Com a dada destacada, la Plataforma destaca l'afluència de vot de
ciutadans que no tenen la nacionalitat espanyola. Un 3% dels vots
anticipats pertanyen a vilafranquins nouvinguts que han entès el
missatge de 'siguis d'on siguis, pots votar'.
A l'1% dels votants de Vilafranca cal sumar-hi les xifres d'altres
poblacions, com Artesa de Segre, on ha votat el 2% del cens. L'èxit de
la participació anticipada a les consultes contrasta amb el poc
seguiment del vot anticipat als comicis organitzats per l'Estat. En el
referèndum nacional del 2006 sobre l'Estatut, van votar per correu
36.000 catalans, el 0,007% dels 5.300.000 catalans cridats a votar.
Informa: DIRECTE.CAT
Hip�critas.
"Adeu Espa�a.Hola Catalunya" <Pi...@correu.vilaweb.com> escribi� en el
mensaje de noticias
news:590207f6-2c4e-4477...@j19g2000yqk.googlegroups.com...
La campanya per promoure el vot anticipat a les consultes sobre la
independ�ncia entre tots aquells catalans que no seran a les seves
poblacions el 13 de desembre est� tenint un �xit espectacular. Al
municipi de Vilafranca del Pened�s, per exemple, ja ha votat
anticipadament l'1% del cens, quan al refer�ndum per l'Estatut
d'Autonomia de Catalunya del 18 de juny de 2006 nom�s va votar
anticipadament el 0,007% dels ciutadans. Segons les dades de la
Plataforma Vilafranca Decideix, fins ara han votat 300 vilafranquins
dels 29.000 que podran exercir el dret a vot diumenge vinent. En
d'altres municipis, com Arenys de Mar o Artesa de Segre, ha utilitzat
el vot anticipat el 2% del cens.
Com a dada destacada, la Plataforma destaca l'aflu�ncia de vot de
ciutadans que no tenen la nacionalitat espanyola. Un 3% dels vots
anticipats pertanyen a vilafranquins nouvinguts que han ent�s el
missatge de 'siguis d'on siguis, pots votar'.
A l'1% dels votants de Vilafranca cal sumar-hi les xifres d'altres
poblacions, com Artesa de Segre, on ha votat el 2% del cens. L'�xit de
la participaci� anticipada a les consultes contrasta amb el poc
seguiment del vot anticipat als comicis organitzats per l'Estat. En el
refer�ndum nacional del 2006 sobre l'Estatut, van votar per correu
La vall de Aran podria passar an el departament corresponent de
Fran�a, o tamb� podria passar a la prov�ncia de Osca, o tamb� se podria
donar la independ�ncia i esser igual que Andorra, per� la decisi� depen
de Par�s i Madrid.
Y eso VA A MISA.
Ilustraci�n al respective:
http://www.youtube.com/watch?v=HnMA7KdGxn0
Dependiere de quien dependiere, que eso me da igual y adem�s no creo que sea
como dices t�, lo que es evidente es que los que reclaman libertad e
independecia del terrible yugo opresor de Espa�a, no est�n dispuestos ni en
broma a tolerar una hipot�tica indenpendencia del Valle de Ar�n.
"Espa�uelo" <espa...@senseterra.com> escribi� en el mensaje de noticias
news:7o7j3kF...@mid.individual.net...
Ah� te quer�a yo ver, Espa�uelo. C�mo se nota que te has renovado la
cartoteca y has dejado atr�s lo del Ulterior y el Anterior.
--
Mosqui
Ah� te quer�a yo ver, Espa�uelo. C�mo se nota que te has renovado la
No he canviat res, nom�s has de mirar el mapa que li dic "catalans".
La Vall de Aran seria de la naci�, departament o prov�ncia "C3", que
li pot donar el nom de la antiga "Ribagor�a".
De totes maneres la Vall de Aran fou de la corona de Mallorca (1298),
per tant igual que Andorra ha de tenir la mateixa autonomia que Andorra,
lo mateix se pot dir del Rossell�.
�Vaya! Parece que este enlace est� roto.
Yo lo que no veo en tus mapas es lo que tienen de naturales esos
"borders"
Les fronteres s�n rectes, i les �ries (nacions) se poden definir. No
trobar�s res m�s natural que les fronteres rectes i que puguin esser
definides per meridians i paral�lels.
Per exemple Madrid queda definit per 40�30'N-39�36'N, 4�01'W, 3�07'W.