Google Groups no longer supports new Usenet posts or subscriptions. Historical content remains viewable.
Dismiss
La independència és el remei, admet Jordi Pujol
0 views
Skip to first unread message
Cap a la independència!
Mar 9, 2012, 3:07:35 AM3/9/12
to
La independència és el remei, admet Jordi Pujol
L'ex-president pronuncia una conferència en què demana 'que ningú no
es rendeixi', ans tingui un pensament independentista
http://www.vilaweb.tv/jordi-pujol-nomes-ens-podra-salvar-lactitud-independentista
Residuals o independents, es demanava Jordi Pujol ara fa un any, quan
va exposar públicament l'assumpció del fracàs en la construcció de
ponts amb Espanya. I ahir va respondre clarament: independents. Amb
l'horitzó del 2014 més a prop, l'ex-president va actualitzar la seva
visió sobre el futur de Catalunya en una conferència a l'auditori
d'Esade, en presència de membres destacats del govern, com Mas-Colell
i Homs. Què hem de fer per salvar-nos, es demana ara. I ja respon:
'Tenir una actitud i un pensament independentistes'.
Pujol ja fa temps que diu als independentistes que no té arguments
contra ells; diumenge, entrevistat per una televisió espanyola, va dir
que tenien raó; que votaria sí en un referèndum d'independència, i ara
ens diu que el país es mantindrà viu tan solament si tenim una actitud
independentista.
L'exemple lituà
I què vol dir això? Pujol ho va explicar amb paraules del polític
lituà Vytautas Landsbergis, el primer cap d'estat de la Lituània
independent, 'que havia mantingut viva la idea de la independència en
les condicions més que difícils pròpies d'un dissident de la Unió
Soviètica'. L'ex-president recordava que Landsbergis li va dir: 'És
veritat que fins i tot la gent de fonda fidelitat lituana consideràvem
altament improbable la independència. O fins i tot impossible. Però
(…) no vàrem deixar mai de mantenir viu el sentiment i la voluntat del
país. I la nostra dignitat. I és veritat que no comptàvem que un bon
dia, quasi per sorpresa, seríem independents. Però volíem salvar el
sentiment i la consciència, la cultura i la llengua, els hàbits
socials propis d'una nació. Fins i tot d'una nació independent. I
crèiem que això ens salvaria'.
De la mateixa manera, Pujol creu ara que únicament una actitud com
aquesta ens salvarà de la residualització, 'que ja va ser el propòsit
del Decret de Nova Planta', i que amb les condicions actuals
d'hostilitat d'Espanya ens portaria a la desaparició, sobretot després
de la sentència contra l'estatut. I va insistir a abjurar la
constitució: 'Per nosaltres no hi ha constitució'. Espanya ens podria
oferir 'una sortida que garantís un ampli autogovern, un finançament
just i un manteniment efectiu de tots els nostres elements
d'identitat', però no ho fa.
Concretant el pla B
'Si el PP ens diu que no, dues tasses', havia dit el dia abans el seu
fill Oriol Pujol, futur secretari general de CDC, en una entrevista de
VilaWeb. Volia dir que hi hauria més reclamació de Catalunya si
Espanya negava el pacte fiscal. Però l'ex-president Pujol, 'des de la
llibertat que dóna no tenir cap mena de responsabilitat oficial', va
anar més enllà i va dir clarament que l'alternativa era la
independència. Jordi Pujol esbossa un horitzó, el de la independència,
que veu complicat, però no impossible, si l'enèsim intent de pacte amb
Espanya fracassa.
El debat és ben viu a Convergència, que a final de mes té un congrés
amb una part del partit demanant un pla B que tingui en compte l'estat
propi. El govern català i els dirigents de CDC demanen d'anar pas a
pas i de 'no ensenyar totes les cartes'; l'ex-president ahir
propugnava l'esperit i l'ànim amb què s'ha de jugar la partida: amb
una actitud independentista.
'Que ningú no es rendeixi'
La independència, és cert, encara la veu molt difícil. 'Econòmicament
una Catalunya independent seria perfectament viable. Això és ben
estudiat', va sentenciar; 'la majoria social es pot aconseguir, amb
temps i molta mobilització'; però la viabilitat política seria molt
més difícil. 'Per la radical oposició espanyola i pel recel inicial de
la Unió Europea, que ja té prou maldecaps i que ja ha mirat de frenar
algunes independències recents. Si bé ha acabat acceptant-les.' Ara,
'que ningú no es rendeixi; no deixem que s'apaguin mai ni la nostra fe
ni la nostra esperança', va acabar demanant. Com havia fet Vytautas
Landsbergis.
http://www.vilaweb.cat/noticia/3993178/20120309/lactitud-independentista-ens-salvara-jordi-pujol.html
L'ex-president pronuncia una conferència en què demana 'que ningú no
es rendeixi', ans tingui un pensament independentista
http://www.vilaweb.tv/jordi-pujol-nomes-ens-podra-salvar-lactitud-independentista
Residuals o independents, es demanava Jordi Pujol ara fa un any, quan
va exposar públicament l'assumpció del fracàs en la construcció de
ponts amb Espanya. I ahir va respondre clarament: independents. Amb
l'horitzó del 2014 més a prop, l'ex-president va actualitzar la seva
visió sobre el futur de Catalunya en una conferència a l'auditori
d'Esade, en presència de membres destacats del govern, com Mas-Colell
i Homs. Què hem de fer per salvar-nos, es demana ara. I ja respon:
'Tenir una actitud i un pensament independentistes'.
Pujol ja fa temps que diu als independentistes que no té arguments
contra ells; diumenge, entrevistat per una televisió espanyola, va dir
que tenien raó; que votaria sí en un referèndum d'independència, i ara
ens diu que el país es mantindrà viu tan solament si tenim una actitud
independentista.
L'exemple lituà
I què vol dir això? Pujol ho va explicar amb paraules del polític
lituà Vytautas Landsbergis, el primer cap d'estat de la Lituània
independent, 'que havia mantingut viva la idea de la independència en
les condicions més que difícils pròpies d'un dissident de la Unió
Soviètica'. L'ex-president recordava que Landsbergis li va dir: 'És
veritat que fins i tot la gent de fonda fidelitat lituana consideràvem
altament improbable la independència. O fins i tot impossible. Però
(…) no vàrem deixar mai de mantenir viu el sentiment i la voluntat del
país. I la nostra dignitat. I és veritat que no comptàvem que un bon
dia, quasi per sorpresa, seríem independents. Però volíem salvar el
sentiment i la consciència, la cultura i la llengua, els hàbits
socials propis d'una nació. Fins i tot d'una nació independent. I
crèiem que això ens salvaria'.
De la mateixa manera, Pujol creu ara que únicament una actitud com
aquesta ens salvarà de la residualització, 'que ja va ser el propòsit
del Decret de Nova Planta', i que amb les condicions actuals
d'hostilitat d'Espanya ens portaria a la desaparició, sobretot després
de la sentència contra l'estatut. I va insistir a abjurar la
constitució: 'Per nosaltres no hi ha constitució'. Espanya ens podria
oferir 'una sortida que garantís un ampli autogovern, un finançament
just i un manteniment efectiu de tots els nostres elements
d'identitat', però no ho fa.
Concretant el pla B
'Si el PP ens diu que no, dues tasses', havia dit el dia abans el seu
fill Oriol Pujol, futur secretari general de CDC, en una entrevista de
VilaWeb. Volia dir que hi hauria més reclamació de Catalunya si
Espanya negava el pacte fiscal. Però l'ex-president Pujol, 'des de la
llibertat que dóna no tenir cap mena de responsabilitat oficial', va
anar més enllà i va dir clarament que l'alternativa era la
independència. Jordi Pujol esbossa un horitzó, el de la independència,
que veu complicat, però no impossible, si l'enèsim intent de pacte amb
Espanya fracassa.
El debat és ben viu a Convergència, que a final de mes té un congrés
amb una part del partit demanant un pla B que tingui en compte l'estat
propi. El govern català i els dirigents de CDC demanen d'anar pas a
pas i de 'no ensenyar totes les cartes'; l'ex-president ahir
propugnava l'esperit i l'ànim amb què s'ha de jugar la partida: amb
una actitud independentista.
'Que ningú no es rendeixi'
La independència, és cert, encara la veu molt difícil. 'Econòmicament
una Catalunya independent seria perfectament viable. Això és ben
estudiat', va sentenciar; 'la majoria social es pot aconseguir, amb
temps i molta mobilització'; però la viabilitat política seria molt
més difícil. 'Per la radical oposició espanyola i pel recel inicial de
la Unió Europea, que ja té prou maldecaps i que ja ha mirat de frenar
algunes independències recents. Si bé ha acabat acceptant-les.' Ara,
'que ningú no es rendeixi; no deixem que s'apaguin mai ni la nostra fe
ni la nostra esperança', va acabar demanant. Com havia fet Vytautas
Landsbergis.
http://www.vilaweb.cat/noticia/3993178/20120309/lactitud-independentista-ens-salvara-jordi-pujol.html
0 new messages