un poeta francés qu'eimi plâ

0 views
Skip to first unread message

Broc...@yahoo.fr

unread,
Feb 20, 2006, 12:12:23 PM2/20/06
to info d'oc
http://abu.cnam.fr/BIB/auteurs/bertrandl.html

Alòysius Bertrand
Gaspard de la nueit
1842

ONDINA

- « Escota ! - Escota ! - Sèi iéu, sèi Ondina que fregui
d'aquessas gotas d'aiga li losanges sonòres de ta finèstra
inluminada per li rais mornaruts de la lhuna ; e vaqui, en rauba de
mòira, la dòna chastelana que finta à son balcon la bèla nueit
estelada e lo jente lac endormit. « Cada flòt es un ondin que nada
dinc lo corrent, cada corrent es un sendarèl que serpeja vers mon
palatz, e mon palatz es bastit fluide, al fond del lac, dinc lo
triangle del fiòc, de la tèrra e de l'aire. « Escota ! - Escota
! - Mon paire bat l'aiga coassanta d'una brencha de vernhat
verda, e mei sòrres caresson de lors bras d'escruma lei frescas
isclas d'èrbas, de nimféias e de glaujas, o se trufon del vernhe
caduc e barbut que pesca à la linha ! »
Un còp sa chanson murmurada, me supliquet de recebre son anèl à mon
det per èsse l'espos d'una Ondina, e de visitar amé guela son
palatz per èsse rèi di lacs. E coma li respondia qu'eimavi 'na
mortala, fonhaira e despeitada, ploret quauquas lagrimas,
s'espofidet, e se deganset en marsaladas que regolegèron blancas
long de mi veiraus blus.

Alòysius Bertrand
Gaspard de la nuit
1842


LI CINC DETS DE LA MÂN

Lo poce es aquel gras cabaretier flamenc, d'umor trufandièra e
calhòla, que fuma sobre sa pòrta, à l'ensinha de la dobla bièra
de mars. Lo guinhe es sa femna, sirpa sica coma una merlussa, que, dal
matin, bufeta sa sirventa que n'est jelosa, e flatinga la botilha que
n'es amorosa. Lo det del mitan es lor filh, companh degrossit à la
destrau, que saria soldat s'èra pas brassaire, e que saria chaval
s'èra pas òme. Lo det de l'anèl es lor filha, lèsta e
embostigaira Zerbina, que vend de dentelas à las dònas e que vend pas
sei risetas i cavaliers. E lo det de l'aurilha es lo benjamin de la
familha, niston plorinèl, que totjorn s'arrapa à la cinta de sa
maire coma un efanton penjat al cròc d'una becuda. Li cinc dets de
la mân son la mai incresibla ginofléia de cinc fuelhas qu'aja
brodat li pertèrras de la nòbla cieutat de Harlem.

Reply all
Reply to author
Forward
0 new messages