2009: del català emprenyat al català independentista
Adeu España.Hola Catalunya
2009: del català emprenyat al català independentista
S'acaba l'any i és hora de fer balanç de tots els esdeveniments
polítics de 2009 i dels seus protagonistes. Montilla, Mas, Puigcercós,
Carretero o Laporta -no necessàriament per aquest ordre- encapçalarien
el rànquing de personalitats de l'any. D'esdeveniments o de debats
polítics també en tenim més d'un: la desafecció, l'Estatut, el
finançament, les consultes per la independència, la llei electoral o,
fins i tot, les conseqüències del cas Pretòria.
Abans d'analitzar els personatges que, a les portes d'un any
electoral, mereixen una crònica per separat cal fixar-se en els debats
polítics d'aquest 2009 que, molt probablement, seguiran sent els
protagonistes del 2010. I que, de fet, condicionaran el futur dels
personatges cridats a protagonitzar la política catalana en els
pròxims mesos.
Si el 2008 va ser l'any del Català emprenyat, aquest 2009 és el del
català que pren consciència que les administracions no li solucionen
els problemes. La crisi econòmica ha actuat com el potenciador
perfecte de la desafecció. Una desafecció de via doble. Primer cap a
la política en general, però concretament dirigida contra les
institucions estatals. En el moment que l'economia catalana més
necessitava el suport d'un estat, l'Executiu de Rodríguez Zapatero ha
optat per mirar cap una altra banda.
El primer que ho va fer va ser el ministre d'Indústria, Miguel
Sebastián, pactant ajudes per a les multinacionals de l'automòbil que
operen a Valladolid, Palència o Saragossa i obviant que Barcelona té
dues grans plantes. No va ser l'únic ministre que ha posat bastons a
les rodes. El canvi d'Helena Salgado per Pedro Solbes no ha aportat
cap benefici extraordinari a Catalunya. Al contrari, el model del nou
finançament no està a l'alçada del que deia l'Estatut i no hi ha
garanties que es compleixin les xifres màximes d'inversió que preveu.
La derivada dels problemes econòmics i l'escanyament financer que
pateix el govern han acabat convertint-se en el detonant de la
irrupció d'una manera com no s'havia vist fins ara de
l'independentisme al centre del debat polític. La convocatòria del
referèndum d'Arenys va ser la guspira que va prendre una flama que
cada dia crema més forta. El debat sobre l'estat propi i les consultes
han propiciat un punt de trobada -i per tant de conflicte- entre la
política i la societat civil.
Si les lluites caïnites no ho espatllen, el 2009 podrà ser recordat
com l'inici d'un moviment que va portar el català de l'emprenyament a
l'independentisme.