Google Groups no longer supports new Usenet posts or subscriptions. Historical content remains viewable.
Dismiss

Lou pentiment « à la proutestanto » de Carla del Ponte

5 views
Skip to first unread message

Broc

unread,
May 5, 2008, 10:52:07 AM5/5/08
to
La Glèisio cristiano avio istituït la counfessiou, qu’es un biais de
se recouncilia ammé Dieu en counfessan soun pechat e en se pentissen.

Aquelo sezilho es pas toujour plazento, mas coustrenh de tourna soubre
sa respounsabletat, de poundera à de causos vergounhablos que lou
sichisme sap tant be escoundre. Ne’n resulto un grand sens de la
respounsabletat.

Per de razous istouricos diversos, li proutestants aun pas de prèires,
e dounco pas degu per counfessa. Ne’n resulto per guéssi un mai grando
dificultat à espepi lour counsciéncio.

Amai despuèi la debuto aun din lour douctrino una meno de counsciéncio
de superiouritat que lis entravo un pauc à recouneisse quand aun agut
tort.

La counsequéncio n’es que quand un proutestant regreto un de sis
actes, vous trobo toujour lou mejan d’enguilha din soun pentiment un
element que mostro qu’avio razou foundamentalomen, qu’aurio pougut
avedre razou se lei causo’ aviou virat d’un aute biais….

Carla del Ponte es souïssesso, del Trentin, supausi, puèi que ve de
publica soun lhibre din lou Trentin ounde l’italiô es lengo ouficialo.

Acò leisso pensa qu’es d’ourigino catoulico, mas dinc un païs pastat
de proutestantisme*, e li n’es demourat chicom.


Aquelo fenno despenset touto soun energìo à acusa li Serbes de tout e
soun countràri, e notamen d’èsse « nazis » (quand fouguèrou li souls
ammé li Britaniques à resista à l’Alemanho nazi).

Participet à la creaciou di dous primiers estats counfessiounaus
islamistos d’Europo : la Bousnio musulmano e lou Kossovò monoraciau.

Agaro, semblo s’entracha de l’atroucitat de l’obro que ve de faire e
denoùncio Hashim Taçi, lou « president » albanés del Kossovò, que
faguet de trafec d’ourganes pres soubre de presouniers serbes.

Agaro, à la pausiciou ounde Carla del Ponte l’o boutat, Hashim Taçi
risco pas res.

Mas enfi, Carla del Ponte semblo regreta ço qu’es estat sa razou de
visca, e ve de douna uno entrevisto ounde se pentis… à la
proutestanto :

« Lou TPI es estat equitable, o coundennat de Serbes, mas també de
Crouates, e inculpo d’Albanés del Kossovò. »

En realitat toùti li coundennats serbes hou fouguèrou soubre lou
testimouniatge anounime de persounos masquetados, e à de penos que
traspassou toutos 35 ans de gabinholo, es à dire councretomen, la
presou perpetualo.

Atau lou generau Krstić es en presou despuèi detz ans, e per inquèro
37 ans ! (quand sourtirò n’aurò dounc 95) per avedre ganhat la batalho
de Srebrenica. I ourdounet pas cap d’atroucitat. Li rares civils tuats
hou fouguèrou per de souldats e un capourau, sans qu’aguèsso beilat
cap d’ordre d’aquelo meno.

Lou soul coundennat crouate, un generau, que tuet de sa pròpio mô un
cinquantenau de persounos, e qu’ourdounet de ne’n tua 40 000 en
Krajina – e d’aquel cop li testimònis aun de noums couneguts e de
caros desvelados – fouguet coundennat à…. 5 ans de presou !

Acò’s ço que Carla del Ponte souno « èsse equitable ».

• Notos :

1- un païs pastat de proutestantisme :

Pas toujour per soun malur. Una galejado souïsso dis : « Coumo se
remet un coucho-vestit d’uno auto persouno ?
- Es lou soul que porto un coustum-cravato lou dimmèrgue de vèspre. »

Fetivomen l’ajudo soucialo es seriouso en Souïsso, on leisso pas li
gents creba soubre li trepadours. On li lavo, nouiris, e on li vestis,
e pas ambé lis estrassos del « secours catholique » ou las pilhos de «
Secours populaire » coumunisto.

Durant lou dur ivèr 1985, i aguet en Souïsso UN coucho-vestit que
mouriguet de freid. Acò coupet definitovem la carrièro poulitico d’un
dezenau de counselhiers cantounau e d’un ministre federau.

En Franço, cado annado, li coucho-vestits que mourissou de freid sou
mai de trento, e avem pamen toujour li memes arganhols que se
seguissou ei respounsabletats.

2- la batalho de Srebrenica :

A Srebrenica durant un an e miech lei milìcios musulmanos coumandados
per Naser Orić chaplèrou 32 000 civils serbes.

Quand l’armado federalo iougouslavo, meravilhousomen coumandado per
lou generau Krstić delibret la regiou d’aquelo terrour, ganhet la
batalho. Lou fanatisme di criminaus musulmans li faguet s’arrapa dinc
una batalho perdudo e l’i perdèrou 4 000 milicians, de gents armats e
en uniforme.

Carla del Ponte aurio fach coundenna Eisenhower per que soun armado
avio tuat de milicians francés (lis amics de l’occitan Loïs Alibèrt)

k1...@wanadoo.fr

unread,
May 5, 2008, 3:58:31 PM5/5/08
to

(Badalh...)

Buthus occitanus

unread,
May 6, 2008, 3:18:38 AM5/6/08
to
k1...@wanadoo.fr wrote:

> (Badalh...)

Citar un article entièr per escriure aquò...

JFB

unread,
May 17, 2008, 2:27:57 PM5/17/08
to
Avèm maitas pròvas aicí del seriós d'Alan Bròc.

Qualquas jòias :


"Per de razous istouricos diversos, li proutestants aun pas de
prèires,
e dounco pas degu per counfessa. Ne’n resulto per guéssi un mai grando
dificultat à espepi lour counsciéncio."

- Demèst mos aujòls, ai Guiu del Puèch (Guy de Dupouy) "quand il
vivoit ministre de Paulin" comprene "ministre del culte"...

"Carla del Ponte es souïssesso, del Trentin, supausi, puèi que ve de
publica soun lhibre din lou Trentin ounde l’italiô es lengo ouficialo.
"

- Mercé au Bròc de'ns muishar aquera miaça de las grands :
l'imperialisme soïsse qui vòu annexar Padania !

"Srebrenica"

- Avèm de mai la pròva que Bròc es un negacionista islamofòbe.

JF Blanc

Broc

unread,
May 21, 2008, 11:10:07 AM5/21/08
to
On 17 mai, 20:27, JFB <jfbl...@gmail.com> wrote:
> Avèm maitas pròvas aicí del seriós d'Alan Bròc.
>
> Qualquas jòias :
> "Per de razous istouricos diversos, li proutestants aun pas de
> prèires,
> e dounco pas degu per counfessa. Ne’n resulto per guéssi un mai grando
> dificultat à espepi lour counsciéncio."
>
> - Demèst mos aujòls, ai Guiu del Puèch (Guy de Dupouy) "quand il
> vivoit ministre de Paulin" comprene "ministre del culte"...
>
>
> JF Blanc


"ministre del culte" vòu pas dire "prèire".

Un pastour proutestant es un saberut en bìblio, pas un prèire. Pot pas
remetre li pechats per exemple.

JFB

unread,
May 22, 2008, 7:48:28 AM5/22/08
to

Solide que dins vòstra lengadebròc, "pastor" e "prèire" an pas la mema
significacion que dins nòstra lenga d'òc.

JF B

Broc

unread,
May 23, 2008, 10:48:04 AM5/23/08
to

En lengo d'oc (en occitan volapück, sabi pas) un pastour es un
ministre proutestant sans cap de pouder sacramentau. Ouficìo dinc un
temple.

Un prèire o recebut l'ounchudo de l'avèsque, trasmeso per lis apostes.
O lou pouder sacramentau. Ouficìo dinc una glèisio.

0 new messages