La campanya 'I'm Catalan I love freedom' arrenca denunciant a l'Eurocambra els "dèficits democràtics" de l'Estat espanyol
No se quieren enterar,yeah,yeah,que nos vamos de verdad,yeah,yeah
l'Eurocambra els "dèficits democràtics" de l'Estat
Escullen el dia de l'armistici que va posar fi a la Primera Guerra
Mundial i va permetre la creació de nous Estats per recordar que el
cas català continua sense resoldre
ACN
La campanya I'm Catalan I love freedom ha arrencat aquest dimecres a
Brussel·les denunciant al Parlament Europeu els "dèficits democràtics"
de l'Estat espanyol, reivindicant "que Catalunya sigui el proper Estat
d'Europa" i donant suport a les consultes d'autodeterminació del 13 de
desembre en 140 pobles i ciutats.
"El Mur de Berlín no era l'últim obstacle per a la llibertat d'Europa,
a Espanya encara n'hi ha un contra els catalans", ha advertit el
coordinador de la Comissió de la Dignitat, Toni Strubell. Els 736
eurodiputats han rebut un exemplar del llibre Deu mil en xarxa per
l'autodeterminació, un recull fotogràfic de la manifestació del 7 de
març a Brussel·les.
I'm Catalan I love freedom ha elegit aquest dimecres 11 de novembre, a
les onze i onze del matí, per presentar-se davant l'Eurocambra per
commemorar que fa just 91 anys de l'armistici que va posar fi a la
Primera Guerra Mundial i que va permetre el naixement d'Estats com
Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Txecoslovàquia,
Iugoslàvia i Hongria.
"El que és normal a Europa és que els pobles esdevinguin lliures a
través de l'exercici democràtic del dret a l'autodeterminació i
nosaltres aspirem a aquesta normalitat democràtica i també volem
exercir el nostre dret a la llibertat per ser un Estat que
contribueixi a la construcció europea", ha proclamat l'eurodiputat
d'ERC, Oriol Junqueras.
La campanya reivindica "que Catalunya sigui el proper Estat d'Europa"
i tindrà continuïtat fins al final de la presidència de torn espanyola
de la UE, el 30 de juny del 2010. Strubell ha lamentat que Catalunya
estigui "obligada a viure en un Estat amb estàndards democràtics
inacceptables" i ha assegurat que fins i tot "Kosovo i el Tibet tenen
més sort", perquè el "gran dèficit democràtic" que pateixen sí que "ha
aixecat les sospites" de la comunitat internacional. El també lector
de la Universitat de Deusto s'ha queixat que "algunes ciutats
espanyoles encara tenen carrers amb el nom de Franco i d'unitats
militars que van lluitar contra els aliats en la Segona Guerra
Mundial".
"Per què Espanya és tan absolutament incapaç de superar el seu passat
autoritari?", s'ha preguntat Strubell, que ha denunciat que "encara ni
tan sols no s'hagin anul·lat, simbòlicament, totes les penes de mort i
de presó contra centenars de milers de republicans després de la
Guerra Civil", com la del president Lluís Companys, i que el president
espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, "defensi públicament que
anul·lar aquestes sentències seria qüestionar els fonaments legals de
l'Espanya constitucional".
"Això només passa a Espanya, on la néta de Franco apareix en els
programes de televisió i on el negacionisme no és cap crim, sinó una
pràctica regular dels mitjans de comunicació; això no és cap accident
i Europa ha de saber-ho", ha alertat el coordinador de la Comissió de
la Dignitat i responsable d'I'm Catalan I love freedom.
"Genocidi cultural" i "racisme" espanyol contra Catalunya
Strubell ha denunciat el "genocidi cultural que ha patit Catalunya
durant 40 anys" i ha comparat el "racisme" d'Espanya contra els
catalans amb el que han patit o pateixen "els jueus, els tibetans, els
kurds o els armenis". En l'acte de presentació, que s'ha fet
íntegrament en anglès en una sala de l'Eurocambra a Brussel·les,
Strubell ha censurat que el rei d'Espanya defensés que "el castellà no
s'ha imposat mai a ningú", que el català, "parlat per un de cada cinc
ciutadans de l'Estat espanyol, encara estigui prohibit al Congrés", i
que es tanquin les emissions de TV3 al País Valencià.
Joan Solà recorda que el català té 8 milions de parlants
Joan Solà, filòleg i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, ha
recordat que el català "es parla en quatre Estats europeus, França,
Espanya, Itàlia i Andorra, i té una quota efectiva de parlants de més
de vuit milions, molts més que altres llengües totalment reconegudes
per la UE per la simple raó que tenen el suport d'un Estat". "La UE ha
donat signes de voler preservar la cultura i els valors dels diferents
pobles que la formen, però fins ara la comunitat catalanoparlant no
s'ha pogut beneficiar d'aquest desig", ha criticat Solà.
També ha participat en l'acte un dels impulsors de la manifestació Deu
mil a Brussel·les per l'autodeterminació, Enric Canela, que ha
presentat el llibre sobre la protesta protagonitzada al març.
"Catalunya, com qualsevol altre país del món, té tot el dret a decidir
el seu futur i volem transmetre això als nostres germans europeus", ha
explicat Canela, que ha recordat que el 13 de desembre uns 140 pobles
i ciutats catalans celebraran referèndums d'autodeterminació.
"En el futur farem més consultes fins a aconseguir un referèndum
vinculant, no volem ser diferents d'altres països que ja han exercit
la seva sobirania o que ho faran quan voldran, volem poder escollir el
nostre futur", ha reivindicat Canela. En la presentació s'ha projectat
un vídeo del discurs que va fer Pau Casals davant l'Assemblea de les
Nacions Unides el 1971.