Els que argumenten en contra la independència són els que la fan impossible
Separatista
Recull de premsa - Política
Salvador Cardús: "Els que argumenten en contra la independència són
els que la fan impossible"
Barcelona - Divendres, 3 de juliol de 2009 15:47
El sociòleg i escriptor Salvador Cardús s'ha preguntat al seu article
a l'Avui perquè no s'accepta que la única sortida que depèn de
Catalunya és la independència: "Si Espanya no té solució, si Espanya
no és la solució, si Espanya no vol altra solució, per què no acceptem
que l’única sortida
que depèn estrictament de nosaltres, la que no passa per demanar
permís a ningú més, és la de la independència?".
Cardús ha desmuntat els arguments contraris al procés de la
independència i ha afirmat que "de manera sorprenent" els arguments
contra la independència "són del tipus la independència no pot ser i,
a més, és impossible". "Vull dir que –ha continuat l'autor de
l'article- els que hi argumenten en contra, són els que la fan
impossible. No sóc tan estúpid per menystenir les dificultats del
procés, esclar. Però si em posen davant l’alternativa d’una
impossibilitat històricament contrastada –l’encaix a Espanya– i una
impossibilitat per contrastar, em decanto per la segona via".
Salvador Cardús ha defensat que la independència no només és la via
que depèn unicament dels catalans, sinó que també "és l’únic camí que
faria que ens prenguessin seriosament a Espanya i al món". Però també
ha volgut subratllar la idea de "procés" com un "camí llarg per tal de
convèncer els temorosos amb arguments, models i garanties sòlides i
rigoroses" i que no ha de tenir demagògies ni falses expectatives: "La
independència no és Xauxa ni garanteix un bon govern [...] però és la
possibilitat de dibuixar el propi futur i, sobretot, l’oportunitat
d’aconseguir-lo".
Cardús ha conclòs la situació actual sobre l'Estatut de manera
rotunda: "El fracàs del nou Estatut no tan sols no resol allò que
pretenia, sinó que ens ha deixat sense horitzó polític. Ara ja tenim
el govern discutint si el finançament ofert per Zapatero per al tercer
any seria poc o molt assumible, i fins i tot algun polític
nacionalista diu que trobaria acceptable una sentència del
Constitucional, ni que l’interpretés, naturalment, a la baixa. Si
rellegíssim les declaracions sobre allò que havia de garantir el nou
Estatut, cauríem de cul a terra".
Aquesta manca d'horitzó ha estat definida per l'escriptor com "la
novetat més dramàtica" i que, a més, està reconeguda per "veus de
procedències diverses": "Ho acaba d’escriure Ferran Mascarell a
l’AVUI: Sabem que l’Espanya plural és pura retòrica. Sabem que a
Madrid no hi ha aliats, perquè defensen interessos radicalment
diferents. I Jordi Pujol ho afirmava el 26 de juny a RAC 1 quan
reconeixia que el no independentisme també ho té difícil (com
l’independentisme), que el moment és molt complicat i que per ara
Catalunya no pot esperar grans coses positives".