13-D Un abans i un després que no es pot dilapidar

[Adeu España.Hola Catalunya]

Un abans i un després que no es pot dilapidar

Més enllà de l'impacte puntual, les consultes han constatat que,
arribat el moment, el marc jurídic i legal serà irrellevant

Hi haurà un abans i un després de les consultes. Aquest 13-D vam poder
sentir aquesta frase en boca de molts, però sobretot dels eurodiputats
de l'ALE que van presenciar el procés. Van dir que Catalunya havia
donat una lliçó de democràcia i de societat civil a Europa i a la UE,
mentre es mostraven gratament sorpresos per la capacitat
d'autoorganització dels catalans, especialment a Osona, en el que és
un procés amb un alt nivell de dificultat organitzativa, com ho és
tota convocatòria electoral. I més en aquest cas, on no només no hi
havia el suport de l'administració oficial, sinó que comptava amb el
govern espanyol totalment en contra i amb la Generalitat que no donava
cap mena de facilitat. Obtenir 200.000 vots en només 167 municipis del
país, en una votació d'onze hores i amb tota mena de garanties i de
control, és impressionant. Des d'ara les coses ja no tornaran a ser
com han estat fins ara. Les consultes del 13-D han marcat un veritable
punt d'inflexió per a l'alliberament nacional català. Cal tenir
perspectiva i fer una ullada a la premsa internacional per constatar
que efectivament així ha estat.

És per això que la reacció espanyoloide importa ben poc. De fet, tant
li feia com anessin, la reacció estava precuinada i hagués estat
exactament la mateixa amb una participació del 80%: que si no és
oficial, que si està promoguda per independentistes, que si és
il·legal, que ja es vota a les eleccions, que si la crisi i que si
naps i cols. A Europa en canvi ha sorprès que unes consultes no
oficials, sense cap administració al darrera, sense mitjans, sense
personal, sense publicitat gratuïta a premsa, ràdio i televisió, sense
precampanya, sense suport econòmic, hagin estat capaces d'aglutinar
gairebé un 30% (més d'un 41% a Osona). Ha estat, ho van dir els
eurodiputats i alguns corresponsals europeus, una veritable lliçó
democràtica. Els eurodiputats d'Aralar, SNP, la Plaid Cymru i del
nacionalisme flamenc ho van remarcar: el camí que acaben d'obrir els
catalans és la via a seguir, i l'exemple a imitar -millorant les coses
que no han acabat de rutllar- per part dels altres moviments
sobiranistes que hi ha al sí de la Unió Europea: Escòcia, Euskal
Herria, Flandes, Gal·les, Còrsega...

Les consultes, més enllà de la repercussió política immediata que
puguin o no puguin tenir, han demostrat que arribat el moment no
importarà el marc jurídic on estigui inclòs el nostre país. No cal que
cap Estat forani ens vingui a dir el que podem o no podem fer, el que
ens permet fer, el que ens "concedeix" o ens deixa de concedir, o el
que ens tolera o ens deixa de tolerar. I han servit també per
constatar la presència real d'un independentisme que fins fa quatre
dies era titllat de marginal.

Avui Alícia Sánchez-Camacho l'ha assenyalat amb el dit sense adonar-se
de les conseqüències del que estava dient: ha assegurat, volent-lo
minimitzar, que l'independentisme al Principat és una opció que
"només" defensa el 20% de la població, cosa que "ja diu el CEO des de
fa temps". Quedem-nos amb la constatació del fet, i no pas en el
pensament que realment l'independentisme superaria i de molt el 20% en
un referèndum oficial. La presidenta del PP de Catalunya creu que el
20% dels catalans del Principat són independentistes! Qui ho havia de
dir. Estem parlant d'aproximadament 1.5 milions de catalans, eh?
Compte, que el referèndum de l'Estatut es va guanyar amb menys vots a
favor que aquests 1.5. Compte amb el que diu senyora Camacho, aviam si
realment estarà aconseguint l'efecte contrari del que volia, o sia,
posar l'independentisme com a opció real de la ciutadania.

Avui Joaquim Nadal del PSC ha tingut una patinada ideològica semblant,
també tractant de minimitzar l'impacte de les consultes. Ha assegurat
que "haurem de calibrar què pensa la gent que no ha votat" a aquesta
convocatòria. Molt bé senyor Nadal, i quina és la millor manera de
saber què opina el 100% de la població sobre un tema? Va, una mica més
que ja ho té. Exacte, un referèndum d'autodeterminació. Premi. Ah, que
no volia dir això? Doncs se li ha escapat, més sort la propera vegada.

Canviant de registre, s'ha comentat molt també -els fòrums en van
plens- del xoc més o menys evident entre la Coordinadora i l'equip
d'Osona Decideix. Més enllà del que ens puguin semblar a nivell
personal els responsables d'una plataforma i de l'altra, és evident
que el model a seguir és clarament el d'Osona. La feina de l'equip
muntat per Alfons López Tena a la comarca hauria de ser model d'estudi
fins i tot per a alguns Estats que ja són independents i que munten
processos electorals molt menys transparents que aquest. No és moment
de fer crítiques, donat l'èxit de participació d'unes votacions
extraoficials, però si és clar que cal analitzar què s'ha fet
malament, més que res per mirar d'evitar-ho de cara a futures
iniciatives o onades de consultes.

Sense entrar a valorar els comentaris d'uns i d'altres, sembla
inevitable fer un replantejament sobre la impaciència d'alguns sectors
per dur a terme consultes en municipis o territoris que no estan
preparats. No només pel que fa a la manca de suport a la independència
que pugui tenir-hi entre la seva població, sinó també perquè cal tenir
clar que per impulsar un procés com aquest s'ha d'estar 100% segur que
serà un èxit. El repte i les dificultats que comporta són enormes i no
es pot deixar res a la improvització. El fracàs és un luxe que una
iniciativa sorgida d'un poble sense estat com el nostre no es pot
permetre. Cal admetre que hi ha hagut poblacions on s'han apuntat a la
consulta sense que s'haguessin donat totes les garanties que caldria:
cal la implicació de tots els sectors (TOTS, en majúscules) del
municipi, cal un plà concret i específic, cal un equip tècnic i humà
preparat, cal rigor, cal garantir la transparència del procés, cal fer
una bona feina de base per informar a tothom, i cal, en definitiva,
haver treballat el tema fins gairebé l'infinit, perquè el dia que es
dugui a terme la consulta l'única opció possible sigui fer-ho bé o fer-
ho increïblement bé. La resta d'opcions no ens les podem permetre, i
seria un error creure que qualsevol cosa només pel fet que s'hi ha
posat voluntat, ja està bé.

Vagi per endavant aquí l'aplaudiment per tots i cadascun dels
voluntaris que han col·laborat a les consultes i de les comissions
locals que les han organitzat, d'ells i només d'ells és mèrit tot el
que s'ha aconseguit. I és precisament perquè aquesta feina
desinteressada, patriota i altruïsta no quedi en un no res, pel que
cal tenir absolutament controlats tots i cadascun dels factors que
influeixen en una consulta a nivell municipal. No es pot permetre que
tota la feina, les ganes i les hores que s'hi dedicaran acabin en un
"no èxit". Per això cal garantir sempre que el resultat serà òptim.

En aquest sentit, ja ho hem recalcat abans, el plantejament d'Osona
Decideix ha estat impecable i modèlic, i marca el camí a seguir.
Evidentment també ha tingut errades, però ha demostrat tenir cintura i
capacitat per corregir-les sobre la marxa. La Coordinadora ha fet una
feina increïble també als 133 municipis restants, però és evident que
necessita replantejar-se algunes qüestions. És cert que Osona era
probablement la comarca més "nacionalment preparada" per acollir les
consultes, però també és cert que el Berguedà o el Bages no ho són pas
menys i el resultat de la participació de les poblacions d'aquestes
dues comarques que han votat aquest 13-D té força marge de millora.
Cal que en futures convocatòries es cerqui de totes totes
l'excel·lència, perquè no quedi ni una ombra de dubte que els
resultats obtinguts són els millors possibles. I que si en una
població no hi ha les condicions necessàries per obtenir uns resultats
positius per al sobiranisme, és millor no convocar-hi cap consulta i
continuar amb la feina de fons per fer-la en condicions òptimes més
endavant.

És per això que iniciatives com Barcelona Decideix són un error. No
perquè no s'hagi de convocar una consulta a Barcelona, és clar que
s'ha de convocar! Però és un error convocar-la pel 25 d'abril, amb la
tercera onada de consultes. Per què ara? En quatre mesos es pot
convocar una consulta que afecta més d'un milió i mig de potencials
votants? Si comparem el nivell de voluntariat que hi ha hagut a Osona,
a Barcelona en caldrien 34.000. D'on sortiran? I sobretot, i aquí
arriba el punt més inquietant de tots: per què la gran majoria
d'associacions que treballen cada dia a la ciutat no tenia ni la més
remota idea que es presentava aquesta iniciativa? Per organitzar una
consulta a qualsevol població cal un consens, ho hem dit abans. Però
és que en el cas de Barcelona cal que les precaucions s'elevin al
quadrat, perquè estem parlant d'una capital mundial, que donarà un
ressó increïble al tema, i si el resultat final és negatiu, podria
corcar de socarrel tot el procés consultiu encetat a Arenys de Munt.
Una consulta a Barcelona? i tant! Però el 25 d'abril? És impossible
garantir-ne el seu èxit a 4 mesos vista. De fet, és difícil d'imaginar-
se que pugui tenir èxit, tenint en compte la precipitació evident amb
què s'ha convocat. Els impulsors van dir durant la presentació que no
hi havia data fixada pel referèndum a Barcelona, però només uns
instants després van desplegar una enorme pancarta que deia 25A -
Barcelona Decideix!

Seria un error perquè és evident que no hi ha hagut tot el que cal per
garantir-ne l'èxit. El que de debò sembla la suposada consulta del 25A
és la pressa què pugui tenir algú (o alguns) per fer-la abans de les
properes eleccions al Parlament de Catalunya, que seran també el 2010.
Si no, no s'entén.

Tot i que encara s'entén menys aquesta proposta de referèndum nacional
al Principat per via d'una ILP que s'ha presentat al Parlament per
part de la cúpula de la Coordinadora de consultes. Si cal tenir molt
clars els condicionants i les línies vermelles que han de marcar una
convocatòria a nivell municipal (línies que s'ha vist que en algunes
poblacions s'havien menystingut i després han anat com han anat), de
cara a un referèndum a nivell del Principat cal tenir-ho estudiat al
3000% i comptar amb la coordinació i col·laboració de TOTS els
sectors, toooots TOTS! Repetim-ho, TOTS! No pot ser que s'impulsi
perquè mitja dotzena de persones ho han decidit una nit de diumenge
reunides al voltant d'una taula i unes cadires. Cal un plantejament
seriós i això no ho és. No comencem a estimbar-nos abans d'hora amb
fugides endavant que no van enlloc i que poden fer molt mal a tot el
procés, si us plau.

Això sense tenir en compte el missatge que s'està donant als municipis
on hi ha previstes consultes sobre la independència, tant en la onada
de febrer com en la d'abril. Se'ls està dient que ja no importen, que
una vegada fet el soroll, ara el que compta és el referèndum nacional
del 25 d'abril. Per favor, no juguem amb foc que no podem cremar-nos,
i ara menys que mai.

Mirem d'analitzar amb fredor l'exit del 13-D, i minimitzem-ne els
aspectes que no han acabat de rutllar. Aprenguem dels nostres errors
enlloc d'ignorar-los, negar-los i fugir endavant amb iniciatives que
no se sap d'on surten ni cap a on van. Per una vegada, deixem-nos de
partidismes i d'egos i centrem-nos en analitzar què és millor per
aquest procés que va obrir inesperadament la consulta d'Arenys de
Munt. Millorem-lo i bastim-lo adequadament. Aprenguem dels errors, sí,
però també dels encerts. Cal ser honest i aplaudir qui s'ho mereixi,
no estem aquí per un tema d'anells ni de medalles, cal ser conseqüent
i reconèixer qui l'ha encertada. Seguim el camí correcte. Tots hem
vist quin és. Perquè podem i perquè els ho debem a tots aquells que ja
no hi són però que van lluitar al seu dia per donar-nos l'oportunitat
d'acabar la feina que ells van començar.

Per tots ells no ens podem permetre el fracàs ni malgastar aquesta
oportunitat. La història no espera, el moment històric és ara i aquí,
i no podem deixar que se'n vagi tot a mar per no haver-ho pogut, sabut
o volgut fer-ho millor.

http://www.racocatala.cat/editorial/21401/abans-despres-no-pot-dilapidar