Baltasar Porcel
Joan Francés Blanc
Fawcett e Michael Jackson, nosautres nos perdem Robert Lafont e
Baltasar Porcel. Del primier se'n parlet pro (e mal, res de mai normal
que las atacas venon de pro bas), del segond ne caldra parlar.
Un comentari pescat dins l'Avui :
"El seu esperit era anarcoide, d’un individualisme ferotge, lliure,
ambiciós. De jove va experimentar amb les utopies revolucionàries: va
anar a Berkeley, al Tibet, a la Xina. Finalment es va quedar amb el
catalanisme, el seu, esclar, heterodox, i ja com a autor consolidat,
es va instal·lar al gratacels de Diagonal/Balmes per dirigir
l’Institut Català de la Mediterrània, un invent seu avalat per l’amic
Jordi Pujol. En el mateix moment va passar a ocupar una columna diària
a La Vanguardia.
L’àcrata ja no feia fàstics al poder, però tampoc s’hi entregava.
Sempre va conservar el tarannà de polemista, el seu jo per davant de
tot: un jo llibertari que s’havia fet amic del rei Joan Carles. Ni el
nacionalisme més radical ni el socialisme oficial se’l van fer seu,
raó per la qual molts s’han perdut la seva obra. La ideologia, la
imatge de l’home públic, ha passat per davant de la literatura. Una
llàstima.
Ha estat aquest home públic indomable, que entenia la vida com a
lluita i acció –les idees i l’escriptura també són acció, deia–, el
que no ha arrossegat tants lectors com hauria merescut la seva obra.
Si s’hagués passat literàriament al castellà, segurament hauria fet el
cim sense problemes, però en aquest punt no va dubtar: el castellà,
només per al periodisme. Els últims anys, a més, es va convertir en un
autèntic defensor de la literatura catalana, de la seva altíssima
qualitat, de la seva necessària projecció internacional sense
complexos ni intermediaris. Era la literatura el que sostenia el país,
malgrat la política. I se’l van endur a Frankfurt, a representar el
país.
Però l’home públic, fet a si mateix, triomfador, ric, altiu, vital,
descarat, egocèntric, ha seguit pesant més que l’obra fins al final,
no ha deixat de fer ombra al magnífic novel·lista.
Igual com molta gent, tot i no estar-hi ideològicament d’acord, ha
llegit Josep Pla –per cert, un dels autors que més va influir en el
jove Porcel–, el mateix hauria d’haver passat, o si més no hauria de
passar a partir d’ara, amb Porcel. El catalanisme més radical ja hi ha
anat fent les paus. El 2007 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres
Catalanes. La progressia no es pot permetre de seguir ignorant un dels
grans autors de les lletres catalanes de la segona meitat del segle
XX. Ara que, vista l’experiència política dels darrers anys, Pujol ja
no és aquella bèstia negra que hi havia a l’altre costat de la plaça
Sant Jaume, potser seria hora de superar el bloqueig anti-Porcel. Un
bloqueig del qual l’escriptor era ben consicent.
L’amistat amb l’expresident Pujol data de fa més de 40 anys, de quan
els Triadú i Riba van rebre el jove mallorquí a Barcelona amb els
braços oberts. Porcel sempre el va admirar per la seva intel·ligència,
perquè és una bèstia política i un home culte. “Ara bé, la nostra
relació m’ha perjudicat molt com a escriptor. Però mira: tothom tria
el que tria, i ja està. I jo crec que, històricament, no m’he
equivocat”, deia en una entrevista amb Pere Antoni Pons, quan tot just
havia superat el primer càncer i es començava a obrir com mai,
estovat, relaxat. Potser aquest darrer Porcel sense estridències, més
amable, hauria connectat millor amb un públic més ampli, però la
història no es pot canviar i l’obra és la que és. I la tenim aquí per
ser llegida. Ara i sempre."
(Ignasi Agaray, Avui.cat :
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/07/el_8216_llast_8217_de_l_8217_home_public_64419.php
Buthus occitanus
> Del temps que los avions tomban e que las Americas se perdon Farah
> Fawcett e Michael Jackson, nosautres nos perdem Robert Lafont e
> Baltasar Porcel. Del primier se'n parlet pro (e mal, res de mai normal
> que las atacas venon de pro bas), del segond ne caldra parlar.
Aquesta introduccion fai pensar qu�avi� una relacion particulara amb
Occit�nia, �� qu�es pas men�onat dins l�article.
O ann�xas los Pa�ses catalans? :-)
--
Un prov�rbi a l�azard:
A de dets coma de cr�cs.
-- Se ditz d'un cusson.
Joan Frances Blanc
> En/na Joan Francés Blanc ha escrit:
>
> > Del temps que los avions tomban e que las Americas se perdon Farah
> > Fawcett e Michael Jackson, nosautres nos perdem Robert Lafont e
> > Baltasar Porcel. Del primier se'n parlet pro (e mal, res de mai normal
> > que las atacas venon de pro bas), del segond ne caldra parlar.
>
> Occitània, çò qu’es pas mençonat dins l’article.
> O annèxas los Païses catalans? :-)
>
> --
>
> Un provèrbi a l’azard:
>
> A de dets coma de cròcs.
> -- Se ditz d'un cusson.
Annèxi pas, que soi pas dins una amira nacionalista.
Soi en desacòrdi amb Lafont que dins "Temps tres" desseparava las doas
lengas.
Soi dins la tradicion de Mistral (de la debuta del Felibritge, quand
de 50 majorals i n'avia 22 de catalans) e d'Alibert (veire sos
escambis epistolaris amb Pompeu Fabra a l'entorn del manifèste de 1934
- son dins la tèsi de Lluis Fornés en linha).
JF Blanc
Felibre d'Auvernho
> Del temps que los avions tomban
==== eimario saber ounte se dis "tomban" din lou Tarn ?
e que las Americas se perdon Farah
> Fawcett e Michael Jackson, nosautres nos perdem Robert Lafont e
> Baltasar Porcel.
====nosautres nos, es redoundant. "nos perdem" es uno catalasenado
d'Esponho.
Del primier se'n parlet pro (e mal, res de mai normal
> que las atacas venon de pro bas), del segond ne caldra parlar.
>
> Un comentari pescat dins l'Avui :
> "El seu esperit era anarcoide, d’un individualisme ferotge, lliure,
> ambiciós. De jove va experimentar amb les utopies revolucionàries: va
> anar a Berkeley, al Tibet, a la Xina. Finalment es va quedar amb el
> catalanisme, el seu, esclar, heterodox, i ja com a autor consolidat,
> es va instal·lar al gratacels de Diagonal/Balmes per dirigir
> l’Institut Català de la Mediterrània, un invent seu avalat per l’amic
> Jordi Pujol.
=== Vezen qu'aquel pourcèl èro un Catalô e l'avet "perdut". Vous
counsiderat dounc be un vailet di Catalôs.
Lis occitans toumbou la masqueto e recouneissou que trahissou la
Franço al proufièit d'un impèri catalô.
Felibre d'Auvernho
> On Jul 2, 3:29 pm, Buthus occitanus <nos...@free.fr> wrote:
>
>
>
>
>
> > En/na Joan Francés Blanc ha escrit:
>
> > > Del temps que los avions tomban e que las Americas se perdon Farah
> > > Fawcett e Michael Jackson, nosautres nos perdem Robert Lafont e
> > > Baltasar Porcel. Del primier se'n parlet pro (e mal, res de mai normal
> > > que las atacas venon de pro bas), del segond ne caldra parlar.
>
> > Aquesta introduccion fai pensar qu’aviá una relacion particulara amb
> > Occitània, çò qu’es pas mençonat dins l’article.
> > O annèxas los Païses catalans? :-)
>
> > --
>
> > Un provèrbi a l’azard:
>
> > A de dets coma de cròcs.
> > -- Se ditz d'un cusson.
>
> Annèxi pas, que soi pas dins una amira nacionalista.
>
=== Noun-pas! Sèt dinc uno amiro coulabouraciounisto, coumo vouste
mèstre Alibert.
==== S
> Soi dins la tradicion d'Alibert (veire sos
> escambis epistolaris amb Pompeu Fabra a l'entorn del manifèste de 1934
> - son dins la tèsi de Lluis Fornés en linha).
>
> JF Blanc- Masquer le texte des messages précédents -
>
>
kwy
> On 2 juil, 17:00, Joan Frances Blanc <jfbl...@gmail.com> wrote:
>> On Jul 2, 3:29 pm, Buthus occitanus <nos...@free.fr> wrote:
>>
>>
>>
>>
>>
>> > En/na Joan Francés Blanc ha escrit:
>>
>> > > Del temps que los avions tomban e que las Americas se perdon Farah
>> > > Fawcett e Michael Jackson, nosautres nos perdem Robert Lafont e
>> > > Baltasar Porcel. Del primier se'n parlet pro (e mal, res de mai
>> > > normal que las atacas venon de pro bas), del segond ne caldra
>> > > parlar.
>>
>> > Aquesta introduccion fai pensar qu’aviá una relacion particulara amb
>> > Occitània, çò qu’es pas mençonat dins l’article. O annèxas los Païses
>> > catalans? :-)
>>
>> > --
>>
>> > Un provèrbi a l’azard:
>>
>> > A de dets coma de cròcs.
>> > -- Se ditz d'un cusson.
>>
>> Annèxi pas, que soi pas dins una amira nacionalista.
>>
>>
> === Noun-pas! Sèt dinc uno amiro coulabouraciounisto, coumo vouste
> mèstre Alibert.
>
> ==== S