Sandra Jorquera]

Ninaaaa per part meva ja ho saps! estic aqui per el que necessitis! Has sigut molt valenta al escriure tot això i portant la situació com l'estàs portant!

No és senzilla la nostra situació perque a vegades no sabem que hem de fer o que hem de dir, però ens ho estàs posant fàcil, pel fet de dir-nos el que necessites!.

Testimuuu molt i estic al teu costat, SEMPRE!

Ja et vaig dir que més que parlar-te de l'Albert, escoltaré històries d'ell!!!!M'encantàra!

Una abraçada gegant!

--
Heu rebut aquest missatge perquè esteu subscrit al grup "totesaquelles" de Google Groups.
Per anul·lar la subscripció a aquest grup i deixar de rebre els seus missatges, envieu un correu electrònic a totesaquelle...@googlegroups.com.
Si voleu publicar missatges en aquest grup, envieu un correu electrònic a totesa...@googlegroups.com.
Per veure aquest debat al web, visiteu https://groups.google.com/d/msgid/totesaquelles/CAHWZpRoT2e1ffdxO4_HEp7CYCSRCwwf9HwetXAtyXLNT1h_7eA%40mail.gmail.com.
Per veure més opcions, visiteu https://groups.google.com/d/optout.