Els responsables del Comitè del Patrimoni Mundial de la Unesco que celebren aquests dies a Sevilla l’assemblea anual van decidir ahir no incloure a la llista de monuments en perill per la pròxima construcció del túnel de l’AVE al carrer de Mallorca les dues úniques parts de la Sagrada Família que són originals d’Antoni Gaudí i que van ser catalogades per l’organisme el 2005: la façana del Naixement (carrer de la Marina) i la Cripta (Provença). El comitè va acceptar d’aquesta manera l’informe presentat per la seva delegació espanyola sobre la seguretat de les obres i el traçat escollit.
El miler d’assistents a les reunions
que des de la setmana passada celebra l’organisme internacional de
l’ONU per a l’educació, la ciència i la cultura van examinar
l’expedient sobre l’estat de conservació de les dues construccions
modernistes de Gaudí amb vista a l’arribada a principis de l’any que ve
de la tuneladora que excavarà la galeria del tren d’alta velocitat.
El document de caràcter tècnic presentat pel comitè espanyol de la
Unesco ha estat elaborat sobre la base d’un informe de la direcció
general de Patrimoni Històric del Ministeri de Cultura i de les dades
facilitades pel Ministeri de Foment, executor últim de les obres de
l’AVE a través del gestor d’infraestructures Adif.
OPINIÓ
D’EXPERTS / El text acceptat ahir a la tarda per la Unesco afirma que
«no hi ha un traçat alternatiu» i que les mesures de prevenció i
control proposades «són satisfactòries», segons va declarar Luis
Lafuente, subdirector general de Patrimoni Històric que representa
Espanya al comitè. Lafuente va afegir que l’Adif va remetre un complet
informe tècnic amb el punt de vista d’enginyers, geòlegs, topògrafs i
altres especialistes en obres subterrànies que considerava que el
traçat pel carrer de Mallorca a més de 60 metres de distància de les
construccions catalogades era «el més idoni».
L’associació
conservacionista internacional de monuments Icomos, una oenagé que
assessora la Unesco en aquesta matèria, va realitzar el 2007 un informe
que alertava sobre la possible afectació de les obres al temple. En el
document es demanava «un nou projecte amb estudis complexos i prolixos
per mirar de minimitzar el risc i dissenyar noves mesures de protecció
i seguretat». També es deia que era «recomanable elegir un altre traçat
més allunyat del monument» i es recordava a les autoritats de l’Estat
l’obligació d’intervenir-hi per «evitar possibles danys irreparables».
Lafuente va recordar que, segons va informar Foment, aquestes
recomanacions ja han estat incloses en el projecte del túnel de dues
maneres. La primera, amb la construcció d’una gran pantalla subterrània
de columnes de formigó de 240 metres de longitud per protegir la part
nova del temple (la façana de la Glòria en construcció) que dóna al
carrer de Mallorca.
I la segona, amb el desplegament d’una àmplia
xarxa de sensors que permetran detectar qualsevol moviment del terreny
durant les obres i també les vibracions que puguin afectar les
construccions de tot el recorregut del túnel. Lafuente va dir que «els
enginyers de Foment han donat arguments sòlids».